Solucionari. Ordit 01 - Llengua Batxillerat. Teide [PDF]

Zitiervorschau

Solucionari

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 29

25/07/17 10:18

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 30

25/07/17 10:18

1

La comunicació. Les propietats del text Pàg. 9 1 Informació sobre el film The social network o La xarxa social (2010, La red social en castellà) és una pel·lícula dirigida per David Fincher que narra la història de Facebook i dels seus principals propulsors (Mark Zuckerberg i Eduardo Saverin).

2 Lligam amb la unitat Com en la resta d’unitats, l’objectiu del fotograma que es reprodueix com a primera pàgina de la unitat no és tant parlar del film, com prendre la imatge com a pretext per a treballar l’expressió oral (i escrita) a partir de qüestions pròximes a l’alumnat, i, si es disposa de prou temps, debatre més a fons una temàtica o problemàtica que afecta el jovent i que constitueix un element destacat del contingut de la unitat (en el cas de la unitat 1, la comunicació i les xarxes socials; aquest darrer tema és el que aborda el text de Bernat Puigtobella que encapçala la unitat).

APROFUNDIMENT

Pot ser útil que el professorat aporti alguna dada procedent d’alguns dels estudiosos del tema, com el Dr. Robin Dunbar, antropòleg i psicòleg de la Universitat d’Oxford. Aquest investigador, a partir de l’estudi de grups de primats i d’humans, establí en 150 («nombre de Dunbar») el nombre mitjà de relacions estables que poden arribar a tenir les persones (consulteu el web https://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre_de_Dunbar).

Exercici escrit. Es pot proposar que cada alumne o alumna escrigui una definició aforística del que pensa que és un amic / amiga o que verbalitzi què és, per a ell o ella, una relació d’amistat (si cal, per contraposició a «amor»). També es poden comentar aforismes ja existents. Tant en l’expressió oral com en l’expressió escrita el professorat ha de corregir les errades en què l’alumnat pugui incórrer.

Proposem de fer-los discutir breument, per parelles o grups de tres, sobre la possibilitat real que tenen de fer / tenir / mantenir tantes amistats com suggereixen les llistes de contactes de les xarxes socials o de la missatgeria instantània, llistes que alguns exhibeixen com a «trofeus». En aquest punt, es pot definir què entenen per «amic / amiga» o què n’esperen (de vegades el terme amic / amiga es fa correspondre indistintament a qualsevol de les tres categories amb què Josep Pla dividia les persones del seu entorn: «amics, coneguts i saludats»).

31

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 31

25/07/17 10:18

Llengua

1A - ENFILEM L’AGULLA Pàg. 10

APROFUNDIMENT

1 Estructura del text de B. Puigtobella 1a part. Introducció (1r §) 1r §. Introducció. Se situa el lector davant l’aparició recent de les xarxes socials, que han comportat canvis importants en la manera com darrerament ens comuniquem i relacionem (les idees de «recent» i d’«influència en l’actualitat» comporten l’ús del perfet d’indicatiu: «ha estat», «han canviat», «han multiplicat»). 2a part. Desenvolupament (2n § - 8è §)

«Però» i ús del present): 1) Dificultat de controlar el que hi pengem; 2) Possible control per part d’empreses i serveis d’espionatge de la informació que hi donem. Acaba amb una altra conclusió parcial: la pèrdua d’intimitat, «dilema entre llibertat i seguretat». 7è §. Més inconvenients futurs. L’acció actual comportarà conseqüències no necessàriament desitjables (l’ús dels temps present i futur): som i serem beneficiaris o víctimes d’usos comercials. 8è §. Més inconvenients. Aprofitament de la nostra activitat a la xarxa per les empreses publicitàries. 3a part. Conclusió (9è §) 9è §. Conclusió final. La nostra actuació a la xarxa ha de consistir a saber gaudir dels avantatges de les xarxes, però tot sent conscients dels riscos que correm.

2n §. Situació prèvia a l’existència de les xarxes (ens situem en l’estadi anterior al 1r paràgraf).

2 Propostes d’expressió escrita

Començament amb «Abans...» i predomini de l’imperfet d’indicatiu. Les conjuncions adversatives (però, sinó) suggereixen que ara la situació és millor que abans (descrita amb elements connotats negativament: «quedava reduïda», «controlaven», etc.).

•F  as ús de les xarxes socials? Per a què les fas servir? En quins àmbits d’ús (oci, familiar, amistats, etc.)?

Avantatges 3r §. Situació actual (paràgraf que comença amb «Avui...» –mot que es repeteix en acabar el paràgraf– i predomini del present d’indicatiu): avantatges de les xarxes. Les xarxes han democratitzat l’accés a la informació i la seva difusió, fet que permet lluitar contra el poder polític i el monopoli informatiu. Les metàfores són connotades positivament: «àgora», «gran tertúlia oberta». Es presenten les xarxes com a força davant dels poders polítics i per a la divulgació de la informació lliure i participativa. 4t §. Continuació de la situació actual (verbs en present: «interessen», «proporcionen»), amb l’esment de nous avantatges, presentats des dels inconvenients d’una situació hipotètica sense xarxes. «Sense les xarxes socials» equival a un començament d’oració condicional («Si no tinguéssim les xarxes...») i, doncs, hi apareixen verbs en condicional (seria, descobriríem). Paràgraf de transició 5è §. Necessitat d’intermediaris entre usuaris i xarxes. Conclusió parcial («És per això») del que s’ha dit en el bloc dels avantatges (participació, autogestió), que avui dia (ús del present) generen algun inconvenient, prevenció o cautela (massa informació i necessitat de gestió d’aquesta informació i del gran impacte que té). Inconvenients de les xarxes 6è §. Desavantatges que les xarxes ens plantegen actualment o cauteles que hi cal tenir (començament amb

Redactar un assaig que abordi qüestions com les següents:

•Q  uin usos et sembla que són avantatjosos respecte dels mitjans tradicionals i quins no ho són?  uant de temps hi dediques setmanalment? Penses •Q que, en general, es fan servir responent a les necessitats de cadascú o, més aviat, creen una certa addicció? •E  s pot fer una vida social «normal» en el teu entorn sense recórrer a les xarxes, la missatgeria instantània o altres tipus de tecnologia de la comunicació?  iries que hi ha prou consciència en general dels •D problemes que poden aparèixer amb relació a la intromissió d’algunes empreses en la vida privada dels usuaris? •C  oneixes algú que no hagi sabut configurar adequadament la privacitat del seu perfil i això li hagi comportat algun maldecap?  aps casos de persones que s’hagin construït una •S identitat totalment nova o parcialment nova (fotos totalment retocades, fotos en espais i amb persones que no li són habituals...)? Per què deuen haver sentit la necessitat de fer-ho? •E  t sembla que hi hauria d’haver més llibertat o, contràriament, més limitacions a l’hora de publicar o comentar textos o fotos en una xarxa social? •P  enses que les opinions que s’hi difonen són generalment acceptables o hi és massa freqüent la calúmnia, la desinformació o el poc respecte envers la veritat o les persones?

32

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 32

25/07/17 10:18

Unitat 1

Pàg. 11 COMPRENSIÓ

1 a) en potència (lín. 21) b) desacreditar (lín. 23) c) piulada (lín. 24)

web, dins l’expressió lloc web (lín. 36) (web ‘teranyina’, que prové de la simplificació de World Wide Web) → web (manlleu admès en català). (Més informació a http://www.termcat.cat/ca/ Cercaterm.) 6 a) al·legoria – encadenament de metàfores.

d ) (fer) trontollar (lín. 24) e) enderrocar (lín. 26) f ) àgora (lín. 29) g) no tot són flors i violes (lín. 50) h) dilema (lín. 63)

paradoxa – contradicció aparent entre dues idees. hipèrbole – exageració. metonímia – designació d’un tot amb el nom d’una part, o a la inversa. metàfora – comparació implícita.

i ) encoberta (lín. 74)

b) • Es refereix als estatunidencs, és a dir, als habitants dels Estats Units d’Amèrica del Nord.

j ) intrús (lín. 75) 2 a) 1. V; 2. F*; 3. V; 4. V; 5. V; 6. F

• Metonímia.

b) 4

c)

* En termes generals, les xarxes socials són una bona eina. Aquest ítem només seria veritable en el cas concret de les fotos comprometedores.

Línia

Terme real

Terme imaginari

34-35

internet

gran ciutat sense places ni carrers

36

espai d’accés a una pàgina web

portals

37

espai on s’ofereix pàgines contingut escrit

37-38

xarxa

gran oceà

38

relació de punts interconnectats

xarxa

Pàg. 12

38

circulació d’informació

trànsit

4 II. Desenvolupament: a) 2n; b) 3r-4t; c) 5è; d ) 6è, 7è i 8è.

66

registres

comptes

67

quantitat d’informació que circula

afluents d’un gran riu

69

recopilar les nostres característiques com a compradors / navegadors per internet

dibuixar el nostre perfil (de consumidor / digital)

72

conjunt d’informació personal

retrat estadístic

3 a) 5è

f  ) intrús

b) 2n

g) intrús

c) 4t

h) 7è (8è)

d  ) 8è (7è)

i  ) 9è (8è)

e) 1r

j  ) 6è



III. Conclusió: 9è.

AMPLIACIÓ

5 Són molt nombrosos els termes del text que perta­ nyen clarament al camp de les xarxes socials (o de la informàtica). Els oferim per ordre alfabètic.





• Mots comuns que adquireixen, per polisèmia, un sentit específic: compte (lín. 66), digital (lín. 7, 71), etiquetar (lín. 56), penjar («pengem», lín. 49), perfil (digital) (lín. 69, 71), piulada (lín. 24), piular («hem piulat», lín. 58), portal (lín. 36), xarxa (lín. 27), etc. • Noms de xarxes socials (amb majúscules perquè són noms propis): Facebook (lín. 3), Google+ (lín. 40), Instagram (lín. 22), Pinterest (lín. 3), Twitter (lín. 3). • Anglicismes: community manager (lín. 45) (‘gestor / gerent de comunitats’ en anglès) → gestor o gestora de comunitats (en línia). post (lín. 80) (‘correu’ en anglès) → apunt (penjar / fer / publicar un apunt). tuit (lín. 83) (catalanització fonètica de tweet ‘soroll agut que fa un ocell, piulada’, usat aquí en el sentit de ‘missatge enviat per Twitter’) → piulada.

