Vocabulari en imatges català-romaní 9788418601118 [PDF]
124 93 10MB
Catalan Pages [89] Year 2020
Vocabulari en imatges català-romaní
Presentació
Català
Romaní
Els exteriors
Vista panoràmica
Els transports
El poble
El parc
La ciutat
La festa
El lleure
La muntanya i el bosc
A pagès
El mar
La platja
El port
Els habitatges
La casa
El càmping
L’hotel
El dormitori
El bany
La cuina
Els estris de cuina
El menjador
La sala d’estar
Els serveis
La confecció
La ferreteria
Aparells electrònics
La cafeteria
El restaurant i el parament de taula
La neteja
El garatge
Els serveis públics
Urgències
Els oficis
La farmàcia
Els aliments
El supermercat
El mercat
Els queviures
La carnisseria
La peixateria
La fleca
Les fruites
Les verdures
Les herbes i les espècies
La pastisseria
Altres àrees d’interès
El cos humà
Accidents i malalties freqüents
Els esports
Les hores i els nombres
El temps
El calendari
Els colors
Els àpats
Les festes tradicionals
L’escola bressol
L’escola d’adults
Verbs
Adjectius
Frases d’ús corrent
Papiere empfehlen
![Vocabulari en imatges català-romaní
9788418601118 [PDF]](https://vdoc.tips/img/200x200/vocabulari-en-imatges-catala-romani-9788418601118.jpg)
- Author / Uploaded
- coll.
Datei wird geladen, bitte warten...
Zitiervorschau
Vocabulari en imatges català-romaní
Vocabulari en imatges català-romaní
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP Vocabulari en imatges català-romaní Text en català i romaní, i textos introductoris en català, romaní, castellà, francès, anglès, italià i alemany ISBN 9788418601118 I. Ginesta, Montse, 1952- il·lustrador II. Catalunya. Departament de Cultura 1. Català – Vocabularis i manuals de conversació – Romaní (Llengua) 2. Romaní (Llengua) – Vocabularis i manuals de conversació – Català 3. Diccionaris il·lustrats catalans (076.5)=134.1=214.58 (038.025.2)=134.1
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons. Es permet la còpia, la distribució i la comunicació pública de l’obra sempre que se’n citi la font. No es permet fer-ne un ús comercial ni generar-ne obres derivades. Podeu consultar la llicència completa a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/legalcode.
© Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General de Política Lingüística Traducció al romaní: Pedro Casermeiro, Seo Cizmich, i Manuel Valentí Dibuixos: Montserrat Ginesta Disseny de la coberta: SCACS, SA Disseny de l’interior: Zinc, SA Novembre-Desembre, 2020 ISBN 978-84-18601-11-8 DL B 22118-2020
S U M A R I
Presentació Català / 5 Romaní / 7
Els exteriors Vista panoràmica / 10 Els transports / 11 El poble / 12 El parc / 13 La ciutat / 14 La festa / 16 El lleure / 17 La muntanya i el bosc / 18 A pagès / 19 El mar / 20 La platja / 21 El port / 22
Els habitatges La casa / 24 El càmping / 25 L’hotel / 26 El dormitori / 27 El bany / 28 La cuina / 29 Els estris de cuina / 30 El menjador / 31 La sala d’estar / 32
Els serveis La confecció / 34 La ferreteria / 35 Aparells electrònics / 36 La cafeteria / 37 El restaurant i el parament de taula / 38
La neteja / 39 El garatge / 40 Els serveis públics / 41 Urgències / 42 Els oficis / 43 La farmàcia / 44
Els aliments El supermercat / 46 El mercat / 47 Els queviures / 48 La carnisseria / 49 La peixateria / 50 La fleca / 51 Les fruites / 52 Les verdures / 54 Les herbes i les espècies / 56 La pastisseria / 57
Altres àrees d’interès El cos humà / 60 Accidents i malalties freqüents / 61 Els esports / 62 Les hores i els nombres / 64 El temps / 65 El calendari / 66 Els colors / 67 Els àpats / 68 Les festes tradicionals / 69 L’escola bressol / 70 L’escola d’adults / 71 Verbs / 72 Adjectius / 73
Frases d’ús corrent / 74
3
P R E S E N TA C I Ó
Des de la seva primera edició al 2005, un dels objectius més rellevants del Pla integral del poble gitano és promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana, fent difusió dels seus valors i de la seva contribució a la cultura de Catalunya. De fet, ja l’any 2001 el Parlament de Catalunya reconeix la identitat del poble gitano i el valor de la seva cultura com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble i insta el Govern a difondre el reconeixement de la cultura gitana i del valor que té per a la societat catalana. En aquest sentit, les institucions públiques hem de fer-nos nostre aquest reconeixement i portar a terme accions i polítiques concretes que facin efectiva la difusió de la cultura, els valors i la identitat del poble gitano. Sens dubte, un dels símbols identitaris de tots els pobles és la seva llengua. La llengua pròpia del poble gitano és la llengua romaní. Es tracta d’una llengua molt antiga que s’ha anat enriquint al llarg del temps i ha esdevingut un dels elements culturals i d’identitat imprescindibles del poble gitano. Amb l’arribada a la península Ibèrica, la llengua del poble gitano va entrar en contacte i es va barrejar amb les llengües pròpies, com el català, el castellà o l’èuscar, i va donar lloc al caló. Avui en dia el romaní representa la convivència i la barreja de cultures i és transmissor de valors interculturals. Malauradament, la llengua romaní ha patit la mateixa persecució que el poble gitano ha hagut de suportar, especialment a l’Estat espanyol, on són molt poques les persones que l’entenen i o el parlen. Per això, el reconeixement i la recuperació de la llengua romaní al nostre context és una de les reivindicacions més important del poble gitano. Malgrat les persecucions, el romaní és una llengua viva, testimoni de la transnacionalitat del poble gitano. Una llengua que es parla a la majoria de països de la Unió Europea i més enllà d’aquests (s’estima que hi ha més de 10 milions de persones que parlen la llengua a Europa). Això fa que sigui la llengua minoritària més parlada a Europa.
5
P R E S E N TA C I Ó
6
A Catalunya es fa un gran un esforç per recuperar la llengua romaní. Aquesta publicació n’és un bon exemple. Estem donant a conèixer la història i la cultura gitana, com a part de la societat catalana, promovent i difonent els seus valors. També és una forma de reconèixer algunes de les aportacions que el poble gitano ha fet a Catalunya històricament. La cultura gitana també ha contribuït al manteniment de la llengua catalana enriquint-la amb nombrosos termes provinents del romaní. En aquest sentit, els sis segles de convivència entre la cultura gitana i la cultura catalana han estat segles d’interaccions, intercanvis i influències culturals mútues. I part d’aquesta estreta relació es posa de manifest en aquesta publicació, en què el català, llengua pròpia de bona part del poble gitano tant de Catalunya com de la Catalunya del Nord, i el romaní hi apareixen en estreta relació.
