La Tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents : tesi doctoral de Llúcia Martín Pascual : volumen primer [1] [PDF]

Zitiervorschau

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

LA TRADICIO ANIMALISTICAEN LA LITERATURA CATALANA MEDIEVALI ELS SEUS ANTECEDENTS

VOLUMPRIMER

DE TESIDOCTORAL L L Ú C I AM A R T í NP A S C U A L

YE R R E R L L E M A NF D I F I I G I DPAE LD R .R A F A E A

DE FILOLOGIACATALANA D E P A R T A M ENT U N I V E R S I T A TD ' A L A C A N T

S e t e m b r ed e 1 9 9 4

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

A Ferran

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

íruorxcENERAL

Abreviatures. 0, lntroducció. 0 . 1 . E s t a t d e l a q ü e s t i Ód e l s e s t u d i ss o b r e l i t e r a t u r a ianimalogia... 0 . 2 . P l ad e t r e b a l l .

14 17 .....17 . .24

P r i m e r ap a r t : A n t e c e d e n t s 1. Del Physiologos als bestiaris medievals... 1 . 1 .P r e s e n t a c i ó . 1 . 2 . 8 1P h y s i o t o g o s g r e c . 1 . 3 .E l P h y s i o l o g u s ie l s b e s t i a r ilsl a t i n s . 1 . 3 . 1V . e r s i o nise d i c i o n s 1 . 9 . 2C . o n t i n g u itfso n t s . 1 . 3 . 3L. e s v e r s i o n s evne r s . . e l s a n i m a l ss e g o n sl a s i m b o l o g i a . . 1 . g . 4 .C l a s s i f i c a cdi Ó en llengüesromániques. medievals 1.4. Bestiaris moral. de contingut 1.4.1.Bestiaris 1.4.1.1.Bestiarisfrancesos 1 . 4 . 1 . 1 . 1B. e s f i a i r e d e P h i l i p p e d e T h a ü.n. .' 1 . 4 . 1 . 1 . 2B. e s t i a i r e d eG e r v a i s e. .. 2

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

.......43 . ' .43 -'....46 . . . 54 . '54 . .59 . " ' 69 .....71 ' ' ' ' 74 ' ' '77 .....77 . . . . .77 ....80

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

. . .82 1 . 4 . 1 . 1 . 3E. e s fi a i r e d e G u i l l a u mlee C l e r c . 1 . 4 . 1 . 1 . 4L. e s d u e s v e r s i o n sd e l B e s fi a i r e d e . . . . 85 Pierrede Beauvais.. . 1.4.1.1.5.Poéme moralisésur /es propietés ...... 90 des choses... 91 1 . 4 . 1 . 2B. e s t i a r i st a l i a n s . ..... ' 92 1 . 4 . 1 . 2 . 1B. e s t i a r i om o r a l i z z a t od ¡ G u b b i o . 95 1.4.1.2.2.El Bestiario toscano. 102 1 . 4 . 1 . 2 . 3A . l t r e st e x t o s a fi n s a l s b e s t i a r i si t a l i a n s . . . . .102 1 . 4 . 1 . 2 . 3 . 1L.' A c e r b ad e C e c c od ' A s c o l i . ...105 1.4.1.2.3.E 2 .l F i o r e d ¡ V ¡ r t ü . . . . 10 9 1. 4 . 1. 2 . 3 . 3 .B e s t í a r i od e L e o n a r d o . ..111 1 . 4 . 1 . 2 . 3 . 4L.a p r o p i e t ád ' a l c u n oa n i m a l e . . ' . ' ' 11 1 1 . 4 . 1 . 3E. l B e s t i a vr ia l d é s . . . ' . 1 18 1 . 4 . 1 . 4 .E l B e s t i a r ip o r t u g u é sL i v r o d a s A v e s ... 119 1 . 4 . 1 . 5B. e s t i a r i s c a s t e l l a n s .'..119 .P... 1.4.1.6.Bestiariscatalans. 1 . 4 . 1 . 6 . 1L. a t r a d u c c i óc a t a l a n ad e l B e s t i a r i t o s c á . . . 1 1 9 -124 El Florsde Virtute de Costums. 1.4.1.6.2. .127 1 . 4 . 2B . e s t i a r idse t e m á t i c a m o r o s a. .. . .127 1 . 4 . 2 . 1E. l B e s t i a i r e d ' a m o u r sd e R i c h a rdt e F o u r n i v a l . - -.129 1.4.2.1.1.Continguts.. - - - .137 1 . 4 . 2 . 1 . 2L.a R é p o n s ed e l a d a m e . . -.139 1 . 4 . 2 . 2E. l B e s t i a i r ed ' a m o u r r i m é . ---..-141 1 . 4 . 2 . g . E l M a r eA m o r o s o . ' ' '143 1.4.3.Altresbestiaris. . - . 143 1 . 4 . 3 . 1E. l B e s t i a r i c a t a l át ,e x tG . 1 . 4 . 3 . 2E. l B e s t i a i r e d e C a m b r aii A i s os o n l a s . . .145 naturas d'alcus auzelhs e bestias. 1 . 4 . 4 .E l s b e s t i a r i si n s e r i t se n l e s o b r e se n c i c l o p é d i q u e s . - . . . 1 4 6 ' ' ' J46 llatines. Enciclopédies 1.4.4.1. 3

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

1 . 4 . 4 . 2E. n c i c l o p é d ieens l l e n g u av u l g a r . 1 . 4 . 4 . 2 . 1E. l T r é s o rd e B r u n e t t L oa t i n i . 1.4.4.2.2. El Brevíari d'Amor de Matfre Ermengaud....

. . 14 9 . . . . 14 9 .....1 56

.....1.60 2. Les faules animals d'origen clássic i oriental... .160 2.l.Presentació. . 162 2.2. Exemplumi faula. ....162 2 . 2 . 1 . D e f i n i c i ód ' e x e m p l u m i d ef a u l a . .167 2 . 2 . 2O . r i g e nd e l a f a u l aa n i m a l . 1 6I 2.2.2.1.Tradiciógreco-llatina. .....173 2 . 2 . 2 . 2T. r a d i c i ó o r i e n t a l . 2 . 3 . L e s r e c o p i l a c i o nds' e x e m p l e si f a u l e s e n l a l i t e r a t u r a .180 catalanamedieval. .180 2.3.1.ElReculld'exemplis.... 2.3.2.El Recull d'exemplis,el Libro de /os ejemp,tsg . . .184 i el Libro de los Gatos. .190 2 . 4 . L ' l s o pc a t a l á . .201 2 . 4 . 1T. a u l e s " 2 . 4 . 1 . 1 .C o m p a r a c i ó d e l s q u a t r e l l i b r e sp r i m e r sd e l e s f a u l e s d ' l s o p a m b l a r e c o n s t r u c c idóe l Homulusmedievali amb les faules . .. .201 deFedre. 2 . 4 . 1 . 2 .C o m p a r a c i ó e n t r e l e s f a u l e sd e l ' l s o pc a t a l á a m b l e s e d i c i o n sq u a t r e c e n t i s t edse S t e i n h ó w e l ( l l a t í ) , M a c h (of r a n c é s ) ,l e s d u e s c a s t e l l a n e s . . . . 20 4 i I'anglesa de Caxton

4

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

3. Genealogiadels temes animals presents en els bestiaris catalans 3 . 1 .P r e s e n t a c i ó d e l s a n i m a l si n c l o s o se n e l s 5.2. Descripció catalans bestiaris 3 . 2 . 1F . ormiga 3 . 2 . 2A . bella 3.2.3.Aranya 3 . 2 . 4G . a l l. 3 . 2 . 5L. l o p . 3 . 2 . 6A . s es a l v a t g e . . 3 . 2 . 7C . igala 3 . 2 . 8C . igne 3.2.9.Ca.. 3 . 2 . 1 0E. s c u r g ó 3 . 2 . 1 1S. í m i a 3.2.12.Corb. 3 . 2 . 1 31. 1 e ó . 3 . 2 . 1 4M . ustela 3 . 2 . 1 5C. a l a n d r í . 3 . 2 . 1 6S. i r e n a 3.2.17.Aspid 3 . 2 . 1 8L. e s q u a t r e c r i a t u r e s . . . 3 . 2 . 1 9T. i g r e 3 . 2 . 2 0U. n i c o r n 3.2-2l.Pantera 3 . 2 . 2 2G . rues 3 . 2 . 2 3P. a g ó 3 . 2 . 2 4O. r o n e l l a 3 . 2 . 2 5E. r i g ó 3.2.26.calcatrix

5

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

. . .211 . .211 . .217 .....217 . .227 . 233 ...239 ...244 ....250 . .255 .. .257 ....261 268 . 272 .277 .280 288 292 296 .303 .....307 . .312 . ....318 ""323 . 328 . .332 ....335 ..340 '"343

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

.... 350 ....353 . 35 6 .36 0 . .363 .....366 .....370 . 3 75 . 3 79 .385 .....387 .392 . 39 6 . .398 ....401 .....404 .....410 ......411 ....414 ...415

3 . 2 . 2 7E. s c u r g ó 3 . 2 . 2 8V. i r g í l i a 3 . 2 . 2 9P. e l i c á 3.2.30.Castor 3 . 2 . 3 1P. i c o t 3 . 2 . 3 2C. i g o n y a 3 . 2 . 3 3F. a l c o n s 3 . 2 . 3 4V. o l t o r 3 . 2 . 3 5A. g u i l a 3 . 2 . 3 6C. a v a l l 3 . 2 . 3 7C. o l o m s 3 . 2 . 3 8E. s t r u g 3 . 2 . 3 9B. a l e n a 3 . 2 . 4 0V. o l p . 3.2.41.AuFénix 3 . 2 . 4 2E. l e f a n t 3 . 2 . 4 3P. a p a g a i 3 . 2 . 4 4P. e r d i u 3 . 2 . 4 5E. s p a r v e r 3 . 2 . 4 6V. a l o r a c i ó

Segona part L a t r a d i c i ó a n i m a l í s t i c ae n l a l i t e r a t u r ac a t a l a n am e d i e v a l 4. La poesia. 4 . 1 .P r e s e n t a c i ó catalana 4 . 1 . 1 .L a t r a d i c i p óo é t i c a 4 . 1 . 2A . u t o r si o b r e sa n a l i t z a d e.s.. . 4 . 2 . A n i m a l sp r o c e d e n t sd e l a t r a d i c i óe s t a b l e r t ap e l 6

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

....422 ..422 . . .427 .430

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

.434 P h y s i o l o g o s. . ...435 4 . 2 . 1E . lsquadrúpedes. 4 . 2 . 1 . 1E. l c é r v o l ....435 4 . 2 . 1 . 1 . 1E . l c é r v o lq u e r e t o r n aa l s c a g a d o r s permorir. ...435 4 . 2 . 1 . 1 . 2E.l c é r v oil l a f o n t . . . . 439 4 . 2 . 1 . 1 . 3A.l t r e sr e f e r é n c i easc é r v o l s.. . . . . .448 4.2.1.2.L'elefant.. .451 4 . 2 . 1 . 3L. a r a b o s a . . .454 4 . 2 . 1 . 4E. l l l o p . .....456 4.2.1.5.El castor. . . .46 1 4 . 2 . 1 . 6E. l l l e ó . .....462 4 . 2 . 2L. e sa u s . .467 4 . 2 . 2 . 1L. ' a uf é n i x . . .467 4 . 2 . 2 . 2L. a c a l á n d r i a i ecl i g n e . ......471 4.2.2.3.La tórtora . . .476 4 . 2 . 2 . 4L. ' á g u i l a . ....480 4 . 2 . 2 . 5E. l v o l t o r . . . .481 4 . 2 . 2 . 6E. l p a ó . .....483 4 . 2 . 2 . 7E. l c o r b . ....484 4 . 2 . 2 . 8 .A l l u s i o n sa i l l a d e sa a u s d e l s b e s t i a r i s . . .485 4.2.3.Els réptilsi altresespécies. . 488 4 . 2 . 3 . 1E. l b a s i l i s c . . . ....489 4 . 2 . 3 . 2L.' á s p i d . ....491 4 . 2 . 3 . 3L. e s s i r e n e s . . . . ..495 4.2.3.4.La salamandra. . . .497 4 . 2 . 3 . 5A. l t r e s r é p t i l s . ...500 4 . 2 . 4A . n i m a lm s enors. . . .502 4 . 3 . A n i m a l sa l i e n sa l P h y s i o l o g o sai l s b e s t i a r i s . . . ... ..504 4 . 3 . 1A . n i m a lm s ajors. . . .504 .....504 4 . 3 . 1 . 1E. l c a v a l l . . . .

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

4 . 3 . 1 . 2E. l b o u . 4 . 3 . 1 . 3E. l p o r ci e l s e n g l a r. .. . 4 . 3 . 1 . 4E. l m o l t ó . 4.3.1.5.A1tres. 4 . 3 . 2A . u s .. 4.3.3. Al lusionsfetesa travésd'antítesis 4.3.4.Elsocellsde caga. la cagaamorosa. 4.3.4.1.Ocellsque simbolitzen 4.3.4.2.Els ocellsde caga com a comparació satírica. 4 . 3 . 4 . 2 . 1E.l r e f e r e nét s l a d a m a . 4.3.4.2.2. El referentés el poeta. 4.3.4.2.3. El referentés un tercer. 4.3.4.3.Ocellsde cagacom a regals. 4 . 3 . 4 . 4A. n t í t e s i s . ... 4.3.5.Els ocellescantaires. 4.4.Lesfaulesen obrespoétiques 4.4.1.La Faula del rossinyol 4 . 4 . 2A . ltres. .. 4 . 5 .V a l o r a c i ó

.....507 .508 . . . 510 .....510 ...513 . 51 5 . 517 . . 51 8

5.La literatura didáctico-doctrinat.. 5 ' 1 .P r e l i m i n a r s . 5 . 2 . L a p r e s é n c iaan i m a el n a l g u n e so b r e sd e R a m o nL l u l l . 5 . 2 . 1 .E l s a n i m a l se n e l F é l i x i e n e l B l a q u e r n a . . . . 5 . 2 . 1 . 1A. n i m a l so b s e r v a tps e l p r o t a g o n i s t a . D.e l l o p sa s s a s s i n s . 5.2.1.1.1 5 . 2 - 1 . 1 .D 2 .e c a n s . D.' a n y e l l s . . 5.2.1.1.3 A.n i m a l s a l v a t g e s . . 5.2.1.1.4

...541 ' 541 . .544 551 554 . .554 ' ' 562 .....564 . 565

8

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

.... .520 . . . .520 . . . . .521 . .523 .523 . .524 .524 . .531 . . . .531 . 537 . . 538

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

5.2.1.2A . n i m a l sq u e a p a r e i x e ne n a l . l u s i o n s .....566 aillades. ...566 5 . 2 . 1 . 2 . 1E. n e l L l i b r e d e M e r a v e l l e s . , . . ..570 5 . 2 . 1 . 2 . 2E. n e l B l a q u e r n a . . . . . 572 s n f a u l e si e x e m p l e s . 5 . 2 . 1 . 3A. n i m a l si n c l o s o e ...572 5 . 2 . 1 . 3 . 1F. a u l e sd e l L l i b r e d e M e r a v e l l e s . . . . ......576 5 . 2 . 1 . 3 . 2F. a u l e s d e l B l a q u e r n a . . 582 5.2.2.El Llibre d'Amic e Amat. . 588 5.2.3.El Llibre de /es Bésties. 5.2.3.1.El Llibre de /es Bésfies árab. en relacióamb l'original . . .592 5 . 2 . 3 . 1 . 1L.a h i s t ó r i a - m a .r c . ....595 5.2.3.1.2.Coincidénciadecontes an 5 . 2 . 3 . 1 . 2 . 1L.a r a t a c o n v e r t i d e . ... 601 donzella. . .605 5 . 2 . 3 . 1 . 2 .E 2 l. l l e ói l a l l e b r e .. ".607 5 . 2 . 3 . 1 . 2 .E3l.b o ui e l l l e ó . . . . .609 5.2.3.1.2.E 4 .l j o g l a rd e I ' a d u if e l s i m i . 5 . 2 . 3 . 1 . 2 . 5E.l c o r b i l a s e r p .L ' a g r Ói 61 1 el cranc. . . .616 5 . 2 . 3 . 1 . 2 .E 6 l. s a n i m a l sa g r a i l s . 5 . 2 . 3 . 1 . 2 . 7L.a r a b o s aa i x a f a d ap e r d o s 620 moltons. . . . 622 5 . 2 . 3 . 1 . 2 .L8a. m o r td e l b o u . 5 . 2 . 3 . 1 . 2 . 9E.l p a p a g a ie, l s i m i i ....626 el cucdellum. 628 5 . 2 . 3 . 1 . 2 . 1A0l.t r e sc o n t e s . . 632 5.3.Els motiusanimalsen I'obrad'Eiximenis. 632 Eiximenis. , 5.3.1.L'obrade Francesc 637 animals. 5.9.2.Lessemblances 5 . 3 . 2 . 1 .L ' o r d r es o c i a l e i x i m e n i á . 9

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

P r i n c i p igse n e r a l s . 5.3.2.2.El príncepi les seuesvirtuts. 5 . 3 . 2 . 2 . 1L .a p i e t a t . La justíciai la fermesa. 5.3.2.2.2. La saviesai la prudéncia 5.3.2.2.3. D.e u r e s d epl r í n c e p . . . . 5.3.2.2.4 5 . 3 . 2 . 3E. l f u n c i o n a r da et l a r e p ú b l i c a . . . . 5 ' 3 ' 2 ' 4L' a t i r a n i a ' 5 . 3 . 2 . 5L. e sj e r a r q u i e s s o c i a l s . . . animalsamb dones. 5.3.2.6.Comparacions 5 . 2 . 3 . 6 . 1A.p a r e n gdae l e sd o n e s . L .a c a s t e d a t . . . 5.2.3.6.2 5 . 3 . 2 . 7V . i r t u t sc r i s t i a n e is r e p r e n s i ód e l s p e c a t s . V'i r t u t s . 5.3-2'7.1 .2.Pecats. 5.3.2.7 5.3.2.7.2.1.lrracionalitat. 5 . 3 . 2 . 7 . 2 .l2g.n o r á n c i a . . . 5 . 3 . 2 . 7 . 2 .C 3 r. u e l t a t . 5 . 3 . 2 . 7 . 2 . 4l n. c l i n a c inóa t u r aal l p e c a t 5 . 9 . 2 . 7 . 2 .A 5 c. t i t u dr e i t e r a t i v a 5 . 3 . 2 . 7 . 2 .E 6 l.s p e c a t s c a p i t a l s i sn i m a l s. .. 5 . 3 . 3E . l sp r o v e r b a 5 . g . 4 L. e sf a u l e s 5 . 3 . 4 . 1F. a u l e sd e t e m ai s Ó p i c . 5.3.4.2.Altresfaules. 5 . 3 . 4 . 2 . 1F.a u l e s, , m i x t e s , , . 5 . 3 . 4 . 2 . 2F.a u l e s o b r eg u i n e u s . Fauleson intervéel llop. 5.9.4.2.3. 5 . 9 . 4 . 2 . 4F.a u l e so n i n t e r v él a s í m i a . Fauleson intervéla somera 5.3.4.2.5. 5 . 3 . 4 . 2 . 6F . a u l e so n i n t e r v e n e na l t r e s 10

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

639 642 642 645 647 . -. ' 650 -...652 ' '654 ... '655 . . . .656 . . . . 657 .658 . .660 " 660 66 1 661 662 663 665 ....666 .. '.668 '671 . . . .673 ' 673 6 84 " " 685 " " ' 688 ' 692 ' ' ' '695 ' ' ' 696

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

personatges. .. 5.4. Els motiusanimalsen I'obrade sant VicentFerrer. t errer. s e s a n tV i c e n F 5.4.1E . l ss e r m o nd animals. 5.4.2.Lessemblances sllegÓriques. 5 . 4 . 2 . 1 .S e m b l a n c e a E.l c o r b . 5.4.2.1.1 L .e s o v e l l e s . 5.4.2.1.2 L .e sf o r m i g u e s 5.4.2.1.3 5 . 4 . 2 . 1 . 4L .' a uf é n i x . 5 . 4 . 2 . 1 . 5A . l t r e s s e m b l a n c e sa l l e g Ó r i q u e. s. . s m b v i c i si p e c a t s . 5 . 4 . 2 . 2C . o m p a r a c i o nds' a n i m a l a ambvirtuts. 5.4.2.3.ComparaciÓ de cairesocial' 5.4.2.4.Comparacions 5 . 4 . 2 . 5E. I sr e l i g i o s o.s . 5 . 4 . 3L. e s f a u l e s 5.5. Altresobresde cairedidáctico-religiós. 5 . 5 . 1 .L a V i t a C h r i s t i d es o r l s a b edl e V i l l e n a s b r e si n é d i t e s . 5 . 5 . 2A . lguneo 5 6. Els animalsen la Disputade l'Ase Turmeda. d'Anselm 5 . 6 . 1 . L ' o b r ai l a P e r s o n a l i t adte Turmeda.Peculiaritats. 5.6.2.Fortunade la DisPutad e l ' a s e . i fonts.. . . . 5.6.3.Continguts 5 .6 .3 .1 . L 'E p ísto l a dels anim alsár ab. 5 .6 .3 .2 .L a tra d i ci Ón atur alistica.