Línia 34-35 36 37 37-38 38 38 66 67 69 72

Intensificació sí no no sí no no no sí no sí (no)*

Lexicalitzada no sí sí no sí sí sí no sí no (sí) 33

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 33

25/07/17 10:18

Llengua

* Hem considerat que la lexicalització comporta la pèrdua del poder intensificador de la metàfora creativa (en el cas de les metàfores lexicalitzades, algun autor parla de «metàfora morta», com en corrent elèctric, o de «metàfora convencional», com en estar amb l’aigua al coll). En el cas de retrat estadístic, però, es pot considerar que la lexicalització encara està en via de completar-se i, doncs, molts usuaris perceben encara una certa sorpresa en l’ús d’aquesta metàfora (fet que hem inclòs contestant prioritàriament «sí» en la columna «Intensificació»). Pàg. 13 EXPRESSIÓ

7 Resposta possible: Com més confiem en les xarxes socials i més ens n’aprofitem lliurement, més posem les nostres dades personals a disposició d’algú que ens pot perjudicar (el problema és que no es pot gaudir dels avantatges sense córrer aquests riscos). 8 Respostes model. Resum 1 (89 mots) L’aparició de les xarxes socials ha estat una gran revolució, tant tecnològica com social. Les xarxes han donat la possibilitat al ciutadà d’expressar-se lliurement, de manera que han esdevingut per a l’usuari una eina socialment i políticament molt poderosa. Tanmateix, les xarxes socials també tenen greus inconvenients, ja que la informació sobre els usuaris escapa al control dels mateixos usuaris, que poden perdre la privacitat o bé poden ser objecte de publicitat no volguda. Per tant, els usuaris han d’aprofitar els avantatges de les xarxes i evitar-ne els perills. Resum 2 (109 mots) Les xarxes socials han permès al ciutadà expressarse lliurement, sense els filtres imposats pels grups econòmics o polítics, de manera que han esdevingut per a l’usuari una eina socialment i políticament molt poderosa. La informació que vehiculen és tan vasta, que es fa difícil de gestionar; per això, ha aparegut la figura del community manager, és a dir, gestor de comunitats en línia. Tanmateix, i com a conseqüència del que s’ha dit, les xarxes socials també tenen greus inconvenients: la informació sobre els seus usuaris escapa al control dels mateixos usuaris, de manera que poden perdre, irremeiablement, la privacitat o bé poden ser objecte de publicitat no volguda. La gran llibertat de què gaudeix l’usuari a la xarxa fa que aques-

ta deixi de ser segura. Per tant, els usuaris han d’aprofitar els avantatges de les xarxes, però moures’hi amb prou cautela i coneixement del mitjà per a evitar-ne els perills.  9 Resposta oberta. 10 Resposta oberta.

1B - LA COMUNICACIÓ Pàg. 20

1 a) Funció conativa (d’incitació o persuasiva). b) Funció metalingüística. c) Funció estètica (o poètica). d ) Funció referencial (o informativa). e) Funció emotiva (o expressiva). f ) Funció fàtica (o de contacte). 2 Nota: Consignem només els casos en què cal l’ús del subratllat en els escrits a mà o l’ús equivalent de la cursiva en els escrits amb processador de text. D’altra banda, recordem que l’ús de les cometes se sol reservar per a citar fragments d’una obra (o per al títol d’un capítol d’un llibre, per a la cançó d’un àlbum...) i, doncs, convé evitar-les en aquests exemples. b) Tirant lo Blanc és la gran novel·la de la literatura medieval europea. (També: Tirant lo Blanc és la gran novel·la de la literatura medieval europea.) c) Cargol és un mot agut. (També: Cargol és un mot agut.) e) La paraula esforç rima amb forts. (També: La paraula esforç rima amb forts.) f ) No es diu me’n vai sinó me’n vaig. (També: No es diu me’n vai sinó me’n vaig.) g) Allò que el vent s’endugué és un clàssic del cinema. (També: Allò que el vent s’endugué és un clàssic del cinema.) i ) Les Homilies d’Organyà van ser trobades justament a Organyà... (També: Les Homilies d’Organyà van ser trobades justament a Organyà...) j ) Llull és el primer a usar llatinismes com audàcia, avarícia i benefici. (També: Llull és el primer a usar llatinismes com audàcia, avarícia i benefici.) 3 Resposta possible: El somriure té molts valors: pot expressar alegria, agraïment, cordialitat, amistat, etc., o, simplement, indica que el canal de comunicació és obert. Val a dir, però, que també existeix el somriure hipòcrita i l’irònic o el sarcàstic.

34

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 34

25/07/17 10:18

Unitat 1 Pàg. 21

• Coherència

4 Les respostes poden variar segons la intenció que es doni a les paraules en una situació comunicativa concreta. Respostes més probables: b4, c5*, d1 (d3), e2, f1, g1, h3, i3, j4 ( j1*).

L’escrit és tan incoherent, que sembla surrealista.

* c5: donant per fet que «Ningú no t’estima més que els teus pares». j1: interpretat com a retret perquè l’interlocutor ens obstaculitza el pas. 5 a) sinonímia b) antonímia c) hiperonímia (tornavís és l’hiperònim de eina) d ) polisèmia e) homonímia f ) paronímia

Antonímia Polisèmia

X

Diferent X

X

Homofonia

Semblant

El mateix so

Significant

Diferent

Contrari

Semblant

El mateix

Significat

La mateixa grafia

6

X X

X X

Homografia

X

X

Homonímia (total)

X

X

Paronímia

X

X X

1C - LES PROPIETATS DEL TEXT Pàg. 27

1 Comentari escrit 1 («El gos») • Adequació El text presenta una barreja de situacions comunicatives, de registres i de gèneres textuals: a) El text és una amalgama de gèneres: comença pel que podria ser un fragment de conversa, segueix amb una dada científica, després venen una fórmula típica per a la cloenda de contes i un fragment literari, i acaba amb una mena d’aforisme. b) Com a conseqüència del que hem dit, hi apareix lèxic de registres diferents: col·loquial (paio), que resulta detonant al costat dels cultismes, siguin científics (cànids) o literaris (esguardarà, curulls, tot just nats).

a) Progressió inexistent. Comença amb una interpel·lació inicial a un pretès interlocutor, la qual, però, no es reprèn. A més, tot i que el fragment és curtíssim, l’emissor no se centra clarament en un tema i tant parla de gossos en plural o en sentit genèric com d’una gossa particular (en femení). b) És un conglomerat de fragments procedents de textos diferents, sense cap intenció comunicativa comuna aglutinadora, sinó amb diverses intencionalitats, corresponents als diversos tipus de text de què consta (fins i tot es clou amb una mena d’ironia final entre parèntesis, en què de nou es desglossa del sentit genèric d’un mot –home– el seu valor femení). c) A la manca de congruència, hi contribueix encara més la descohesió que es dona per la manca d’un referent precís d’algun mot (gos → gossos → gos → gossa → gos), la falta de la segona part de la correlació del connector d’altra banda, l’ús de molt per més en «l’animal molt fidel a l’home», etc. Comentari escrit 2 («Els mitjans de transport») • Adequació L’escrit té una aparença de text explicatiu de divulgació en varietat estàndard (sense col·loquialismes o cultismes inadequats). Tanmateix, no aconsegueix aquest propòsit per la manca absoluta de cohesió que el sostingui i la presència de l’oració «Són tan bonics que molts pares en regalen als seus fills per Reis», que respon a una altra situació comunicativa, en què es passa a parlar del tren com a joguina i no com a mitjà de transport de la vida real. • Coherència La coherència del text és molt deficient per la manca d’un desenvolupament congruent de l’esquema dels tipus i subtipus de mitjans de transport, amb informacions per excés (no ve a tomb parlar dels regals de Reis) i, sobretot, per defecte. Detallem-ho: a) S’hi enumeren d’entrada tres menes de transport, però no s’ordenen correlativament els espais per on van. No es respecta, doncs, l’ordre d’enumeració dels elements a l’hora d’informar-ne: s’esmenten tres tipus de transport («el terrestre, el marítim i l’aeri»), però l’ordre no es manté en les respectives definicions que segueixen («per l’aire, per mar i per terra», amb què semblaria que el transport terrestre va per l’aire i l’aeri, per terra). b) S’esmenta d’entrada el transport marítim, però ja no es desenvolupa. 35

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 35

25/07/17 10:18

Llengua

c) L’oració «Així, per un costat, tenim els trens...» no té continuïtat: s’hi anuncien dos subtipus de transport terrestre (per via fèrria o per carretera), però no es desenvolupa el segon (hi esperaríem alguna cosa com ara «i, per l’altre, el transport amb vehicle rodat»). (Notem que la presència de connectors en el text com així i finalment poden donar al text una aparença d’escrit ben estructurat.) d ) El paràgraf final introdueix elements nous (velocitat, infraestructura) que no s’havien considerat en els altres mitjans de transport, de manera que el text queda sense cloure. La introducció de factors comparatius portaria cap a una argumentació i cap a algun tipus de conclusió, però tot plegat no s’acaba concretant. Millora possible de l’escrit 2 Els mitjans de transport Segons el mitjà amb el qual ens desplacem, tenim tres tipus de transport: el terrestre (per terra), el marítim (per mar) i l’aeri (per aire). El transport terrestre es pot fer per carretera o per ferrocarril, el marítim es porta a terme pels mars i pels rius (en aquest darrer cas parlem de transport fluvial) i, finalment, el transport aeri es val d’avions, que s’enlairen des dels aeroports. 2

Culte a) temor

Estàndard por

Col·loquial cangueli

b) embriagar-se emborratxar-se entrompar-se

carregat de dur els nadons de París, i ha perdurat així en l’imaginari col·lectiu. c) 1. l a seva intenció (= la intenció dels tècnics). També admetrem: a la teva butxaca (en referència a la butxaca de qui llegeix el missatge publicitari). 2. (la frase) parlava (També: l’eslògan); (el bolígraf)* no tacava; (el bolígraf) es ficava; (els tècnics) volien expressar; (el bolígraf) no t’avergonyirà; (el bolígraf) regalimant. 3. la tinta del qual (del qual = del bolígraf, CN), les butxaques on es ficava (on = a les butxaques)*.

4. doncs

5. vessar = regalimar.

* El nexe que que figura en la seqüència «... no vessava i que...» (= ... no vessava i el qual...) és aquí interpretat com a conjunció, però es podria haver interpretat com a pronom relatiu amb funció de subjecte i amb el bolígraf com a antecedent. D’altra banda, considerarem «el que» com un conjunt, amb antecedent genèric no personal.

Pàg. 29

4 Llegenda: ∅ subjecte sobreentès; PF pronom feble; PR pronom relatiu; PD pronom demostratiu; RL repetició lèxica; SC sinònim contextual. • Un jove habitant de l’estat de Txu ← ∅ [(sense voler) (∅ = ell = l’habitant de l’estat de Txu)] ← el xicot SC ← li (va caure) PF ← ∅ (duia) ← ∅ (poder recuperar-la) ← ∅ (va fer) ← ∅ (indicant) ← li PF (se li havia esmunyit) ← ∅ [ancorada la barca (∅ = per ell)] ← ∅ (va anar) ← ∅ (havia fet) ← ∅ (havent-se tret) ← ∅ (es va submergir) ← ∅ (recobrar).

c) indigent

pobre

pelat

d ) pusil·lànime

covard

cagat

e) incomodar

molestar

emprenyar

f ) gosadia

valor

pebrots

g) albirar

veure

clissar

h) ensutzar

embrutar

emmerdar

i ) bell

bonic

maco

j ) col·lisió

xoc

trompada

k) accídia

mandra

nyonya

• e spasa ← (recuperar)-la PF ← l’arma SC ← l’espasa RL ← (recobrar) aquesta PD.

l ) cavil·lar

pensar

barrinar

• senyal ← marca SC.

m) accidiós

gandul

dropo

Altres elements represos:

• barca ← la seva petita nau SC ← la barca RL ← l’embarcació SC.