Ester Franquesa i Bonet Directora general de Política Lingüística Bernat Valls i Fuster Director general d’Acció Cívica i Comunitària
S I K A R D A S
Kotar-i jekhto edicia and-o 2005, maśkar amare resa maj vastne kota-o plan integral del pueblo gitano si te Ʒamavel i kultura rromani sar jekh kotor kotar-i katalanikani kultura, te buxlǒl laqe molimata thaj and-i laqi kontribucǎ katalunăqi kultura And-o berś 2001 o parlamento kotar-i katalunia paćal i identiteta kotar-i rromani sel thaj o molipen and-i peski kultura sar brakhno kotar-i peski historikani realiteta/ćaći karing akaja sel thaj so dutǎrel k-o goberno te buxlǒl o paćapen e rromane kuturaqo thaj kotar-o molipen so anel thaj isi la katalanikane dostipnasqe. Thaj adăhar, e institucǐe publikane si te keras sar amaro akava paćapen thaj te ligǎras karing-e akcie thaj politikane te keren pen efektivno o buxlăripen e kulturaqo, e molimata thaj i identiteta e rromane selǎqi. E ćaćipnaça, maśkar-e símbole and-i identiteta kotar-e sa e selǎ si penqi ćhib. I ćhib peski e rromane selǎqi si o rromano, rromanes, rromani ćhib. Tratisarel pes and-i jekh ćhib but phurani so barvalărdăs pes and-i ćirla thaj amboldǎs pes maśkar-e elementalne kulturalne thaj identiteta zorales kotar-i rromani sel. Thaj kana areslăs k-i peninsula iberika, i rromani ćhib khuvdăs andre thaj sine and-o kontakto thaj hamisardăs pes avere ćhiběnça, sar si i katalanikani ćhib, i spanikani ćhib, i euskerikani ćhib, thaj rakhadilăs so si akana prinƷarno sar o kalo. Thaj avdives o rromanes reprezentisarel o somƷivipen thaj o hamipen e kulturěnqo thaj si transmisoro kotar-e molimata maśkarkulturalne. Bixbaxtales, i rromani ćhib sine la laqi persekucia thaj vi sar i rromani sel, speciales and-i spania, kaj si hari e manuśa save halǒven thaj vakeren la, odolesqe, o paćapen thaj te kidel la palem i rromani ćhib thaj and-o amaro konteksti si maśkar lenθe kotar-e reivindikacie maj vastno rromane selǎqo. Thaj inke kotar-i persekucíe, i rromani ćhib si jekh ćhib Ʒivdi, mothovipen kotar-i transnacionaliteta e rromane selǎqi. Jekh ćhib savi vakerel pes and-i majoriteta e themenqi kotar-i evroputni unía thaj intǎl
7
S I K A R D A S
8
(phenel pes so isi buteder desar 10 milǒni e manuśenθar so vakeren penqi ćhib and-i evropa). Thaj kerel te ovel i ćhib kotar-e minoritete i maj vakerdi and-i evropa. And-i katalunia kherel pes jekh bari thaj zorali buti te kidel i rromani ćhib palem. Akaja publikacía si jekh laćho misal. Amen kheras te prinƷarel pes i istoria thaj i rromani kultura, sar jekh kotor kotar-o katalanikano dostipen, Ʒamavindoj thaj buxlindoj peske molimata.Vi si jekh ćhand te paćal khakobor aportacíe so i rromani sel kerdǎs and-i katalunia istorikanes. Vi i rromani kultura sine la laqi kontribucǎ te inkerel kotar-i katalanikani ćhib so barvarǎrel la bute lavença save oven kotar-i rromani ćhib. Thaj adǎhar, e śov śeliberśa kotar-o somƷivipen maśkar i rromani kultura thaj i katalanikani kultura nakhle śeliberśa and-i interakcía, inter/maśkarparuvipen thaj influence kulturalne maśkar lenθe. Thaj o kotor and-i akaja relacia so sikavel pes and-i akaja publikacía, so i katalanikani, ćhib peski sar kotor kotar-i rromani sel odobor sar and-i katalunia thaj sar and-o norde katalunăθe, thaj i rromani ćhib so vi oven and-i jekh bari relacía.
Ester Franquesa thaj Bonet Direktora generalo and-i politika ćhibikani Bernat Valls thaj Fuster Direktor/o generalo kotar-i akcía Civika thaj komunitaría
ELS EXTERIORS O A V R Ó L LOS EXTERIORES L’ E X T É R I E U R O U T D O O R S G L I E S T E R N I AUSSENAUFNAHMEN
E L S
E X T E R I O R S
Vista panoràmica 10
Dikhol dikhipén VISTA PANORÁMICA VUE PANORAMIQUE
VISTA PANORAMICA
PANORAMIC VIEW
AUSSICHTSPUNKT
EL CEL
EL NÚVOL
O drako
O oblaćnó
LA MUNTANYA
O plain
L’AEROPORT
O aeròdrom
L’AVIÓ
O sastruno ćirklo
EL BOSC EL TREN
O beś
O voss
L’ESTACIÓ
E stanizá
LA CASA
O khér
LA MOTO
O motorí
LA CARRETERA
EL PONT
E dromasá
E púhurd EL RIU
O lén
EL MOLL
EL CARRO
O thaneko pandé vordonímore
O bordore
EL PORT
E uvdareko
EL POBLE
EL PENYA-SEGAT
Narodiphé
O krajol
EL MAR
E barí paní
LA PLATJA
Pajákomó
E L S
E X T E R I O R S
Els transports Igarol
11
LOS TRANSPORTES LES TRANSPORTS
I TRANSPORTI PUBBLICI
TRANSPORT
TRANSPORTMITTEL
L’AUTOPISTA
E vordódromaskó
EL COTXE
O vordon IÓ AM aró b
EL C
o
ord
Ov
EL SENYAL
O jekh sikadiphé
EL MOTORISTA
E genó opral pó motorí
L’AUTOBÚS
O vordonigénengó LA BARRERA
O acidipé
EL PÀRQUING
O parkinipé
LA BICICLETA
O bizikló
E L S
E X T E R I O R S
El poble 12
O gav EL PUEBLO LE VILLAGE
IL PAESE
THE VILLAGE
DAS DORF
LA PERSIANA
EL FANAL
O gotovó
E pengérakó LA VEÏNA
E busni LA BÚSTIA
E papirakó LA FINESTRA
E pengéravá
EL VEÍ
LA TURISTA
O busno
E avrikaní
EL GUAL
EL CONTENIDOR
E kahntáko
E tahnekó than
EL PAS DE VIANANTS
E korakeko žal
EL BANC
O beślandó
EL POLICIA
O pagǎrdo
EL JARDÍ
O vośor
LA FONT
O pajiárdá
EL GOS
O djúkél EL DIARI
EL QUIOSC
E djastióna
E nevipén
E L S
E X T E R I O R S
El parc O parko
13
EL PARQUE LE PARC
IL PARCO
THE PARK
DER PARK
ELS JOVES
E terné
LA PAPALLONA
E paparúga
LA NENA
E tikni
EL VELL
O phuró EL NOI
O ćhavorró
ELS PATINS
LA NOIA
E ćheorrji
E kunduré źan
LA MÀNEGA
O šlaufó
LA VELLA
E phúri
EL JARDINER
O vośhorisanó
EL COLOM
EL BALANCÍ
O golúbo L’HOME
O manuś
EL GAT
E maćka
EL NEN
O tiknó
LES FULLES
E pátrin
LA DONA
E raklí
EL MONOPATÍ
O perneko toćkuri
EL PARDAL
E rindiláská
E beślandi bj perné
E L S
E X T E R I O R S
La ciutat 14
O fóro LA CIUDAD LA VILLE
LA CITTÀ