5 . 6 . 4 .L e s p r o v e sd e l a D í s p u t aq u e i n c l o u e n animals. 5 . 6 . 4 . 1L. ' e l e c c idóe l r e i .. . . . . 5.6.4.2.Provaprimera. Provasegona. 5.6.4.3. 11

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

. ' . . 697 ' . . ' 700 ' '700 '704 ' ' '706 . . .706 . '..709 . ' 712 " " ' 714 . . .716 . . . 718 " ' ' 726 ' ' ' 730 ' '733 ....735 ' 7 37 ' ' ' 737 ' '741 744 744 .7 46 747 747

750 752 752 754 757

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

5 . 6 . 4 . 4P. r o v a t e r c e r a . L .e s a b e l l e s . 5.6.4.4.1 5 . 6 . 4 . 4 . 2L .e s f o r m i g u e s . . 5 . 6 . 4 . 5P. r o v a v u i t e n a . 5 . 6 . 4 . 6P. r o v an o v e n a . 5 . 6 . 4 . 7P. o v a o n z e n a . 5.6.4.8.Provadotzena. 5 . 6 . 4 . 9P. r o v as e t z e n a . t etge. 5 . 7 . E l s a n i m a l se n L o s o m n i d eB e r n aM 5.8.Valoració..

...761 . - ' -764 .....766 . "767 ' ' ' '7 68 .....769 . . .770 ' ' '772 '786 "'793

797

6 . La narrativa 6 . 1 .P r e l i m i n a r s . - . . en vers. 6 . 2 . Els animalsde les narracions

"'797 802

6 . 2 . 1 .L e s n a r r a c i o n sr e l a c i o n a b l easm b l a ' ' 802 matériaartúrica. ' 802 6.2.1.1.El Btandínde Cornualla d e T o r r o e l l a. . " " '809 6 . 2 . 1 . 2L. a F a u l ad e G u i l l e m ' ' 815 6 . 2 . 2 . L e s n a r r a c i o n sa l l e g Ó r i q u e s . . ' '815 6 . 2 . 2 . 1N. a r r a c i o ndse l s e g l eX l V .' ' ' ' ' 8 16 6 . 2 . 2 . 1 . 1L. e s n o v e s r i m a d e sd e P e r eM a r c h . 6.2.2.1.2.Les Coblesper la divisÓdel regne de ' ' ' 81 8 Turmeda. Mallorcad'Anselm ' ' '821 6.2.2.2.Les narracionsdel XV. Scachsd'amar. " " "823 satíriques 6.2.3.Les narracions 823 6 . 2 . 3 . 1E. l s ( ( c o n t epsl a e n t s , ' . ' ' 826 del segleXV' ' satíriques 6.2.3.2.Les narracions " ' ' 83 1 6 . 2 . 4 .E l S p í / l d e J a u m eR o i g . ' ' ' '836 s n l e s n a r r a c i o nesn p r o s a . 6 . 3 .E l s a n i m a l e 6 . 3 . 1 .L a c r o n í s t i c ca o m a p r e c e d e ndt e l e s n o v e l ' l e s 12

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

cavalleresques: El Llibre dels Feyts. 6 . 3 . 2 .N o v e l , l e s c a v a l l e r e s q u e s . 6 . 3 . 2 . 1C. a v a l c a d u r e s . 6.3.2.2. Animalsde caga. 6.3.2.3.Animalsutilitzats com a ornaments. 6 . 3 . 2 . 4A. n i m a l cs o ma e n e m i c s . 6 . 3 . 2 . 5A . n i m a l su t i l i t z a tes n s e n t i ts i m b ó l i c . 6.3.2.5.1.Heráldica... 6 . 3 . 2 . 5 . 2E. x e m p l eps r o p i sd e l s b e s t i a r i s. . 6.3.2.5.F 3 .a u l e s . 6 . 3 . 2 . 5 . 4P.r o v e r b ipso p u l a r s . 6 . 3 . 2 . 5 . 5E. l s a n i m a l sf a n t á s t i cos m á g i c s . 6.3.S.Narracionssentimentals. 6.4.Valoració..

7. Conclusions generals 7 . 1 . P h y s i o l o g o isb e s t i a r i s 7.2.Els animalsen la poesia. 7.3. Els animalsen obresdidáctiques. ... 7.4.Els animalsen la narrativa. 7.5.Resum... 8. índex d'animals. 9. B¡bliograf ia

.836 .....942 . .. .943 . 946 . . . 947 g4g 951 ...951 . . 954 ...956 . .g5T . .957 .....95g ..961

. . . g6 4 ....864 . . g7 2 . .97g . . . . .gg3 .Bg5 897

citada.

, . . .913

13

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

ABREVIATU RES Les citacions bíbliques corresponen a Biblia Sacra, Vulgatae Editionis Sixti V, Pont Max, Barcinono,Libreria Fleligiosa,1905. Y: versiódel Physiologus llatí (Carmody,1941) B: versió del Physiologus llatí (Carmody,1939) A i C : v e r s i o n sd e l P h y s i o l o g u sl l a t í ( C a h i e r ,M a r t i n , 1 8 5 1 - 5 6 ) Plini: quan citem aquest autor ens referima I'obra,Naturalis Historia,per l'edició: Plini I'Ancien, Histoire Naturelle, 30 volums, texte établi, traduit et commentépar A. Ernout, Paris, "Les Belles Lettres",1947. Citarem per volum (romans)i parágraf(arábigs) Eliá; Claudio Eliano, Historia de los anímales,ed. de J. Vara Donado, M a d r i d ,1 9 8 9 . C i t a r e mp e r n ú m e r od e l l i b r e i p a r á g r a. f Aristótil: Aristóteles, Historia de /os animales,ed. de José Vara Donado, Madrid,1990. Citem pel númerode parágraf.També hem consultatel text grec i la traducció francesa de De la générationdes animaux, texte établi et traduit par Pierre Louis, París, Les Belles Lettres, 1961 i Les parties des animaux,texte étabti et traduit par Pierre L o u i s , P a r i s , L e s B e l l e s L e t t r e s ,1 9 5 6 . S a n t l s i d o r :E t i m o l o g i a e ,l i b e r X l l , " D e A n i m a l i b u s "d,i n s M i g n e ,P a t r o l o g i a Latina. vol. LXXXIl, cols. 423-471. Citarem per llibre (romans) i número de parágraf(arábigs). S a n t A m b r o s i :H e x a e m e r o n l,j b e r V , " D e o p e r e q u i n t i d i e i " , d i n s M i g n e , Patrologia Latina, vol. XlV, cols. 205-242. Citarem en el mateix

14

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

o r d r e q u e I ' o b r ai s i d o r i a n a . De Bestiis:Ps. Hugo de San Víctor,De Bestiis et aliis rebus, dins Migne, Patrologia Latina, vol. CLXXVII.Liber primus o "Aviarium",cols. 155 6 ; l i b e r s e c u n d u s ,c o l s . 5 6 - 8 4 , l i b e r t e r t i u s ,c o l s . 8 4 - 1 6 4 . Cambridge:ll Bestiarío di Cambridge ll manoscrito 11.4.26della Cambridge Uníversity Library (Ponzi, 1974). Oxford: Bestiario de Oxford, edición facsímil y transcripciónde Carmen de Xénia Muratova,1984. Andreu.Estudiocodicológico TPh:Theobatdi Physiologus(Eden, 1972). PT. Bestiairede Philippede Tháun (Walberg,1900). GE. Bestiaire de Gervaise(Meyer 1872). GC Bestiaíre de Guillem le Clerc, citat per I'edicióde R. Reinsch (1890) PB. Bestiaire de Pierre de Beauvais,es referenciarágeneralmentla versió llarga per tractar-se de la més important en la história dels b e s t i a r i s( C a h i e ri M a r t i n ,1 8 5 1 - 5 6 ) .C i t e m e n r o m a n s e l n ú m e r o d e la revistai en arábigsla página. BT'.Bestiario Toscano(McKenzie& Garver1912). BTV:Bestiari tosco-veneciá.M. Goldstaub& R. Wendriner(1892) N: Besfiari tosca segons el manuscritde Nápols,1489. Gubbio: Bestiario moralizzato di Gubbio. Annamaria Carrega & Paola N a v o n e( 1 9 8 3 ) Acerba: L'Acerba di Cecco d'Ascoli. Stampa di Candido de Benedetto B e n d o n n iV , e n e t i a ,1 5 5 0 . Fiore: Fiore di V¡rtú. Versione tosco-veneta del Gadd. 115 della l a u r e n z i a n a ,e d i t a d a G i a c o m oU l r i c h ,L i p s i a ,1 8 9 0 . BV Bestiari valdés,ediciód'Anna Maria Raugei(1984) Libellus:Libellus de Natura animalium.Anna MariaRaugei,(1984) BdA: Li Bestiaire d'amour di Maistre Ríchard de Fournival et la Réponse du B e s t i a i r e ( S e g r e ,1 9 5 7 ) 15

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

B C "B e s t i a r i s q u e v a e d i t a r S a v e r i oP a n u n z i o( 1 9 6 3 - 6 4 ) E . specifiqurem si es tracta de la versió A o B i el número de página de |,edicié de Panunzio. De prop. rerum:De propíetatíbus rerum de BartolomeuAnglico i número de l l i b r e i c a p í t o t( e d i c i ód e 1 6 0 1 ) .

16

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

O .I N T R O D U C C I O

L'objectiud'aquest treball és I'estudi de la tradició animalística d ' a r r e l g r e c o - l l a t i n ai r o m á n i c a i l a s e u a p r e s é n c i a e n l e s l l e t r e s c a t a l a n e sd e I ' e d a t m i t j a n a . A I ' h o r a d ' e m p r e n d r eu n t r e b a l l d ' a q u e s t e sc a r a c t e r í s t i q u ees l, n u c l i del qual és I'estudide la funció i el sentit -especialment simbÓlicad e l s a n i m a l se n l a l i t e r a t u r al,a p r i m e r aq ü e s t i óq u e s e ' n s p l a n t e j aé s d e c a i r e a n t r o p o l ó g i cp: e r q u é a q u e s t ú s d e I ' a n i m a la m b l a f i n a l i t a td e r e p r e s e n t a ra t r i b u t s i c o m p o r t a m e n t sh u m a n s o , f i n s i t o t , d e s e r v i r d ' a l l e g o r i a e x p l i c a t i v ad e l s m i s t e r i s d i v i n s ? É s u n s i m p l e c a p r i c i , o amaga un sentimentancestralpel qual I'home es veu reflectit en els é s s e r s i r r a c i o n a l si t é m o l t a c o m p a r t i ra m b a q u e l l s ? L ' a n i m aé l s , a l a v e g a d a ,u n a f o n t d ' a l i m e n tu, n a e i n a d e t r e b a l li u n mitjá de comunicació;perÓtambé és un ésser proper a l'home i estrany, inspira confiangai por, és company i enemic. De l'única manera que I'home pot demostrar la Seua supremacia és observant-ne el c o m p o r t a m e n ti u t i l i t z a n t l a i n t e ll i g é n c i a p e r d o m a r - l o i c o n v e r t i r - l o en una eina aprofitableper a les necessitatsde I'espéciehumana.Si aixÓ n o é s p o s s i b l e ,I ' a n i m a lr e p r e s e n t au n é s s e r s u p e r i o r ,m á g i c , t e r r o r í f i ci i n a s s o l i b l eq, u e s ' h a d e r e s p e c t a ri q u e , f i n s i t o t , c a l e l e v a r a l a categoriad'objectede culte. L e s p r i m e r e s r e p r e s e n t a c i o nas r t í s t i q u e sd e l a p r e h i s t Ó r i aj a e n s m o s t r e n h o m e s l l u i t a n t o c a q a n t a n i m a l s , m a n i f e s t a c i o n sq u e cal relacionar amb la creenqa que d'aquesta manera eS contribuia a 17

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

incrementar el nombre de preses i, per tant, d'aliment' Com a conseqüéncid a e l a c o n v i v é n c i ah o m e s - a n i m a l sn,a i x e l c u l t e t o t é m i c e n l e s c i v i l i t z a c i o n sa n t i g u e s , I ' e x e m p l e m é s r e p r e s e n t a t i ud e l q u a l e l constitueixI'Antic Egipte,on es creen déus en forma d'animal,s'arribaa la divinitzaciód'un animal concret (la vaca Hathor, I'escarabat),o a la creació de deitats híbrides (el déu-falcó Horus). La cultura de I'antiga per un brau), Creta també va tenir un déu en forma d'animal(representat a l q u a l s ' o fe r i e n f e s t e s i s a c r iifc i s . L ' a r t d e I ' a n t i g a c i v i l i t z a c i ó mesopotámica es va caracteritzar per la representacióf igurada i r e a l i s t a d ' a n i m a l sc o m e l s l l e o n s . A l t r e s p o b l e s , c o m e l s h i n d ú s , v a n és a dir, a la desenvoluparunes creencesque tendien a la metepsicosi, p o s s i b i l i t adt e l a r e e n c a r n a c idóe l ' á n i m ah u m a n ae n u n a n i m a l ,s e g o n s els pecats comesoso el grau de purificacióassoliten vida. En arribar al desenvolupamentde la religió jueva, aquest tipus d'idolatriadesapareix.En el Génesl els animals es configurencom a c o m p a n y sd e c r e a c i ód e I ' h o m e ,e l q u a l s ' h a e r i g i t , p e r v o l u n t a td i v i n a , s e n y o rd ' a q u e l l si, q u e t l a p r o h i b i d aI ' a d o r a c i óq u e s e ' l s f e i a e n e l s p o b l e s antics, perqué no es pot adorar un ésser inferior.L'home representala c u l m i n a c i ói l a p e r f e c c i ód e l r e g n e a n i m a l ,p a r t i c i p ad e l a s u b s t á n c i ad e l e s b é s t i e sp e r ó t a m b é d e l a d i v i n i t a t .L ' a n i m a l ,p e r Ó ,é s l a c r i a t u r av i v a més propera al Senyor de la creació perqué va sorgir en un moment i m m e d i a t a m e natn t e r i o ri , p e r t a n t , o c u p a e l S e g o n l l o c e n I ' e s c a l ad e dignitats:és un ésser animat i móbil i está constitultde la mateixa substánciacorporalque I'home. Encara que inferior,és també un ésser creat per Déu i, com a tal, ha de manifestaruna série de virtuts' entre les quals es troba I'obediénciaa la voluntat divina; no obstant aixÓ, óe l a q u e s t a i n f e r i o r i t art e s p e c t ea I ' h o m e ,d ' a c o r d a m b l a j e r a r q u i t z a c i d G é n e s i ,e l f a m é s p r o c l i u a s e r p o r t a d o r d ' u n s t r e t s d e " b e s t i a l i t a t " m a j O r Sq u e a q u e l l i , p e r t a n t , r e p r e s e n t au n S " V i c i s " o u n e s a c t i t u d sn o t o l e r a b l e se n I ' h o m e . ó e l p e n s a m e n jt u d e o - c r i s t i ái , m é s e n d a v a n td e l A m b l a c o n s o l i d a c id 18

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

musulmá, d'arrels gairebé comunes, desapareix el culte totémic; t a n m a t e i x , r e s t e n u n e s e m p r e m p t e sd e l e s t r a d i c i o n s a n t i g u e s q u e a r r i b e na c o n f o r m a rt o t u n u n i v e r ss i m b Ó l i cl,e s a r r e l s d e l q u a l q u e d e n diluldes en I'obscuritatdel temps. com a exemple d'aquestescreences, d'animals purs i impurs que imposen el es conserva la caracterització L e v í t i c i e l D e u t e r o n o m i ,q u e , e n c e r t a m a n e r a ,v e h i c u l e nI ' a n c e s t r a l i t a t amb la nova religió i, al capdavall, intenten proporcionaruns hábits sócio-culturald s ' a c o r d a m b e l p e n s a m e n tj u e u . A q u e s t a c l a s s i fc a c i ó segons la puresa o la impuresa establerta pels llibres sagrats' j u n t a m e n ta m b l a g r a n q u a n t i t a td ' a n i m a l sq u e a p a r e i x e na l l l a r g d e l s t e x t o s h i s t ó r i c sd e l ' A n t i c T e s t a m e n t ,é s l a p a u t a d o m i n a n t a I ' h o r a d'atribuir propietats bones o dolentes als animals. En aquestes i n t e r v e n c i o n sb í b l i q u e s , I ' a n i m a l p a s s a a S e r o b j e c t e d ' u n a m a j o r o b s e r v a c i ó ,i l a c o n s e q ü é n c i ar e s u l t a n té s I ' a p r oi tf a m e n t e x e m p l a r d e les seues propietats(reals o fantástiques)per part de I'home' A títol d'exemple,podem citar la valoraciópositivaque es fa del colom després d e l d i l u v i , l a n e g a t i v a d e l c o r b , l a m a j o r s e n s i b i l i t a td e I ' a s e d e B a r l a a m ,l a p r e s ó q u e r e p r e s e n t al a b a l e n a ,e t c . A l c a p d a v a l l ,I ' a n i m a l , u n é s s e r i n f e r i o ra I ' h o m e ,t a m b é l i p o t s e r v i r d ' e x e m p l e p, e r q u é ,e n c a r a que irracional,és una criatura divina i no cau en pecat de manera v o l u n t á r i aa, l c o n t r a r iq u e I ' h o m e . T o t e l s u b s t r a t c u l t u r a l d ' a r r e l t o t é m i c o - p o p u l a rp r o c e d e n t d e c u l t u r e s a n t i g u e s , j u n t a m e n t a m b l a n o v a c o n s i d e r a c i ód e l s a n i m a l s bíblics, se sistematitzaráen un tractat grec anomenal Physiologos,la f i n a l i t a td e l q u a l é s e x p r e s s a rm i t j a n g a n ct o m p a r a c i o n sa n i m a l st o t a l l Ó q u e d e m i s t e r i ó si d o g m á t i c p o d i a t e n i r l a n o v a r e l i g i ó c r i s t i a n a( l a resurrecció,la unitat de Déu). El Physiologos representa un auténtic cabal de recursosi símbols que, segons es tracte d'un context artístic, t s p e c ií cf a . I é s e n l a l i t e r a r i o t e o l Ó g i c ,a s s o l e i x e nu n a f u n c i o n a l i t a e literaturaon es desenvolupa,en gran mesura,tota una série de tÓpics amb I'animal com a protagonista.Tópics recurrents i repetits f ins a 19

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

I'exhauriment. Aquest treball se centra en l'ámbit literari, per aixÓ hem deixat de interrelacionades b a n d a l e s m a n i f e s t a c i o nasr t í s t i q u e sd, e v e g a d e s m o l t literária a m b l a l i t e r a t u r a .L ' a n á l i s i q u e p r e s e n t e m é s e s t r i c t a m e n t els corrents d'interpretació (fonts, crítica), SenSe entrar en o mitocrítica. antroPolÓgica la L e s d u e s g r a n s l í n i e sd e r e p r e s e n t a c isói m b ó l i c ad e l s a n i m a l se n grega: d'una literatura románica medieval tenen I'origen en la cultura , b r a s í n t e s i d e c o r r e n t s p s e u d o - n a t u r a l i s t ei s b a n d a ,e l P h y s i o t o g o s o banda' la teológics,datada entre els segles ll i lll d. c. i, de I'altra g r a n n o m b r ed e f a u t í s t i c a a t r i b u i d aa l s o p , q u e v a c o m p t a r a m b u n traductorsi conreadorsen época llatina i medieval. una La línia derivadadel Physiologos es caracteritzaper realitzar p o s i t i v i s t ah e r e v a descripció dels animals a partir de I'observació una d ' A r i s t ó t i l .A a q u e s t a d e s c r i p c i ó p s e u d o - n a t u r a l í s t i csa' a fe g e i x e n r U€ s'atribueixeb n é a r b i t r á r i a m e not b é s é r i e d e . , v i r t u t s , , o ( ( p e c a t s rQ I'animal respectant alguneS creences anteriors que envoltaven -caracte rització Segons la puresa i la impuresa, com hem assenyalat ata a més amunt; restes de cultes totémics, etc.-, perÓ adaptant-les p r o p o r c i o n e nu n l ' e s p e r i tc r i s t i á p r i m i t i ui v e h i c u l a n t - l eds e m a n e r a q u e profit a l,home. L'esperit d'aquest tractat és realitzar una abstracció en g e n e r a l a p a r t i r d ' u n s e l e m e n t s p a r t i c u l a r s l: ' a n i m a l e S t r a n s f o r m a arquetipus i tot el coniunt adquireix un rerefons místico-religiÓs considerable. La representacióque té com a model la faulística es diferencia moments completament de I'anterior, per bé que en alguns sinÓ que s ' i n t e r r e l a c i o n aA.c í , I ' a n i m a l n o é s m o d e l p e r s i m a t e i x , i divins' tots s'integraen un relat on alterna amb personatgeshumans n n a a n é c d o t ao u n p e t i t c o n t e ' e l s q u a l s S ' , , h u m a n i t z e ni ,p r o t a g o n i t z eU un génere del conjuntdel qual s'extreuun ensenyament.La faulísticaés del Physiotogos i connectaamb Ia tradició anterior al desenvolupament 20

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

oriental, d'ací els paral elismes que trobem entre les faules de diferentsculturesque han sobrevingutals nostresdies i que avui encara ens sorprenen. Partint d'uns orígens tan remots com els que acabem d'esmentar, i n i c i e m u n a m e n a d ' i t i n e r a r ip e r l e s l l e t r e s r o m á n i q u e sm e d i e v a l s . Trobem que els escrits més remots que contenenreferénciesa animals, tal i com apareíxenen el Physiologos,són els dels Pares de I'Esglésiai, c o n c r e t a m e n tl,e s o b r e s d ' e x é g e s ib í b l i c a i l e s h o m i l i e s .C a l t e n i r e n compteque el Physiologos grec es tradueix ben aviat al llatí i, amb el t e m p s , a l e s d i f e r e n t sl l e n g ü e sr o m á n i q u e si n o r o m á n i q u e sE . l marc s ' a m p l i ai l e s e s p é c i e sa n i m a l sa u g m e n t e ng r á c í e sa l e s e n c i c l o p é d i e s , p r i m e r e s o b r e s d ' o b s e r v a c i ón a t u r a l q u e p a r t i e n d e l s t e x t o s c l á s s i c s , fins que la representacióanimalísticaocupa gran part de la vida culturalde I'edatmitjana.No hi ha cap obra didácticaque no inclogauna faula o anécdota,ni cangonerson no es troben composicions que facen referéncia a símbols animals. Tot plegat constitueixuna estética p e c u l i a r i u n c o r r e n t d ' i n t e r p r e t a c i óc r í t i c a d e l a l i t e r a t u r a m e d i e v a l q u e , d e m a n e r ar e s t r i n g i d ai ,n t e n t e me x p o s a re n a q u e s tt r e b a l l . La literaturacatalana medievalno és aliena al gust pels bestiarisi per les faules, com és habitualen el marc de les literaturesromániques de l'época, en qué s'integra i amb les quals, per tant, s'interrelaciona vivament.Així, doncs, compta amb un gran nombre de manifestacions de l a t r a d i c i ó a n i m a l í s t i c ar,e l a c i o n a b l e sa m b l a v e s s a n t s i m b ó l i c ah e r e v a del Physiologos i amb la faulística.