• un riu ← l’aigua SC ← (submergir a) el riu RL. Pàg. 28

• (li) va caure ← se (li) havia esmunyit SC.

3 a) Anècdota.

• el lloc ← on PR ← l’indret SC.

b) • La gràcia consisteix en la confusió provocada en traduir el verb francès embarrasser ‘avergonyir’ per embarassar (o en castellà, «embarazar»), sent com són dos falsos amics (consulta el llibre, pàg. 16).

• p oder recuperar(-la) ← l’intent per a recobrar (aquesta) SC.

• Parlar de la cigonya és coherent en un context en què, segons l’explicació tradicional que es dona (o es donava) als infants, era aquest ocell l’en36

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 36

25/07/17 10:18

Unitat 1

5

Connector textual d’ordenació (en el temps)

Exemples (de la Rondalla xinesa) b) després, un cop ancorada... c) Finalment, havent-se...

d’oposició

 ’espasa, en canvi, b) L s’havia quedat allà.

de conseqüènciaconclusió

a) L’intent, doncs, per recobrar...

Pàg. 30

6 La «trampa» que enclou la paradoxa prové del fet que se suposen dos «sistemes jurídics» simultanis i oposats: el derivat del sistema judicial públic i el derivat del pacte o acord privat. Manteniment de referents per mitjans lèxics (només repetició lèxica i sinonímia contextual): • un estudiant ← Euatle (lín. 1) ← el noi (lín. 2) ← el jove (lín. 4) ← el xicot (lín. 5) ← Euatle (lín. 6) ← el vailet (lín. 8) ← el noi (lín. 8) ← el brillant alumne (lín. 9-10) ← Euatle (lín. 15). • Protàgores ← el filòsof (lín. 3) ← savi (lín. 6) ← Protàgores (lín. 7) ← docte lletrat (lín. 9) ← Protàgores (lín. 11) ← Protàgores (lín. 13) ← Protàgores (lín. 14). • classes de dret ← la seva formació (lín. 6) ← les ensenyances rebudes (lín. 7). • (pagar els) honoraris ← el deute (lín. 7) ← (abonar) res (lín. 8) ← (hauré de) pagar (lín. 12 i 13) ← (hauràs de) pagar (lín. 16 i 17). • hi estigué d’acord ← [condició] acordada entre tu i jo (lín. 13) ← el nostre antic pacte (lín. 17). APROFUNDIMENT

És evident que, en el text «La paradoxa de Protàgores», els referents anteriors es mantenen també per altres mitjans (és important que l’alumnat els conegui i que, abans de seguir la proposta de més avall, hagi reeixit en l’exercici 4). Si es disposa de temps i amb un nivell adient, es pot proposar d’obtenir, entre tots els alumnes, una llista exhaustiva de totes les represes de Protàgores i Euatle. Com que la tasca és feixuga, es dividirà el text en dos fragments i el grup-classe en diversos subgrups (si pot ser en un nombre múltiple de quatre), formats per dues o tres persones. És a dir, tindrem: a) grups que estudiaran com es reprèn l’estudiant Euatle fins al diàleg (fins a «... el següent», lín. 11),

b)  grups que estudiaran com es reprèn l’estudiant Euatle en el diàleg (lín. 11 endavant), c) grups que estudiaran com es reprèn Protàgores fins al diàleg, d ) grups que estudiaran com es reprèn Protàgores durant el diàleg. Quan hagin passat deu minuts, els grups que hagin treballat el mateix es reuniran, es confrontaran les respostes i se’ls passarà la solució següent. S’acabarà amb una breu posada en comú. Llegenda: ∅ subjecte sobreentès; PFEB pronom personal feble o àton; PFORT pronom personal fort o tònic; PR pronom relatiu; PD pronom demostratiu; PPOS pronom possessiu; RL repetició lèxica; SC sinònim contextual. Solució (destaquem en negreta, entre altres, els casos diferents de l’el·lipsi de subjecte) a) Fragment 1 (fins al diàleg) [1r paràgraf] ← Euatle (lín. 1) SC ← Ø (lín. 1) (subjecte de volia exercir) ← Ø (lín. 2) (subjecte de disposava) ← el noi (lín. 2) SC ← Ø (lín. 3) (subjecte de era) ← l’(acceptà) (lín. 3) PFEB ← el jove (lín. 4) SC ← el seu (primer plet) (lín. 4) PPOS ← Ø (lín. 4) (subjecte de pagaria) ← el xicot (lín. 5) SC. [2n paràgraf] ← Euatle (lín. 6) RL ← Ø (lín. 6) (subjecte de acabà) ← la seva (formació) (lín. 6) PPOS ← Ø (lín. 6) (subjecte de decidí) ← Ø (lín. 6-7) (subjecte de dedicar-se) ← Ø (lín. 7) (subjecte de pagà) ← el vailet (lín. 8) SC ← Ø (lín. 8) (subjecte de abonar) ← el noi (lín. 8) SC ← Ø (subjecte de havia guanyat) ← el seu (primer cas) (lín. 9) PPOS ← el brillant alumne (lín. 9-10) SC ← ell (lín. 10) (subjecte de es faria) PFORT ← la seva (pròpia defensa) (lín. 10) PPOS ← Ø (lín. 10) (subjecte de argumentava). b) Fragment 1 (diàleg) [Intervenció d’Euatle] ← Ø (lín. 11) (subjecte de anem) (nosaltres = [tu = Protàgores] + [jo = Euatle]) ← jo (lín. 11) (subjecte de guanyo) PFORT ← Ø (lín. 12) (jo, subjecte de hauré de pagar) ← Ø (lín. 13) ( jo, subjecte de perdo) ← Ø (lín. 12) (jo, subjecte de hauré guanyat) ← el meu (primer plet) (lín. 12) PPOS ← jo (entre tu i jo) (lín. 13) PFORT ← Ø (lín.13) ( jo, subjecte de hauré de pagar) ← Ø (lín.14) (subjecte de anem) (nosaltres = [tu = Protàgores] + [ jo = Euatle]).

37

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 37

25/07/17 10:18

Llengua

[Intervenció de Protàgores ] ← Ø (lín.15) (tu, subjecte de l’imperatiu escolta) ← Euatle (lín. 15) RL ← Ø (lín. 15) (nosaltres => [tu = Euatle] + [ jo = Protàgores], subjecte de anem) ← Ø (lín. 16) (tu, subjecte de hauràs de pagar) ← tu (lín. 16) (subjecte de hauràs guanyat) ← el teu (primer plet) (lín. 16) PPOS ← nostre (lín. 17) (= de nosaltres => [ jo = Protàgores] + [tu = Euatle]) PPOS ← Ø (lín. 17) (tu, subjecte de hauràs de pagar). c) Fragment 1 (fins al diàleg) [1r paràgraf] Protàgores (lín. 1) RL ← el filòsof (lín. 3) SC ← aquest (lín. 3) PD ← Ø (lín. 3) (subjecte de acceptà) ← els seus (lín. 3) (= els seus deixebles = els deixebles de Protàgores) PPOS ← Ø (lín. 3) (subjecte de establí) ← li (pagaria) (lín. 3) PFEB ← hi (lín. 5) [es pot interpretar doblement: estigué d’acord en allò que s’havia acordat / estigué d’acord amb ell) PFEB. [2n paràgraf] savi (lín. 6) SC ← Protàgores (lín. 7) RL ← docte lletrat (lín. 9) SC. d ) Fragment 2 (diàleg) ← Ø (lín. 11) (tu, subjecte de l’imperatiu escolta) ← Protàgores (lín. 11) RL ← Ø (lín. 11) (subjecte de anem) (nosaltres => [tu = Protàgores] + [ jo = Euatle]) ← t’(hauré) (lín. 12) PFEB ← tu (entre tu i jo) (lín. 13) PFORT ← t’(hauré) (lín. 13) PFEB ← Protàgores (lín. 13) RL ← Ø (lín.13) (= nosaltres = [tu = Protàgores ]+ [ jo = Euatle], subjecte de anem) ← Ø (lín. 14) (tu, subjecte de sortiràs perdent) ← Protàgores (lín. 14) RL ← Ø (lín. 15) (subjecte de veure) ← Ø (lín. 15) (subjecte de contraargumentava) ← Ø (lín. 15) (nosaltres => [jo = Protàgores] + [tu = Euatle], subjecte de anem) ← jo (lín. 16) (subjecte de guanyo) PFORT ← m’(hauràs) (lín. 16) PFEB ← Ø (lín. 16) ( jo, subjecte de perdo) ← nostre (antic pacte) (lín. 17) (nostre => [de mi = Protàgores] + [de tu = Euatle]) PPOS ← m’(hauràs de pagar) (lín. 17) PFEB. 7 Possible redacció millorada (en cursiva, el fragment que ja figura fet en el llibre; en negreta, els nexes afegits): Un estudiant, Euatle, volia anar a les classes de dret de Protàgores perquè volia exercir d’advocat en el futur. Malauradament, com que no disposava de recursos econòmics, el noi va parlar amb el filòsof, el qual observà que era un candidat molt eixerit. Així, doncs, l’acceptà entre els seus deixebles, però establí la condició que, quan el jove guanyés el seu primer plet, li pagaria tots els honoraris. El xicot, encantat, hi estigué d’acord.

Euatle assistí a les lliçons del savi fins que acabà la seva formació. Després, però, decidí no dedicar-se a l’advocacia i, per tant, no pagà les ensenyances rebudes. En conseqüència, Protàgores li reclamà el deute, però el vailet no se sentia en l’obligació d’abonar res, ja que argüia que encara no havia guanyat el seu primer cas. 8 Respostes possibles: a) La persona que s’ha mort havia tingut un estat de salut delicat. / La persona ha mort havent tingut en vida un estat de salut delicat. b) Van quedar en un hotel dels afores. c) El govern ha adoptat mesures dràstiques. d  ) Es va barallar amb ell i li va fer un tall (o un trau) a la cara. També: ... un tall a la cara que van tancar amb uns quants punts de sutura. e) Faran una enquesta perquè els joves diguin el que pensen / diguin el seu parer / diguin la seva opinió. (L’expressió que, de fet, es volia fer servir era buidar el pap, que és massa col·loquial per al context en què suposem que era utilitzada –posats a utilitzar una frase feta, seria preferible dir-hi la seva.) f  ) L’accident va passar quan el vehicle que conduïa la persona que després va morir va sortir de la calçada (o ... quan va sortir de la calçada el vehicle que conduïa la persona que resultaria morta). Millor: L’accident va passar / ocórrer / tenir lloc quan el vehicle va sortir de la calçada. El conductor en va resultar mort. g) Posteriorment, la Funcional Teatre va llegir textos que Vallmajó havia escrit poc abans de morir / de la seva mort. h) Va morir a 80 anys i escaig (o ... passats els 80 anys). i  ) L’autòpsia, prevista per a avui, determinarà les causes exactes de la mort. j  ) Una sala plena a vessar / plena de gom a gom. k) Ahir, a primera hora del matí, els carrers eren plens de bassals, a causa d’una fuita d’aigua. També: Ahir, en clarejar, / en fer-se de dia, els carrers van aparèixer plens de bassals. l  ) El Barça va arribar tard a l’entrenament a causa dels embussos de trànsit (o ... a causa de la poca fluïdesa del trànsit / a causa de les retencions de trànsit).