THE CITY
DIE STADT
EL PONT
E púrd EL RIU
O lén
EL COTXE DE BOMBERS
O vordón yagakó
EL GRATACEL
O khér vasdino LA XEMENEIA
O śphoret
EL TERRAT
O krovo
L’AUTOBUS
E vordoní garol
EL CARRER
E ulizá
E L S
E X T E R I O R S
15
LA CATEDRAL
E khangerjí LA GRUA
O ikanén vordon LA FÀBRICA
E trovnji
LA RAMBLA
O phiramndakó
EL CAMPANAR
O súnó
L’ESGLÉSIA
E khangerjí LA TEULADA
O krovo
L’ESTÀTUA
E stona
LA PLAÇA
O tatipé
EL TAXI
O taxji
EL SEMÀFOR
O semaforji EL SORTIDOR
E koj andol túké L’AMBULÀNCIA
EL PARTERRE
E dolumako
O vordon sástimakó
E L S
E X T E R I O R S
La festa 16
O habiav LA FIESTA LA FÊTE
LA FESTA
THE PARTY
DAS FEST
LA COBLA
E narodóko havasi
ELS BANDERINS
E zastávizá
ELS DANSAIRES
E kéldhé
LA SARDANA
O kolo
EL TAMBORÍ
O tamburjiliá
EL FLABIOL
E durúvlí
LA TROMPETA
O trubariz
LA TENORA
E trumba
EL CONTRABAIX
O lavutarí
E L S
E X T E R I O R S
El lleure Vaxt te khelel
17
EL OCIO LE LOISIR
IL TEMPO LIBERO
LEISURE
DIE FREIZEIT
ELS ESCACS
O śhá
LA BARALLA DE CARTES
O makókartengo
EL DÒMINO
O dóminarí EL TURISTA
O isano
LES MARAQUES
O valozari
EL SAXO
E borija
ELS TIMBALS
EL BALL
O kheldipé
LA GUITARRA
E kitará
O tamburi
E L S
E X T E R I O R S
La muntanya i el bosc 18
E burduri thaj e vosh LA MONTAÑA Y EL BOSQUE LA MONTAGNE ET LE BOIS
LA MONTAGNA E IL BOSCO
HIGHLANDS AND WOODLANDS
DAS GEBIRGE UND DER WALD
LES FULLES
E pátrina
LA SERRA
O arákhel e theneko than
EL CIM
Opral o plain
EL COLL
E doliná
LA VALL
O gúradinó pai ko baxh EL VOLCÀ
EL CASTELL
O púvardó
O barvalo khér LA MUNTANYA
EL BOSC
O beś
EL CAMÍ
O plain
O drom
EL LLAC
O lagunópayekó
LES FLORS
L’ARBRE
E luludia
O rukh LA CABANA
LA PEDRA
O baxh
EL PRAT
O dolúm
E barakha
E L S
E X T E R I O R S
A pagès O domaćino
19
EN EL CAMPO A LA CAMPAGNE
IN CAMPAGNA
IN THE COUNTRY
AUF DEM LANDE
EL SOL
O kham
L’HORT
O phuvjiakó sadimosko
LA MASIA
O domaćno khér
EL PORC EL CAVALL
O grast
O baló
EL PAGÈS
LA GALLINA
O domaćino
E khajnji
EL GALL D’INDI
O khanardó
LA VACA
E grúmni
L’EXCURSIONISTA
O trenéraći
EL XAI
O bákró EL PASTOR
O domaćnako
EL CONILL
O shośoj
E L S
E X T E R I O R S
El mar 20
E more / E barí pani EL MAR LA MER
IL MARE
THE SEA
DAS MEER
EL FAR
O diksvleto
LA CANYA DE PESCAR
O kaśhkalo ko pezí
EL PESCADOR
O pezarí
L’ESCULLERA
L’ONA
O drom ko pai
O vajkori
ELS CUCS
E xhima
LA SARDINA
O maćo zikno śhuko
LES CLOÏSSES
E žlojike
ELS MUSCLOS
O butó
LA MEDUSA
E malvá
L’ERIÇÓ DE MAR
O ježo
EL CORALL
E morežilenzko L’ESTRELLA DE MAR
E žheordin moreko
EL CAVALLET DE MAR
O gra moreko LES ALGUES
E bilavó ćhar
E L S
E X T E R I O R S
La platja E pomore
21
LA PLAYA LA PLAGE
LA SPIAGGIA
THE BEACH
DER STRAND
LA GAVINA
O columbari
L’ESTEL
E žheoredí LA PALMERA
E rukhpalmará EL PARA-SOL
O krśobran LES ULLERES DE SOL
LA BARCA
E naućharé e khamekó
O vordol morengo LA PILOTA
E lovtá
LES ULLERES D’IMMERSIÓ
E naućharé morengo
EL GELAT LA TOVALLOLA O sladoledo
O peśhkjirí LA GALLEDA
I bradǐ
EL FLOTADOR
O balon pájeko
ELS PEUS D’ÀNEC
E pinré katar o khanjardó
E L S
E X T E R I O R S
El port 22
E buchithan khaj aves thaj igarés EL PUERTO LE PORT
IL PORTO
THE PORT
DER HAFEN
LA GRUA
O igaról EL FUM
O dimho
EL VAIXELL
EL IOT
E vorduní pajeki
E vorduni zikni
LA BOIA
E morengo arak EL PATÍ
E maśhina bj motóroki
LA CORDA
E dorí
LA BARCA DE PESCA
E vorduni katar e buchi LES CAIXES
E kutija
LA XARXA
E mrežha
EL MARINER
O moerngo hisano
ELS HABITATGES O K H É R I P H É L A S V I V I E N D A S LES LOGEMENTS H O U S I N G LE ABITAZIONI DIE WOHNUNGEN
E L S
H A B I TAT G E S
La casa 24
O khér LA CASA LA MAISON
LA CASA
THE HOUSE
DAS HAUS
LA XEMENEIA
O śporetori LA TEULADA
O temegjli
EL LAVABO
O vezé
L’HABITACIÓ
E sóba
LA CAMBRA DE BANY
E sóba vezeki
EL MENJADOR
E sóba beshlandli
LA CUINA
E khujina
EL BALCÓ
O balkoni
LA PERSIANA EL REBEDOR
E andral kaj avol
E firanga
LA JARDINERA
E khaj toves e ćhar
LA FINESTRA
E phengérava
LA PORTA
O budar
E L S
H A B I TAT G E S
El càmping O kamparí
25
EL CAMPING LE CAMPING
IL CAMPEGGIO
THE CAMPING SITE
DAS CAMPING
LA LLUNA
O ćhon
ELS ESTELS
E ćheorin
LA GESPA
E ćhar bj žovendí LA CARAVANA
E kampina
LA PAPERERA
E papirako
LA MOTXILLA
LA TENDA
O buchos
E zharhá
LA PARCEL·LA
LES BANDERES
E bariaxia
O tanozco
EL SAC DE DORMIR
O soviphe bundako LA RECEPCIÓ
E primipé
ELS LLUMINS
EL PAQUET
E kutjiá
E śibizá
LA BOSSA
E borśha
EL RELLOTGE
O ćhaso
LA TASSA
O fligjiano EL FOGÓ
E jag
LA LLANTERNA
E kutjiá svleto
LA BOMBONA EL POT
O tréniri
E bombola
E L S
H A B I TAT G E S
L’hotel 26
O sovardol EL HOTEL L’HÔTEL
L’HOTEL
THE HOTEL
DAS HOTEL
L’HABITACIÓ
E sóba
LA PORTA
O uvdar EL PANY
EL LLUM
L’ASCENSOR
O drúgo
EL PASSADÍS
O svleto
E drom ki sóba
O lifth
L’ESCALA
E stepenizé
LA CLAU
LA PROPINA
E xurdé love e butiavnenge
E klidí
EL GRUM
EL TELÈFON
O dugmé
O vakardol LA RECEPCIÓ
E primipé
LA MALETA L’EQUIPATGE
E thaśné
E thaśna dromeki
E L S
H A B I TAT G E S
El dormitori I sodelin
27
EL DORMITORIO LA CHAMBRE À COUCHER
LA CAMERA DA LETTO
THE BEDROOM
DAS SCHLAFZIMMER
L’ARMARI
EL LLIT
O kredenzo
E sóba sovimaki
ELS LLENÇOLS
O śharshafo
EL PIJAMA
E phataves khaj soves
EL LLIBRE
EL LLUM
E knigalil
E svetloská EL CALAIX
E kofa
LES SABATILLES
E kundure
LA TAULETA DE NIT
O stolako
LA CALAIXERA
E tikni zvaróló EL PENJA-ROBES
O stojnakó
EL COIXÍ
O jastuko
L’ORDINADOR
O komputer
ELS PENJADORS
O istarol
EL MÒBIL
O vakardol
L’ESCRIPTORI
E citivmasko
LA LLITERA
Duj khetane sovimaki
E L S
H A B I TAT G E S
El bany 28
O najardó EL BAÑO LE BAIN
IL BAGNO
THE BATHROOM
DAS BAD
EL BARNÚS
LA FARMACIOLA
O peśhkerji phandol
E apatekalín