0 . 1 . E s t a td e l a q ü e s t í ó P e l q u e f a a l e s g r a n l í n i e sd ' i n v e s t i g a c iaóc t u a l ss o b r e l a l i t e r a t u r a a n i m a l í s t i c ah,e m d e d e s t a c a r - n el e s s e g ü e n t s : El text del Physiologos grec va quedar establert grácies al treball 21

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

d'edició de Francesco Sbordone (1936a), mentre que les versions l l a t i n e s ,a c a u s a d e l a g r a n q u a n t i t a td e m a n u s c r i t sf,a m í l i e si v a r i a n t s , no han estat objected'edicionscrítiquesexhaustives.Tenim, aixÓ sí, una s é r i e d ' e s t u d i s q u e i n t e n t e n c l a s s i fc a r l e s d i fe r e n t s v e r s i o n s d e l physiotogus llatí, dels quals destaquemels de carmody (1939 i 1941) i resulta ben difícil i, McCulloch(1962). Aquesta tasca de sistematitzaciÓ a grans trets, els investigadors arriben a la conclusió que els manuscritsconservatss'agrupen en quatre grans famílies diferents (Y' B, A i c) pel que fa als textos conservatsen llengües romániques, aquestsvan comengara editar-seen la segona meitat del segle passat i p r i m e r t e r g d e l p r e s e n t .E l p r i m e r t r e b a l l q u e r e c u l l u n e s t u d i t e x t u a l s o b r e e l s b e s t i a r i sé s e l d e c l a u d e c a h i e r i A r t h u r M a r t i n ( 1 8 5 1 - 1 8 5 6 ) ' on es donen a conéixer diferents versions: un Physiologus llatí, un bestiari francés en vers atribult a Philippe de Thaün i un bestiari en prosa atribuit a Pierre de Beauvais. Després d'aquest primer treball, segueixen les edicions dels textos f rancesos de Philippe de Thaün ( W a l b e r g 1 g O 0 ) , G u i l l a u m el e C l e r c ( R e i n s c h 1 8 9 0 ) , I ' a n Ó n i mb e s t i a r i t o s c o - v e n e c i á( G o l d s t a u b& W e i n d r i n e r1 8 9 2 ) , u n a l t r e a n ó n i m b e s t i a r i t o s c á ( M c K e n z i e& G a r v e r1 9 1 2 ) i n o m é s r e c e n t m e nht e m t i n g u t a I ' a b a s t textos com els bestiaris catalans (Panunzio 1963-64) o el bestiari v a l d é s ( R a u g e i1 9 8 4 ) . La crítica del segle passat es va encarregartambé de donar a c o n é i x e r v e r s i o n s d e l p h y s i o l o g o s t r a d u i d e sa l e s l l e n g ü e s o r i e n t a l s . A i x í , t r o b e m u n a s é r i e d e v e r s i o n s s í r i e s , a r m é n i e s , e t i Ó p i q u e so que persanesde I'obra grega, a hores d'ara prácticamentinaccessibles, t ue va tenir el tractat grec en I'Orient d e m o s t r e nl a g r a n p o p u l a r i t a q Mi t j á . pel que fa als estudis, el primitiu Physiotogosha estat objecte de

22

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

a les fonts dels recerca exhaustivaltant en relaciÓamb els orígenscom que apareixenen el text dels materialsi de les creencesanimalógiques a més, són grec, base de les traduccionsllatinesposteriors,que, a més corrent les úniques versions que es coneixiena Occident' Tot aquest McCulloch crític té un testimoni important en el treball de Florence llatines' la ( 1 9 6 2 ) , o n l ' a u t o r a a n a l i t z a l e s d i fe r e n t s v e r s i o n s iguraciÓdels incorporaciód'animals procedentde la Patrísticai la conf n m b p r o p i e t a t" b e s t i a r i s " ,p e r q u é ' a d i f e r é n c i a t e x t o s q u e j a S ' a n o m e n ea c o n t e n e nn o m é s d e l P h y s i o t o g o sq u e t a m b é i n c l o l a p l a n t e s i m i n e r a l s , alfabétic,tots espéciesanimals.L'estudide Mcculloch ofereix, per ordre i n'estudia e l s a n i m a l sq u e e s t r o b e n e n e l s b e s t i a r i sl l a t i n si f r a n c e s o s t a n t l a g e n e a l o g i ac o m l e s r e p r e s e n t a c i o nasr t í s t i q u e s ' y 9 4 0 ) , r e f e r i t m é s e s t r i c t a m e nat E l t r e b a l l d e c h a r b o n n e a u - L a s s a( 1 Rowland l ' e v o l u c i ód e l a i m a t g er e l i g i o s ad e l s a n i m a l s ,i e l s d e d e B e r y l recerca (1973 i 1978) representenun corrent interpretatiubasat en la i folklÓrica.Tots dos contenen uns interessantsíndexs de antropolÓgica r e c u r r é n c i e sd e l s a n i m a l s e n o b r e s l i t e r á r i e sm e d i e v a l s ' de la Un altre corrent crític és el que ha desenvolupatI'estudi sobretot i m a t g e a n i m a l e n I ' a r t . G r a n p a r t d e l s m a n u s c r i t sm e d i e v a l s , i Oxford' e l s c o n s e r v a t se n l e s b i b l i o t e q u e sa n g l e s e s d e C a m b r i d g e Xlll' contenen c o r r e s p o n e n t sa b e s t i a r i s l l a t i n s d e l s s e g l e s X l a

posteriors 1Els autorsque amb més profunditats'han ocupatde I'obragrega i de les traduccions tema' tot FriedrichLauchert(1889),que fa el primer estudi seriós del són, per orctrecronolÓgic: partir dels a al'legÓrica, configuraciÓ centrant-sede l,análisiáe la matériaclássicadel text ¡ la seua als fins arribar del Physiotogos' textos bíblics.A més a més, Lauchertreelaboratota la tradició anys uns ixvll' posteriorsdels seglesxvl iles manifestacions bestiarisen llengüesromániques (1899-1901 ' 338-404)' que segueix les Goldstaub Max després, apareixen els estudis de dada respecte als udescendents"del aportacionsde Lauchert i gairebé no afegeix cap altra de I'estudimés següentés la de Max Wellmann(1930, 1-112) Es tracta L'aportaciÓ Physiologos. Plini' Elianus' AristÓtil' clássicscom extens sobre les fonts de I'obra grega; a banda d'autors Dionisi(entre opiá' Timoteude Gaza' wellmann estudiala ciéncianaturalistaposter¡ord'autorscom C'' el qual' a' 200 del naturalista 150 ¡200 d. C.) ¡, hereusde Bolosde Mendes(o pseudoDemÓcrit) Alexandria' a juntamentamb tradiciÓoral, inauguravaun génere de literaturanaturalístico-mística que constitueix (1936b)' p"t FrancescoSbordone Les tesis de WellmannsÓn represesiampliáOe. avui un punt de referénciaobligaten I'estudidel Phys¡ologos'

23

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

que es miniatured s ' u n a g r a n b e l l e s aq u e p e r m e t e no b s e r v a rl a c o n c e p c i Ó t e n i a d e l a c o n f i g u r a c i ód e I ' a n i m a li t a m b é e s t u d i a rI ' e v o l u c i ód e I ' a r t d e l a m i n i a t u r ar e s s e g u i n ta q u e s t s t e x t o s . E l s e s t u d i s a r t í s t i c st e n e n com a precedent el treball de Helen Woodruff (1930) sobre les miniaturesd'un dels Physiologusmés antic, conservata Berna i datat en el segle lX. A hores d'ara continuenaquestalínia Xénia Muratova,Wilma G e o r g e i B r a n d s o n Y a p p ( 1 9 9 1 ) . E n l ' á m b i t h i s p á n i c ,c o m p t e m a m b I ' e s t u d id ' l g n a c i oM a l a x e c h e v e r r í(a1 9 8 2 b ) c e n t r a t e n I ' e s c u l t u r ad e I ' a r t románic. i Els treballs presentatsen els col loquisde la Societé Rennardienne de la Beast Epic, Fable and Fabliau Society recollits en els volums d ' A c t e s c o r r e s p o n e n t sr ,e s u l t e ni n t e r e s s a n t sp e r q u é , e n c a r a q u e h i h a m o l t s t e m e s i d ' í n d o l ed i v e r s a ,p e r d u r a I ' i n t e r é sp e r l e s m a n i f e s t a c i o n s a n i m a l se n e l c o n t e x td e I ' e d a t m i t j a n a . P e l q u e f a a c a d a l i t e r a t u r ar o m á n i c a e n p a r t i c u l a r ,e l s t r e b a l l s realitzats es concentren en I'edició de textos de bestiaris i en la r e c e p c i ó i I ' a p r oi tf a m e n t q u e e l m a t e r i a l a n i m a l í s t i ch a r e b u t e n l a r e s t a d e l e s m a n i f e s t a c i o nlsi t e r á r i e sd ' a q u e l l al i t e r a t u r ao e n u n a u t o r concret.En aquest sentit,comptem,a banda de les edicionsde bestiaris f r a n c e s o s ,t a n t m o r a l s ( W a l b e r g 1 9 0 0 , R e i n s c h 1 8 9 0 , M e r m i e r 1 9 7 7 ) , com amorosos(Segre1957),amb dos estudisde de caire més general,un r e f e r i ta l a p o e s i a ( N a l s 1 9 6 1 ) i u n a l t r e d e d i c a ta l a l i t e r a t u r af r a n c e s a d e l s s e g l e sX l l i X l l l ( B i c h o n1 9 7 6 ) .E n l ' á m b i ta n g l é s ,h i h a u n e s t u d id e generalde I'animalen una série d'obres medievals(Robin caracterització 1932) i un altre de més sectorialdedicata I'obrade Chaucer(Southmayd 1980). La crítica italiana s'ha centrat en I'ediciÓ d'alguns dels nombrosos textos de bestiaris toscans (McKenzie & Garver 1912; Carrega & Navone 1983), si bé a hores d'ara encara resten versions i n é d i t e s . D ' a l t r a b a n d a , t a m b é s ' h a e s t u d i a t l a u t i l i t z a c i ói l ' i m a t g e s a n i m a l s e n l a l í r i c a p r e - e s t i l n o v i s tia e s t i l n o v i s t a( G a r v e r 1 9 0 7 ; V u o [ o 1962). Finalment,cal destacarels estudis que se centren en obres que 24

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

no són própiament bestiaris peró que contenen capítols referits a animalscom és el cas del Fiore di virtú (Ulrich 1890; Corti 1959). P e l q u e t a a l s e s t u d i s e n l ' á m b i t h i s p á n i c ,e n s t r o b e m a m b u n i n c o n v e n i e n tl a : m a n c a d e t e x t o s q u e r e c u l l e nl a t r a d i c i óa n i m a l ,é s a dir, d'uns bestiaris,ha fet que la crítica hispánicaes decantésper oferir t r a d u c c i o n sd e l P h y s i o l o g o s ( G u g l i e m i 1 9 7 7 ; S e b a s t i a n 1 9 8 6 ) i d e f r a g m e n t sd e l s b e s t i a r i sm é s c o n e g u t s ( M a l a x e c h e v e r r í1a9 8 6 ) . M a l g r a t i e l a r e c e p c i ód e l a i x ó , h i h a u n a l í n i a d ' i n v e s t i g a c idóe d i c a d aa I ' e s t u d d m a t e r i a l d e l b e s t i a r i e n l a l i t e r a t u r a m e d i e v a l c a s t e l l a n a ,t a n t e n relació amb la lírica com amb altres géneres (Salvador1989; Maspoch simbólicaanimal és ben palés en 1993). L'interésper la caracterització l ' á m b i t i n t e ll e c t u a l h i s p á n i ci s ó n l l o a b l e s l e s i n c i a t i v e sd e p r o j e c t e s i de recercaque tenen com a tema central la constataciói d'investigació I'análisi dels referents animals, els cursos que el professor Nicasio Salvador dedica a I'estudi dels bestiaris i els aplecs científicssobre l i t e r a t u r ai i m a g i n a r qi u e i n c l o u e na l g u n t r e b a l ld e l t e m a q u e e n s o c u p a ( P a r e d e s1 9 8 9 ) . Cal ressenyartambé els estudis de la recepcióanimal en géneres l i t e r a r i s , c o m a t a e l s r e f e r i t s a l a s i m b o l o g i aa n i m a l e n l a l í r i c a occitana (Taylor 1978, 251-259 i Cadart-Ricard1978) i en relació amb la románicaen generalper MercedesBrea de la Universitatde Santiago ( p r o j e c t ee n c u r s d e r e a l i t z a c i ó )P. e l q u e t a a a l t r e s g é n e r e s l i t e r a r i s , la com ara els géneres narratius o la prosa didáctico-doctrinal, constataciói la fortuna de la simbologiaanimal ha estat estudiadades d e l p u n t d e v i s t a r e t Ó r i c( W e l t e r 1 9 2 7 , B r e m o n d& L e G o f f 1 9 8 2 ) i , e n alguns casos concrets, com ara I'obra d'Eiximenis(Neugaard 1972), Ferrer (Almazan 1967) i Vitry (Crane 1890), com a manifestacions p a r t i c u l a r sd e l s e x e m P l a . En la literaturacatalana, el panorama també és molt escás. La primera reflexió sobre els textos de caire animalÓgicde qué hom té c o n s t á n c i aé s e l t r e b a l l r e a l i t z a tp e r R a m o n d ' A l ó s - M o n e Ir' a n y 1 9 2 4 , 25

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Els bestiaris a Catalunya,discurs de recepció a la Real Académia de Bones Lletres de Barcelona.Fins a les edicions de Saverio Panunzio ( 1 9 6 3 - 6 4 )d e l a t r a d u c c i óc a t a l a n a m e d i e v a ld e l b e s t i a r it o s c á , n o e s t o r n á a p a r l a r d e l s b e s t i a r i sc a t a l a n s .D a r r e r a m e n ts,' h a n d o n a t a l g u n e s aportacionsen aquest camp, entre les quals cal destacar I'edicióde la traducció catalana medieval del Fiore di Virtú (Cornagliotti1975) i de I'enciclopédiamedieval de Brunetto Latini Llibre del Tresor a cura de C . J . W i t t l i n ( 1 9 7 1 - 1 9 8 9 ) ,q u e c o n t é u n b e s t i a r i i n t e r e s s a n t s e n s e animal e l e m e n t sm o r a l i t z a n t sq, u e s u p o s a l a c u l m i n a c i ód e I ' o b s e r v a c i ó e n o b r e s . c i e n t í f i q u € S "m e d i e v a l s . 2L a r e c e p c i ód e l s b e s t i a r i se n l a literaturano ha estat estudiadade manera exhaustiva,encara que és un f e t c o n s t a t a b l el a g r a n i m p o r t á n c i aq u e v a a s s o l i r e l s i m b o l i s m ed e l món animal en poetes i, sobretot,en autors didáctics,com a element e x e m p l i f i c a d odre l a s o c i e t a tc r i s t i a n a .L a c r í t i c at a m b é s ' h a a d o n a t d e l paper dels animals en obres tan rellevantscom el Llibre de les bdsfies de RamonLlull o la Disputa de l'ase d'AnselmTurmeda,tot i que, tan en un cas com en I'altre se n'ha ocupat només de les possiblesfonts o r i e n t a l s .P e l q u e f a a a l t r e s g é n e r e s ,c o m p t e ma m b u n s t r e b a l l sm o l t recents (Martín 1993a; Garcia & Martín 1993 i Deyermond1993) c i r c u m s c r i t sn o m é s a l a l í r i c a . Respectea I'estudide la faulística,el punt de partengaés el gran t r e b a l l d e L e o p o l dH e r v i e u x( 1 8 9 3 - 1 8 9 9 )q, u e v a d o n a r a c o n é i x e rt o t e s l e s v e r s i o n sd e t e x t o s f a u l í s t i c sd e s d e l s m ¿ s p r i m e r e n c si m i t a d o r sd e Fedre, les diferentsversions dels textos anomenatsRomulus,fins a les m a n i f e s t a c i o n sl i t e r á r i e sq u e t r a d u e i x e nt e x t o s o r i e n t a l s , c o m a t a e l Directoilum humanae vitae de Jean de Capua (segle XIV-XV),versió l l a t i n a d e l K a l i l a h w a - D i m n a .C a l a s s e n y a l a rq u e e l s r e c u l l s f a u l í s t i c s procedentsde les diferentsversions del Homulus, amb afegits d'altres autors, van ser editats en els segles XV i XVI i, en I'actualitatcomptem

2Aquestaenciclopédia, originalment escritaen francés(Carmody1948),també va ser obiecte (Baldwin med¡eval al castellá 1982). traducc¡ó d'una

26

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

a m b e d i c i o n s f a c s í m i l s o c r í t i q u e s d e f a u l e s i s Ó p i q u e sc a s t e l l a n e s , f r a n c e s e s i a n g l e s e s . M a l g r a t l ' é x i t d e l s e s t u d i s f a u l í s t i c se n a l t r e s literatureseuropees, la crítica catalana no ha posat massa atenció a aquests textos tan singulars.Només comptem amb treballs escassos i que mereixen una revisió, com ata I'edició de les faules isÓpiques i m p r e s e se n e l s e g l e X V I q u e v a r e a l i t z a rM i q u e li P l a n a s e l 1 9 11 i q u e deixa fora edicionsde les mateixesfaules del segle Xvlll. També és ben antic el recull d'exempleseditat per M. Aguiló (1888), Recull d'exemplis, faulese miraclesordenatsper a, b. c, que, a banda d'exemplesreligiosos i hagiográfics,conté també petits relats de faules. La recepció de la faulísticaen obres literáriesd'autors catalans tampoc ha estat objecte d,estudi.Comptem,aixó sí, amb I'extretde Contes i faules d'Eiximenis (Olivar 1925) i I'estudi de Vincent Almazan (1967, 288-332) sobre els exemplesutilitzatsper sant Vicent Ferrer, autor que també fa servir en e l s s e u s s e r m o n s I ' e x e m p l ea n i m a l p r o c e d e n t d e l s b e s t i a r i s .D ' a l t r e s t r e b a l l s q u e t r a c t e n I ' e x e m p l ea n i m a l d e c a i r e f a u l í s t i ce n l a l i t e r a t u r a c a t a l a n as ó n e l s d e E . J . N e u g a a r ds o b r e L l u l l ( 1 9 7 1 )i s o b r e E i x i m e n i s (1972), si bé aquest estudiós se centra en la relació entre els relats d e l s d o s a u t o r s c a t a l a n s i l e s c l a s s i fc a c i o n s d e m o t i u s f o l k l Ó r i c s e s t a b l e r t e sp e r A a r n e & T h o m p s o n( 1 9 5 5 - 5 8 ) . R a m o n L l u l l é s I ' a u t o r q u e m é s i n t e r é s h a d e s p e r t a t ,p o s s i b l e m e n t p e r I ' o r i g i n a l i t adte l a s e u a o b r a i p e r l e s s e u e s c o n c o m i t á n c i easm b l a tradició faulística oriental. El Ltibre de /es bdsfies representaun altre vessant de la literaturade caire animalístici tots els editors d'aquesta , . L l i n a r é s h) a n a d v e r t i te l o b r a l u ll i a n a ( P . B o h i g a s J, . R u b i ói B a l a g u e rA deute amb la tradició oriental. Els editors de I'obra árab Kalilah waDimnah, com també els editors de la traducció castellanade l'obra oriental(J.M. Blecua & M.J. Lacarra 1985 i M. Villegas 1991), fan r e f e r é n c i aa l a r e l a c i ó e n t r e a l g u n e s d e l e s f a u l e s o r i e n t a l si l e s q u e inclou Llull en el Llibre de /es bésfies. De la mateixa manera,Anselm Turmeda presentaun tractamentdels 27

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

animalsen la seua obra que el fa diferenti originala [a resta del que és h a b i t u a le n l a l i t e r a t u r aa n i m a l í s t i c ar o m á n i c ai , a m é s , r e s u l t a e n c a r a inédit,perqué només s'ha constatatla relacióde la Disputa de /'Aseamb una obreta árab titulada Risala al-hayawan descoberta i tradulda f r a g m e n t á r i a m e npt e r p r i m e r a v e g a d a I ' a n y 1 9 1 4 p e r M i g u e l A s í n P a l a c i o si d e s p r é s c o m p l e t a d ap e r E m i l i o T o r n e r o ( 1 9 8 4 ) . T u r m e d a h a tant per I'esperitde la seua obra com pel estat un autor inclassificable, deute amb la literaturaoriental,per bé que encara queda per descobrir m o l t s a s p e c t e si m o l t e sf o n t s d e I ' o b r ad e l s i n g u l a rm a l l o r q u í . Pel que Ía a la resta d'autorsi obres literáriescatalanes,I'estudide I'animalogiaprocedentdels bestiariso de les faules és un camp encara inédit. Hem constatatalguna referénciaals animals en les narracionsde tema artúric com ara La Faula de Guillem de Torroella(Ors 1984), on podem observar que el model animal reflectit també s'allunya de I ' e s t a b l e r tp e r b e s t i a r i si f a u l e s .