38

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 38

25/07/17 10:18

Unitat 1 Pàg. 31

9 Respostes possibles: a) • Causa: Ha triomfat en la vida perquè ha treballat molt. • Conseqüència: Ha treballat tant, que no és estrany que hagi triomfat. • Oposició: Ha triomfat, encara que no ha treballat gaire. • Finalitat: No ha treballat per triomfar. • Condició: Si treballa així, triomfarà.

tronal ha motivat la vaga (o El desacord amb la patronal ha motivat la vaga). e) Faré gestions diverses per millorar la nostra situació. → Faré gestions diverses encaminades a millorar la nostra situació. 11 Respostes possibles: a) Cada cop hi ha més gent que se sotmet a intervencions de cirurgia estètica per millorar el seu aspecte, encara que els resultats obtinguts no siguin sempre satisfactoris.

b) • Causa: No ha agafat el tren cap a Elx perquè no s’ha afanyat prou. • Conseqüència: No s’ha afanyat; per tant, no ha agafat el tren cap a Elx. • Oposició: Malgrat que no s’ha afanyat, ha agafat el tren cap a Elx. • Finalitat: S’ha afanyat per poder agafar el tren cap a Elx. • Condició: Ha dit que s’afanyaria només en cas que tingués la certesa d’agafar el tren cap a Elx.

b) Actualment hi ha més policia al barri per a frenar l’augment de robatoris, però no sembla que la presència policial sigui gaire eficaç.

c) • Causa: Com que ha fet exercici físic, s’ha aprimat. • Conseqüència: Finalment, ha fet exercici físic, de manera que s’ha aprimat. • Oposició: S’ha aprimat, per bé que no ha fet exercici físic. • Finalitat: Ha fet exercici físic a fi d’aprimar-se. • Condició: Fa exercici físic a condició que li serveixi per a aprimar-se.

e) S’han instal·lat més videocàmeres al nucli antic de la població, amb la finalitat que la gent estigui més segura, malgrat que molts veïns s’hagin oposat a ser enregistrats.

d ) • Causa: Té molts amics perquè és molt amable. • Conseqüència: És molt amable; per tant, té molts amics. • Oposició: Encara que no és (o sigui) gaire amable, té molts amics. • Finalitat: Vol ser molt amable per a tenir molts amics. • Condició: Si fos amable, tindria molts amics. 10 Respostes possibles: a) E ls nens tenen mal de panxa perquè han pres massa xocolata desfeta. → L’origen del mal de panxa dels nens és que han pres massa xocolata. b) Aquesta agra polèmica és a conseqüència de la inconsciència del futbolista en les seves declara­ cions. → Aquesta agra polèmica resulta de la inconsciència del futbolista en les seves declaracions. Si no fas més bestieses, t’admetrem de nou al c)  club. → T’admetrem de nou al club amb la condició que no facis més bestieses. d ) Fan vaga perquè no estan d’acord amb la patronal. → (El fet) que no estiguin d’acord amb la pa-

S’han creat més carrils bici a la nostra població, a fi c)  de descongestionar la circulació, tot i que aquest no és un problema fàcil de resoldre. d ) Molts catalans formen part d’alguna associació a fi de gaudir del lleure o de ser útils a la societat, encara que sovint no assisteixin a les assemblees de socis.

f ) Han abaixat el preu de les entrades de teatre per facilitar l’accés del públic jove als espectacles, però no crec que sigui una mesura del tot eficaç. Pàg. 33

12 a)  Malgrat que l’ametller ja ha florit, hi ha encara poques flors a l’arbre perquè, si fa fred, la majoria cauen. • malgrat que: oposició. • perquè: causa. • si: condició. b) Vist que has arribat tan d’hora, ja podríem anar cap a l’estació per agafar un tren anterior al previst, a menys que creguis que és preferible fer un cafetó, tot i que em consta que ja n’has pres un. De fet, ens sobra massa temps perquè ens puguem estressar. • vist que: causa. • per: finalitat. • a menys que: oposició. • tot i que: oposició. • perquè: finalitat. c) Fes servir aquesta serra si vols tallar la barra per la meitat, ja que les altres eines no van prou bé per a tallar la barra recta, per bé que les instruccions que les acompanyen prediquin el contrari. 39

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 39

25/07/17 10:18

Llengua

• si: condició. • ja que: causa. • prou... per a: conseqüència. • per bé que: oposició.

c) • Si disposem de dos minuts per escapar-nos d’una casa en flames, salvarem qui podrem. (hipòtesi més probable) • Si disposéssim de dos minuts per escapar-nos d’una casa en flames, salvaríem qui poguéssim. (hipòtesi incerta) • Si haguéssim disposat de dos minuts per escapar-nos d’una casa en flames, hauríem salvat qui haguéssim pogut. (hipòtesi menys probable)

d) Com que els segrestadors havien retingut el senador a casa seva, la policia va muntar un operatiu per accedir a l’habitatge, atès que s’havien esgotat totes les vies de negociació. Els policies deien que, si no hi entraven per sorpresa, les probabilitats de recuperar en vida el polític serien escasses per més que els periodistes asseguressin el contrari. • com que: causa. • per: finalitat. • atès que: causa. • si: condició. • per més que: oposició.

d ) • Si podem parlar amb el president o la presidenta de la Generalitat, li direm el que pensem de la situació de l’ensenyament al país. (hipòtesi més probable) • Si poguéssim parlar amb el president o la presidenta de la Generalitat, li diríem el que pensem de la situació de l’ensenyament al país. (hipòtesi incerta) • Si haguéssim pogut parlar amb el president o la presidenta de la Generalitat, li hauríem dit el que pensem de la situació de l’ensenyament al país. (hipòtesi menys probable)

13 a) Si l’Àngels us ho expliqués bé, segur que tots vos­ altres ho entendríeu. b) Què ocorreria si l’Andreu no hi anés? c) Si no me l’haguessis presentada, abans, no l’hauria reconeguda.

e) • Si guanyo el concurs de bitlles, me n’aniré de viatge amb els diners del premi. (hipòtesi més probable) • Si guanyés el concurs de bitlles, me n’aniria de viatge amb els diners del premi. (hipòtesi incerta) • Si hagués guanyat el concurs de bitlles, me n’hauria anat de viatge amb els diners del premi. (hipòtesi menys probable)

d ) Ens ho prendríem molt malament, si en Nicolau ens perdés / perdia la càmera. e) Creieu que hauríeu estat contentes si nosaltres us ho haguéssim fet a vosaltres? f ) Si no l’haguéssim esperat, també en Blai s’hauria quedat sense dinar? 14 Respostes possibles: a) • Si ens tenyim els cabells de groc fosforescent, causarem sensació. (hipòtesi més probable) • Si ens tenyíssim els cabells de groc fosforescent, causaríem sensació. (hipòtesi incerta) • Si ens haguéssim tenyit els cabells de groc fosforescent, hauríem causat sensació. (hipòtesi menys probable) [Nota: No s’ha d’usar el plusquamperfet de subjuntiu en l’oració principal: ... haguéssim causat sensació.] b) • En cas que prohibeixin els cotxes particulars dins el nucli antic de la vila, agafaré l’autobús. (hipòtesi més probable) [Nota: Observeu que la presència del nexe en cas que provoca l’aparició del present de subjuntiu en lloc del d’indicatiu.] • En cas que prohibissin els cotxes particulars a ciutat, agafaria l’autobús. (hipòtesi incerta) • En cas que haguessin prohibit els cotxes particulars a ciutat, hauria agafat l’autobús. (hipòtesi menys probable)

Pàg. 34

15 Resposta oberta. 16

perquè Pot introduir una causa (Estic contenta perquè me n’he sortit), però també pot encapçalar una finalitat: T’he esperat perquè poguéssim sortir plegats. per què El fem servir tant en les interrogatives directes (1) com en les interrogatives indirectes (2): 1) –Per què no has vingut a l’hora? 2) –Vull saber per què no has vingut a l’hora. Nota: En la resposta a les preguntes 1 i 2, expressem una causa i usem la grafia aglutinada: –Perquè he quedat retinguda en un embús de trànsit. Fixem-nos que, en qualsevol cas, la segona e porta accent obert (o greu).

40

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 40

25/07/17 10:18

Unitat 1

e) Veig que el director no el valora, sinó que l’ignora tothora. (locució adversativa sinó que)

sinó • Conjunció adversativa (seguit de verb → sinó que). Equival a ‘però sí’: No vindràs amb ella sinó amb mi (= No vindràs amb ella, però sí amb mi). • Acaba amb accent tancat (o agut).

f ) No era hongaresa sinó polonesa, aquella infermera. (... sinó que era polonesa...; ... però sí polonesa) g) No va aixecar la botiga, sinó que la va acabar d’enfonsar. (locució adversativa sinó que)

si no • Conjunció condicional (si ) + adverbi de negació (no). Podem interposar un mot entre el si i el no: Si no va venir ella, és perquè és una barruda. → Si ella no va venir, és perquè és una barruda. •E  ntre pauses, equival a en cas contrari, altrament, si no és així: Ves tot seguit a buscar un entrepà; si no, et quedaràs sense. 17 a) Ho repeteixo perquè consti en acta. (conj. final; sinònim: a fi que) b) Per què està escrit amb una lletra tan remenuda? (per + pronom interrogatiu què; sinònim: per quin motiu; oració simple en modalitat interrogativa directa) c) No ho entenc, perquè està escrit amb una cal·­li­ grafia il·legible. (conj. causal; sinònim: ja que) d  ) Ho va escriure amb lletra petita perquè fos més difícil de llegir. (conj. final; sinònim: a fi que) e) Voldria esbrinar per què li feu sempre la guitza, a la pobra criatura? ( per + pronom interrogatiu què; sinònim: per quin motiu; subordinada interrogativa indirecta: Jo no sé per què li feu sempre la guitza, a la pobra criatura) f  ) La jutgessa us pregunta per què disposàveu d’un revòlver. ( per + pronom interrogatiu què; sinònim: per quin motiu; subordinada interrogativa indirecta: Ella no sap per què disposàveu d’un revòlver) g) El president va dir que el secretari no podia llegir la memòria perquè l’havia perduda... (conj. causal; sinònim: ja que)

h) Menja’t de seguida el gelat; si no, se’t fondrà a les mans. (si no = altrament, en cas contrari...; ... si tu no te’l menges de seguida, se’t fondrà a les mans) i ) «Si no es parlés mai d’una cosa seria com si no hagués succeït» (Oscar Wilde). (si = en cas que: En cas que no es parlés mai d’una cosa...) 19

Al començament del segle xviii, en el seu taller de Cremona, a Itàlia, Stradivari, constructor d’instruments de corda, comença una feina llarga. Primer, tria trossos de fusta d’auró, avet i banús. Després* els talla, els rebaixa i els dona forma fins a fer-ne unes setanta peces. En acabat* les ajunta com en un trencaclosques; algunes parts s’encolen, d’altres s’ajusten perfectament, sense ni un sol clau. Finalment(,) dona el darrer toc a la seva obra amb l’aplicació d’un vernís marró-vermell, un meravellós vernís que donarà al violí el seu color càlid. De les mans d’Antonio Stradivari, també conegut amb el nom llatinitzat Stradivarius, van néixer, d’aquesta manera, prop de mil violins d’una perfecció mai no igualada. Pierre Marchand, La música i els instruments * Hem donat la resposta de l’original. Tanmateix, les formes després i en acabat es poden intercanviar. Sinònims: • primer: en primer lloc, primerament. • després: en segon lloc, segonament (També: a continuació, tot seguit...). • en acabat: en tercer lloc, tercerament (També: a continuació, tot seguit...). • finalment: per acabar. • d’aquesta manera: així.

h) Ho vam aconseguir perquè no ens havien dit que era impossible... (conj. causal; sinònim: ja que) Pàg. 35

18 a) No es pot parlar d’una cosa si no la coneixes bé. (... si tu no la coneixes bé.) b) Aquest material no és dur, sinó més aviat tou. (... sinó que és més aviat tou.)