LA DUTXA
O thuśh
EL MIRALL
E gledalá
L’ESPONJA
EL LAVABO
E pužba
O thovdos
LA CORTINA LA TOVALLOLA
O piśkhirji
EL TAMBORET
LA BANYERA
E firangé
E kaladoniza
E stolizizá
EL BIDET
LA BALANÇA
E paniardí vezé
E vaga
EL VÀTER
O vezé
EL RASPALL DE DENTS
E cetka xhalavos dand
EL PAPER HIGIÈNIC
LA PASTA DE DENTS
O kaladón pale dand
E papira vezeki
LA FULLA D’AFAITAR
O žilet xandol LA PINTA
E kangli
EL RASPALL DE CABELLS
E kangli balengí LA MÀQUINA D’AFAITAR
El sabó
O sapuji
L’ASSECADOR DE CABELLS
O fon balengí LA BROTXA D’AFAITAR
E puśba kaj xandol
E maśhina kaj xandol
E L S
H A B I TAT G E S
La cuina E khuijna
29
LA COCINA LA CUISINE
LA CUCINA
THE KITCHEN
DIE KÜCHE
L’EXTRACTOR
L’ESCALFADOR
O dimhako
O tatardos
L’ESPREMEDOR
L’ARMARI DE CUINA
O kredenzo katar e khujina
EL CONGELADOR
O śigliardos
LA CUINA
O cicidel
E khujina EL TAULELL
L’AIGÜERA
E khast kaj khujina
LA NEVERA
O frićideher
O xaladol EL FORN
O śhporet
EL DRAP DE CUINA
E kérpa e khujinaki
LA PLANXA
E grideljié
LA TORRADORA DE PA
E tatardí marnekó
EL RENTAPLATS
E maiśhna xalavol tánira
LA BALANÇA
E vága
EL MICROONES
O śhporetizikno L’ASPIRADORA
O śhiśivaić
LA BATEDORA
E pekliigarol
E L S
H A B I TAT G E S
Els estris de cuina 30
E bucir khuniakjie UTENSILIOS DE COCINA USTENSILES DE CUISINE
UTENSILI DI CUCINA
KITCHENWAR
DIE KÜCHENGERÄTE
L’AMPOLLA
E flaśha
LA CASSOLA
E tavá
EL PORRÓ
LA MÀ DE MORTER
O bókali
E vasteko piśol
EL COLADOR
O zedoj
EL MORTER
O taniri piśol
L’OLLA
E káva
LA TETERA
E ćhiravizá
LA TASSA
O fligánó
LA CULLERETA
E rój
LA PAELLA
E táva
LA SAFATA
E tanirtava LES TISORES
E kátt
L’OBRELLAUNES
E putarel kutjié EL RATLLADOR
O piślol
L’OBRIDOR
O putaról LA CAFETERA
EL SETRILL
O zentinarí
E káfavavizá
E L S
H A B I TAT G E S
El menjador O sobabesol
31
EL COMEDOR LA SALLE À MANGER
LA SALA DA PRANZO
THE DINING-ROOM
DAS ESSZIMMER
EL QUADRE
EL LLUM
O slikol
O lampadarji EL GERRO
E vása
LA PLATA
O rup
EL TEST
E tikni vása e zelimata LA TAULA
EL MOBLE
O mez
E zvaróló
LA CADIRA
L’ESTORA
E stoliza
O kaśthuno tépi
EL RADIADOR
O bhalavlarji
EL CANELOBRE
O memeljiako ELS COBERTS
E rójako
EL TOVALLÓ
LA CRISTALLERIA
E mezalí
O stláko
LES ESTOVALLES
E tisa
LA VAIXELLA
E tanira
E L S
H A B I TAT G E S
La sala d’estar 32
E soba khaj besol EL SALÓN LE SALON
IL SALOTTO
THE LIVING-ROOM
DAS WOHNZIMMER
LA CORTINA
EL QUADRE
E firangé
O slikol
L’AIRE CONDICIONAT
O ventjilari žilardó EL LLUM DE PEU
O lampadurji kośako
ELS PRESTATGES
O kredenzi bj pernengo
LA LLAR DE FOC
O jagakókanali
ELS COIXINS
O jástuko
LA BUTACA
E stóliza bari
EL SOFÀ
EL LLIBRE
O kréveto
O lil
LA LLIBRETA
LA TAULETA DE CENTRE
E kniga
E sinjia ando sredina
LA CATIFA
O tépi
ELS SERVEIS O K E R D I P É D É S L O S S E R V I C I O S LES SERVICES S E R V I C E S I S E R V I Z I DIE DIENSTLEISTÜNGEN
E L S
S E R V E I S
La confecció 34
O suvdó LA CONFECCIÓN LA CONFECTION
LA CONFEZIONE
CLOTHING
DIE KLEIDUNG
EL FIL
O tháv
L’AGULLA
E súv
EL BARRET
O śhiśhirí
ELS BOTONS
LA CAMISA
EL CORBATÍ
O gad
E púza
E kravatizá EL MOCADOR
E krpakoshal LA REBECA
L’AMERICANA
E brivdiní búnda
O kaputó
EL VESTIT
ELS PANTALONS
E hailjiná
E xolevá
LA BRUSA
LES SABATES
E blúsa
E kundúre
ELS CALÇOTETS
LES CALCES
E sostejá
LA CORBATA
E sostejin
E kravata
EL CINTURÓ
O kústiko
LA GORRA
E ćhágí
ELS MITJONS
E ciárapa
LA CREMALLERA
O feder
L’ARMILLA
O pruslúko
LES MITGES
E śtrampize LES SANDÀLIES LA JAQUETA
E búnda
E papucé
LES FALDILLES
È suknjia
ELS SOSTENIDORS
O lajbek
LA SAMARRETA
E majza
L’ABRIC
E mántla
E L S
S E R V E I S
La ferreteria O haltóri
35
LA FERRETERÍA LA QUINCAILLERIE
IL NEGOZIO DI FERRAMENTA
THE IRONMONGER
DIE EISENWAREN
EL CARGOL
O śharafo śharavzigér
LES TISORES
E katt
ELS CLAUS
O karfin
LA GRANOTA
O istaráko phandól
EL POT DE PINTURA
E kutia farbáko
LA SERRA
E žaga okruglastó
EL MARTELL
O ćokháno
EL TORNAVÍS
O śharavzigér L’ESCALA
E stepenizé
LES ALICATES
O kaijśhto
LA BROTXA
E cetka
LES TENALLES
O kaijśhtozirdel
LA RASQUETA
LA DESTRAL
O željiezo xandel
O toverol
LA CLAU ANGLESA
O brojeko kljiućo
LES BOMBETES
E sialjizá
LA PALETA
E kaśhtunji
LA PALA
E lopáta
E L S
S E R V E I S
Aparells electrònics 36
Strujiakó svarurí APARATOS ELECTRÓNICOS DISPOSITIFS ÉLECTRONIQUES
APPARECCHI ELETTRONICI
ELECTRONIC DEVICES
ELEKTRONISCHE GERÄTE
LA TAULETA TÀCTIL
LA TELEVISIÓ
O dikhlóko vasteko
E dikhutiá
EL LLAPIS DE MEMÒRIA
O gogimako kljiućo
EL MÒBIL
O vakardol
L’ESCÀNER
O scanner EL PORTÀTIL
O gogimako robotórí ELS ALTAVEUS
E žunzikuri ELS AURICULARS
O aśhun ko žizako LA PANTALLA
O dikhlóko
EL RATOLÍ
O pužó
EL TECLAT
E dirimaskó
LA IMPRESSORA
E śhtampa
E L S
S E R V E I S
La cafeteria E káfanavá
37
LA CAFETERÍA LA CAFÉTÉRIA
LA CAFFETTERIA
THE CAFETERIA
DAS CAFÉ
EL SIFÓ
O tubári
LA CANTIMPLORA LA CERVESA
E piva
O flaśa
LA INFUSIÓ
O śhaijilardo
ELS TOVALLONS
E marámizá
EL TALLAT
O bojavenó
L’ORXATA
LA COPA DE GELAT
O nakó slado ledo
E hakorengo thudd EL CAFÈ AMB LLET
EL SUCRE
E cafavá thaj o thud
EL TAP
E śilani pani
O śhegerí
ELS GLAÇONS
O cépo
LA TASSA DE CAFÈ
O fligano cafavakó
E L S
S E R V E I S
El restaurant i el parament de taula 38
O than xhapekó thaj o ganglipe e astaleko EL RESTAURANTE Y PONER LA MESA LE RESTAURANT ET LA DISPOSITION DE LA TABLE
IL RISTORANTE E IL SERVIZIO DA TAVOLA
THE RESTAURANT AND THE LAYING OF THE TABLE
DAS RESTAURANT UND DAS TISCHDECKEN
EL CAMBRER
O andoldulkhé
LA TAPA D’OLIVES
E luvjiána
EL CUINER
O khuinarji
EL MAÎTRE
O meitre
L’ESTIBA DE PLATS
EL TOVALLÓ
O istarol tanira
E maramizá
LA GERRA EL SALER
O bokaí
O lonardí
ELS ESCURADENTS