0.2. Pla de treball El present treball consta de dues parts, cadascunade les quals es d i v i d e i xe n d i v e r s o sc a p í t o l s . L a p r i m e r ap a r t , q u e h e m t i t u l a t ,. , A n t e c e d e n t sc,o, n s t ad e t r e s g r a n s c a p í t o l s ,a n o m e n a t s" D e l P h y s i o l o g o s a l s b e s t i a r i s m e d i e v a l s , , ,. . L e s f a u l e s a n i m a l s d ' o r i g e n c l á s s i c i o r i e n t a l , ,i . . G e n e a l o g i ad e l s t e m e s a n i m a l sp r e s e n t se n e l s b e s t i a r i sc a t a l a n s , ' . E n e l p r i m e r a n a l i t z e m ,e l m é s e x h a u s t i v a m e npto s s i b l e ,e l s t e x t o s del Physiotogos grec, el contingut i les diferents redaccions. Hi a t o r g u e m u n a a t e n c i ó e s p e c i a l a I ' e s t u d id e l e s - v e r s i o n s l l a t i n e s d e l P h y s i o l o g o s l, e s f a m í l i e se n q u é e s c l a s s i f i q u e in e l s c o n t i n g u t sa n i m a l s de cada versió. Hem resseguitel treball de FlorenceMcCullocha I'hora d'establir les diferents versions llatines: d'una banda les més 28

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

primerenquesque conservenun deute evident amb el text grec i, de I'altra,les més tardanes,que compten amb moltes addicionsprocedents dels textos patrístics,sobretot de les Etimotogiae de sant tsidor i del De bestiis et alliis rebus, tots dos textos inclosos en la patrologiae Latina (Migne 1844-64). Aquestes darreres versions, datades en els segles Xll i Xlll, arriben a configurar textos de gran extensió i o r i g i n a l i t aqt u e i a s ' a n o m e n e na m b p r o p ¡ e t a t. . b e s t i a r i s ,i , q u e c o n t e n e n més d'un centenar de capítols al costat dels cinquanta,entre animals, pedres i herbes, que aproximadament contenienles versionsllatinesdel Physiologos.Els textos que hem utilitzatcom a models són les versions llatinesY i B del Physiotogus (Carmody 1g41 i 19gg respectivament), l'ediciÓcrítica del text grec del Physiotogos(Sbordone1936a) i el text facsímil i la traducciócastellanadel Bestiariode Oxford (Andreu 1gg3), q u e c o r r e s p o na l m a n u s c r iA t s h m o l e1 5 1 1 . Una vegada constatades les versions llatines, tot i observant-ne I ' e v o l u c i ód e s d e l s t e x t o s p r i m e r e n c sf i n s a l s b e s t i a r i se x t e n s o sd e l X l l X l l l , p a s s e m a r e s s e n y a rl a r e c e p c i ód ' a q u e s t st e x t o s e n l e s l i t e r a t u r e s r o m á n i q u e si , p e r a q u e s t a f i n a l i t a t , h e m u t i l i t z a t u n c r i t e r i t e m á t i c . g e o g r á f i ci c r o n o l ó g i c . El primer grau de la classificaciódels textos de bestiarisés d'ordre temátic, i ací agrupem els de caire moralitzanti els de caire amorós p r i n c i p a l m e n ta, l c o s t a t d ' a l t r e s t e x t o s s e n s e m o r a l i t z a c i óp e r q u é van i n c l o s o s e n l l i b r e s s u p o s a d a m e n t , . c i e n tiícf s , , , é s a d i r , l e s enciclopédies medievals que pretenen realitzar una observació p o s i t i v i s t ap e r Ó q u e e l s r e s u l t a i m p o s s i b l ea l l u n y a r - s ed e l e s c r e e n c e s p o p u l a r i t z a d e ps e l s b e s t i a r i s ,p e r q u é , a l c a p d a v a l lu n s t e x t o s i a l t r e s tenenunesfontscomunes. Els textos románicsmés antics són els francesos.Una precisió:no p o d e m p a r l a rc o m p l e t a m e ndte , , b e s t i a r i s ,m , és que en una de les obres, la de Pierre de Beauvais,perqué les altres, d'autors com philippe de T h a ü n ( s e g l e X l l ) i G u i l l a u m el e C l e r c ( s e g l e X t t t ) s ó n t r a d u c c i o n sa l 29

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Physiologos, francés d'un dels manuscritspertanyentsa la versió B del l'esperit amb la peculiaritatde I'adaptacióal vers tot i conservant le Clerc (o a I l e g ó r i c o - m o r adle l t e x t l l a t í . N o m é s e l t e x t d e G u i l l a u m e L'obra de de Normandia)traspua algunes notes personals de I'autor. pierre de Beauvaissembla influidapels bestiarisllatins del Xll o pel De ni els bestiis et aliis rebus, ja que no hi trobem ni el mateix esperit mateixos animals que en els altres dos textos francesos' El text de Beauvais, del Segle xlll, revela un coneixement de les f onts i una adaptació de nous espécies animals al context enciclopédiques per a textos cristiá. L'obra de Beauvaisés el punt de referénciaobligat posteriors,tant de caráctermoral com amorós' El grup següent de textos corresponals bestiaristoscans, de caire didáctico-moralperÓ posteriors als f rancesos (segle xlv). Els textos del material,ja no sÓn toscans revelenque hi ha hagut una reelaboraciÓ primitiu, t r a d u c c i o n sl i t e r a l s d ' a l g u n ad e l e s v e r s i o n s d e l P h y s i o l o g u s s i n ó q u e p r e s e n t e ne, n p r i m e r l l o c , u n o r d r e d i f e r e n ta l d e l t e x t l l a t í , u n esperit que tendeix més a la reflexió sobre el comportamentdel d e s t i n a t a r ie n d e t r i m e n t d e l a p r e s e n t a c i óa l l e g Ó r i c aq u e f e i e n e l s t e x t o s l l a t i n s . C o n t e n e n , p e r t a n t , m a j o r o r i g i n a l i t a ti e v i d e n c i e nu n s é s i n t e r e s s a n t ss ó n p r o c é s d ' e l a b o r a c i ód i fe r e n t . L e s m a n i f e s t a c i o n m els textos anomenats prÓpiamenttoscans (McKenzie & Garver 1912), dels quals es conservenbastants manuscritsi un text trobat a Gubbio a n o m e n a t B e s t i a r i o m o r a l i z z a t o( c a r r e g a 1 9 8 3 ) . U n d e l s m a n u s c r i t sd e la versió toscana es va traduir al catalá, possiblementen el xlv i, a hores d,ara, es conservendues versionsdel XV i XVI d'un bestiaritoscá A i B. traduit al catalá, anomenadesrespectivament una altra manifestaciótextual de bestiaris románics és un text peculiari escrit en dialectevaldés, del segle xv, que té una estructura qui anava u n e s p e r i t a s c é t i c o - m í s t ibc e n a d i e n t a l g r u p r e l i g i ó s a adreqat. L ' a p a r t a t d e l s b e s t i a r i s m o r a l i t z a n t s ,e l 30

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

completem amb textos

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

d'altres géneres o estils que contenenal lusionsa animalsamb una simbotogiadeterminada,com ara l'Acerbao el Fiore di Virtú. A l a F r a n g ad e l s e g l e X l l l e s p r o d u e i xu n f e n o m e nc u l t u r a lp e c u l i a r r e l a c i o n a t a m b I ' e s t a b l i m e n td e l e s c o r t s l i t e r á r i e s d e l n o r d q u e c o n r e e n ,d ' u n a b a n d a e l s m i t e s l i t e r a r i sb r e t o n si , d e l ' a l t r a ,r e c u l l e nl a tradició cortesa del sud que ja estava en vies d'extinció.Fruit d'aquest ambient cultural són les obres de Chrétiende Troyes, el Roman de la Rose, el tractat De amore d'AndreasCapellanusi el Bestiaire d'amours de Richardde Fournival.Aquest darrer pretén ser un tractat de didáctica amorosa on personatgesi situacions es comparen amb els referents animals que havien popularitzatel Physiologus i els bestiaris.El tractat d e F o u r n i v a lt é u n a i m p o r t á n c i ac a b d a l e n l a h i s t Ó r i at e x t u a l d e l s b e s t i a r i s . U n g r a n n o m b r e t e x t o s c r o n o l Ó g i c a m e npt o s t e r i o r s e n conservaran,d'una banda, I'estructurai la disposició,mentre que moltes a I l e g o r i e s r e l i g i o s e ss ' e l i m i n e ni e l s a n i m a l s a d q u i r e i x e ns i m b o l o g i e s semblantso adaptadesdel Bestiaire d'amours.Al seu torn, el text de Fournivap l r e n l a m a j o r p a r t d e l e s r e f e r é n c i e sd e l B e s t i a i r e d e P i e r r e de Beauvais i així hi constatemespécies animals i petites faules que n n a m b d ó st e x t o s .E l E e s t i a i r e d e F o u r n i v avl a t e n i r u n a n o m é ss ' i n c l o u e e gran difusió, com es dedueix de la gran quantitat de traduccionsi c o n t i n u a c i o n sq u e s ' h a n c o n s e r v a t , a b a n d a d e l e s i n fl u é n c i e s c o n s t a t a b l e se n l a r e s t a d e t e x t o s d e b e s t i r i s d i d á c t i c o - m o r a l i t z a n t s posteriors,com ata els mateixosbestiaristoscans o el bestiarivaldés. Tanquem el recorregutpels bestiaris medievalsamb una série de r e f é r e n c i e sd e b e s t i a r i sn o m o r a l s o p r o c e d e n t sd e l l i b r e s e n c i c l o p é d i c s que tenen en comú amb els textos moralitzantsla descripciónatural o p s e u d o - n a t u r ad le l s a n i m a l s ,p e r ó q u e s e ' n d i f e r e n c i e np e r l a m a n c a d e simbolisme. E n e l s e g o n c a p í t o ld e l p r e s e n te s t u d ie n s c e n t r e me n I ' a l t r et i p u s d e t r a d i c i ó l i t e r á r i a a n i m a l i s t i c a ,l a p r o c e d e n t d e l e s f a u l e s , t a m b é d'arrels gregues, donada a conéixer pels llatins (sobretotFedre) i molt 31

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

d e s e n v o l u p a d aa l l l a r g d e I ' e d a t m i t j a n a . E n s o c u p e m d e l s r e c u l l s faulístics del Romulus, d'autorsde faules com Avianus,de transcriptors com Rinuccío d'Arezzo o Lorenzo Valla i, sobretot, de les edicions primerenquesdel XV que f ixen els textos del llatí Romulus (edició d'Steinhowell1477) i els textos de traduccionscom I'anglesa (Caxton 1 4 8 4 ) , f r a n c e s a ( M a c h o 1 4 8 6 ) , c a s t e l l a n a( 1 4 8 8 i 1 4 8 9 ) i c a t a l a n a ( s e g l eX V I ) . Aquests dos capítolsde la primera part tenen carácterdescriptiu.El tercer dels corresponentsals antecedentsse centra en I'análisi del m a t e r i a l a n i m a l í s t i cp r e s e n t e n e l s b e s t i a r i s c a t a l a n s d e s d e l ' o r i g e n d e l m o t i u a n i m a l ,t o t i o b s e r v a n tI ' e v o l u c i ód e l e s c a r a c t e r í s t i q u efsi n, s a l a c o n f i g u r a c i fói n a l d e l a i m a t g e s i m b ó l i c a L . e s v e r s i o n sc o n s e r v a d e s dels bestiaris catalans procedeixendels toscans, no obstant aixó, la redacciótardana d'aqueststextos permet assenyalarel deute que encara c o n s e r v e n a m b l e s v e r s i o n s m é s p r i m i t i v e s ,p e r ó , a l h o r a , e l s t r e t s o r i g i n a l s m é s s i g n iifc a t i u s q u e f a n d ' a q u e s t e sv e r s i o n s u n s b e s t i a r i s p e c u l i a r so n c u l m i n a l a t r a d i c i óa n i m a l ó g i c am e d i e v a l . Per a realitzar aquesta segona tasca, hem utilitzat les fonts que t e n í e m a I ' a b a s t :e l s c l á s s i c sA r i s t ó t i l ,P l i n i i E l i á ; l a B í b l i a i I ' e x é g e s i patrística; els estudis sobre simbologia religiosa cristiana i p r e c r i s t i a n ai, t a m b é e l s p a r á m e t r e ss i m b ó l i c sp r o c e d e n t sd e l s t e x t o s del Physiologosgrec, dels Physiologi llatins, dels bestiaris també l l a t i n s ,d e l e s v e r s i o n sd e l s t e x t o s r o m á n i c s- m o r a l i t z a n t s ,a m o r o s o si enciclopédics-i, en menor mesura,de les faules que hem tractaten els dos capítols anteriors. Seguim el métode establert per Florence M c C u l l o c hq u e s u b m i n i s t r at o t s e l s t e x t o s o n a p a r e i x I ' a l . l u s i óa u n a n i m a l c o n c r e t ,a l h o r a q u e e s t a b l e i xI ' e v o l u c i ód e l a s i m b o l o g i aa n i m a l a través del temps. L e s o r i g i n a l i t a t sp r e s e n t s e n e l b e s t i a r i t o s c á i e n l a t r a d u c c i ó c a t a l a n am e r e i x e nu n a a t e n c i óe s p e c i a li , p e r t a n t , h e m i n t e n t a te s t a b l i r ne la procedénciai acarar els exemplesamb aquells altres textos que 32

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

p r e s e n t e na l g u n a c o n c o m i t á n c i rae l l e v a n t .E n t r e l a t r a d u c c i Óc a t a l a n ai el seu originaltoscá (basant-nosen I'edicióde McKenzie& Garver de 1g1Z) no trobem diferénciesimportants,més que les que es deriven del fet mateix de la traducció,ja constatadesper Panunzioen la seua ediciÓ d e l s t e x t o s c a t a l a n s( 1 9 6 3 i 1 9 6 4 ) ,q u e c o m p a r as e m p r ea m b I ' e d i c i ód e M c k e n z i e& G a r v e r ( 1 9 1 2 ) . T a n m a t e i x ,h e m a d v e r t i t q u e e l s b e s t i a r í s toscans resten semi-inéditsi caldria un acaramentamb altres versions toscanes.Un dels textos que major originalitatpresentaés el toscá N, u n m a n u s c r i ti n é d i t c o n s e r v a ta l a B i b l i o t e c a sigla amb qué identifiquem dels Nazionalede Nápols, datat el 1489, del qual oferim la transcripciÓ elements que el singularitzenen relació amb el bestiari catalá. No o f e r i m a c í l a t r a n s c r i p c i óc o m p l e t a d ' a q u e s t m a n u s c r i ta t e s a I ' e x t e n s i ó i la complexitatdel text i atés que no disposemd'altres manuscritsde bestiaris toscans que permetrien fer-ne una lectura comparada. Per tant, pel que fa al text dels bestiaristoscans que estudiemen relació amb el text catalá ens basem en I'editat el 1912 (que supera I'edició t o s c o - v e n e c i a ndae G o l d s t a u bd e 1 8 9 0 ) i c o m p a r e ma l g u n s a n i m a l sa m b e l m a n u s c r i tN . La preséncia dels animals en les lletres catalanes medievals aconsellaun estudi per géneres,el qual conformala segonagran part del n o s t r e t r e b a l l , c o n s t í t u i d aa, l h o r a , p e l s c a p í t o l ss e g ü e n t s : - . , L a t r a d i c i Óa n i m a l í s t i c a en la Poesia". - , , L a t r a d i c i ó a n i m a l í s t i c ae n l a l i t e r a t u r ad i d á c t i c o - d o c t r i n a l " . - , , L a t r a d i c i ó a n i m a l í s t i c ae n l a n a r r a t i v a ' . Aquesta tria obeeix a la voluntat d'oferir un panorama de la I'observacióanimal en la literaturacatalana medieval,on cada génere marca unes pautes diferents.Hem analitzataquellesobres que contenen u n n o m b r ed ' a n i m a l sc o n s i d e r a b lie, e n c a n v i ,n ' h e mo m é s d ' a l t r e sq u e n o tenien una rendibilitat per al nostre propÓsit. No pretenem ser s és rellevantsde cada e x h a u s t i u s ,s i n ó o f e r i r l e s c a r a c t e r í s t i q u e m 33

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

g é n e r e e n r e l a c i óa m b l a u t i l i t z a c i ód e l ' a n i m a lc o m a s í m b o l .P e r t a n t , n o p o t t e n i r e l m a t e i x t r a c t a m e n tu n a i m a t g e a n i m a l i n s e r i d ae n u n a poesia amorosaque una imatge contingudaen una obra d'Eiximenis, com tampoc les escassesrecurrénciesa animals simbólicsque apareixenen una novel.lacavallerescacom el Tirant Io Blanc. Així i tot, si hi ha una que abraga els tres géneres i que marca I'afany d'inclusió característica Tant en la poesia,com en de I'animalen la literaturaés la moralització. la prosa doctrinal,com en la narrativa,les aparacionsanimalstenen un d o b l e s i g n i f i c a t :o r n a r i i l l u s t r a r . E n l a n a r r a t i v a ,s o b r e t o t ,I ' a n i m a le n sentit simbólicapareix en aquells passatgeson I'acció minva i es dóna m é s i m p o r t á n c i aa I ' e d u c a c i ód e l c a v a l l e r . L a s i m b o l o g i a n i m a lq u e a p a r e i xe n l a l í r i c at é u n o r i g e nb e n c l a r : l a u t i l i t z a c i óq u e h a v i e n f e t e l s t r o b a d o r so c c i t a n si l a i n t e r p r e t a c i d óe l a casuística amorosa a base de referéncies a animals que havia desenvolupatRichart de Fournival en el Bestiaire d'amours. D'altra banda, la faulísticaprópiamentdita no té massa presénciaen la lírica i només hem constatatla narració Faula del rossinyolde Cerveríde Girona q u e d e s e n v o l u p a l h o r ad o s p e t i t e sf a u l e s d e g r a n l i r i s m ei b e l l e s a .H e m t e l s p o e t e s o c c i t a n sc e n t r a n t - n o e r e a l i t z a tu n r e c o r r e g u p sn la figura de R i g a u td e B e r b e z i l hc o m a i n a u g u r a d odr e l g u s t d e l a s i m b o l o g i aa n i m a l en poesia, peró ens centrem en els poetes d'expressióoccitanad'arrels c a t a l a n e s :G u i l l e m d e B e r g u e d á ,G u i l l e m d e C a b e s t a n yi C e r v e r í d e Girona. Posteriorsa aquests són els poetes del Cangoneretde Ripoll ( s e g l e X I V ) , G i l a b e r td e P r ó i x i t a ,A n d r e u F e b r e r , p o e t e s d e l C a n g o n e r Vega-Aguiló,els germansPere i Jaume March i Jordi de Sant Jordi, tots e l l s r e p r e s e n t a n t sd ' u n a t r a d i c i ó p o é t i c a d ' e s c a s s a o r i g i n a l i t a t i En el segle XV ancorada en temátiquesi formes postrobadoresques. c o m p t e ma m b l e s f i g u r e sm é s r e l l e v a n t sA, u s i á sM a r c h i R o í s d e C o r e l l a , q u e a p r oift e n l a i m a t g e a n i m a l f i n s a u n s l í m i t s i n s o s p i t a t si b e n originals.També hem dedicatun petit espai a poetescom FrancescMoner i FrancescFerrer, Pere Torrella-oue escriu també en castellá- i Pere 34

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Serafí(que viu a les darreriesdel segle XVI). U t i l i t z e me l t e r m e 'per tol de diferenciar-lo de la versió curta. Aquest será, en part, una de les fonts del Bestiari d'Amours (BdA) de Richardde Fournival, d a t a t a m i t j a n s e g l e X l l l , q u e , a l m a t e i xt e m p s , i n f l u i r áe n I ' e s t r u c t u ria e n c e r t s c o n t i n g u t sd e l s b e s t i a r i s p o s t e r i o r s ,a q u e l l s q u e a n o m e n e m

212

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

, , b e s t i a r id s e l a t r a d i c i Ói t a l i a n a ' ' (text editat De tradició italiana consideremel bestiari toscá (BT) Paris i de Roma, per McKenzie& Garver, a part¡r dels manuscritsde '1912) i el catalá (BC) Ben relacionat amb els textos de *tradició (BV), text que presentauna italiana" es troba el Bestiari valdés una simbologia particulars, perÓ manté algunes disposició i la mateixa concomitánciessignificatives amb els textos toscans, de manera que la traducció llatina derivada, Libellus de natura animalium, conté les mateixessemblancesi originalitats.A banda d'aqueststextos, -text anterior als hem dedicat especial atenció al Bestiari de Gubbio toscans i barreja de temes procedentsdels primitius physiologi amb d'altres d'originals)-; al Fiore di Virtú i a l'Acerba,obres que no són própiamentuns bestiarisperó que, en aquest sentit, presentenuns trets o r i g i n a l sr e m a r c a b l e s . Hem centrat la nostra atenció en el text toscá editat per Garver i M c K e n z i e( 1 9 1 2 ) , p e r q u é é s d e m a j o r e x t e n s i ó q u e e l t o s c o - v e n e c i á e d i t a t p e r G o l d s t a u b ( 1 8 9 2 ) i p e r l a m a j o r p r o x i m i t a ta l c a t a l á . E l b e s t i a r ii n é d i t d e N á p o l s ( N ) , e n c a r a q u e f o r g a o r i g i n a l ,p r e s e n t a ,e n general, els mateixos trets que I'editat per McKenzie i Garver, perÓ c o m p t aa m b a m p l i f i c a c i o ncso n s i d e r a b l e sE. n s h i r e f e r i r e mq u a n t r o b e m algun tret destacable.Podem dir que, en aquest bestiarihi ha una major presénciade contingutsmoralitzantsi una reflexió sobre aquests molt més ámplia. Ens decantem-i coincidimamb Panunzio(1963, 32-37)per considerar com a original de la traducció catalana un dels m a n u s c r i t sd e r i v a t s d e l a t r a d i c i ó r e p r e s e n t a d ap e l s b e s t i a r i s e d i t a t s per Garveri McKenzie. E l s t e x t o s d e l a . , t r a d i c i ói t a l i a n a , , c o n t e n e n d u e s c l a s s e s d e temática animal: d'una banda, la procedent del Physiologus clássic (versióB llatina),que, al capdavall,arriba als textos més tardans sense m a s s a d i fe r é n c i e s n i d e s c r i p t i v e sn i s i m b Ó l i q u e s d; ' a l t r a b a n d a , l a temáticaprocedentde fonts alienesa les clássiques,que té com a punt de partengael Bestíari de Pierrede Beauvais(i de manerasubjacentels