1D - CALAIX DE SASTRE Pàg. 37 COMPRENSIÓ

1 a) melanina (lín. 21)

c) L’animal morirà si no rep les atencions necessà­ ries. (... si l’animal no rep...)

b) predador (lín. 23)

d ) Potser no m’hauria sortit tan bé si no m’haguessin ajudat. (... si vostès no m’haguessin ajudat)

d ) congènere (lín. 44)

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 41

c) palesar (lín. 33) e) dominància (lín. 45, 49)

41

25/07/17 10:18

Llengua

2 a) Tema En alguns ocells, el color diferent del plomatge ofereix informacions diferents. També: En alguns ocells mascles, la coloració cridanera de les plomes ofereix informacions diferents (habilitat per a trobar aliments, nivell de dominància...), valuoses per a l’aparellament i, doncs, la perpetuació dels seus gens.

APROFUNDIMENT

Es pot fer reflexionar l’alumnat sobre: • El títol del text

1r §. El plomatge cridaner dels ocells és costós de produir i de mantenir, de manera que aporta un determinat missatge als congèneres. (Pregunta implícita: quin missatge?)

El títol recull la idea que, per mitjà d’un codi cromàtic (per tant, visual), ens transmeten missatges, però no recull la idea que aquest missatge sigui emès per ocells. Per tant, no recull ben bé el tema del text i, doncs, no és prou clar, ja que el títol podria al·ludir als semàfors o a la vestimenta. (Tanmateix, el context de l’exposició al Museu de Ciències Naturals de Barcelona en què se situava el text –acompanyat d’imatges d’ocells– en permetia una interpretació ajustada al tema.)

Desenvolupament

• L’aspecte divulgatiu del text

2n §. La coloració groga, carbassa o vermella en el plomatge (que s’obté a través de la dieta, vencent paràsits i malalties) és difícil d’aconseguir i de mantenir, fet que denota la capacitat de l’animal.

El to del text és didàctic i, doncs, el propi d’un text si­ tuat en una exposició destinada al gran públic. Seria interessant que l’alumnat detectés què comporta aquesta voluntat didàctica, observació que l’ajudarà a escriure millor. Aquesta voluntat divulgadora es pot veure amb trets com els següents:

b) Estructura Introducció

3r §. La coloració negra en els ocells, en canvi, asse­­ nyala una altra qualitat: la dominància dins del grup (més estatus, més agressivitat). 4t §. El Dr. Senar i el seu equip investiguen des de fa anys la relació que hi ha entre el color i el missatge que es transmet. En la mallerenga carbonera, com més grocs són els individus, més bona condició física demostren, i com més gran és la taca negra del pit que els mascles tenen, amb més agressivitat defensen les cries de possibles predadors. 5è §. En el lluer, l’experimentació porta a una conclusió idèntica sobre la coloració negra i la coloració groga: la primera es relaciona amb el nivell de dominància i la segona amb l’habilitat per a trobar aliment. (Pregunta: quina de les dues qualitats prefereix la femella?) 6è §. Experimentació per a respondre la pregunta. Resultat: el lluer femella prefereix en els mascles la coloració groga (= habilitat) a la taca negra en el pitet (= dominància). Conclusió 7è §. Aquesta preferència assegura perpetuar els gens de l’espècie. c) Títol No recull ben bé el tema del text.

– La comparació vestit-plomatge amb què parteix el text i amb què acaba: la coloració del plomatge (= vestit de gala) és costosa de produir i de mantenir, però assegura l’espècie, igual que un vestit d’alta costura resulta molt car. Hi ha, doncs, una certa personificació per facilitar un acostament al lector. La conclusió que el gran cost que implica el color té com a finalitat última la perpetuació de l’espècie, dona al text un sentit teleològic, segons el qual es defensaria la tesi abstracta que en la natura no hi ha res sense sentit. Per consegüent, la despesa en esforços i recursos tindria un sentit, fet que confereix al text una certa «narrativitat». Així, el que podria ser un contingut àrid esdevé més passador. També notem aquest plantejament quan es diu què fa l’equip del Dr. Senar i quins resultats n’obté. És com una història, en què hi ha un problema (nus) amb un resultat o explicació (desenllaç). De fet, ens trobem davant una recerca, en què s’ha confirmat una tesi: en determinats ocells, com la mallerenga carbonera i el lluer, el color negre en el pit del mascle denota dominància i agressivitat (és a dir, una millor defensa de la prole), mentre que els colors càlids (grocs, carbasses i vermells) denoten habilitat per a trobar aliments i per a mantenir una condició física més bona, fet preferit per les femelles i que perpetua millor l’espècie. –E  l llenguatge planer, tant en el lèxic (pocs tecnicismes i repetició de mots o lexemes) com en la sintaxi

42

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 42

25/07/17 10:18

Unitat 1

redacta el text pertany a l’equip del Dr. Senar) i només s’hi veu la seva presència en la voluntat de fer un text en modalitat divulgativa.

(oracions relativament curtes, sovint amb l’estructura Subjecte + V + predicat). – Utilització d’algun mot més aviat emotiu, no denotatiu (com caldria esperar): «àdhuc s’atreveixen a desafiar les persones» (4t paràgraf). – La formulació de preguntes (en el 4t paràgraf i al final del 5è paràgraf), amb la resposta consegüent, que comparteixen emissor-investigador i receptoraprenent. – L’ús de la 1a persona plural en el darrer paràgraf, que dona a entendre que el procés investigador ha estat compartit entre el científic i el lector o la lectora. 3

Element de la comunicació

En el text correspon a...

emissor

A. J. Redondo Villa

referent

el lluer, la mallerenga, el seu comportament, l’experimentació amb aquests ocells, etc.

receptor

el lector del text (i, originalment, els visitants de l’exposició)

canal

escrit (via visual)

missatge

què comunica el color del plomatge de la mallerenga i del lluer

codi

llengua catalana

4 a) Codi visual (plomatge). [En això se centra el text que s’ha treballat.] b) Codi auditiu (cant). [Aspecte que no s’ha comentat en el text que s’ha treballat.] La coloració del plomatge (com els vestits en les persones) és un codi visual: es capta amb la mirada. Però els ocells es caracteritzen per comunicar missatges pel canal format per l’aire i utilitzant el codi dels cants: cada espècie en té un o més d’i­ diosincràtics, que serveixen per a aparellar-se, per a indicar perill, etc. 5 a) El text «Missatges de colors» es basa en la funció informativa, gairebé l’única funció present, mentre que en el de Sagarra combina les funcions informativa, emotiva i estètica. El Dr. Senar busca informar i, doncs, la funció informativa o referencial hi és bàsica, per bé que hi apareix algun element amb funció apel·lativa, com la presència de la interrogació al final del 3r i del 5è paràgrafs. No hi ha amb prou feines traces expressives: l’emissor és presentat en 3a persona (qui

 Sagarra també informa (amb dades com «no es mouen gairebé de les branques», per exemple), però aquestes dades són «amanides» amb la funció emotiva (la dada anterior és vista així: «... fan gimnàstica i fan el saltimbanqui..., amb una gràcia...») i l’estètica, amb l’ús, entre altres, de figures retòriques (com les comparacions citades). El text de Sagarra, doncs, aporta informació real sobre la mallerenga, però té un element afegit respecte d’una guia ornitològica o d’un text de divulgació científica: ens personifica l’animal, ens el fa més accessible, més entranyable, digne d’estima i simpatia, etc. Ens parla de l’experiència de l’autor amb relació a l’ocell, de les sensacions i sentiments que li transmet l’observació de l’animal.

b) En el text de Sagarra la subjectivitat hi és molt més present pels elements següents: • Presència del receptor («veureu»). • Riquesa de llenguatge, especialment de tipus popular («no paren mai», «no es donen mai per tipes», «ventre estarrufat», etc.). • Ús de les figures retòriques (com la metàfora «fan gimnàstica i fan el saltimbanqui», la personificació «ni es donen mai per tipes», l’anàfora «i encara sembla que no en tingui prou, i encara busca...»)

• Ús de diminutius apreciatius («ocellets», «branquillonets», «cuquets»), etc. Amb aquests recursos i amb d’altres es destaca la impressió personal, l’empremta emotiva o l’admiració que el comportament de l’ocell deixa damunt el narrador-observador. Aquestes observacions es poden ampliar amb el text complet, que oferim tot seguit. Les mallerengues (text complet) Les mallerengues són, en general, ocells de bosc, sobretot la de la cua llarga. La mallerenga del bigoti sol anar vora l’aigua per llacs i torrents, com la mitjaire. Però la mallerenga carbonera i l’estiverola, tan aviat les trobareu al bosc com al jardí, i fins de vegades a la vinya. No cal dir que també se les campen pels oliverars i els garroferars. Ara, que el lloc que els ve més de gust és allà on hi ha pi i alzina i castanyer. Els colors d’aquests ocells són variats: el blanc i el negre, el cendrós, el blau de cel i el groc, van entonant-se en cada una d’aquestes menes; algunes, com la del bigoti, tenen uns tons més calents i terrosos. La mallerenga de la cua llarga és blanca com un borralló 43

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 43

25/07/17 10:18

Llengua

de neu, amb una cua quatre vegades més llarga que el cos i d’un negre brillant.

5. alimentació

Quant a la manera de fer i de viure, totes les mallerengues bosquetanes es pot dir que fan el mateix. Llur cant és com un zig... zig... zig... de fregar la llima; per això en certs països en diuen ferrerets, perquè sembla que quan canten esmolen el metall.