LES SETRILLERES
E gaśhka
O zentinjiari
EL PLAT
EL VAS
O taniri
E ćhaśha LA CULLERETA
E kaśhlika
LES ESTOVALLES
O stójnakó
EL GANIVET
E ćhurí
LA FORQUILLA
E vuljiuśhka LA CULLERA
E rój
E L S
S E R V E I S
La neteja E cistoga
39
LA LIMPIEZA LE MÉNAGE
LA PULIZIA
CLEANING
DER HAUSPUTZ
EL SAFAREIG
O xalardós EL FREGALL
E śhukh phuśba EL LLEIXIU
E varékina LA GALLEDA
E kutjiá
EL RECOLLIDOR
ELS GUANTS DE NETEJA
E lopáta
E rukave katar e cistogza
L’ASSECADORA
E maśhina shukarél patavés ELS BOTONS
E puzá
L’ESCOMBRA
E métla
EL DETERGENT
O sapujiunó EL PAL DE FREGAR
LA RENTADORA
O zirdel pajekó
E maśhina pataveské
EL RASPALL
E kanglí
LA BAIETA
E khérphá
LES AGULLES D’ESTENDRE LA ROBA
E dorjiakó istar
E L S
S E R V E I S
El garatge 40
E garaža EL GARAJE LE GARAGE
IL GARAGE
THE GARAGE
DIE GARAGE
LA GRUA
ELS FARS
O igaról vordonaskó
O svleto sikavol than
LA BACA
Opral o bordón EL MOTOR
EL MECÀNIC
O motorí
O menhé aćhari
EL CAPOT
E haubá
EL PNEUMÀTIC
E gumá
LA PORTA
O uvdár
EL PARA-XOCS
O branik
EL GAT
O vasdelautó
EL VOLANT
O volán
EL CANVI DE MARXES
O méjinací EL PNEUMÀTIC REBENTAT
E gumá paxhardí
LA BATERIA
EL FRE
E batérjiá
E kocní
L’EMBRAGATGE
O toćhkorí
EL SEIENT
O thanbeśh
L’ACCELERADOR
O gáso
EL DIPÒSIT
O berzinako
E L S
S E R V E I S
Els serveis públics O ćherdi savoró
41
LOS SERVICIOS PÚBLICOS LES SERVICES PUBLIQUES
I SERVIZI PUBBLICI
PUBLIC SERVICES
DIE ÖFFENTLICHEN DIENSTE
L’AJUNTAMENT
E komuna
LA BIBLIOTECA
E knigizá
LA COMISSARIA
E stanipagiardengi
OFICINA DE TREBALL DE LA GENERALITAT CORREUS
Lilardoko
LA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES
O cidel o gijubré
EL JUTJAT
L’HOSPITAL
E bolinza
EL LOCUTORI DE TELÈFONS
O gasavos kataro telefoni
O fóro katar e istiná ćhaciphen
EL METRO
O metro
Than ko e buchi katar Generalitat
EL MUSEU
O kherdo paramigiakó
OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR
Than municplanó katar formacjia ko trośhinako
E L S
S E R V E I S
Urgències 42
I bari problema URGENCIAS URGENCES
IL PRONTO SOCCORSO
EMERGENCIES
NOTDIENSTE
L’INCENDI
O jagasko
LA INUNDACIÓ
E poplává
EL ROBATORI
O ćhoriphé
L’ACCIDENT
O peklos
E L S
S E R V E I S
Els oficis E bută
43
LOS OFICIOS LES MÉTIERS
I MESTIERI
PROFESSIONS
DIE BERUFE
EL BOMBER
E avtógasurí
EL CUINER
O khuarí
LA JARDINERA
E phuvraní
EL PAGÈS
O domaćino
LA DEPENDENTA
E radil tuké
L’ELECTRICISTA
O strujiako
EL LAMPISTA
O cesmavari
EL PALETA
O kher kheruvnó
EL CAMBRER
O servirjil
LA CARTERA
O śhabako
EL FUSTER
O kaśhteko bugimako
EL PESCADOR
O maćhardó
LA GUÀRDIA MUNICIPAL
O foreko pagiardos
LA INFERMERA
E dodkurizá
LA METGESSA
O léko
EL PINTOR
O farbavast
E L S
S E R V E I S
La farmàcia 44
E apáteka L A FARMACIA LA PHARMACIE
LA FARMACIA
THE CHEMIST’S
DIE APOTHEKE
LA CREMA SOLAR
E krema khameko
LA FARMACÈUTICA
E aptkari
LES RECEPTES
E mothodiphé
LA BÀSCULA
E stepenize EL COTÓ FLUIX
O phamuko
LA XERINGA
E nézkiá
ELS SUPOSITORIS
E suposta
LES BENES
E dori lekóki
EL IODE
O sastardo paj
L’ANTIBIÒTIC
O bjandrol tableté
LES PÍNDOLES
E tablete vare só
EL XAROP
O drab xhas
LES CÀPSULES
L’ALCOHOL EL TERMÒMETRE
O temperaturji
O arakel tableté
O alkhol
LA POMADA
E pomada
ELS ALIMENTS O X A B E L O S A L I M E N T O S L E S A L I M E N T S F O O D GLI ALIMENTI D I E L E B E N S M I T T E L
E L S
A L I M E N T S
El supermercat 46
E posluga EL SUPERMERCADO LE SUPERMARCHÉ
IL SUPERMERCATO
THE SUPERMARKET
DER SUPERMARKT
EL DEPENDENT
LA PEIXATERIA
LA CARNISSERIA
O maćhardó
O mesari
O radnikó
LA CARN
EL PEIX
O mass
O maćhó
EL FORMATGE
LES CAPSES
E paketurí
O ćhirál
EL CONGELADOR
O śhiliardiphé
LA SORTIDA LA CAIXA REGISTRADORA
ELS PRESERVATIUS
E avril
O curtun
O bućho lovengí
LA PRESTATGERIA
O zvaróló te sikavel LA CAIXERA
E radniká lovengí
L’ENTRADA
O andriphé EL CARRET
E koliza
E L S
A L I M E N T S
El mercat O piaz
47
EL MERCADO LE MARCHÉ
IL MERCATO
THE MARKET
DER MARKT
ELS OUS
E arné
EL CISTELL
ELS PLÀTANS
E korpa
E banané
EL MELÓ
O herbuzó
LES BALANCES
E vaga
EL DAVANTAL
O phandetus khurphá
ELS PEBROTS
ELS TOMÀQUETS
E pepejira
E paradajs ćhikné
LA BOSSA
E kesá
ELS BOLETS
E ćhuperkhé EL CABÀS
E korpa
LES PINYES
O ananás
ELS ESPÀRRECS
E gan gri
E L S
A L I M E N T S
Els queviures 48
O sos xahl piol LOS COMESTIBLES LES VIVRES
GLI ALIMENTI
FOOD
DIE LEBENSMITTEL
LA PASTA
O xumér
L’OLI
O zetó
EL VI BLANC
EL VINAGRE
O parnó mol
O sergetó
EL VI
O mol
L’ARRÒS
EL CAFÈ
E cafava
EL VI NEGRE
O kaló mol
EL CAVA
O reso
O valardónosko
LA MANTEGA EL CUSCÚS
LES LLENTIES
O graśhko
ELS CIGRONS
O glato
O kúskhari
L’AIGUA
O paní
O gil
LA LLET
O thud
EL FORMATGE ELS OUS
O arnó
LA XOCOLATA
E ćhokolata
O ćhirál
LA SAL
O lón
LA MEL
O avgín
EL SUCRE
O śheceri
E L S
A L I M E N T S
La carnisseria O massardós
49
LA CARNICERÍA LA BOUCHERIE
LA MACELLERIA
THE BUTCHER’S SHOP
DIE METZGEREI
EL CARNISSER
EL GANIVET
O massari
LA CAIXA
E ćhuri
O bućho
EL TAULELL
O astali
LA CATALANA
E katalikaní salámizá
LA PARADA
O thaneko tan LES BOTIFARRES
E salámizá tuli
ELS FUETS
O salámi
EL POLLASTRE
E khajni
EL PERNIL
EL BISTEC
O balikanó
O kotor mass
LES SALSITXES
E salamizá
EL FILET
O mas sanó EL CAP DE COSTELLA
E parśhaves
L’ESPATLLA LA VEDELLA
E guruvní
LA CULATA
O butarí
E źehá
LA FALDA
E sukni
LA CUIXA
O butó
E L S
A L I M E N T S
La peixateria 50
O maćhardós LA PESCADERÍA LA POISSONNERIE
LA PESCHERIA
THE FISHMONGER
DAS FISCHGESCHÄFT
LA PEIXATERA
O maćhardnó LA BALANÇA
E vaga
EL RAP
O maćhó barí muj LA SÈPIA
E maćhardi bj kokala
LES CLOÏSSES
E śhkojkiza
EL LLUÇ
ELS MUSCLOS
O maćhó gadno
L’ESCÓRPORA
E śhkojka