213

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

tractats natúralistes,com ara el De bestiiset atiis rebus)i assoleixla configuració definitiva amb el Bestiaire d'amogrs de Richard de F o u r n i v a l .G e n e r a l m e n te, l s b e s t i a r i s t o s c á i c a t a l á s ' a l l u n y e nd e l a formulació al legÓricahabitual dels textos primitius que girava al voltant d'un grup de bésties vírtuosescomparablesa Crist i un altre grup de bésties pecaminosescomparablesal diable. Aquestes dualitats es conservenen els textosfrancesos,en el Bestiari de Gubbio,nomésen part, i amb algunes variants,en el Bestiari valdés, el text de major cárrega ascético-mística dels bestiaris románics. Els bestiaris toscá í catalá donen peu a una reflexió personal referent al model conductual a seguir en una societat de moral cristiana,reflexió que es fa a partir de la descripcióparadigmáticade I'animal que en cada cas pertoca. Normes socials de comportament conviuenamb modelsa seguir pel bon cristiá,com ara I'actuacióque s,ha de portar en la vida terrena per assolir la vida eterna, la manera d'esquivarels pecats de major ressó social, etc. De tots els animalses deriva una lligó didáctica que, abans de res, té com a objectiu la r e f l e x i ói l a v a l o r a c i ói n d i v i d u a l . L ' a n á l i sqi u e p r e s e n t e mt o t s e g u i t e s b a s a e n e l s c r i t e r i ss e g ü e n t s : a) Seguim I'ordrede presentaciódels animals del bestiaricatalá, en concretla versió A, encara que ja hem dit que la diferénciaamb' B és mínima. Aquest ordre no és gratuit. Els textos més antics del Physiologos (i les versions llatines i f ranceses)21 1 comencenper la f i g u r a d e l l l e ó , s e g u e i x I ' a n t í l o p ,l e s p e d r e s i g n í f e r e s ,l a s e r r a m a r i n a , el caradrius, el pelicá, etc. (carmody 1g3g i 1941). Els tractats e n c i c l o p é d i cm s e d i e v a l sc o n t e n e nd e s c r i p c i o n sg e n é r i q u e s q: u a d r ú p e d e s , aus, réptils...Recordemel De bestiis et aliis rebus,que conté un primer llibre dedicat a les aus -Aviariur¡>, un segon que recull el material

2t tRsspsclsal bestiarien prosa llarg de Pierre de Beauvais,no podem assegurarque I'ordre Presentatpels editorsCahier i Martinsiga I'original,ja que aquests,de vegades,subordinenels textosen romangque editen(pB i PT) als llatinsque tambéinctouen en t'edició(A i C).

2 14

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

provinentdel Physiologus llatí i un tercer on descriu nous animals i segueix un ordre genéric: bésties, ocells, réptils, peixos, insectes. La m a t e i x a d i s p o s i c i ó p r e s e n t a e l m a n u s c r i l 1 1 . 4 . 2 6d e C a m b r i d g e ,e l bestiarillatí més llarg. També és genéric I'ordre del De propietatibus rerum de BartolomeuAnglico i el del Ltibre del Tresor. L'ordre del bestiarivaldés és genéricperÓ comenqaamb les aus, els quadrúpedesi els réptils:les aus estan més prop del cel i connectenla terra amb Déu, els quadrúpedessón només de terra i els réptils els més rebutjables el cos. perquéarrosseguen L a d i s p o s i c i ód e l s b e s t i a r i st o s c á i c a t a l á p r o v é d e l a d e l B e s t i a i r e de la d,amoursde Fournivali ací tenim un dels trets més representatius influéncia d'aquest en els textos posteriors. El Bestiaire d'amours subordinales descripcionsanimals al procés amorós i, ajudat per un fil argumentalmolt feble, I'autor va comentantfets com I'amor que entra pels sentits, la crueltat i la desconfiangade la dama, etc.; per aixÓ la disposiciÓ primitiva ni segueix la successió d'animals no l ' e n c i c l o p é d i c as,i n ó I ' a d i e n t a a l l ó q u e I ' a u t o r v o l e m f a s i t z a r .E l s b e s t i a r i st o s c a n s i c a t a l a n s r e p r o d u e i x e nI ' o r d r e d e l b e s t i a r i a m o r ó s , p e r ó t o r n e n a o f e r i r u n a s i m b o l o g i ad e c a i r e d i d á c t i c o - m o r aAl .i x í , h i trobem un ordre gradual,on es dóna més importánciaals animals que tenen una forma de vida en societat,desapareixenanimals fantásticso desconegutscom I'antílopi el basilisc,peró es conservenmoltes de les fantástiquesque s'atribulen a animals reals com el característiques lleó o I'elefant. b) Hem comparat el tractamentque rep cada animal del bestiari catalá en els diferentstextos, des dels més antics fins als més propers. Així, intentem analitzarcom ha canviat tant la part descriptivacom la cárrega simbólica i, per a dur-ho a terme, hem fet un recorreguta t r a v é sd e l P h y s i o l o g o sg r e c i l l a t í , d e l s b e s t i a r i sl l a t i n s l l a r g s ( p r e n e n t c o m a r e p r e s e n t a ndt ' a q u e s t st e x t o s e l m S . d ' O x f o r d ,A s h m o l e 1 5 11 ) , d e l s t e x t o s f r a n c e s o s ,d e l s i t a l i a n s , e t c . , s e n s e o b l i d a r e l s t r a c t a t s enciclopédics.Respecte a aquells animals que no són propis del

215

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

physiotogos,hem analitzat quan apareixen per primera vegada i les que se'ls atorga.És un fet comú que gairebétotes raonsde la simbologia clássics l e s p r o p i e t a t sa n i m a l st e n e n I ' o r i g e ne n e l s t e x t o s n a t u r a l i s t e s q u e P a n u n z i o( 1 9 6 3 - 6 4 )j a v a t r a c t a r d ' A r i s t ó t id l ,e P l i n i i d ' E l i á . C o m en molts passatges la relació de traducció entre el text toscá i el catalá,només hem acarat aquells passatgeson hi ha algun tret rellevant ¡, si no hi ha variacions substancials,prescindim del text toscá. Respecteal text del manuscrit de Nápols, aportem i transcrivimels passatgesque poden aprofitar com a models i per destacar les més remarcablesd'aquest text. Quan no I'esmentemés en originalitats els casos que no aporta elementsrellevantso s'apropaa la lectura de I'edicióde Garver& McKenzie. c) Si cal, relacionem el bestiaris amb altres textos clássics i medievalsque tenen alguna relació evident,com ara les Faules d'lsop, els clássics,el Llibre de Sidrac, etc. Els tractats enciclopédics,com el Llibre del Tresor de Brunetto Latini o el De propietatibus rerum de B a r t o l o m e uA n g l i c o , u n d e l s l l i b r e s q u e m i l l o r r e p r e s e n t al a t r a d i c i ó derivadade Sant Albert el Gran i de Vincent de Beauvais, enciclopédica € n s p e r m e t e ne s b r i n a rl a g e n e a l o g i ad ' a q u e l l e sb é s t i e sq u e n o t e n e n e l seu origen en el Physiologos, i també adonar-nosde la diferénciade . n els t r a c t a m e n tdse l s a n i m a l se n l e s e n c i c l o p é d i eis e n e l s b e s t i a r i s E primers observem que s'atorga una major importánciaa la descripció f i s i o l ó g i c ai n a t u r a l i s t a ,s e n s e d e r i v a r - n eu n a l l i g ó m o r a l i t z a d o r aE .n e l s b e s t i a r i sn o i n t e r e s s at a n t l a d e s c r i p c i óp o s i t i v i s t a ,c o m e l p r o if t que es puga treure de I'actitudanimal. Observem,també, com algunes c r e e n c e st r a d i c i o n a l ss ó n t r a c t a d e s a m b r e s e r v a p e l s e n c i c l o p e d i s t e s , perÓno desapareixdel tot la imatge de I'animaloferidapel Physiologos.

216

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

d e l s a n i m a l sd e l B e s t i a r i c a t a l á 3.2. Descripció 3 . 2 . 1 .F o r m i g a No és habitualque un bestiariinicie les explicacionssobre el regne animalamb aquest insecte.Els textos de la tradicióitaliana,com són el toscá i el catalá, presentenels animals gairebé en el mateix ordre que el Bestiaire d'Amours, encara que, precisament,les tres primeres béstiesdel toscá-catalá-formiga, abelles i aranya,- no es troben en BdA (l'aranyaapareixen BdA perd en un ordre diferent)i no coincideixen fins que arribem al capítoldel gall (número quatre en el bestiaritoscácatalá).Per tant, la primera originalítatque trobem és la incfusióde la formigacom la bestiolaque inicia I'obra i que trenca tots els intents de c l a s s i f i c a c i Óc o n v e n c i o n a l .E l P h y s i o l o g o s i t o t e s les traduccions d e r i v a d e s i n c l o u e n e l l l e ó e n p r i m e r l l o c i a g ó s i g n i f i c a v ad o n a r supremaciaa aquesta fera consideradacom la més noble de tots els animals;no obstant aixó, la formiga ocupava un lloc considerableen el t r a c t a t g r e c . E l s b e s t i a r i s l l a t i n s ( A s h m o l e 1 5 11, p e r e x e m p l e ) comencenamb un extens tractat dedicat a les aus i, com hem dit, els animalsvan agrupatsper ordres. El Bestiaire d'amours inicia el tractat amb el gall, perÓ aquest fet té una funcionalitatprópia i única donada p e l c o n t i g u t p e c u l i a rd ' a q u e s t b e s t i a r i :I ' a u t o r n e c e s s i t ac a n t a r c o m e l gall per donar alegria i cridar I'atenció de la dama. De la mateixa manera,podem deduir que si el bestiari toscá-catalácomenga amb la formigai amb I'abellanomés pot obeir a un desig de cridar I'atencióa propÓsitde I'ordresocial que impera en aquestsanimalsi que, en canvi, n o e s r e fl e c t i a e n l a r e a l i t a t s o c i a l d ' a l e s h o r e s .F o r m a l m e n t s, e m b l a p r o u e v i d e n t q u e I ' a n ó n i mc o m p i l a d o rd e l b e s t i a r it o s c á ( i d e s p r é s e l t r a d u c t od r e l c a t a l á )t e n i a p r e s e n tI ' o r d r ed e B d A , p e r ó , s i v o l i a i n c l o u r e h i a q u e s t e sd u e s b e s t i o l e se, l l l o c m é s a d i e n t e r a c o l . l o c a r - l e sa I ' i n i c i del seu tractat i, una vegada acomplertaaquesta missió, seguir amb la

217

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

donada pel text amorós que li servia de model disposicióqúe li era q u e t r a c t a d e I ' a b e l l aé s o n m a j o r m o r a l i t z a c i ó e s t r u c t u r aE l.n el capítol ,,sociá¡,,€lpáf€iX.En el de la formiga, hem d'entendre aquest sentit per sabuda la només de manera implícita,perqué I'anónim autor dóna ¡oable i justa organitzaciódels formiguers,cosa que se sabia des de ben antic tal i com atesten diversostextos. La formigaha estat observadades de ben antic per la complexitatde la seua organitzaciósocial, que constitueix un model admirat pels c l á s s i c s t, e s t i m o n i sd e l q u a l s ó n l e s c i t a c i o n sd e n a t u r a l i s t e sc o m P l i n i ( X 1 , 3 6 ) : " P l u r i m a i n s e c t o r u mv e r m i c u l u mg i g n u n t ; n a m e t f o r m i c a e similem ovis vere, et hae communicanteslaborem ut apes, sed illae f a c i u n tc i b u s , h a e c o n d u n t " ;E l i á ( l l , 2 5 ) z t z 1 , a b a n s d ' a q u e s t s ,A r i s t Ó t i l ( 6 2 2 b , 3 8 ) , q u e t a u n a p e t i t a r e f e r é n c i a a l a l a b o r i o s i t a td e l a f o r mi g a . z t z P o s s i b l e m e n tp, e r a q u e s t a r a ó d ' e m m a g a t z e m aprr o v i s i o n s , l'insectees va relacionaramb el culte de Ceres (Cirlot 1991' 244)214i e s l l o a v a l a m a n e r a d e t r e b a l l a r i l a p r e v i s i ó d e l a f o r m i g a ,t e m a d ' a l g u n e sf a u l e s c l á s s i q u e s( l s o p , B a b r i , F e d r e ) 2 1q5u e h a p e r d u r aet n l a culturapoPular. No és estrany,doncs,que una obra com el Physiologosgrec inclogués

212aF,nel verano,cuando las mieses están ya acarreadasen la era y se están trillandolas espigascon vueltay más vueltas,se iuntanen grupos,y marchan,caminandode una en una, de dos en dos y hasta en tres filas, dejandoatrás sus viviendasy cobertizoshabituales.Luegocogengranos llenan de los montonesde trigoy cebada,y siguenel mismosendero[...] Regresana sus viviendas, los y de uno cada todos royéndolos, haber atravesado, de fondo, después sus graneros,situadosal granos,y así, las migas resultantes sirvende comidaa la hormigade momentoy el resto pierdesu v i r t u d g e r m i n a t i v a (" V a r a 1 9 8 9 , 9 3 ) . 213(Las hormigas,las abejasy luego tambiénlos avispones,las avispasy, por decirloasí' de las citadas,son las más laboriosasy casi capacesde parangonarse todas las especiescongéneres en esta virtudcon todaslas demásespecies"(Vara 1990' 524). 214La formigatambé simbolitzala petitesai impoténciadels éssers vius, perÓ,al mateix temps,I'organització d'aquestinsecteveng la humana. 2 1 5 1 5 6 pu,l a h o r m i g ay e l e s c a r a b a j o n , ,ú m . 1 1 2 , B a b r i o ," L a c i g a r r ay l a h o r m i g a un ú m 1 4 0 (Bádenas,1985,92 i 379).

218

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

l a f o r m i g ad j n s l a n ó m i n a d ' a n i m a l sp o s i t i u sa m b u n a s i m b o l o g i aa d i e n t a l'ética cristiana.Tant la versió grega (Sbordone1936a, 44) com les t r a d u c c í o n sl l a t i n e s ( C a r m o d y 1 9 3 9 , 2 2 i 1 9 4 1, 1 1 2 ) c o i n c i d e i x e na alirmarque la formiga té tres propietats principals,la primera és la c a p a c i t ad t e b u s c a r i e m m a g a t z e m a re,n o r d r e , e l b l a t . P e r i l . l u s t r a r aquesta características'inclou la parábola de les deu verges, la conclusióde la qual és que la previsióés importanti la imprevisiópot tenir conseqüénciesno desitjables.La segona propietat és que la formigaguarda el blat recolliten dues parts i en lloc sec i protegitper t a l d ' e v i t a r l a g e r m i n a c i óa c a u s a d e l a h u m i t a t .A q u e s t a d i v i s i ó d e l blat, segonsel Physiologos,representaIa divisió del vell Testamenten una part históricai una altra espiritual,o bé, I'home, que té una part corporali una altra espiritual,de les quals és la segona la que s'ha de cultivar.La tercera propietatés que la formiga, per I'olor, coneix quines espiguessón de blat i quines d'ordi, gra que rebutja per tractar-sed'un alimentd'animals bruts. De la mateixa manera, I'home ha d'abandonar I'ordique és doctrina haereticorum. L e s c i t a c i o n s b í b l i q u e s s e s u c c e e i x e n ,a l t e r n a n t l e s d e I ' A n t i c Testamenti el Nou. La citació inicial és del llibre de Proverbisi tota la referénciaa la parábolade les verges és de I'evangelide sant Mateu ( M a t . 2 5 , 1 - 8 ) . L a i l l u s t r a c i ód e l a s e g o n a n a t u r a a l t e r n a c i t a c i o n sd e C o r i n t i s i R o m a n si f i n a l i t z aa m b u n a c i t a c i ód e l l l i b r ed e J e [ 2 1 6 . Al capdavall,la idea ético-moralque subjau en el text de I'antic Physiologosés la següent:amb la comparacióde la formigai la parábola

216La primera citació, Proverbís 6, 6 és la següent.uSalomondicit: uade ad formicam,o piger,meditareeam; quae cum sit uiribusinfirmior,multumper aestatemfrumentumsibi reponit,. Les altrescitacioscorresponen més o menys literalment a la paraulabíblica."Date nobis de oleo u e s t r o , ( M a t , 2 5 . 8 ) , " L e x s p i r i t a l i se s l , n o n c o r p o r a l i s ,( R o m , 7 , 1 4 ) , " l i t t e r a e n i m o c c i d i t , spiritusautem uiuificat"(ll Cor, 3.6), quos fines saeculorum "ss¡iptasunt autem propternos, in d e u e n e r u n t(Dl C o r , 1 0 . 1 1 ) , ( J o b , 3 1 . 4 0 )E . n c a r ah i h a u n a p r o u i d ¡ m i h i h o r d e u m , t r i t i c o "Pro citacióimplícitadel Génesi,30,37 i de Jeremies, 50, 8. Les citacionsbíbliquesno són estrictament literafs,encara que guardenel sentit últim que dóna la Bíbl¡a. A més, són citacions arbitráries col.locadesen el text del Physiologospet a fonamentarles descripcionsamb I'autoritatsagrada. Semblaque l'andnimautortriá aquellescitacions que més podienapropar-se a allÓque volia suggerir i les reelaborá,generalment, amplificant-les.

219

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

de les verges,s'indicauna exhortacióa la prudénciai la previsiócom a v i r t u t sh u m a n e s .E n u n s e n t i t m é s e s p i r i t u a l ,l a f o r m i g a r e p r e s e n t al a dualitat de I'Antic Testament, la dualitat cos-ánima i la provisió d ' a l i m e n t sh a d e s e r l a p r o v i s i ó d ' a l i m e n t a c i óe s p i r i t u a l ,d e i x a n t d e banda la naturalesacorPoral. Totes les idees detalladesen el parágraf anterior perviuen en els bestiarisque segueixenla línia de les traduccionsdel Physiologos,peró p m b é r e t r o b e m e l s c o n t i n g u t sa n t e r i o r s e n e l s t r a c t a t s n a t u r a l i s t e s meramentdescriptius,els quals es dedíquena remarcarla qualitat de I'animalcom a recollidorde blat. Així, podem llegir en les Etimologiae d e s a n t l s i d o r , r e f e r é n c i e sa l a d i l i g é n c i ad e l e s f o r m i g u e s ,l a p r e v i s i ó , d e l b l a t i e l r e b u i gd e l ' o r d i . I'elecció Formica d¡cta, eo quod ferat micas farris, cujus solertia multa. Providetenim in futuro, et preparataestate quod hieme comedat.In messe autemelegittriticum,hordeumnon tangit.Dum pluit ei superfrumentum, totum e j i c i t( X 1 1 , 3 , 9 ) .

E l d a r r e r p a r á g r a fi s i d o r i ás o b r e a q u e s t a b e s t i o l ai n c l o u l a c r e e n g a f a n t á s t i c ad ' u n a e s p é c i e d e f o r m i g u e sq u e v i u a E t i ó p i a i q u e e s caracteritzenper ser buscadoresd'or: Dicunturin Aethiopiaesse formicaead canins formam.Quae arenas aureaspedibuseruunt,quas custodiuntne quis auferat,captantesque ad necem p e r s e q u u n t u( X r ll,3, 9).