7. veu

Aquests ocellets no es mouen gairebé mai de les branques, i tot el dia fan gimnàstica i fan el saltimbanqui en els branquillonets més fins, penjant-se cap per avall de mil maneres, i amb una gràcia que només arriben a tenir els ocells. De menjar no paren mai, ni es donen mai per tipes i satisfetes: veureu una mallerenga plena de tota llei de cuquets amb el ventre estarrufat, i encara sembla que no en tingui prou, i encara busca d’ací i d’allà amb un gran desfici. Josep M. de Sagarra, Els ocells amics APROFUNDIMENT

1 Segons el text, en l’experiment del Dr. Senar, quina qualitat van preferir les femelles de lluer? T’ha sorprès, aquesta reacció? Si passem a l’àmbit humà, quins dels refranys o lemes següents et sembla que reflectirien millor aquesta preferència? a) Més val traça que força. b) Contra gustos, no hi ha disputes. c) La caça, no la porten a casa. 2 Partint de la preferència de les femelles que es descriu en el text i donant al títol una certa intenció, per quin d’aquests títols et decantaries? (Els quatre darrers són dites populars.) Raona la resposta. a) Els colors dels ocells no són gratuïts. b) Som el que mengem. c) L’hàbit no fa el frare. d ) Val més pardal en mà que gallina volar. e) Viu més qui piula que qui xiula. f ) No dir ni piu. 3 Exercici de coherència. Refeu el text original del poeta-rapsode Celdoni Fonoll titulat «La mallerenga carbonera», relacionant els subtextos independents de més avall (als quals hem atribuït una lletra: a, b, c...) amb els diferents subtemes que teniu a continuació (als quals hem atribuït un número). Per exemple: 1c.

6. reproducció 8. classificació ornitològica 9. variants geogràfiques del nom i traducció a altres llengües a) La més grossa de les mallerengues comunes. Cap i coll negre-blavosos lluents amb galtes blanques; parts inferiors grogues amb franja negra que baixa pel centre (el millor tret distintiu). Parts superiors gris-blaves verdoses. El jove té el capell marronós i les galtes grogoses. b) És un ocell sedentari, i només els exemplars que viuen a les zones més fredes poden desplaçar-se cap a indrets de clima més suau durant l’hivern. c) 14 cm. d ) Es tracta d’un dels ocells més estesos a Catalunya, comú des del nivell del mar fins als boscos dels Pirineus. Com que és molt adaptable, es troba en tota mena d’ambients amb arbres o arbusts alts, boscos, bosquines, cultius arbrats, jardins i parcs urbans. e) Parus major. Ordre: passeriformes. Família: pàrids. f ) La més variada de les mallerengues: un «tsinc, tsinc» com de pinsà, un «txair, txair» nasal com de mallerenga d’aigua, un «txi-txi-txi» reganyant com de mallerenga blava, etc. El cant consisteix en variacions de dues o tres síl·labes del co­ negut i ressonant «tsitsipe-tsitsipe-tsitsipe» i de vegades imitacions. g) Fa el niu en cavitats d’arbres, murs i altres edificacions humanes. Resulta molt afavorit per la instal·lació de caixes niu, ja que és una de les espècies que les ocupa més fàcilment. La posta és de tres a nou ous. h) Insectívora, però durant la tardor i l’hivern també menja llavors, especialment pinyons. És un dels pocs ocells que es menja regularment les erugues de la processionària del pi. i )  [A les Illes se’n diu cap-ferrerico] Cast. Carbonero común. Gal. Ferreiro abelleire. Basc: Kaskabeltz. Fr. Mésange charbonnière. Ang. Great Tit. Al. Kohlmeise. Celdoni Fonoll, Veus d’ocells (adaptació) Solucions

1. mida

1 a

2. identificació 3. fenologia («correlació entre els fenòmens biològics i les condicions climàtiques»)

2 Les respostes més relacionades amb el text són a i b (especialment a, que conté el doble sentit de «gratuït»).

4. distribució i hàbitat

3 1c, 2a, 3b, 4d, 5h, 6g, 7f, 8e, 9i

44

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 44

25/07/17 10:18

Unitat 1

b) Si no es fa ús de l’accent gràfic, tots els mots podrien ser anglesos.

Pàg. 38 TREBALL LINGÜÍSTIC

9 Les ulleres del vident

Fonètica i ortografia

6 a) Per dur a terme in praesentia. gaireb[é] mai de b) Aqu[έ]sts ocell[έ]ts n[o] es m[ɔ]uen ́ les branques, i t[o]t el dia fan gimnàstica i fan el saltimbanqui en els branquillon[έ]ts m[é]s fins, penjant-se cap per avall de mil man[é]res, i amb una gràcia que nom[é]s arriben a tenir els oc[é]lls. 7 a) (Dia)crític: discussió frenètica Arribà Lluís Jordà, enfadadíssim. Escridassà enèrgicament Narcís Miró: –Estúpid, brètol, pòtol! –Narcís escoltà, sorprès:– Sí, sí, vostè: cínic bàrbar! –continuà Lluís, més colèric. –Però què és això, Lluís? –respongué Narcís, cèlebre psicòleg català. –Víctima fàcil, bèstia màrtir! Simpàtic hàmster, animaló graciós, ànima càndida! –prosseguí plorós Lluís. –Dòberman? Carnívor assassí? És això...? –sospità Narcís, ofès. –Bèstia famèlica, pèrfida! –acusà Lluís, furiós–. Però això finirà dràsticament perquè aconseguiré justícia, denunciaré...! –Més indulgència, veí! –suplicà Narcís, homenàs atlètic–. Perdonaríeu vós allò comès? Pagaré fèretres, làpides... també nínxols! Faré més: escriuré pregàries, àdhuc rèquiems! Només després, trobaré repòs. –Bé, però què passarà demà? És bel·licós, perillós... –preveié Lluís èpoques més difícils, tèrboles... –Farà teràpia clínica, règim rigorós: renovació alimentària! –prometé Narcís, seriós–. És més: menjarà únicament espàrrecs, tomàquets, albergínies... (també, esporàdicament, salmó islandès) –assegurà Narcís–. Serà íntegrament vegetarià! Així esdevindrà pacífic! b) Curiositat: tots els mots del text duen accent. Pàg. 39

8 a) Només duen accents els mots següents:

Una pel·lícula un pèl líquida fa que impel·leixi la visió i forço els nervis de la vista per no atuir la intuïció. Tothom riu amb condescendència dels meus ulls en condensació. Si se m’entelen les ulleres, ho veig tot amb antelació. L’estossec i l’esternut Quin parell de baladrers! Bruscament i d’improvís assalten, ara i adés, sense demanar permís!, nas i boca, en un dels dos, boca sola, en el restant; maleïda tos de gos, persistent, recalcitrant! S’assemblen, tenen un aire, els agrada la protesta: l’estossec, més rondinaire; l’esternut... salut i festa! Acabem el vers o rim amb un espetec: atxim! 10 a) Els polls de mallerenga aviat aprendran a volar, si és que ja no n’han après. b) Agraïm que no hagi disminuït la collita de raïm. c) L’aigüera s’ha embussat i, per consegüent, l’aigua no tira avall. d ) Els dies feiners en Raül no feia res que pogués amoïnar el veïnat. e) Aquestes deixalles són produïdes per una petroliera suïssa (però els fruits dels seus guanys no es veuen enlloc...). f ) Saül: no m’has obeït quan t’he demanat que no li enviïs cartes amb tanta freqüència. g) La reina de Suècia passarà les vacances d’estiu solcant les aigües del sud d’Eivissa. h) Veuràs com fàcilment t’avaluo l’antiguitat d’aquesta joia ucraïnesa.

àcid

exòtic

mèrit

romàntic

automàtic

intrèpid

mòdem

sòlid

àvid

lícit

òrgan

sòrdid

d ) L’intrús caçador.

còmic

lògic

supersònic

e) L’única oportunitat.

titànic tòrrid

11 a) L’ull de l’investigador. b) L’orella de la investigadora. c) La il·lustre alcaldessa.

f ) La il·lusa treballadora de l’empresa. g) El cos del ianqui. h) El gruix de l’ungla. 45

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 45

25/07/17 10:18

Llengua Pàg. 40

Pàg. 41

12 a) Ho ven per a l’ocell.

16 a) No deixis que el tall bulli més d’una hora perquè, si no, s’estovarà massa.

b) Té alguna brossa a l’ull.

b) Tu, quan veus la Marta, en fuges sense rumiar-t’ho dos cops.

c) (Jo) parlava de l’elefant. d ) Venen dels horts. e) L’esquirol puja pels arbustos. f ) Ho dona a l’estudiant (o estudianta). g) (Jo) en duia per a l’alumne (o alumna). h) Donaríeu el iogurt a la hiena.

13 Només podrà mostrar aquest color aquell ocell capaç de trobar i ingerir una certa llavor […] El paràsit també afecta el color, perquè els sistemes immunitaris requereixen un recurs que ha de ser sostret d’una altra funció fisiològica. Aquestes qüestions fan que unes coloracions lluents portin associades uns missatges sobre les capacitats dels animals per aconseguir-les i mantenir-les. ennuegar-se

enaiguar-se

adequar-se

m’ennuego

m’enaiguo

m’adequo

t’ennuegues

t’enaigües

t’adeqües

s’ennuega

s’enaigua

s’adequa

ens ennueguem

ens enaigüem

ens adeqüem

us ennuegueu

us enaigüeu

us adeqüeu

s’ennueguen

s’enaigüen

s’adeqüen

marejar-se

torçar-se

em marejo

em torço

et mareges

et torces

es mareja

es torça

ens maregem

ens torcem

us maregeu

us torceu

es maregen

es torcen

d ) Joan i Enric, seieu a les vostres cadires ara mateix i calleu! e) Si aneu a fer un tomb, escriviu-me, si us plau, una nota sobre el que heu vist.

Morfosintaxi

14

c) Si et plau, esprem-me dues taronges i endolceix­-meles amb sucre candi.