O maćhó dilo loló
L’ESCAMARLÀ
E barí caravda EL CALAMAR
E kalamarzuri
LA LLAGOSTA
E karavdi bari
EL POP
O oxtopus
EL CONGRE
LA GAMBA
O lungo maćhó
E caravda EL LLENGUADO
O maćhó bilegó
EL LLOBARRO
O maćhó dori svleto
EL BESUC
O maćhó plavo
LES OSTRES
E daj śhkoika EL NERO
O maćhó bare vuśht
EL ROGER
O maćhó loló
E L S
A L I M E N T S
La fleca E marneko tan
51
LA PANADERÍA LA BOULANGERIE
I L PANIFICIO
THE BAKER’S SHOP
DIE BÄCKEREI
EL FORN
O bov
EL FORNER
O bovari
LA PALA
E lopata marneko
EL CORRÓ
E marneko caśht
LA FARINA
O varó
LA COCA
LA BARRA DE PA
E stlatkona
E kotor marnó
ELS PANETS
E marné zikne
ELS BASTONETS
E kaśhtrunji
EL PA DE PAGÈS
O marno domaćnó LES MAGDALENES
O marno guglo
ELS CROISSANTS
E kolaćhe manekó L’ENSAÏMADA
E kolmarnó gugló EL PA DE PESSIC
E kolaćha kéks EL PA INTEGRAL
O marnó bj sá
EL PA DE MOTLLE
O marnó mesko
E L S
A L I M E N T S
Les fruites 52
E voćhe LAS FRUTAS LES FRUITS
LA FRUTTA
FRUIT
DAS OBST
ELS ALBERCOCS
E źhimbura
L’ALVOCAT
EL PLÀTAN
E tropkalné voćhe
E banana
LES CIRERES
E ćhirés
L’ARANJA
E familjia katar e narangé
EL COCO
O koko
ELS DÀTILS
E datumi
LA LLIMONA
ELS GERDS
O limuno
E múre
LES FIGUES
E smokjina
ELS MADUIXOTS
E jagoda bari
LES MADUIXES
E jagoda
E L S
A L I M E N T S
53
LA MAGRANA
O śhipako
EL MELÓ
EL KIWI
O herbuzo
O kiwi LA MANDARINA
E mandarina
LA NESPRA
E ambronolí
LES PERES
O ambrol LA POMA
E phabaj
LA SÍNDRIA
E lobenizá LA PINYA TROPICAL
O ananas
ELS PRÉSSECS
E breska
EL RAÏM
E drakha LA XIRIMOIA
E hakor bj śhoro
LES PRUNES
E prujina
LA TARONJA
E narangia
E L S
A L I M E N T S
Les verdures 54
O povrećhenó LAS VERDURAS LES LÉGUMES
LE VERDURE
VEGETABLES
DAS GEMÜSE
ELS CARBASSONS
E kiviza
L’ALL
E sir
L’ALBERGÍNIA
E punjiardí LA CARXOFA
E ruźofakó EL JULIVERT
O axho
ELS ESPÀRRECS
E źile ćhajirako
L’API
O dolinakó ćhar
LES BLEDES
E repe
LA COLIFLOR
O baro śhax
LA CEBA
E purumb
LA COL
O śhax
LES FAVES
E paśhulji
L’ENDÍVIA
L’ENCIAM
E salata
E phanglji salata LES MONGETES
E bóromjia
E L S
A L I M E N T S
55
ELS MONIATOS
L’ESCAROLA
O kómpiruni
E śhuki salata
ELS ESPINACS LES PATATES
O kompiri
E zeilha
EL NAP
E repá EL BLAT DE MORO
O bobo
LA PASTANAGA ELS COGOMBRES
E morkój
O xhiró
LA REMOLATXA
E loli poromakó
EL PEBROT
O pipéri
ELS PÈSOLS
O goroxo
EL PORRO
E púrumb lungastó
EL TOMÀQUET
O paradajs
ELS RAVES
E paradúm lili
LA XIRIVIA
E múrkva parni
E L S
A L I M E N T S
Les herbes i les espècies 56
E ćară te tavel LAS HIERBAS Y LAS ESPECIAS LES HERBES ET LES ÉPICES
LE ERBE E LE SPEZIE
HERBS AND SPICES
DIE KRÄUTER UND GEWÜRZE
EL ROMANÍ
E ćhajirako mirish LA CAMAMILLA
E kamomilizá
LA MENTA
E lulugní
LA TIL·LA
O ćhaj ćhajirakó
LES TÒFONES
E vośheko kor
EL SAFRÀ
O zhafaranakó
LA SÀLVIA
E patrunos
EL PEBRE
O piperi
LES CABECES D’ALLS LA CANYELLA
O kanalasko guglo
E sirokó
ELS CLAUS
E kljiućo
E L S
A L I M E N T S
La pastisseria O gúglipé
57
LA PASTELERÍA LA PÂTISSERIE
LA PASTICCERIA
THE PASTRY SHOP
DIE KONDITOREI
EL PASTÍS
O ankrusté EL MELINDRO
E ormagike
EL PASTISSER
LES PASTES SEQUES
O guglomariklo
O ankrusté śhuko
EL TORTELL
O stlatko marilo ELS CARAMELS
E karamelekó
EL BRAÇ DE GITANO
O vast romeskos ankrusté
EL TORRÓ
O keks vare só
LES GALETES
ELS BUNYOLS
O marno guglo śhuko
E kolage okruglji
ELS BOMBONS
E ćhokolada bombona
LA REBOSTERIA
E ćhokoladná
A LT R E S À R E E S D ’ I N T E R È S A V E R T H A N A S S Ó D H I K A S O T R A S Á R E A S D E I N T E R É S A U T R E S D O M A I N E S D’ I N T É R Ê T O T H E R A R E A S O F I N T E R E S T A L T R E A R E E D ’ I N T E R E S S E V
E
R
S
C
H
I
E
D
E
N
E
S
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
El cos humà 60
E isanokó tjielo EL CUERPO HUMANO LE CORPS HUMAIN
IL CORPO UMANO
THE HUMAN BODY
DER MENSCHLICHE KÖRPER
ELS CABELLS
E bala
LA LLENGUA
E ćhib
ELS ULLS
E jakha EL NAS
O nakh
LA CARA
LA MÀ
O lize
O vast
EL BRAÇ
O musi
EL COLZE
E kuni
ELS PITS
O kolin EL GENOLL
ELS LLAVIS
O cang
E vuśht
LA CAMA
O herój
ELS MALUCS LA CUIXA
E butó
O struko
ELS DITS
O angustó
EL TURMELL
O khurel
L’ORELLA
O kan
LA BOCA
O muj
L’ESQUENA
O dumó EL CUL
E bul
ELS PEUS
E pinré
ELS NENS
O vast
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Accidents i malalties freqüents Pekhliphé thaj nasvaliphés ACCIDENTES Y ENFERMEDADES FRECUENTES
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S
LES ACCIDENTS ET LES MALADIES FRÉQUENTES
INCIDENTI E MALATTIE FREQUENTI
ACCIDENTS AND COMMON ILLNESSES
UNFÄLLE UND GELÄUFIGE KRANKHEITEN
L’AL·LÈRGIA
E otrovsnako
EL COP
O peklale
LA PICADA
E jag
EL TALL
O dukhal o śhoró
EL BRAÇ TRENCAT
EL REFREDAT
O prheladime
O xiradale
LA CREMADA
O cindape
EL MAL DE CAP
LA FEBRE
LA PUNXADA
O peklalmas
O musí phagos
E pabiló
EL MAL DE QUEIXAL
O dandardó
EL MAL DE PANXA
O dukhal o phor
61
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Els esports 62
O Ghuśhbari LOS DEPORTES LES SPORTS
LO SPORT
SPORT
DER SPORT
EL FUTBOL
E lovtakó
EL BÀSQUET
E lovtaki igra vastengo EL PING-PONG
O pin thaj o pong
EL TENNIS
O lovtakó kaśt kaj pekel LA VELA
E memeli
EL JUDO
O pek thaj dik
EL CICLISME
O biziklo
LA NATACIÓ
O pajirnipé
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S
LA GIMNÀSTICA
L’ATLETISME
E trenerin
E guśhbakó L’ESQUÍ
O śhjiané
L’HOQUEI
E igra e kaśhteki lovta
EL REM
E réda
L’EQUITACIÓ
O grastesko L’ALPINISME
E pompniphé baxivs
L’AUTOMOBILISME
E vordonoki igra
63
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Les hores i els nombres 64
O ćhasó thaj anavas LAS HORAS Y LOS NÚMEROS LES HEURES ET LES NUMÉROS
LE ORE E I NUMERI