Aquesta espécie fantástica,ben bé pot referir-sea les termites o alguna altra varietat africana, les quals, a causa de la llunyaniai la manca d'observació, s'envolten de creences irreals. Els tractats e n c i c l o p é d i cpso s t e r ¡ o r sa s a n t l s i d o r i n c l o u e nu n a p e t ¡ t a s e q ü é n c i ao n fan referéncia a aquestes bestioles auríferes, sempre basant-se en I'autoritat isidoriana. El tractat De besflis (ll, XXIX) presenta,de manera quasi literal,el mateixtext que el Physiologos,amb la descripcióde les tres propietats, 220

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

I e s m a t e i x e sc i t a c i o n sb í b l i q u e si l a s i m b o l o g i aq u e d ó n a e l t e x t g r e c . E l d a r r e rp a r á g r a f c o p i a l i t e r a l m e n tI ' e t i m o l o g i ai s i d o r i a n a . El Bestiari d'Oxford inclou, al final de I'apartat de quadrúpedes (36v), un capítol sobre la formiga que difereix ben poc del de les versions llatines del Physiologos:.fonamentalment,la idea central consisteixa cultivar I'esperitamb la lectura dels llibres sagrats i fugir de les heretgies-El Physiologosen vers de Theobald(cap. lV) recull les saviesa de la formiga en la distinciódel blat mateixescaracterístiques: i I'ordi, prudéncia de I'animal en la tasca d'emmagatzematgei c o m p a r a c id ó e l a d i v i s í Ód e l g r a a m b l ' á m b i tc o r p o r a li I ' e s p i r i t u a l . Quan al tractament que rep la formiga en alguns tractats el De propietatibusrerum (Anglico 1601, XVlll, Ll) recull enciclopédics, la tradiciódel Physiologosa través d'lsidor: Granorum enim praeseinditcacumina vel extrema, ne germinent,

":l[:'::JH'i:l.:il"¿:, ":::: ::ilil",*iT: ;'li;'J,il]'-i,:,

:'nt;rl,:'i:1ii r ;mr'r,*;#"":'' ;T:1"' il lhhr "::1"

L ' e n c i c l o p e d i s tcao n t i n u a d e s c r i v i n t d ' a l t r e s p r o p i e t a t s d e l a f o r m i g a r e m e t e n ta P l i n i i a A r i s t ó t i l ,c o m a r a I ' a l . l u s i óa I ' o r d r es o c i a lq u e h a n construit,la predileccióper treballarde nit i la capacítatde reconéixer I ' o r d i p e l s e n t i t d e l ' o l f a c t e .I n c l o u t a m b é l e s c i t a c i o n sb í b l i q u e sq u e hem vist en el Physiotogos, peró, en cap moment, deriva de les actuac¡ons per de la formiga una adverténciaadregadaa la moralització. la seua banda,el Livre dou Trésor reprén i tradueix la citació isidoriana perÓ dóna més importánciaa la fantdstica propietat de les formigues d'Etiópia. No esmenta, en absolut, I'ordre social que lloava l ' e n c i c l o p e d i sAt an g l i c on i c a p a l t r a p r o p i e t a t .É s u n t e x t b r e u o n L a t i n i ha donat més importánciaa la fantasiaque a I'observacíó: Formisest petite chose mais de grant proveance;car ele se purchace

221

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

-

en esté gou que il beso¡ngen yver, et eslist le formentpour gou d'il ne puissent renaistrea la moistourde I'yvier.Et si dient li etyopiienk'il a formisen un ille, grans commechienos,ki chevillentor dou sablona lor piés, et le gardentsi fierementque nus n'en puet avoir sans mort. Mais li paisanenvoienten cele ille a paistreiumentski ont poulains,et sont chargiede bons coffres.et quant les formis apergoiventfes coffres,¡l metentdedens lor or, car eles quidentque ce s o i t e n s a u v e t é . ,(.C a r m o d y1 9 4 8 , 1 6 6 ; t r . c a t . , W i t t l i n1 9 7 6 ' 9 7 )

E l B e s t i a r i f r a n c é s d e T h a ü n i n c l o u u n e x t e n s p a r á g r a f( v s . 8 5 1 1 1 0 8 ) s o b r e l e s t r e s p r o p i e t a t sd e l a f o r m i g a : e n p r i m e r l l o c , l a amb la paraulade les deu verges per il lustrar la virtut de la comparació a previsió;després,les dues parts en qué divideixel gra corresponents la doble natura corporali espirituali com aquestas'ha de guardarper al del blat i I'ordi que d i a d e l J u d i c i ; 2zt i , f i n a l m e n t , l a d i f e r e n c i a c i Ó representala preferénciapel bé i el rebuig del pecat. Encara afegeix Thaün un parágraf on lloa I'extrema pet¡tesa de I'animal i, en la gran forga que desenvolupa,un altre exemple de contraposiciÓ, saviesa.El text de Guillem el Clergue (vs. 871-1052)difereix poc de l ' a n t e r i o rs, i b é I ' e s t i l d e l s e u B e s t i a r i é s d i f e r e n ta l d e l d e T h a ü n ,j a que es caracteritzaper un to més personali directeque lleva monotonia al contingutdoctrinal.GE (754-828)i PB (ll, 187) descriuende manera més breu les tres propietatsde les formiguesi no s'explaientant en les c o m P a r a c i o n ¡s¡ s ¡ ¿ 1 5 . 2 1 8 En la mateixalínia, i associadaa la virtut de la prudéncia,apareixla formigaen el Fiore di V¡rtü."E posse asomeiarela vertú de la prudencia a l a f o r m i g a ,l a q u a l e é s o l l i c i t ae n l o t e m p o d e l a c a l l u r ad e t r o v a r e

217Lacomoaració és descritaaixí: "Si cum Ysidresdit;/ en dous la deiz partir/pour en iver guarir/ c'est espiritalment/ e istorilament,/qu'al iur del lugement/venges seÜrement/kar par iver entent/le iur del jugement". a 21BElbestiaride PB acabaamb els mots següents:"Departla veritéde la falseté(en relaciÓ coses des espiritels les parts) decuevre la propietatde la formiga de dividir el gra en dues corporels;garde les espiritelssens qui vivifie,que tu ne périsesde fain par la letre qui soit péri al for d'iver:J'est á entendreal ior del juise que fi Apostlesd¡s lors espiritels n'est mie corporels;/a tetre ocist, Ii esperis vivfíe.Li juif (iueus) ensieventla létre de la viés loi, et fes espir¡telssens por ce furentil ochieorsdes prophétes, despisent. et lor Segnormeismelivrérente mort [..'i"

222

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

ro inverno, recordándosedel tempo queilo, dond-e eila dé vivere en presente,9o és la estate, che allora trova qo, passatoe recordandoel p r o v e g á n d o sdee l t e m p o c h e d é v e g n i r e ' . ' )()U l r i c h1 8 9 0 ' Znr tu mestiero, 115). 28: trad. cat. cornagliotti1975' La rígida estructura estrófica del Bestiario moralizzato di Gubbio el cos i (Carrega1g83, 55) només permet assenyalarla dualitat entre 'espiritual i la necessitat d'aliment t,án¡r", la vida terrenal í f esPiritual. També resulta ben concís el Bestiari valdés, al costat de les poques línies extensesexplicacionsque hem vist anteriorment.En unes I'autra c o n c l o ud i e n t q u e u l a f r u m i q s i g n i f i c aa q u i l h q u e r e c e b o nI ' u n a e e la reponon scriptura,e la departonde entre I'estoriae I'entendamant, en la fossa del cor" (Raugei1984, 221). p o s s i b l e m e nlta m a j o r c o n c i s i ód e s c r i p t i v aq u e s ' a d o p t ae n b e s t i a r i s com el valdés o en tractats com el Fiore, va alleugerir les versions i t a l i a n e sd e l s p r i m i t i u se l e m e n t se x e m p l a r i t z a n tis v a d o n a r p a s a u n text més breu, on tot es condensaen la descripcióde la propietatde la p r u d é n c i a ,v i r t u t q u e I ' h o m e h a d ' a p r oi ft a r p e r a l i m e n t a r l ' á n i m a e n previsióde la vida sfs¡¡¿.21eEl capítol de BT referit a la formiga és social d'aquestesbestioles. molt breu i no explica I'organització Els textos catalansA i B presentenpoques variacions,tant entre si, com en relacióal model toscá d'on provenen.Descriuenla qualitatde la formiga, que és . 2 2 1 Els escassoselementsdescriptiusque presentenfa versíó catalanai I ' o r i g i n atlo s c á c o n t r a s t e na m b e l l l a r g c a p í t o lq u e d e d i c a a l a f o r m i g a e l m a n u s c r i ti n é d i t d e N á p o l s , e l t e x t d e l q u a l r e c u p e r a m o l t s d e l s elementsque hem vist procedentsdel Physiotogos i dels bestiarismés p r i m e r e n c se, n c a r a q u e m o l t s p a r á g r a f sd e l a r e d a c c i óc o i n c i d e i x e a nmb

22oQils¡el text d'A sempreque no indiquemel contrarl. 221E1text bíblicdiu així realment: autem vobis thesaurosin caelo: ubi neque "Thesaurizate aerugo,neque tinea demolitur,et ub¡ fures non effond¡unt, nec 1u¡¿¡1¡ru(text de B¡bl¡oa sacra. VulgataeeditionisSixti V Pont. Max. iussu recognitaet ClementisVlll auctoritate edita, Barcinone, 1910. Semprefarem servir aquesttext indicant-nellibre i versicle).

224

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

e l t e x t d e McK e n zi e i Q¿ 7 Y ¿ ¡' 222 La formigaé uno picciolovermicello dal qualeli hominipuonoinprendere veraceexemplo;ché ella si procacciala estatequello unde ella possavivereda verno. E quandoella rauna la biada si la sae si governareche perchéella la pognasotterrasi non nasce,che ella prendelo granoe si lo rumpe,e all'orgosi leva la scorga;simelemente fa dell'altrebiade che ella cognosce;se ella non la conciassecossie, si la perderebbe.Questa formica si ci monstra d'essere sollicitoe providente.Sollicitodevemoesserein questavita in tutti boni facti e non dovemo rembulareora che é lo nostrotempo da fatigarelo nostrocorpo acció che I'animaabbia nutricamento, che'l nutricamento de I'animasi é le buone parole del Vangelioe delle prophetie,si come disse lo nostro signore:Non solamentedef pane víve l'omo, ma de tutte le parauleche procedonoda Dio. Provedentidovemoessere saviamente,ché nostra providentiad'essereverace; ché tucto quanto noi faremo d¡ buono fructo in questo mondo di saperlo si governareche non possa infracidarené che perdiamo;che ció bene che noi faremo quagiososci renderá vita la suso in sempiterna;ché se in questa temporalevita non rauniamo,quando aremo noi facto traspassamento, non potremoprocacciare che n'avessemouna ora di gratia.E in Vangeliodice: Faite vostrothesoroin cielo che non puoteveniremeno. Dunquada che la formichaé cosi piciula,la fece Dio per tanta utilitatede I'omo,ben dovemocrederech'el gamelo,che é cosi grande,ma¡ormente (McKenzie& ne dona edificamento G a r v e r1 9 1 2 . 2 0 - 2 1 \ . La f orm ica si é uno animalee p¡colovermicellonel quale si loda I'umilta.Et pacesidi grano il quale ci amaestrad'onestade.Aiuta le chompagne nelle quali//[fol.4v] si loda la charita.Et é animaleprouidonel quale si loda la prudentia.Et é sollecitanella quale si loda la industria.E none sta mai ociosa nellaqualesi loda la buonaochupatione. Dallaqualegli uominipossonopigliare uero exempioper che ella si prochateiala state di quello che ella a di bisogno pel uerno.Et quandoella raghiunala biadasi lla sa si ghouernare che bencheben che ella la ponghaso terra non nasce,che ella fende il granellodel grano pel mego et all'orgoronpe la schorga,et similmentefan el-laltrebiade che ella si llo perderebbe. conosceper sua industrianaluraleche ella no llo chonoscesse - Questa formica si cci amaestrad'essere solleciti//lf ol. 5r] et proueduti. Sollecitidobbiamoessere in questauita in tutti e buonifatti. Et non ci dobbiamo posare ora che e il nostro tempo da ffat¡chareil nostro chorpo a ccio cheI

222ttsp¡sflgim, a manerad'exempleels textos de McKenzie& Garveriel text napolitá.Els fragmentsreproduitsserveixencom a paradigmade les diferénciesfonamentalsdels dos textos,que també podem compararamb el text del bestiaricatali¡,properal primer.

225

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

anima abbia riposo e nutricamento.Pero del nutricamentodell'animasi é le buoneparolede sanct¡ profeti et doctor¡ euangielistiet degli apostoli secondo che dixe il nostrosaluatoreche di solo pane non vive I'uomo.Ma delle parole che proccedono da dio le quali sono cibo dell'anima.Et pelrl ragionesi de morire di fame colui che non si vuole satollaredelle parole di dio. Prouididobbiamo essere che tutto quello che non facciamodi buono ¡n questo mondo saperlo ghouernaresi che noi no llo perdiamo per nostro difetto e pigritia. Ancora quando le formiche escono delle loro tane elle vanon hordinatamentea prochacciare la biadadi qualunquesementasi sia e portanoalle loro chauerne.E laltre formichevote che scontranole formicheche.lgrano portanoe quelleche non anno si non dicono nienteche gli dietro della loro biada,angi se ne vanno aprochacciareper loro tratte alloro profitto e portano alle loro habitationi,da poi che questeformichecosipiccole che sono sangaintendimento si choreghono e prochacciano si sauiamenteche niuna ne rimanefolle.//[fol. 5v] Et tu huomo che ai ragionee anima rationaledebbi ben prendereghuardiae seghuirele cinque vergine sauie e son seghuitarele stolte e nigligenti.Et dobbiamo prochurare chellenostrelamparesieno pienedolio cioe che e nostriquori sieno pieni di buonevirtu e di buoneopere.Si cche noi meritiamod'esserecol nostro signoreesposoleshu Cristo.Et quandole formichemettonoil granbonelle loro fosse si.l diuidonoín dua parte a ccio che non germoglie perisinodi fame per non auere bene prouedutele loro vivandeet ne ghuardatoall'utilita di loro. Et cosi tu huomo parti la scrilturadi d¡o in dua parte, dal vecchiotestamento essendo.lnuouo. Essendo lo spiritualeintendimer¡to di parti la uerita dalla falsita,s[..] le spiritualidalle corpo,tali ghuardalo spiritualesennoche dona in tal manierache tu non muora di fame per I'operabuona che non si aperitaal tempo del uerno,cioe al tempo della sententiadel giudiciochell'apostolo dice legge spir¡tualee non corporale.La letterauccide e llo spiritoviv[i]fica.Et giudei seghuitanola letterae dispregianole espiritualicose, e llo spirituale senno//[fol. 6r] per la lettera,,etper c¡o sono egli no ciascheiche non veghono e non uogliono credere la sancta scr¡ttura,ne e comandamentidel nostro signore leshu Christo, et per cio vanno a perditioneet in perpetuale necessitade, et perc¡olauoratee fate tesoro in c¡elo il ouale non ouo il ladro inbolare,ne ogni uola mangiare,ne rugineghuastate, et quandola formichache e cosi p¡ccolaci da amaestramentoet fecela iddio per tanta nostrautilita ben dobbiamocredereche tutti qli altri animalici dannoamaestramento.

El f inal del capítol dedicat a la formiga presenta un curios acabamenten la versió catalanai en la versió toscana.si bé aquest no apareix en el manuscritnapolitá. El text catalá acaba a m b l a c i t a c i ó : " D o n c h s ,p u s q u e l a f o r m i g a ,a x í p e t ¡ t a ,f é u D é u p e r tanta utilitat de 226

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

I'hom, bé devem creure que ro camell, qui és tan gran béstia, molt majormentno dóna exemplide bé a fer,, (panunzio1963, 47). És estrany perqué després no segueix cap capítoldedicat al camell, ni tampoc aquest animal apareix en els bestiaristoscá i catalá. Es pot relacionaruna mica amb I'acabamentque Thaün donava al capítol que dedicaa la formiga,on al.ludeixal fet que una béstia tan petita puga carrcgardamunt seu un pes tan elevat que no podria soportarun cavall o un fl¡e¡¡sfl¿¡i.223 Per cloure aquest apartat,cal afegir un detall: en la redacciógrega i la de Y' apareix un capítol dedicat a un animal fantástic anomenat mirmicoleon o formicaleone, que se'ns descriu com un híbrid entre formiga i lleÓ. Com que no és una béstia própia del bestiari catalá, remetem a I'estudi de Mcculloch (1962, g2-g4) per a major i n f o r m a c i ó . 2 2Jaa h e m a s s e n y a l al te s a l . l u s i o n sa l e s f o r m i g u e sd ' E t i ó p i a buscadoresd'or, per la qual cosa sembla que la característicadel fantástic formicaleon passá a formar part de la petita formiga. Dels b e s t i a r i sm o r a l s ,T h a ü n é s l ' ú n i c q u e r e c u l l l a c r e e n g ad e l e s f o r m i g u e s d ' E t i ó p i ab u s c a d o r e sd ' o r ( B e s t i a r i , v s . 1 0 5 5 _110 g ) .

3 . 2 . 2 .A b e l l a L ' a b e l l a r e p r e s e n t aa l l e g Ó r í c a m e nfta j u s t í c í a , f' o r d r e s o c í a f i f a

223v5.1037-1 044. "ll nen est creature/de tant brievefigure/ki port de sun endreit/tel fais cum il fereit'/ ll porte de sun grant/ de plum sun fais pesant;/igo ne pot n¡entfaire/ chevalne oromedaire,. Aquestaidea no es trobaen cap altretext dels bestiaris. 224 L'autorafa una análisipormenoritzada de I'origend'aquestabéstia que apareixdescrilaen Herodot,Solinus,StrabÓ,Eliá i després en lsidor i en el De bestiís.Semblaque ta ilegendave d'EtiÓpia, on diuen que hi havia unes formiguescarnívoresescarbadores d,or (Druce 1gzg, 347364).

227

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

per un bon rei com és el de les abelles'225D'altra bona repúblicaregida i Ia capacitatde produirmel i cera' tal Ound.,de I'abellaes lloa el seny inter omnia ea principatusapibus et i com assenyalaPlini (xl, 4): "sed g e n e r eh o m i n u mc a u s a $ e n i t i s " ' " i u r e p r a e c i p u aa d m i r a t i os, o l i s e x e o de Encaraque no és un animalgenuí del Physiologosgrec, ni tampoc bizantinadel Physiologos les vers¡ons llatines, apareix en la redacció 1936a,206), que a la grec formant part d'un capítolmolt breu (Sbordone c o n s i d e r ac e r t a l a uegaoa remet a El¡á (ll, 57).Aquest naturalista abelles,"el Ser más creengaque de les despullesdel bou mort naixen y que proporcionaa los hombresel mejor y más dulce de los industrioso a I'estudi de la frutos: la miel,,. AristÓtil(553a, 21) dedica un apartat de les abelles,a les varietats,els costumsi la produccióde reproducció ¡¿1.226

d'aquest insecte són Ies La laboriositati la institució,,monárquica,, que han fet de I'abellael símbol de la justícia reial, la característiques medievals s a v i e s a i l a d i l i g é n c i a ,t r e s q u a l i t a t s q u e e l s b e s t i a r i s base explotarenper ajustar-seben bé a I'ordre ideal en un món de influeixen cristiana.Els autors de la Patrísticasón els que majorment (Xll' 8'1) e n e l s t e x t o s d e l s b e s t i a r i s p o s t e r i o r si , a i x í , s a n t l s i d o r apes e s t a b l e i x ,p e r p r i m e r a v e g a d a I ' e t i m o l o g i ad e l n o m d e I ' a n i m a l ' s i g n i f i c a( < S e n S ep e u S , > ,i a s s e n y a l a l e s p r o p i e t a t sq u e c a r a c t e r i t z e n invicem aquestinsectedes de Sempre:*Apes dictae,vel quod se pedibus pedes' et alligemvel pro eo quod sine pedibusnascantur.Nam postea,et p e n n a s a c c i p i u n t .H a e s o l e r t e s i n g e n e r a n d i m e l l i s o f fi c i o , a s s i g n a t a s i n c o l u n ts e d e s , d o m i c i l i ai n e n a r r a b i lai r t e c o m p o n u n t ,e x v a r i i s f l o r i b u s f a v u m c o n d u n t ,t e x t i s q u ec e r i s i n n u m e a p r o l e c a s t r a r e p l e n t ' e x e r c i t u m '

225fl5 bestiarismedievalsparlensemprede "rei" de les abelles.Fins al segleXVlll, la ciéncia que tenia poderde reproduirnaturalística no va saber que es lractavad'una reina ¡ que era l'única se (George& Yapp 1991,217). que sÓn 22oRespectea la reproducciÓ, AristÓtilcreu que de les abellesnaixenels abellots, bé, AristÓtilno sap com mascles, ¡ de la reinanaixenles altresabelles'que noméssón femelles.Ara explicarla fecundacióni I'aparellament.

228

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

e t r e g e s h a b e n t , p r a e l i a m o v e n t ,f u m u m f u g i u n t ,t u m u l t u e x a s p e r a n t u r , , . de cadáversde bous, La creengaque naixen de cadávers,concretament cavallsi cabres es troba també en el text de sant lsidor que les inclou en un capítoldedicata les aus menorsal costat d'altresocells. Sant Ambrosi,uns dels Pares de I'Esglésiadel segle Vl que al costat de sant lsidor será una de les autoritatsmés importantscitada en obres posteriors,dedica un capítolsencer al regimentsocial de les abellesi a les virtuts del seu rei en I'homilia v sobre la creació del món (Hexameronv, 68).22tSant Ambrosiés un dels primersautors que inclou s e m b l a n c e sa n i m a l se n e l s s e u s t e x t o s d o c t r i n a l sl,a f i n a l i t a td e l s q u a l s és oferir una exemplarització. El tractat De bestiis el aliis rebus (lll, 38) conté una extensa d e s c r i p c i ód e l e s a b e l l e s . C o m e n g a a m b l a d e fi n i c i ó e t i m o l d g i c aq, u e provéde sant lsidor (apis ve de pedes perquéaquestsinsectesho agafen tot amb els peus, perÓ naixen sense aquestes extremitats),després explicales propietatsde I'abellaen la fabricacióde la mel i la cera, i acabaamb la conegudacreengaque naixende la corrupcióde la carn de bou i la consideracióque la comunitatd'abelles és un model d'ordre social sobre el qual governa un rei savi i just. El mateix contingutes troba reproduiten el Bestiari d'Oxford(75v), on la abella forma part de l'apartatde les aus. E l s e n c i c l o p e d i s t et as m b é i n c l o u e nI ' a b e l l ae n e l g é n e r e d e l e s a u s . B a r t o l o m e uA n g l l c o r e p r o d u e i xl e s e x p l i c a c i o n si s i d o r i a n e sl,e s d e s a n t A m b r o s i i h i a f e g e i x d ' a l t r e s q u a l i t a t s ,c o m a t a q u e c o n s t i t u e i x e nu n exércit i que són bel licoses.Fa una lloangaextremade la manera de viureen comunitat: Nam apes communemhabentsobolem,unam incoluntmansionem unius portae cluduntur limine, communis est labor omn¡bus, communis cibus,

22TDestaquem algunescaracterístiques: "apibus auternrex naturaeclaris formaturins¡gn¡bus, ut magnitudinecorporis praestet et specie; tum quod in rege praecipuumest, morum m a n s u e t u d i n e . .i ."uS U n t e n i m l e g e s n a t u r a en o n s c r i p t a el i t t e r i s ,s e d i m p r e s s a em o r i b u s ,u t lenioressint ad puniendum, qui maximapotestatepotiuntur,.