15 a) Mentre les mallerengues construïen el niu, alguns naturalistes les observaven. b) No destruïu (o destruireu, heu destruït) res de què us hàgiu de penedir. c) Si no poses l’aire condicionat és possible que suïs encara més del que sols fer-ho. d ) T’estimo tal com ets: no canviïs, si et plau! e) Si nosaltres traïm la seva confiança, no ens farà mai més cas. f ) Cal que t’hi esforcis i estudiïs molt més perquè, altrament, l’assignatura et quedarà penjada.

f ) Si en Damià resol l’enigma, tots quedarem bocabadats! g) Si hagués comprat el número de loteria que m’havien ofert, hauria guanyat la grossa! h) Si no els ho permetessis, t’ho retraurien tota la vida! Lèxic i semàntica

17 a)  carotenoides (lín. 9, 46), computeritzades (lín. 94), funcions fisiològiques (lín. 16-17), gens (lín. 63), melanina (lín. 21), predadors (lín. 23), sistema immunitari (lín. 15-16), etc. b) Un tema científic del text exigeix la utilització de tecnicismes, però en aquest cas l’autor vol ser divulgatiu (no per a especialistes) i, per tant, en limita la presència. 18 a) En aquesta pineda s’hi fan només rovellons i lle­ negues: no hi hem trobat mai cap altra mena de bo­let. b) Les granotes i els gripaus són amfibis, i les serps i els cocodrils són rèptils. c) Aquest fuster fa llits, armaris, taules i altres mobles. d ) No sé si em convé una simple cadira, una butaca o tot un sofà. No em fa el pes cap d’aquests tipus de seients (o mobles)! e) Si tinc un martell i dues serres, és que tinc tres eines. f ) Aquest líquid l’abocarem en un got, en una tassa o en un recipient (o contenidor) similar. g) A l’acte hi acudiren molts poetes i novel·listes, però malgrat haver-hi tants escriptors (o autors literaris), no s’hi presentà cap dramaturg. h) Quins documents (o papers) has de presentar a Hisenda? Doncs tot d’impresos i factures! (NO: formularis)

g) Caldria que reduíssiu l’ús de mantega i fóssiu més fidels a la dieta mediterrània. 46

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 46

25/07/17 10:18

Unitat 1

19 Respostes possibles: a) indiferència

TRANSFORMACIONS

22 a) A causa de la pluja, no hem pogut ser-hi.

b) desaprovació, repugnància

b) La Roser és ampla d’espatlles.

c) recel, suspicàcia, sospita d ) disgust, contrarietat, preocupació

c) En cas que vingui, caldrà que nosaltres ens repartim d’una altra manera la feina.

e) supèrbia, sentiment de superioritat

d ) No et pots descuidar de dir-li que no falti a la cita!

f ) demanar la paraula, cridar l’atenció d’algú, ame­ naçar

e) Nosaltres no cal que hi siguem.

g) beure més del compte

f ) No s’ha pogut evitar (o aturar, impedir) que el pilot polonès caigués durant la cursa.

h) insinuació, complicitat

g) Em proposaren que hi anés jo mateixa.

i ) satisfacció, aplaudiment

h) El seu compromís amb aquesta candidatura era molt ferm.

j ) acatament, avergonyiment, encongiment, timidesa Pàg. 42

20 a) El lluer femella ha post dos ous. b) Que pots cridar una mica més? No se’t sent ni una paraula. c) En aquest arbre hi ha moltes mallerengues i hem vingut a estudiar-les i, sobretot, a escoltar-ne el cant amb atenció. d ) Primer de tot, cal estripar els papers inservibles i llençar-los. e) Si et plau, eixuga’t la cara i vine a esmorzar! f˚) Havent dinat tenien el costum de rentar els plats. g) No sé on desar aquest llibre: al prestatge de dalt o al de baix? h) Com que té la columna desviada, li fa mal l’esquena, de dalt a baix. i) Va comprar unes vambes, però encara no les ha tretes de dins la capsa. 21 a) Estem a punt de llançar un nou model de bici plegable al mercat. b) E n els darrers mesos han doblat la producció d’automòbils. c) Fins que els fonaments de la casa no s’assentin, no començarem a edificar. d ) Josep, para taula, que ja és hora de dinar! e) Està molt capficat per la situació del medi ambient. f˚) Haurem de calcular la velocitat mitjana a què circula el TGV. g) L’oncle es va posar la criatura a la falda per cantar-li «Arri, arri, tatanet». h) Aquesta sala és més gran que l’altra. i ) El meu cordill és més gruixut que el vostre.

Pàg. 43 Signes de puntuació

23

Què és, un aforisme? Concisió, forma estètica i subjectivitat són els tres pilars en què es fonamenten aquestes sentències pouades en la penetrant observació del compàs de la vida i de la cadència dels seus protagonistes. [...] L’aforisme no té espai propi, malviu com pot, com el deixen. El podem descobrir, sempre d’amagat, a la rebotiga dels grans casals literaris: és inquilí de l’assaig, arrendatari de la poesia, llogater de la narrativa, de l’article d’opinió. És entremaliat, càustic, juganer, alegre, optimista; mai no entra per la porta principal, més aviat entra per la del servei, poca cosa com és. Aquests refugiats xerraires, però ignorats, són com titelles articulats que es manipulen amb els fils d’algunes figures retòriques: la paronomàsia, l’al·literació, el símil o la metonímia són convidats freqüents a la taula de l’aforisme. [...] Sabem que en aquest món ja està tot dit i que l’únic que pot canviar és la manera de dir-ho. No serem tan pretensiosos per combregar, a ulls clucs, amb l’ucraïnès Leonid S. Sukhorukov quan diu: «Un aforisme és una novel·la d’una línia». Allò que és innegable, però, és el sentit lúdic de la provocació en l’aforisme, la seva missió d’incitar a la reflexió, que és l’essència de l’ofici del filòsof.

47

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 47

25/07/17 10:18

Llengua

24 a) «Tenia un dubte gramatical: no sabia si menjar be o menjar bé.»

JOC VERBAL

b) «L’estadística és una ciència d’allò més igualitària: si tu tens dos cotxes i jo no en tinc cap, en tenim un cadascú.»

2 D’aquest joc lingüístic se’n diu anagrama (mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase). Un dels més famosos és l’utilitzat per Salvador Espriu, per a qui Arenys de Mar era Sinera.

c) «L’aixafaren el pes de les paraules: li havia caigut al damunt la prestatgeria de les enciclopèdies.»

patró: tropa, porta, topar (vegeu el v. 29 de la cançó «Carnaval»).

d ) «Li havien aplanat el camí i se li va instal·lar un dubte: havent begut, com faria les esses rectes?» e) « Si per qualsevol motiu un dia tens necessitat d’una estupidesa, connecta la tele: la trobaràs a l’instant.»

soca: cosa, caso (v. casar), caos, ocàs, osca, saco (v. sacar ‘servir’ –en jocs com el tennis). NO: asco. amic: mica, amic, cima (‘brot d’una planta’), camí. NO: àcim (cat. pa àzim, cast. «pan ácimo»).

f ) «Podia passar hores i hores matant l’aranya: tenia una empresa de fumigació.»

clos: solc, cols.

g) «La F-1 és el símbol paroxístic de la societat: el culte a la competència, la religió tecnològica i el regnat del diner.»

tala: alat (adj., fem. alada), alta (adj., masc. alt), lata (adj., masc. lat ‘extens, ampli’).

h) «Amor és una paraula de 6 lletres: 2 vocals, 2 consonants i 2 idiotes.»

1E - BRODEM-LA Pàg. 44 TEST

1 a) F: Fem un canvi de canal. b) F: El terme funció comunicativa pertany a la teoria de la comunicació, no a la teoria sintàctica.

rauc: cura, crua (adj., masc. cru), ruca.

CANÇÓ

3 N’apareixen una bona colla: barbarisme (v. 21), conversa (v. 6), diccionari (v. 38), palíndrom (v. 24), paraules (v. 3), polisèmia (v. 12), significat (v. 12), tertúlia (v. 5). palíndrom m Un mot o una frase que es llegeixen igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra. En la cançó n’hi apareixen un de cada tipus: «Cita’l a l’àtic» (v. 26), Pep (v. 28). tertúlia f Reunió de persones que s’apleguen habitualment per conversar o per qualsevol altre passatemps.

c) V: Consulta la definició de funció estètica. d ) V: Hi ha codis no lingüístics, com el dels semàfors, el de banderes, etc. e) V. f ) F: Els elements paralingüístics aporten més informació que les paraules, amb les quals és més fàcil mentir. Això és especialment veritat en la conversa informal cara a cara. g) V: Vegem com calçat reprèn el referent de sabates: S’ha comprat unes sabates de xarol: aquest calçat és la seva feblesa! És un mecanisme de cohesió força usual. h) F: Obtindrem un text inadequat. i ) F: Des del punt de vista comunicatiu, les propietats textuals més importants són la coherència, la cohesió i l’adequació, com també ho és la correcció. La presentació és tan sols l’embolcall formal, que pot, això sí, facilitar o dificultar la transmissió del text. j ) V: L’autor fa servir un lèxic més planer i, doncs, limita la presència de tecnicismes.

48

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 48

25/07/17 10:18

Taller d’expressió oral Pàg. 45

1 Se n’ha de fer una versió a partir de la informació que es dona en el vídeo, sense afegir-n’hi, tot i que és evident que el text guanyaria amb alguna informació addicional (per exemple, esmentant Verne amb el nom de pila –Jules–; hauríem de fer el mateix amb Wells: calia haver dit Herbert George Wells). En el nou text que l’alumnat ha de preparar, cal evitar alguns girs característics molt col·loquials del text original, com ara mots com «al·lucinant», «flipant», l’expressió «és molt fort», o la cua «no?». També s’ha d’evitar fer frases llargues connectades amb conjuncions de coordinació, com ara «Estic molt contenta que m’hagin convidat a fer aquesta xerrada sobre les novel·les, i, de fet, el tema més concretament del qual us parlaré m’encanta, i l’he pogut escollir jo, que són les novel·les de ciènciaficció». Resposta model: Hola a tothom! Soc la Paula Vilà, de segon de Batxillerat. Estic molt contenta de ser aquí per a parlar de la novel·la de ciència-ficció. He triat aquest tema perquè la ciència-ficció m’apassiona. Ben segur que molts de vosaltres heu vist pel·lícules de ciència-ficció, com Jurassic Park, o Alien. També estic convençuda que coneixeu fenòmens com Els Jocs de la fam, però ¿quants sou els que heu llegit novel· les d’aquest gènere? Segur que no tants! M’agradaria, doncs, engrescar-vos a llegir novel·les de ciència-ficció. Segurament la majoria d’històries de ciència-ficció intenten respondre la pregunta de «Què passaria si...?». Per exemple: què passaria si la clonació humana estigués permesa? O què passaria si poguéssim viatjar en el temps? O què passaria si les màquines fossin més intel·ligents que nosaltres? És, doncs, imaginant-se el futur, responent preguntes com les anteriors, que s’escriuen les obres de ciència-ficció. Val a dir que aquests obres sovint acaben al cinema, que les fa més conegudes. Però... ¿es compleixen les seves prediccions? De vegades no, de vegades sí. Així, és evident que no ha tingut lloc la invasió extraterrestre que narra l’escriptor anglès Wells en l’obra La guerra dels mons. Aquesta

obra va ser escrita el 1898 i, modernament, ha estat portada al cinema per Steven Spielberg. Per sort, el que prediu aquesta obra no s’ha complert. Com tampoc no s’ha complert la predicció en què es basa el llibre Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Segons l’obra d’aquest escriptor català, els extraterrestres haurien d’haver vingut a destruir-nos... Queda ben clar que això no ha passat, per sort. Però això no ha impedit que la novel·la s’hagi fet famosa i que compti amb una versió cinematogràfica molt aconsellable. De vegades, però, les prediccions de la ciència-ficció sí que s’han fet realitat. Fixem-nos en l’escriptor francès Jules Verne. Quan va escriure la novel·la De la Terra a la Lluna el 1865, Verne ja va imaginar un viatge a l’espai. Doncs bé, en aquesta època no hi havia ni avions: els únics objectes voladors, a part dels ocells, eren els globus aerostàtics! Aquesta novel·la, doncs, va ser publicada un segle abans que l’Apol·lo XI dels nord-americans arribés a la Lluna! És per això que Verne és considerat el pare de la novel·la de ciència-ficció (de fet, l’anglès Wells també podria ser considerat com a tal: la ciència-ficció tindria, doncs, un «pare» francès i un altre d’anglès...). Per mi el més interessant de la ciència-ficció és que, plantejant-se el futur, ens adverteix de les conseqüèn­ cies que pot tenir el camí que hem emprès com a espècie. Aquestes històries han donat peu a una gran literatura que ens fa pensar sobre el futur de l’economia, de la cultura, de la política, etc., sobre el futur del conjunt de la societat. Per tant, i per acabar, voldria insistir en el fet que la ciència-ficció ens permet reflexionar sobre les nostres possibilitats de futur. Podem reflexionar, com dèiem, sobre fins a quin punt seria bona la clonació humana o si seria bo disposar de robots més intel·ligents que nos­ altres. I tota aquesta reflexió és possible gràcies al fet que escriptors com els esmentats han imaginat mons, escenaris de futur, que estic segura que si us hi acosteu us seduiran tant o més que a mi. Espero, doncs, que us hagi engrescat a llegir aquest tipus de novel·la. Moltes gràcies.