THE TIME AND NUMBERS
UHRZEIT UND ZAHLEN
LES TRES EN PUNT
LES TRES I CINC MINUTS
LES TRES I DEU MINUTS
E trin ando than
E trin thaj pandj minjiutura
E trin thai duj minjiutura
UN QUART DE QUATRE
DOS QUARTS DE QUATRE
TRES QUARTS DE QUATRE
E duśhó pandj ko śhtar
ZERO
Nulaskó
SIS
Śhov
ONZE
Duśhujek DISSET
U/UN/UNA
Jekh
SET
Eftá
DOTZE
Deśhuduj DIVUIT
Giko paśh ko śhtar
DOS/DUES
TRES
Duj
CATORZE
DINOU
VINT
Deśheinjá
Biśh
CINQUANTA
SEIXANTA
SETANTA
VUITANTA
MIG
UN QUART
Opaśh
Jek paśh
DEU
Deśh
QUINZE
SETZE
Deśhustar Deśhupandj Deśhusov
Deśhoxtó
Śhovardeś
Pandj
Injiá
Deśheftá
Pinda
CINC
Śhtar
NOU
Oxtó
TRETZE
QUATRE
Trin
VUIT
Deśhutrin
Trin paśh ko śhtar
TRENTA
Tranda NORANTA
QUARANTA
Eftávardeś Oxtovardeś Enjavardeś
DOS QUARTS
Duj paśh
TRES QUARTS
Trin paśh
Saranda
CENT
Śhel
MIL
Miljia
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
El temps O vrjiemakó EL TIEMPO LE TEMPS THE WEATHER
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S IL TEMPO
DAS WETTER
LA PLUJA
O berśhind
LA NEU
O Iv
EL VENT
LA BOIRA
E bahlav
LA CALOR
O tathipé
E mlagá
EL FRED
O śil
LA PEDRA
O baxh
ELS LLAMPS
O gromo
65
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
El calendari 66
O ćhonengó EL CALENDARIO LE CALENDRIER
IL CALENDARIO
THE CALENDAR
DER KALENDER
Luja
Utorniko
Zojiá
Paraśhtuji
Tetraginó Subotha Divesas katar e sedmizako
Kurko
Genuarji
Febrajiuari
Tritonáj
April
Maj
Baredivaj
Zulaj
August
Sestrimakó
Oxhtoberakó
Dolovna
Dézember
L’HIVERN
O ivend
EL MATÍ
E teharin
LA PRIMAVERA
O paśhnilaji
EL MIGDIA
Ko duśhuduj
E ćhona katar o bherśh
L’ESTIU
O nilaj
LA TARDA
Palal teharin
LA LLUNA
O ćhon
LES ESTRELLES
Ćeharajin
LA NIT
E raćh
LA MATINADA
E teharinate
LA TARDOR
O anglal ivend
EL VESPRE
E raćh
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Els colors E bojave LOS COLORES LES COULEURS COLOURS
ROSA
Rúmenó
VERD POMA
Zéleno phabaj
BLAU CLAR
Plavo
MARRÓ
Cafanako
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S I COLORI
DIE FARBEN
MAGENTA
Lilastó
VERD
Zéleno
BLAU MARÍ
Moreki boja
VERMELL
Loló
MARAGDA
Ezmeralda
LILA
Lilasto
TARONJA
Narangasko boja
VERD FOSC
Zéleno tamno
GRIS
Sivó
NEGRE
Kaló
L’ARC DE SANT MARTÍ
O givés bojiengó
67
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Els àpats 68
E tanirá LAS COMIDAS LES REPAS
LA GASTRONOMIA
MEALS
DIE GERICHTE
EL XATÓ
L’ESCUDELLA I LA CARN D’OLLA
E maćharní salata
E supakó mas thaj tavako
ELS PANELLETS
Katalanikaní anglal ivend guglí
ELS CALÇOTS
Purumbako ELS CARGOLS
O puśho
LES CASTANYES
E kastagnji
EL DINAR
E vecerká L’ESMORZAR
O xhalipé
EL SOPAR
E vecera
EL BERENAR
O dorućko
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Les festes tradicionals O habiav tradizianlo LAS FIESTAS TRADICIONALES
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S
LES FÊTES TRADITIONNELLES
LE FESTE TRADIZIONALI
TRADITIONAL FESTIVALS
TRADITIONELLE FESTE
CARNAVAL
PASQUA
Mesópusto
SANT JORDI
Giugervdan
Patránlji
SANT JOAN
Jagakji habiav
LA FESTA MAJOR
Habiav barengó
LA CASTANYADA
Kastagnakji
NADAL
Kretchunó
69
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
L’escola bressol 70
O arakhol tiknen LA GUARDERÍA LA MATERNELLE
GLI ASILI NIDO
THE KINDERGARTEN
DER KINDERGARTEN
EL PATI
O avrol
EL GRONXADOR
E stoliza lanzoki EL POTET DE FRUITA EL PAQUET DE FARINETES
E voćeko taniri
O paketji katar praxhos
EL LLIT DE BARANES
O creveto gigengó EL COTXET
E ćhavoreko vordoni EL SONALL
EL SALTAMARTÍ
O suno
EL PITET
O kolin
O kastravzo
EL XUMET
E pipizá
LA BATA
EL CUB
Piśhkhirji
O legenó LA PILOTA
E lovta
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
L’escola d’adults E škola e barengi LA ESCUELA DE ADULTOS L’ÉCOLE POUR ADULTES ADULT EDUCATION
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S LE SCUOLE PER ADULT I
DIE VOLKSHOCHSCHULE
EL PENJA-ROBES
E popnipés
LA PISSARRA
E školaki phal
LA CARPETA
E tovel papiri
ELS RETOLADORS
O krenipe
LES ALUMNES
E sikliovne
LA LLIBRETA
O knigari
EL PROFESSOR
O sikavnó
71
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Verbs 72
E keravnă VERBOS VERBS
VERBI
VERBS
VERBE
PLORAR
Rovel
BALLAR
khelen
RIURE
MENJAR
CANTAR
Hašhal
Xhal
Gilabél
DORMIR
CAMINAR
Sovel
Phirel
LLEGIR
GUANYAR
Zaradel
BEURE
Gilel
Piel
ESCRIURE
Xromisarel
PINTAR
Farbel SALTAR
Xutel
LLANÇAR
Cjiudel
ENCENDRE
Palisarel
CÓRRER
Prastel
A LT R E S
À R E E S
D ’ I N T E R È S
Adjectius Sar si e manuśa thaj e ćumuă? ADJETIVOS ADJECTIFS ADJECTIVES
A L T R E S À R E E S D ’ I N T E R È S ADJECTIVE
ADJEKTIVEN
PRIM
GRAS
Śhukardó
ALT
73
Thuló
BAIX
Baro
Zikno
DOLÇ
SALAT
Gugló
Londó
LLARG
CURT
Lungo
ALEGRE
Veselo
TRIST
Tuśhnó
BO
DOLENT
Laćho
Ćhorró
CRU
Bj pekó
VERD
Ćhajirako boja
MADUR
Phuró
Ćhiriza
CUIT
Peklo
F R A S E S
74
D ’ Ú S
C O R R E N T
Hola!
Te oven baxtalé ¡Hola! Bonjour! Hello! Salve! Hallo!
Bon dia. Bona tarda. Bona nit Laćhos divés. Laćhi raćh
Buenos días. Buenas tardes. Buenas noches Bonjour. Bonsoir. Bonne nuit Good morning. Good afternoon, good evening. Good night Buongiorno. Buonasera. Buonanotte Guten Morgen. Guten Tag, guten Abend. Gute Nacht
Adeu. A reveure Ací devlesá
Adiós. Hasta otra Au revoir Goodbye Arrivederci Auf Wiedersehen
Bon viatge
Laćho drom Buen viaje Bon voyage Have a nice trip Buon viaggio Gute Reise
F R A S E S
D ’ Ú S
C O R R E N T
Fins aviat. Fins demà. Fins més tard Angle dikhas. Giko tehara. Maj palal
Hasta pronto. Hasta mañana. Hasta luego A bientôt. A demain. A tout à l’heure See you soon. See you tomorrow. See you later A presto. A domani. A più tardi Bis bald. Bis Morgen. Bis später
Com es diu?