229

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

-

communisoperatio,communisvisus, communisfructus,communisest omnibus volatus,communisest omnibusgeneratio.Integritasquoquecorporisvirginalis nec omnibusest communis,sicut et partus,quoniamnullo concubitumiscentur, libidine resoluuntur,nec partus quariuntur doloribus...Regi suo tantam reuerentiamexhibent,ut nulla de suis domibus exire audeant nec ad aliquos prodire pastus, nisi rex f uerit egressus et volatus sibi vendicauerit principatum.Eliguntautem apes sibi in regem in magnitudineet specie magis insignem(De prop. rerum,Xll, lll).

la La resta del capítolla dedica a descriurela fabricacióde la mel i de ceta,per la qual cosa cita diferentsvegades AristÓtil. El Livre dou Trésor (Carmody1948, 142: Wittlin 1976, 61) lloa les mateixespropietatsque hem observaten el tractat d'Anglico.Destacala d i l i g é n c i a ,l a l a b o r i o s i t a t ,e l s e n t i t b é l l i c , l a v i d a c o m u n i t á r i ai e l s oficis que cadascuna realitza i I'elecció justa del rei al qual tota la c o m u n i t a to b e e i x . R e c u l l t a m b é l a c r e e n g a q u e n a i x e n d e d e s p u l l e s d'animal. Hem de passar als bestiarisde la tradició ,,italiana,,per veure el Per al Fiore, el rei de les significatque s'hi dóna a aquest insecte.22B eer raxone a b e l l e sé s e x e m p l ed e j u s t í c i ap e r q u é , ( o r d e n ae d i s t r i b u i s s p gascunacossa, cha certe ave é ordenaead andare per lo fiore de la melle e certe a fare le Cerasee'i buxi, e certe ordena a purgare,e Certe a c u n p a g n a r e l r e r > ( U l r i c h 1 8 9 0 , 3 1 ; t r a d . c a t . , C o r n a g l i o t t1i 9 7 5 , 1 2 3 ) . E l B e s t i a r i d e G u b b i o( C a r r e g a1 9 8 3 , 1 3 5 ) p r e s e n t au n a b e l l a a l l e g o r i a : la comunitatde les abellesés un bon exempleper al cristiá,el qual ha d e l a r i q u e s a .L e s f l o r s o n I ' a b e l l ap o a d e r e f l e x i o n asro b r e l a d i s t r i b u c i ó el néctar simbolitzenCrist, i aquells que no s'apropena la fe de Crist s i m b o l i t z e ne l s p a r á s i t s i e l s n e g l i g e n t s .A q u e s t a é s u n a c u r i o s a

228\s apareixen els bestiarisfrancesos,només I'hem poguttrobar en un text, que s¡ bé no és própiamentun bestiari,conté algunscapítolssobre animalsen sentit moralitzant,el Poéme moralisé sur le propieté des choses(Raynaud1885, 442-484).L'abellaes troba en la página472, ocupa 24 versosi el contingutés de lloangaper la meravellosanaturad'aquestanimal i pel ferventamor que té al seu rei.

230

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

e x p l i c a c i óc i i s t i a n av á l i d a p e r a u n a m i l l o r c o n s c i é n c i as s s i ¿ 1 . 2 2 s E l B e s t i a r i v a l d é s , q u e t a m b é i n c l o u l e s a b e l l e sd i n s l e s a u s ( e l s éssers que ocupen la primera part del bestiari perqué representenla c o n n e x i óe n t r e l a d i v i n i t a ti l a t e r r a ) ,d ó n a u n a s i m b o l o g i ad i f e r e n t ,m é s apropadaa I'elevaciÓmística: "La cal propiota nos deven segre, derant odorant las flors de paradis; dont las abelhas pon esser asimilha a aquilh home li cal desiran totavia en las flors, go es lavorar en bonas obras; e aquisti tal tastaren la mana de la celestial doogega, li cal hedificanen la gleysa li lor palays odorant e delytant, car totas las cosas qu'ilh fan las atribuysona Dio e non a lor, iosta qo qu'es dit: O i 9 9 4 ,1 9 0 ) . z s o S e g n o rn, o n a n o s , m a s d o n a g l o r i aa l t i o n o m , ( R a u g e 1 La versió toscana i la catalanacoincideixenen la descripciói en la moralitzaciÓ Posterior.23lEl text A, que no presentacanvis de sentit s i g n i f i c a t i udse l t o s c á , d e s c r i u I ' a b e l l ac o m u n a c r i a t u r ap e t i t a p e r ó d e gran fruit, que es concretaen la mel i la cera i "sí és molt curosa com puschatancar e sagellarson buc per totes parts, per tal que ni vent ni altra cosa no'y puscha entrar que li gastás, ne hi romanguealgun forat s i n ó d ' a q u e l l ap a r t h o n e l l a e n t r a e h i x " . A q u e s t a q u a l i t a t é s u n a e x h o r t a c ia ó u t a n c a rt o t s n o s t r e sc i n c s e n y s c o r p o r a l st ] e n g u i s a n o . n s sien porta hon entre alguna cosa qui.ns puscha enbergar ni gastar lo nostre bon fruyt, go es lo bon pensar, e I bon parlar e lo bon obrar,,.

22sReproduím part del text per I'originalitat que presenta:"Audito aggio ke I'api vivono a s¡gnoria/e servanola bona costumanga,/ talle collie la manna de lo flore,/ e tale la reponea loro usanga'l/Alcuno ke nonn é guadagnatore/lo gectano de loro congreganga./ Or pensa, taupino peccatore,/kommo te trovi d'esta semeglianqa:/Lo flore é Cristo, vedi ke n'ai colto/ e, se ne collesti,come l'ái guardato./Ove é lo capitaleke te trovi?, 230Gairebéliteral és la traduccióllatina d'aquest bestiar¡,el conegut com Libeltusde natura animal¡um(Raugei 1994, 274). 3lCreiem que no cal reproduirels textos perqué no presenlengairebé comparalivament .2 diferéncies, més que les própiesderivadesd'una traducció.En els casos que s'endevine un canvi, reproduirem ambduesversions.Tampoc la versió toscanaN conté elementsoriginalssinó que tant - I'estructura del capítolcom els conceptestractatssón els mateixosque trobem en els altres textos loscansconegutsen BC. Per aquestaraó tampoc¡ncloemuna transcripció del capítoli, en canvi,ho Iarem en tractarles característiques originalsd'altresanimals.

231

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

O,allrabanda, I'abellasap com realitzarel seu treball correctament:(e aquestfruyt fa ella ab gran seny, per so com la sua naturasi és que ella coneixles flors les quals són bones a fer lo seu fruyt, e esquivaque no pren de les flors qui li gastarienson fruyt,,.De la mateixamaneraque la qualitat anterior era una exhortacióa utancar els sentits corporals al m d l , , ,a q u e s t aé s u n a c r i d a a q u é l e s o b r e s d ' u n c r i s t i á , , d e u e né s s e r e n le, e en speransa,e en karitat,e en umilitat,e en paciéncia[...] E devem esquivarsupérbia,e vanaglória,avaricia t. .l E axí lo nostre fruyt será dolg,com a mel e encaralo nostrefruyt será lum als hómensdel món...,, A c a b aa m b l a c i t a c i ób í b l i c a , . V o s a l t r essi a t s l u m d e l m ó n , ' ( M a t . V , 1 4 ) . Aquestacitaciófa referénciaa la funció encomandaals apóstols,és una traducció literal de Vos esfis lux mundi. En el text de la versiócatalanaB hi ha un parágrafdedicata lloar el bon governdel rei de les abelles: És verge,e ten gran orde en sa casa, e gran justícía;e totes y trabalen,e lles que no fan res, les trauenfora ho les justicien.És una gran machina,e té orde de que no pot ser majorni ab milororde,que qui no trebaylava fora;que si així república, que no mantinguéssen ho feien les repúbliques, los galofos,lo pobreviuria.Y, axí, ara la malísiaés tanta,que no.y ha justíciasinó per los pobres,que los richs ab favós ixen, y ab menases,que lo meschíno gosa a levar.La abellaté son rey, y per ell se regeixen, e, quan se n'i trobeallre,se unexene.l maten(pá9.13).

Podem observar que les característiques de I'abella reproduTdes en el text A són bastant originals respecte a la tradició marcada pels t e x t o s e n c i c l o p é d i c sB. , p e r ó , s u p e r a I ' o r i g i n a l i t adt ' A p e r q u é i n a u g u r a amb aquest passatge una série d'ensenyamentsadregats a la moralitzaciósocial. Al capdavall,les característiques constatadesen B són les mateixesque hem pggut llegir en el tractat De propietatibus rerum i en el Trésor, encara que el to de la reflexióés molt personal sobretotquan consideral'ordrede les abellescom a paradigmaaplicable a les repúbliques. E l s d o s a n i m a l sq u e i n i c i e ne l B e s t i a r i t o s c á , l a f o r m i g a i I ' a b e l l a , coincideixenen el f et que són insectes i han estat ben observats i 232

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

des de Sempre,tanmateix,no van tenir la mateixa conegutspe; l'home a a l p r i m i t i u P h y s i o l o g o sA' q u e s t ac i r c u m s t á n c i aé's sort en la inclusió el Physiotogos de la formiga i no de l'abella' ha ;; b inclusió en en els textos posteriors una caracteritzaciosimbÓlica reflectir prr,n¿. -unlforme característiques de la formiga i, en canvi, que s'hi donen hem pogut observara través de les lectures áitrr"nt, de l'abella,com -més aviat referit a una refrexiócol'lectiva-, ders bestiarisde Gubbio va|dés-ambunasimbo|ogiagairebémística-itoscá-ambuna j a q u e c o m p a r ae l s f r u i t s d e I ' a b e l l a m o r a l i t z a c idóe c a r á c t e ri n d i v i d u a l , amb els de I'esPerithumá' 3 . 2 . 3 .A r a n Y a que el caracteritza'perÓ És un animal negatiu per I'agressivitat i que' simbolicament' alhora creatiu per la tela que construeix Animal també mitolÓgic' representael centre del món (cirlot 1991, 77)' d'Aracne p r e s e n t e n l e s M e t a m o r fo s i o v i d i a n e s e n l a t r a n s f o r m a c i ó ( l l i b r eV l , v s . 1 - 1 4 5 ,M i l l e r 1 9 8 4 , 2 8 8 - 2 9 8 ) ' hem de buscar-ne com que no és un animalgenuí del Physiologos, i en la Patrística' r e f e r é n c i e se n l e s f o n t s n a t u r a l í s t i q u ecsl á s s i q u e s plini esmenta tres espécies d'aranyesen el llibre xl, parágrafs28-29' que provoquen una de les quals té la propietat de teixir unes te'les i alludeixa l , a d m i r a c i dó e q u i l e s v e u . A r i s t Ó t inl ' e s t u d i al a r e p r o d u c c i ó c o m e n t ad ' u n a l a c o n s t r u c c i ód e l e s t e l e s ( 5 5 5 a i 5 5 5 b ) . E l i á ( 1 , 2 1 ) forma més poética la laboriositatde les aranyes.232 unes línies als Quant als autors de la Patristica,sant lsidor dedica

inventÓel arte de 232qL¿gente aseguraque la diosa Laboriosafue la que con su inteligencia una hábil art¡staen la teief y de hilar, y que, en cambio,fue la Naturalezala que hizo la araña ni toma la fibra del exterior'sino confecciÓn del teiido. Gusta de practicarsu arte no por imitaciÓn' insectosaladoS' que extrae de su propio v¡entre los hilos, y luego idea trampas para débiles tomándolode su vientre'con ése oesptegándolas como redes de pescar.Y con el. maierialque teje como que las mismas mismo al¡mentasu vientre, siendo una verdadáraenamoradade su obra' pueden competircon ella' mujeresmás mañosasy más capacesde perfilaruna tela primorosano 1989'45)' puessu tela sobrepasa en finuraal mismopelo de la cabeza'(Vara'

233

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

( X l l , 5 , 2 ) , i d e s t a c al a t e l a a r e c n i d sd i n s e l c a p í t o ld e d i c a ta l s v e r m s que construeixamb fil que ix del seu cos: "Aranea vermis aeris, ab aeris n u t r i m e n t oc o g n o m i n a t aq u a e e x i g u o c o r p o r e l o n g a f i l a d e d u c i t ,e t t e l a e s e m p e r i n t e n t a n u n q u a m d e s i n i t l a b o r a r e ,p e r p e t u u ms u s t i n e n si n s u a arte susPendium)). De bestiis lll, 54, copia literalmentels mots isidoriansi també ho la el Bestiari d'Oxford(85r). Tant sant lsidor com els altres dos textos que el segueixenla inclouenen el capítoldels verms i no afegeixencap c a r a c t e r í s t i csai n g u l a r r e s p e c t e a l a f i s i o l o g i ad e I ' a n i m a l ,n i t a m p o c n ' a t o r g u e ns i m b o l o g i a . Molt més explícit és Bartolomeu Anglico que dedica un apartat i m p o r t a n ta I ' e s t u d id e I ' a r a n y aa m b c i t a c i o n sd e P l i n i , A r i s t ó t i l ,l s i d o r , Demócrit, Avicena (que considera I'aranya un réptil de 8 pates) i D i o s c ó r i d e sC. o m e n t al e s d i f e r e n t se s p é c i e s ,l a r e p r o d u c c i ól ,a t e l a q u e construeixper cagar bestioles, les qualitats d'aquesta, la manera de c o n s t r u i r - l a( " q u o d t a n t a e s s e t v e n t r i s a r a n e a e c o r r u p t e l a ,u t e x e i u s e g e s t i o n et a n t a f e r t i l i t a s l a n ief r a g e n e r e t u r , , ) ,l a p e r f e c c i ó g e o m é t r i c a d'aquesta,etc. (De prop. rerum,XVlll, X). A més d'aparéixeren els tractats llatins anteriors,també es troba en el Physiologusen vers de Theobald(cap. Vll) del segle Xl. L'autorse centra en el comentaride la famosa tela que I'aranyafa i amb la qual a g a f a p e t i t s i n s e c t e s .A i x í m a t e i x , d e s c r i u q u e I ' a n i m a ls e n t u n o r g u l l e s p e c i a l p e r , l a p e r f e c c i ód e I ' o b r a b e n f e t a , p e r Ó , s o b t a d a m e n t l,i sobrevé una gran preocupació per la f ragilitat d'aquesta obra. La moralització q u e d e r i v a d e l a d e s c r i p c i óé s b a s t a n t c o l p i d o r a ,p e r q u é , per primera vegada en un bestiari, apareix aquest animal amb una simbologia negativa -recordem que els anteriors es limitaven a descriure'lsense connotacionsrebutjables- on I'aranya actua com a depredadord'altresinsectesque agafa en la tela. El text del Theobaldi Physiologosreflecteixd'aquestamanera la simbologiade I'aranya: Hos sequiturhomo vermiculos Decípiendo suos socios,

234

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Ouós comeditfacíensmiseros: Et placetinde sibi nimium, Quandonocerepotestalium. llle tamenmala quequefacil, Cum moritur,quasi tela cadit, Qua mododictusaraneusit. (Langosch 1972,54)

Quant als textos de la tradició francesa,I'aranyaapareix únicament e n e l B e s t í a r i e n p r o s a l l a r g d e P B , s i b é , e l q u e e n s s u b m i n i s t rpai e r r e de Beauvais(ll, 212) no és una descripcióprópia del physiotogos,com les que hem vist més amunt, sinó una faula títulada .,L'aranya i la mosca,,,que relata la captura d'insectes,com la mosca, dins una tela d'aranya. L'acció de I'aranya simbolitza la del diable (CharbonneauLassay 1992, 361), que estén les xarxes per ((c?Qdr,, pecadors,imatge que reapareixen els bestiarisposteriors.També pot significarles obres s u p é r f l u eqs u e n o t e n e n v a l o r a l s u l l s d e D é u . L a t e l a d ' a r a n v as i m b o l i t z a l a f r a g i l i t a tf ¡ u r n ¿ ¡ ¿ . 2 3 3 RetrobemI'aranyaen alguns bestiarisde la tradicióitaliana:no hi és en el Fiore, peró sí en l'Acerba (cap. 37, fol. TBv),text que incideixen un elementque fins ara no havia estat tractat,com és que aquest singular a n i m a l e s c a r a c t e r i t z ap e l d e s e n v o l u p a m e ndte l s e n t i t t á c t i l , a m é s d e l t e i x i t q u e r e a l i t z a ,a m b e l q u a l c a q a p e t i t s i n s e c t e s ,s o b r e t o tm o s q u e s , que són les grans enemigues. L'autor de l'Acerba, Cecco d'Ascoli, relacionacada animal que descriu amb un element o amb un astre; a I ' a r a n y al i c o r r e s p o ne l s o l : . , L a v o r a s e m p r e q u a n d o n a s c e i l S o l e , , . Finalment,estable¡x una comparacióamb el pecat: ,.Cosí il peccato c i e c n ai l n o s t r oa s p e t t o , c/ h e n o n v e d e g n og l i ' i n g a n n i . . . , , En relació amb la subtilitatdel tacte de I'arácnid,cal recordarque el primer text que recull aquesta creenga és BdA on es considerava I ' a r a n y ac o m I ' a n i m a lq u e m é s d e s e n v o l u p atte n i a e l s e n t i t t á c t i l , m é s encaraque I'home(Segre 1957, 36). Aquestaés l'únicaaportacióque BdA f a e n r e l a c i ó a m b a q u e s t a n i m a l , j a q u e n o m é s l ' í n c l o ud e m a n e r a 2o0f¿¡¡[$ represenlaI'heterodoxia iva ser un símbolmolt utilitzatentre els católicsouan va comenQar a sorgirel protestantisme (Charbonneau-Lassay 1992, 360).

235

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

i no té cap altra funcionalitaten el tractat de Fournival. anecdóIica E l B e s t i a r í d e G u b b i op r e s e n t at a m b é l a f a u l a d e I ' a r a n y ai l a m o s c a , t e la qual és el mateixque tenia en el Bestiari de PB: et significad l,aranyaés el diable i la mosca la víctima, és a dir l'home. Aquest exempleha de significarla necessitatd'actuaramb prudénciaper tal de no veure'simmersen el Pecat. novedosai es limita a El Bestiari valdés no afegeixcap interpretació comparar-laamb el diable, alhora que aprofita per fer un llistat dels pecatscapitalsque el diable pot inculcarals homes. Segons els Bestiaris toscá i catalá, I'aranya es troba dins la en les c a t e g o r i ad e l s v e r m e ( B T , . v e r m i c e l l o , t' )a,l i c o m e r a c o n s i d e r a d a efectuadesper sant lsidor, pel De bestiis i pel text del classificacions B e s t i a r i d ' O x f o r d .L a s i m b o l o g i aé s l a m a t e i x aq u e l a i n t r o d u T dpae l s b e s t i a r i sa n t e r i o r s( P B , G u b b i oi B V ) i q u e e s r e d u e i xa " a n i m a l i t z a r l, a, f i g u r ad e l d i a b l e , ( c a r l o d i a b l e é s d e a q u e s t am a t e i x ac o n d i c i ó ,c a r e l l tots jorns nos té parats los seus filats per pendre les nostres ánimes,,, q u e n o s ó n a l t r a c o s a Q U e . , l o sv i c i s e p e c c a t sa b l o s q u a l sp u s c h ap e n d r e e desebreles nostresánimes;car los uns pren per supérbia,e los altres p e r v a n a g l ó r i a . . . ,S, e g u e i x u n l l i s t a t d e p e c a t s c a p i t a l s a m b e l q u a l finalitza la moralitzacióen la versió catalana A. En arribar a aquest p u n t , t r o b e m c o n c o m i t á n c i e se n t r e l a v e r s i ó t o s c a n a , l a t r a d u c c i ó catalanai BV. Reprodulmels passatgespertinents. Dont l'aranyago es lo diavol,lo cal fay continuament li reg per penrel¡ pres ome; car alcunshomesson cun li reg de I'avaricia,enaymason li avar, e alcusson pres cun li req e li lag de superbia,enaymason li superbi,e alcuns son liga cun liregde luxuria,e alcunsson prescun li reg de hodi (BV,pá9.233). che elli si tienesempretessele [...] ché'ldimonioé di cotaleconditione suoi rethe e li suoi laccioliper prendereI'animede I'hominidel mondo.E cui prendein superbiae cui in vanagloria e cui en luxuria,e cui in invidiae cui in avaritia e cui in mentire e cui in odio e per molte malvasievie, le quale conducenoli peccatoriinsiemecon dyaulia perditione(BT, pá9. 22).