49

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 49

25/07/17 10:18

Llengua

Nota: La nostra proposta de text oral adequat a la situació descrita opta per un registre amb una certa exigència formal, perquè no considerem acceptables a Batxillerat les exposicions a l’aula massa permissives pel que fa als trets d’oralitat. A més de no mostrar el domini del registre estàndard, produeixen un discurs llarg i confús, com n’és una mostra clara el mateix text semiespontani reproduït a la pàg. 46 del llibre. Tanmateix, no hem d’oblidar que el text que produïm és oral i, doncs, no pot semblar un text llegit, ja que ha de tenir en compte que és escoltat. Així, hi hem respectat certs elements de contacte amb el públic (que caldria acompanyar del llenguatge no verbal pertinent) i un to una mica personal (incloent-hi alguna exclamació o pregunta). També hem tendit a apostar per oracions curtes, més fàcils de seguir en el canal oral, com també a diferenciar ús i menció (no diem «en què es basa el Mecanoscrit del segon origen», sinó «en què es basa el llibre Mecanoscrit del segon origen»), a deixar-hi algunes repeticions (el caràcter efímer de l’oral podria fer que algunes idees bàsiques no fossin retingudes o compreses per qui escolta) i, sobretot, a remarcar la intenció de la ponent («engrescar-vos a llegir novel·les de ciència-ficció»).

Pàg. 46

2 Resposta orientativa: Doncs bé, a l’època de Verne no hi havia ni avions i els únics objectes voladors, a part dels ocells, eren els globus aerostàtics. Així, doncs, la de Verne va ser una predicció espectacular, que es va fer més d’un segle abans que l’Apol·lo XI dels nord-americans arribés a la Lluna. pàg. 48

3 Hola! Soc en Jordi, de segon de Batxillerat. Us vinc a explicar que organitzem una festa-sopar de Nadal per a recaptar diners per a l’excursió de final de curs. Si hi voleu venir, us agrairíem que us apuntéssiu en una llista que tindrem a l’entrada de l’Institut i que, alhora, avancéssiu cinc euros per a la reserva del local i el sopar.

4

Aspectes verbals

Aspectes no verbals

• Hola, soc la Paula Vilà!

Llenguatge corporal

•E  stic molt contenta que

obert:

m’hagin convidat... •S  egurament molts

• mirada directa i d’interès cap a l’audiència

de vosaltres heu

• somriure

vist pel·lícules de

• mans obertes

ciència-ficció [...] com

• espatlles relaxades

ara Els Jocs de la fam,

• variacions prosòdiques i

no?

gestuals

•S  i no heu vist la pel·li, us • prosòdia expressiva la recomano perquè és molt bona! pàg. 50

5 Aquestes històries han donat peu a una gran literatura que ens fan plantejar o qüestionar el nostre futur i el nostre present tocant àmbits com l’economia, la cultura, la societat, la política... Tot això ho engloba, i això crec que és important. Nota: En aquest text la forma verbal fan hauria de ser fa, en singular, ja que el seu subjecte no és aquestes històries, sinó que, amb antecedent una gran literatura. 6 Moltes d’aquestes pàgines // acaben // al cinema // sí, tot s’ha de dir. // Però d’aquí // sorgeix una altra pregunta, // que és: // ¿realment // aquestes novel·les // compleixen // amb les prediccions // de futur que hi fan? // Doncs depèn! // La ponent empra els gestos anomenats batuta per a remarcar i emfasitzar alguns mots. Aquests gestos els produeix amb les mans obertes i s’associen amb síl·labes accentuades que es pronuncien amb un to i una intensitat més altes.  7 Tots tres fragments emfasitzen uns quants mots (de 2 a 4 mots) mitjançant la prosòdia i la gestualitat. Aquests mots emfasitzats són els que el parlant troba més importants i que després l’oient tendirà a recordar. a) El parlant expressa el seu gran interès per la ciència-ficció, i com aquesta ens anticipa problemes. b) El parlant també expressa un gran interès per la ciència-ficció, però emfasitza més la seva visió positiva d’aquest gènere, i com ens anticipa els avantatges. c) L’èmfasi tant en el mot «gran» com en el mot «interès» ens comunica una gran passió pel gènere; alhora, el fet que emfasitzi tant el mot «problemes» com «avantatges» ens està transmetent una visió més equànime.

50

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 50

25/07/17 10:18

Taller d’expressió

8

Aspectes textuals En aquests enunciats figuren determinats aspectes textuals que faciliten la claredat de l’estructura: • «Per una banda aquest tipus de novel·les ens parlen sobre el futur...» • «En segon lloc, les novel·les de ciència-ficció...» • «Tot això ho engloba, i això crec que és important...» • «Per altra banda...» • «Per tant, en conclusió, podria dir que...» • «I fins aquí la presentació...»

Aspectes prosòdics i gestuals •R  emarca la informació rellevant mitjançant la prosòdia i les batutes gestuals (per exemple, els mots «xerrada», «ciència-ficció»).  a servir gestos •F icònics de reforç, com ara en els mots «plantejar-se», «futur». •R  emarca prosòdicament i gestualment els connectors (per exemple, «per una banda», «bé», «per tant», «en conclusió», etc.).

pàg. 51

9 Transcripció del text oral d’Antoni Bassas (2 minuts). Per què hi ha vins molt més cars que d’altres? Aquests dos vins venen de la mateixa DO i estan fets amb la mateixa varietat de raïm, però un val noranta euros i l’altre en val nou… I no sé quin és quin. Què influencia el cost del vi? A grans trets, la inversió per la cura de la vinya (aquesta és una), el tipus de bota on envelleix i el volum o la producció anual del vi. Però: ¿això justifica la diferència en milers d’euros? Doncs no. Altres factors com el màrqueting o l’escassa producció, sí, però encara hi ha més factors en joc. A la pel·lícula Entre copas, el personatge de Paul Giamatti venera el pinot noir i no pot suportar el merlot. Després de la pel· lícula, les vendes de pinot noir es van disparar i les de merlot es van estancar. Després entra en joc la figura de l’expert. Si Robert Parker diu que el teu vi val més de 90 punts, prepara’t perquè serà un gran any. Però són consistents, els experts? Aquest any s’han fet dues competicions internacionals on s’han valorat 132 vins a cegues. En una competició, 106 d’aquests vins van obtenir medalla d’or. I en l’altra competició aquests mateixos 106 vins, res! Però els tastadors no només discrepen entre ells:

oral

alguns van valorar els mateixos vins de maneres completament diferents en una competició i en l’altra. I què passa quan a les competicions es revela el preu del vi? Doncs sembla que és difícil ignorar la relació qualitat-preu. Segons un experiment fet a Austràlia amb un mateix vi, sempre es va valorar millor quan es presentava com un vi més car. És més: el vi presentat com a més car el van fer expressament més dolent, però es continuava valorant millor perquè valia més: i era el mateix! És a dir, que pot ser que els vins cars tinguin millor gust mentre sapiguem que són cars. –Ei, el de noranta és aquest, oi? –Sí, sí. [veu de dona] –Estava claríssim! Sí, sí...

Comentari El periodista Antoni Bassas fa servir de forma molt efectiva les estratègies gestuals i prosòdiques per a transmetre de forma clara i coherent el seu discurs. A continuació apuntem algunes de les estratègies més representatives que fa servir: • Gestos d’enumeració, per a fer la llista d’una sèrie de punts que vol remarcar. • Gestos batuta amb les mans (fixem-nos que gairebé podem dir que «parla amb les mans»), per a seleccionar la informació més important de cada frase. Aquests gestos, que fa servir en gran quantitat, tenen diverses formes (amb una mà o dues, amb la mà oberta o la mà tancada, amb les mans entrellaçades, etc.), donant diferents matisos semàntics a l’èmfasi gestual. • Prosòdia de tipus emfàtic, amb què acompanya els gestos de forma impecable. 10 En el seu discurs, Merlí empra tot un seguit de gestos variats que fan més entenedor i efectiu el seu missatge, com ara: • Gestos d’assenyalament, per a remarcar una idea. • Gestos icònics, per a clarificar alguns conceptes (per exemple, quan parlant de les «preguntes profundes» tanca una mà i se l’apropa al cap).  • Gestos batuta, per a emfasitzar algunes de les idees que expressa (per exemple, quan diu «La filosofia és posar potes enlaire tot el que donem per sabut», posant gestos batuta de forma repetida sobre el predicat «posar potes enlaire»). Merlí també fa servir una prosòdia emfàtica que s’associa especialment amb les paraules que porten un gest associat, incrementant l’efecte de prominència.

51

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 51

25/07/17 10:18

Llengua pàg. 53

11 Realització i execució de l’activitat a criteri del professorat, amb l’ajut del material auditiu penjat al web. pàg. 54

12 L’actor fa una dramatització molt bona del discurs. Pel que fa a l’habilitat de relació amb l’audiència, empra el registre adequat, somriu i adopta una posició corporal de cordialitat cap a l’audiència. El personatge també

es refereix a la seva dona i els seus fills, presents entre el públic, i a tot el públic i als amics pel seu suport. Pel que fa a l’habilitat de claredat, coherència i cohesió, el seu discurs mostra una organització clara, remarcada mitjançant una dicció clara i expressiva. La gestualitat rítmica (els moviments de mans i el cap) també acompanya molt bé el discurs. 13 Resposta oberta. 14 Resposta oberta.

52

5398_Solucionari_ORDIT_2017_duescolumnes.indd 52

25/07/17 10:18