Sar akhare tut ? ¿Cómo se llama? Comment vous appelez-vous? What’s your name? Il suo nome? Ihr Name, bitte?
Perdoni Nasúl
Perdone Escusez-moi Excuse me Mi scusi Entschuldigen Sie
Gràcies
Nais tuke Gracias Merci Thank you Grazie Danke
75
F R A S E S
76
Com està? Sar san?
¿Qué tal está? Comment allez-vous? How are you? Come sta? Wie geht es Ihnen?
Molt bé, gràcies
But laćhés, nais tuke Muy bien, gracias Très bien, merci Fine, thank you Bene, grazie Sehr gut, danke
Quina hora és, sisplau?
Gagis sj ćhasa, rugiv tut? ¿Qué hora es, por favor? Quelle heure est-il s’il vous plaît? What time is it, please? Che ore sono, per cortesia? Wie spät ist es, bitte?
Són les dues Sj istí
Son las dos Il est deux heures It’s two o’clock Sono le due Es ist zwei Uhr
D ’ Ú S
C O R R E N T
F R A S E S
D ’ Ú S
C O R R E N T
No ho entenc. M’ho pot repetir, sisplau? Na anglóm. Šaj vakarés, opét rogiv tut?
No lo entiendo. ¿Me lo puede repetir, por favor? Je ne comprends pas. Pourriez-vous répéter, s’il vous plaît? I don’t understand you. Could you repeat, please? Non ho capito. Potrebbe ripeterlo? Ich habe es nicht verstanden. Könnten Sie es bitte wiederholen?
Parli més a poc a poc, sisplau
Vakar maj ćhiriza ko ćhiriza, rugiv tut Hable más despacio, por favor Parlez plus lentement, s’il vous plaît Speak slowly, please Potrebbe parlare un po’ piu lento per favore? Könnten Sie bitte ein bischen langsamer sprechen?
On puc canviar moneda, sisplau? Šaj mejiniI xorde rugiv?
¿Dónde puedo cambiar moneda, por favor? Où puis-je changer de l’argent s’il vous plaît? Where can I change money, please? Dove posso cambiare valuta, per piacere? Wo kann ich bitte Geld wechseln?
Al banc... / Al caixer...
Ko banka.../ ko bugikano... En el banco... / En el cajero... A la banque... / Au guixet... At the bank... / At an ATM... Nella banca... / Il bancomat... In der Bank... / An der Kasse...
77
F R A S E S
78
D ’ Ú S
C O R R E N T
Pot indicar-me on és el consolat de... ?
Šaj sikavés mae kaj sj o ´´ consulatorji katar...? ¿Puede indicarme dónde está el consulado de... ? Pouvez-vous me dire où est le consulat de... ? Could you please show me where the ... consulate is? Mi potrebbe indicare dov’è il consolato di... ? Können Sie mir sagen wo das ... Konsulat liegt?
Baixant, a mà esquerra Hugljie ko lievo
Bajando, a mano izquierda En descendant, à gauche Down this street, on the left-hand side Giù per questa strada, a sinistra Diese Straße geradeaus, auf der linken Seite
És a prop d’aquí l’Ajuntament? Si pashes e comuna
¿Está cerca el Ayuntamiento? La mairie est-elle près d’ici? Is the Town Hall close from here? È il Comune qui vicino? Ist das Rathaus hier in der Nähe?
No, és bastant lluny Naj, but dure
No, está bastante lejos Non, il est assez loin No, it’s pretty far away No, è abbastanza lontano Nein, es ist ziemlich weit
F R A S E S
D ’ Ú S
C O R R E N T
Per anar a correus, sisplau? Thaj giav ko postha rugiv tut?
¿Para ir a correos, por favor? Pour aller à la poste, s’il vous plaît? How do I get to the post office, please? Per andare all’ufficio postale, per cortesia? Wie komme ich bitte zur Post?
A la primera cantonada, giri a la dreta Ko purvo maśhkar cin ko ljievakó
En la primera esquina, gire a la derecha À l’angle de la rue, prenez à droite Turn right at the first corner All’angolo, giri a destra An der nächsten Ecke biegen Sie rechts ab
On és la comissaria de policia més pròxima, sisplau? Kaj si o angliphé pagiardengi stanizá?
¿Dónde está la comisaría de policía más cercana, por favor? Òu est le commissariat de police le plus proche, s’il vous plaît? Where is the nearest police station, please? Dov’è il commissariato di polizia più vicino, per piacere? Wo ist das nächste Polizeivier, bitte?
Segueixi per aquest mateix carrer Djas ko gava dromesko
Siga por esta misma calle Suivez toujours la même rue Follow this street Prosegua dritto su questa via Gehen Sie immer diese Straße entlang
79
F R A S E S
80
D ’ Ú S
C O R R E N T
On hi ha una oficina d’informació, sisplau? Kaj sj jek motodiphé rugiv tut?
¿Dónde hay una oficina de información, por favor? S’il vous plaît, où puis-je trouver un bureau d’information? Can you tell me where an information office is, please? Per favore, dove si trova un ufficio turistico? Wo finde ich bitte einen Informationsschalter?
On puc comprar una targeta de transport? Kaj šaj cináv karta katar igarol?
¿Dónde puedo comprar una tarjeta de transporte? Où puis-je acheter une carte de transport? Where can I buy a travel card? Dove posso comprare un biglietto per i transporti pubblici? Wo kann ich eine Fahrkarte kaufen?
Quant val enviar un paquet a... ?
Gagis avól thaj biśhalav jek kutiá ko? ¿Cuánto vale enviar un paquete a... ? Combien coûte l’envoi d’un colis à... ? How much does it cost to send a parcel to... ? Quanto costa inviare un pacchetto a... ? Wie iel kostet der Versand eines Paketes nach... ?
Té taronges?
Sj tumen arange? ¿Tiene naranjas? Avez vous des oranges? Do you have any oranges? Ci sono arance? Haben Sie Orangen?
F R A S E S
D ’ Ú S
C O R R E N T
Posi’m dos quilos de taronges, sisplau Šaj tes tóve duj kile arangé, rugivtuké
Póngame dos kilos de naranjas, por favor Je voudrais deux kilos d’oranges, s’il vous plaît Two kilos of oranges, please Vorrei due chili di arance, per favore Zwei Kilo Orangen, bitte
Em pot portar la carta, sisplau? Šaj anes o papiro dik, rugiv tut?
¿Puede traerme la carta, por favor? Pouvez-vous me porter la carte, s’il vous plaît? Could you bring me the menu, please? Mi può portare la carta, per cortesia? Können Sie mir bitte die Speisekarte bringen?
Què volen prendre? So mangén len?
¿Qué van a tomar? Qu’est-ce que vous prendez? May I take your order? Cosa desiderano? Was möchten Sie bestellen?
Què volen beure? So mangén pijen?
¿Qué van a tomar para beber? Qu’est-ce que vous voulez boire? What would you like to drink? Cosa desiderano da bere? Was möchten Sie trinken?
81
F R A S E S
82
D ’ Ú S
C O R R E N T
Aigua. Vi blanc. Vi negre. Cava
Pani. Parnó mol. Kaló mol. Valardónosko Agua. Vino blanco. Vino tinto. Cava De l’eau. Du vin blanc. Du vin rouge. Du cava Water. White wine. Red wine. Cava Acqua. Vino bianco. Vino rosso. Cava Wasser. Weißwein. Rotwein. Cava
Porti’m un refresc, sisplau An mae śhiljiardo, rugiv tut
Tráigame un refresco, por favor Apportez-moi un rafraîchissement, s’il vous plaît Could you bring me a refreshment, please Prenderò una bibita fresca, per piacere Bringen Sie mir bitte ein Erfrischungsgetränk
Cambrer, el compte, sisplau Bośhó, ginipé gagis, rugiv tut
Camarero, la cuenta, por favor Garçon, l’addition, s’il vous plaît Waiter, the check, please Cameriere, il conto, per piacere Herr Ober, die Rechnung, bitte
Què li dec? So dav tut?
¿Cuánto le debo? Combien je vous dois? How much do I owe you? Quant’è? Wieviel macht das?
N O T E S
83
F R A S E S
84
N D O ’ ÚT SE SC O R R E N T
N O T E S
85
F R A S E S
86
N D O ’ ÚT SE SC O R R E N T
ISBN 978-84-18601-11-8
9 788418 601118