236

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

E axí lo diableté tot die aparellatsvicis e peccatsab qué envischalos los puschapendre.Car los uns pren per hómensper tal que ab los seus laSSoS per supérbia,e.ls altres per vanaglÓria,los altres per luxuria, los altres per enveia, los altres per averícia,los altres per mentir, los altres per oy e molts altres malvatsvicis (BC, A, pá9. 50).

de La lligó moral de N és molt més extensai difereixconceptualment que no les anteriors,com podem veure en aquest assaig de transcripciÓ reculltot el capítoldedicata I'aranyaperqué la major part de les frases són reiteratives: possa [El diauoloua per]//[fol.7v] tutta la terra e ua cerchandochui e diuorare,e lle generationedel nostro superno criatore a ogni ora si'sforqa d'assalire.Et dormendoe veghiandochiedeil cibo che gli a perdudoper trarci a pecchatoe diuorarci.Fue un sanctopadre che per i spiritovide una visioneche di tutte tutto il mondoera pienodi lacciuoli,che.lmondoe sempreapparecchiato e vitii e tutte falsitadi.Assalisceil mondoI'uomoco gli elementi,colla terra,e cholla acqua, e col fuoco e coll ar¡a. Per lla terra teme I'uomo nebbie,e gragniuola, bestievelenosee mordaci,e frutti d'alberic¡bi e altre tterremuoti, Per I'acqua dellaterrache offendonola naturadell'uomO' cOseche ssi generanO gragniuole e altre teme l'uornotenpeste,diluuii,pioue, nebie, neui, ghiacci, del mare e de fiumi. Et per I'airateme I'uqmovent¡truon¡'et cOseperiCol6se corrutionidi mala aria la onde nasconole infermitadie malori.Et pel fuocoteme I'uomo chaldo saette e baleni e ch¡ e cholui che tutte le paure che nascono per all'uomole potessecontare.Et chi piglia per lacciuolodi superbiae chi di luxuria,chi per inuidia,e chi per vanagloriae chi per uitio e llaciuolo, pecchatore avarititaet chi in mentireet in molte male vie le quali conduconoil posa mai. Et per col dia//[fol.8r] uolo insiemea peditionee aquestofare non le sue opere e ghuardarcida llui accio che non abbia cio douiamochognoscere personache balia¡ noi. E per ccio ci amuniscela divinascritturadicendo:quella del mondo'Perche ssi truouain buono stato ghard¡siche non chaggine'lacciuoli e lle infermitadi e llanchostenaSconoe lle tribulationi le.sciaghure subitamente e giusti e pecchatori,e pecchatoriapentersi venghono.E debbons¡apparech¡are e f a r b e n e[ . . . ] .

De la lectura d'aquest f ragment eS dedueix que Som davant d'una a l t r a t r a d i c i ó t e x t u a l c a r a c t e r i t z a d ap e r I ' a m p l i f i c a t i o d e l c o m p o n e n t 237

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

d i d á c t i c o - m o i ai ,l e n a l g u n s c a p í t o l s ,I ' a l l u n y a m e ntto t a l d e s e n t é n c i e s q u e a l t r e s t e x t o s r e p e t i e n . N t a m p o c e s t a l v i a c i t a c i o n s b í b l i q u e sn i exempla,en el capítolde I'aranyaen trobem algunesatribuidesa Salomó i a Job (N, 6r-8v). El text de la versió catalana B també resulta bastant peculiar respecteal de la versió A. Presenta major extensió i una série de retrets adregats a corregir les injustíciessocials: Aquestaaranyafon ben adaptadaal propósitde la justícia,perqué no n'á sinó per al pobre.Que si en la tela de la aranyay cau un animal petit, ho moschóho semblantss'i atura e l'aranyase'l menja;si hi cau un animal gros, com un colom,un pardal,trencala tella e tot, e se'n va sa e salvo [...].per voler e saber los secretsde Déu, los quals no pertanyena hom saber.Bastaa I'homque Déu li age donadagrátiaque sápia que l¡ pot salvarl'ánimae lo cos [...] Donchstu home,¿comno has seny?¿A qué vas sercantsecretsde Déu?Ya t'd donat Déu a conéixercom pots havervida al cos, e per los sants Paresque passatssón t'ha donat a conéixercom pots haversalvamenta I'anima[...] (pá9. 50).

E n r e l a c i óa m b a q u e s td i s c u r si n c l o uu n a c i t a c i óe v a n g é l í c a( M a t , X l l , 38-40 o Lluc, Xl, 29), que no és del tot literal: "Generatió malvada, demanatssigne,e signevos será donat:aquellque hac Jonás al ventrede la balena,quey estec tres dies i tres nits. En veritat,encara sere donat p i j o rá q u e l l sq u i v o l e nh a v e r - n en, e s a b e rm é s q u e a D é u n o p l a u, . 2 3 4 Aquesta particularitat del text de la versió B, ens du a la conclusió que, o bé fou escritamb voluntatde pamfletsocial,o bé anava adregata u n h i p o t é t i cg o v e r n a n t¡ e s t e n i e n e n c o m p t e e l s c o n t i n g u t sg l o b a l sd e l Regimentde la cosa pública d'Eiximenis,que s'havia editat a Valéncia I ' a n y 1 4 9 9 i q u e i n c l o u t a m b é l e s c a r a c t e r í s t i q u er es b u t j a b l e sd e l a t e l a d'aranyaen el capítolXl:

23asQg¡s¡¿tio mala e adulterasignumquaerit:et signumnon dabiturei, nisi signumJonae Prophetae.Sicut enim fuit Joans in venlre ceti triebus diebus,et tribus noctibus,sic erit Filius hom¡nosin corde terraetribusdiebuset tribus noctibus"( M a t ,X l l , 3 9 - 4 0 ) .

238

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

[Com los mals regentsdestroeixen tota la cosa pública]Mas en lo temps presentaixí és caigudatota la cosa públicaper los mals regimentsdels prínceps e dels regents,que neguna llei que facen no pot durar, ans de continentla lleixen perir per llur negligénciao la revoquen per llur poca virtut e inconstáncia, e si es té, tendran-lacontralos menorse no contralos maiors.E fan de la llei tela d'aranya,que no pot retenir res que s¡a fort, mas reté mosquitse coses sens forga. Vet qué fa defallimentde consciéncia,e poca virtut e fortalesa,e poca amor a la comunitat,e ésser afeminate sens neguna bonesa,e ésser moll, e fred, e tébeu en tota res de bé (Molinsde Rey 1927, 78).

No és aquest l'úníc text de caire doctrinalque conté una al lusió a I'aranya en comparació amb la injustícia legal existent. Així, per exemple,Jacquesde Cessolis,en el tractat Ludus Scacchorum(traducció castellana, Dechado de Fortuna, 1549), escriu: " Hoy todavía puede decirse de los jueces lo que comentaba Anacarso: 'Hacen leyes semejablesa las telarañas,porque así como pasan por ellas bichos grandescomo avispas y tábanos, en cambio, animales más pequeños, como las moscas;que no pueden tanto, quedan allí presos y retenidos,, ( L e m a r c h a n1 d 9 9 1, 3 4 ) .

3 . 2 . 4 .G a l l El gall es relacionaamb el sol i amb I'activitat,és símbol de la vigilánciai de la resurreccióper la relació del cant del gall amb les p r i m e r e sh o r e s d e l m a t í . R e p r e s e n t ae, n a l g u n e s c u l t u r e s ,l a v i r i l i t a ti , f i n s i t o t , l a l u x ú r i a( B e i g b e d e 1 r 9 7 9 ) . A q u e s t e sa t r i b u c i o n sv a n f e r q u e l'animaa l d q u i r í su n e s c o n n o t a c i o n m s á g i q u e sq u e h a n p a s s a t a l f o l k l o r e popular. L ' a u t é u n o r i g e n o r i e n t a l ,c o n c r e t a m e net s v a i m p o r t a rd e l ' í n d i a i , e n p r i n c i p in o m é s t e n i a f u n c i ó d e c o r a t i v a( G e o r g e& Y a p p 1 9 9 1 , 1 5 5 ) . A la Grécia clássica el gall s'identificaamb el sol i es relaciona amb Apol lo (Rowland1978, 21). El món cristiá recull aquesta heréncia,i a 239

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

més de simbolitzarla llum de la vida eterna, el gall ocupa el passatge evangélicde la negació de sant Pere, on el cant de I'au recorda la covardiai la manca de fe de I'apóstol(Mat. XXVI, 74-zs). Com a símbol d e v i g i l á n c i a ,s e ' l c o l . l o c ae n f o r m a d e p e n e l l a l c a p d a m u n td e l e s c a t e d r a l si l e s e s g l é s i e sa m b u n a f i n a l i t a t c o n c r e t a :a l l u n y a r e l d i a b l e dels llocs sagrats. No trobem el gall en el Physiologos grec ni en les versions llatines més conegudes.Segons Mcculloch (1962, 124), la versió c conté un capítoldedicat al gall basat en la llegenda cristianadel galti canttpss peró I'editor,cahier, no el va incloureperqué no el trobá en cap altre manuscrit.Aquesta seria la manifestaciómés primerencadel gall en una versió del Physiologus,quasi coetániade l'Hexameron(v, 24, Bg).zso E l s n a t u r a l i s t e sa n t i c s ( P l i n i X , 2 1 ) a t r i b u e i x e n p r o p i e t a t s d e s a v i e s a a l s g a l l s , c o m a r a c o n é i x e rl e s c o n s t e l . l a c i o n sl a, d i v i s i ó d e l temps i del dia i també de forga, la qual cosa el fa un ocell molt v e n e r a b l ei t e m u t , f i n s i t o t p e l l l e ó . E l i á ( l l l , g 1 ) e x p l i c ad e f o r m a m é s

2351¿vs¡5i$C és la que contéel manuscr¡t Berna,318ila que fou editadaper Cahier& Martin iuntamentamb el Best¡a¡rede Thaün i amb el de Pierrede Beauvais(Cahier& Martin1g5i-56). Semblaque és un dels manuscritsmés antics i ha estat estudiatdes del punt de vista artísticoer H e l e nW o o d r u f(f1 9 3 0 ,2 2 6 - 2 6 0¡)p e r W . G e o r g e& B . y a p p ( 1 9 9 1 ,1 5 5 ) . z s 6 $ ¿ ¡ 6 l iA i m b r o s s(iM i g n e ,P L , X l V , c o l s . 2 0 5 - 2 4 2 )E. l p a s s a t g er e f e r i ta t g a l ( c o t s . 2 4 0 - 4 1 ) diu així: L.a c o m p a r a c i óq u e d e r i v a d e l a propietatde concebreper I'orellai infantarper la boca -segons Y, si concep per I'orelladreta, naix un mascle, si ho fa per I'esquerra,una f e m e l l a - é s p o s i t i v a i f a r e f e r é n c i aa l s f i d e l s d e l a l l e i d i v i n a q u e v e r b a l i t z e na l l ó q u e e s c o l t e np e r v i a a u d i t i v a . La idea d'aquesta estranya forma de concebre de la mostela ve d ' A n a x á g o r e (sM c C u l l o c h1 9 6 2 , 1 8 7 ) , e n c a r a q u e A r i s t ó t i ll a r e b u t j ap e r i m p o s s i b l e( D e l a g é n é r a t i o nd e s a n i m a u x l,l l , 5 , p á 9 . 1 1 5 ) . E l i á a t r i b u e i x la propietatde parir per la boca a una espéciede peix, la liia, considerat u n a n i m a li m p u r q u e n o h a d e s e r v i rd e v i a n d a ( l X , 6 5 ) T a m b é ,s e g o n s E I i á , u n a l t r e p e i x a n o m e n a tg á l e o ( l l , 5 5 ) c o n c e p p e r l a b o c a i l e s criaturespoden retornar al ventre matern sempre que volen. Plini creu que hi ha una espéciede llargandaixque naix per la boca de la mare (tlibreX, 65), peró tot seguit remet a I'autoritatd'AristÓtil,que ho nega com un fet impossible.Sembla que totes aquestescreencesatribulblesa

288

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

passar a la mostela a causa de la confusiÓdels réptilsi peixos van el primer significamostela,perÓ el Segon vol dir termes y¡g.:/:tí,yaleótr¡g, l l a r ga n d a i y .' 2 7 7

S a n t l s i d o r ( X l l , 3 , 3 ) p r e s e n t au n e t i m o l o g i ad e r i v a d ad e m u s i l l o a l , e x t r a o r d i n ae r in g i n y i l a b o r i o s i t a td ' a q u e s t p e t ¡ t c a r n í v o r . T a n m a t e i x per no creu, per fantástica,la narraciÓde I'infantament la boca: Mustelladicta, quasi mus longus;nam telum a longitudinedictum.Haec ingeniosubdola,in domibus,ubi nutr¡tcatulossuos,transfertmutatquesedem. duo autem sunt genera mustellarum. Serpentesetiam et mures persequitur: Alterum enim sivestre,est distans magnitudine,quod Graeci urrr0, m o r t sd e l a m u s t e l a ' BdA (Segre 1957, 26) recuperala faula de I'anticPhysiologossobre la concepcióde la mostelaper I'orella,no per la boca com apareixen els a l t r e sb e s t i a r i sp o s t e r i o r s s, e n s e e x p l i c i t a ra l t r e s d e t a l l s .S i B d A h o f a així és per indicar que I'amor pot entrar pel sentit de I'oTdai, per tant, Retrobemen BV ¡ és més adient utilitzaraquestaforma d'engendrament. engendradoraque en BdA, que, al en BT-BC la mateixa característica c a p d a v a l l ,é s e l f e t d i s t i n t i u m é s o r i g i n a l d ' a q u e s t a b e s t i o l a .T a m b é apareix,encara que només en BT i BC, la capacitatde I'animalde r e s s u s c i t aer l s n a d o n s . peró abans d'analitzaa r q u e s t st e x t o s , e n s f i x e m e n e l B e s t i a r i d e Gubbio,el qual, en el capítolsobre la mostelano esmentala concepciÓ fantásticai, en canvi, al ludeix a I'enemistatde la mostelaamb la serp i com, ajudada per una herba, la primera és capag de véncer el réptil. L'exempleque se'n deriva va adregatal pecador:((se se' da lo serpente recorria Cristo ke sta e.lla croce,/pregal ke del suo sangue envenenato/ t e d i a . / D e l v e l e n o s i r a i d e l i b e r a t o ,( p á 9 . 7 7 ) . R e c o r d e mq u e s a n t l s i d o r introduiaI'enemistatde la mostela amb la serp i els ratolins,com a característicaprincipal d'aquesta bestiola -també ho fa Bartolomeu Anglico-, si bé el text de Gubbioés l'únic dels bestiarismoralson no es fa referénciaa la concepciói, en canvi, es dóna més importánciaa una caracteristica que no és tema fonamentaldels altres bestiaris. Una vegada establert que el més rellevant d'aquest animal és la que en deriven els BC i que concepció,cal veure les moralitzacions En A es difereixenlleugerament en cada una de les versionsconservades. comparala mustelaals

de les 278Sien el Physiologushom deia que la qualitatde la mustelasignificala verbalitzaciÓ bones paraulesde Déu que el cristiá escolta,en aquestsbestiarisfrancesoses dÓna un exemple negatiudel que no ha de fer el cristiá,és a dir, escoltarles bonesparaulesque vénende bocasáviai desprésoblidar-les.

290

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

qui preitquenla parauladels evangelis,e de les pístoles,de les bons pre'ycadors profecies en les orellesdels homensdel món [...] E són quaixpochshómensqui vulen usar ni perseverar en aquestesvirtuts[...j Emperóbé s'esdevéque a vegadesva remembrant a algunshómensde les bones paraulesque hauran holdes, les quals los eran oblidades;e van per la erba qui fa ressucitarles bonesparaulesde Déu, la qual erba és la remembransa de la glóriade peradíse de les penesde inferns(Panunzio1963,77\.

Aquesta és la mateixa moralitzacióque presenta el text de BT i també l'inici del capítol del text de N, que fa una amplificatio considerabledels conceptes tractats i de la moralització (25v-29v), amb una descripciódetalladade les penes de I'infern. E l t e x t B a fi r m a q u e l a m o s t e l a s i g n i f i c a, , l a s c r i p t u r ad ' o m f o r t s preTcantla paraula de Déu evdñgélica,,i afegeix la citació bíblica ,,Qui abandonalo món per la mia amor,yo.l faré gran,,. Ambdós versionstenen relació,en part, amb la semblangaque dóna BV: Dont aquesta propiota an moti home e fenas, car las cosas qu'ilh concebonper las aurelhaspercutande manifestaro viagamentper la boca. Car las cosas que son concepuasper las aurelhas non son d'esser manifesta viagamentper la boca, car la son motas cosas que non son d'essermanifestas, mas maiormentd'esserresconduas, ¡osta go qu'es dit: Em molti parlar non defalh pecca.O la mostellasignificanaquilh li cal queron lausoren las lors pred¡cacions (pá9. 199).

La moralitzaciód'A ens porta a la conclusióque la mostela este r e l a c i o n a d a m b l a p a r a u l ad i v i n a i a m b l a d i f u s i ó d ' a q u e s t a t, a n t p e r .a a q u e l l s b o n s c r i s t i a n s q u e l a v e r b a l i t z e n ,c o m p e l s p r e d i c a d o r s L moralitzacióde B és més breu, peró, al capdavall,recull el mateix s e n t i t . A m b d ó s t e x t o s , j u n t a m e n ta m b B V , c o i n c i d e i x e na e x p l i c a r l a c a r a c t e r í s t i c faa b u l o s a d e l a m o s t e l a c o m p a r a n t - l aa m b u n a a c t u a c i Ó positiva del bon cristiá- Tal i com hem vist en altres capítols, la importánciaque els bestiarisdonen a les bones paraulesi a la mesura en la dicció és constanti, d'una manera o altra, es repeteixal llarg del text. 291

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

3 . 2 . 1 5 .C a l a n d r í L ' a u a n o m e n a d ae n e l B e s t i a r i c a t a l á c a l a n d r í n o s ' h a d ' i d e n t i f i c a r del qual es coneixen amb la calándria,ocell de la família passeriforme, tres espéciesbastant comunes.En realitat som davant d'un ocell irreal, anomenaten les versionsllatinesdel PhysiologusB i Y charadrius(grec de vegades identificatamb la garsa, d'altres amb la grua ¡ *r¡rcr06rróE), generalmentconfós amb la calándria per la semblanga de noms ( M c C u l l o c h1 9 6 2 , 9 9 - 1 0 1 ) . z z sT a n m a t e i xc o n s t i t u e i xu n d e l s e l e m e n t s clássicsdel Physiologos,del qual es deriva una al legoria cristiana. El text de I'obra grega i les versions llatines posteriorsel descriuencom , 4, 18) i que u n o c e l l t o t b l a n c , i m p u r s e g o n s l a B í b l i a ( D e u t e r o n o m i1 habita els palaus dels reis. Té propietats curatives: ((cuius interior f i m u sc u r a t c a l i g i n e mo c u l o r u m "( é s a d i r , l e s e n t r a n y e sd e l ' o c e l lc u r e n la ceguesa,segonsel text de la versió B del Physiologos llatí),a banda de la propietatmés importantque és saber si un malaltguariráe ¡6.280 a n e l s t e r m e s s e g Ü e n t s i:g u a l L ' a l . l e g o r i ac r i s t i a n aé s d e s c o d i f i c a d e q u e I ' o c e l l ,t o t b l a n c , é s e l n o s t r e s a l v a d o rJ e s u c r i s t ,e l q u a l , , n u l l a m habensnigredinem,,(puresai blancorque després passaráa formar part de les característiques del cigne) i de la mateixa manera que I'au té propietatscuratives,el salvadorva baixar del cel a la terra i a causa de l a i n c r e d u l i t adt e l s j u e u s , v a g u a r i r e l s p e c a t s i l e s m a l a l t i e sh u m a n e s amb el sacrificide la creu. Respectea la contradiccióentre la impuresa d'aquestocell declaradaen el Deuteronomi i les propietatsbenéfiques,

2TsAquesla en el confusiód'ocells,que es dóna ja en els llistatsd'animal¡mpursque apareixen 1 6 1 8 ) . Levít¡ce i n e l D e u t e r o n o m( T 1 9 7 8 , n 9 3 6 :D r u c e1 9 1 2 ,3 8 1 - 4 1 6i R o w l a n d ¡ h o m p s o1 280SiI'ocellés portatdavantun malaltsap si guarireiel text de B ho expl¡caaixÍ:"si ergo est ¡nfirmitashominisad mortem,mox ut uiderit infirmum,auerit faciam suam caladriusab eo, et recedit,et omnes cognoscuntquia moriturusest; si autem infirmitaseius non pertingitad mortem, ¡ntenditfaciemeius caladriuset assumitomnes infirmitates eius intra se, et uolat in aera solis,et comburitinfirmitales eius et dispergiteas, et sanalurinfirmus"(Carmody1939, 15).

292

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

el text de la versió llatina B explica que hi ha una gran quantitatde bésties i feres que són consideradesimpures perÓ tenen una doble naturalesa: ,.Et alia multa sunt in creaturis habentia duplicem i n t e l l e c t u ma; l i a q u i d e m s u n t l a u d a b i l i a ,a l i a v e r o v i t u p e r a b i l i a , i,c, o m a e x e m p l ed ' a q u e s t ad u p l i c i t a te s m e n t al a s e r p , e l l l e ó i l ' á g u í l a ;é s a dir, hi pot haver un contrasentitentre el que va disposar la llei divina ( p e r a i x ó l a g r a n q u a n t i t a td ' a n i m a l sb í b l i c sp r o h i b i t sp e r a I ' h o m e )i e l s i m b o l i s m e p o s i t i u q u e a q u e s t s a n i m a l s r e p r e s e n t a v e ne n a l t r e s cultures.En la mesuraque el Physiologos conjuga la fe cristianaamb la tradició clássica i les cultures orientals, havia d'aprofitar el que de positiu tenien els animals i adaptar-ho a la mentalitat cristiana m i t j a n g a n t a l l e g o r i e si s í m b o l s o r i g i n a l s . E l s e s c r i p t o r sn a t u r a l i s t e sc l á s s i c s r e c o n e i x e ni c l a s s i fq u e n a q u e s t ocell de diferents maneres. Aristótil el confon amb una série d'aus aquátiquesi no es pot destriarsi es tracta de I'alció,del cormorá,del corriol (pluvial), la chocha, avefria o alguna espécie de gavina r e m e ta P l i n i ( X X X , (Aristótil5 , 9 3 b , 6 1 5 a ) . S b o r d o n e( 1 9 3 6 b , 6 9 - 7 3 ) 2 8 1 11 ) p e r r e v e l a r u n a d e l e s f o n t s d e l a l l e g e n d ad ' q u e s t o c e l l . S e g o n s Plini, hi ha un ocell anomenal icterus que pot guarir els malalts s i a q u e s t sm i r e n c a p a I ' o c e l l( n o I ' o c e l la l s m a l a l t sc o m d e i a d'icterícia e l P h y s i o l o g u s ) ,i a c í é s I ' a n i m a le l q u e m o r u n a v e g a d a g u a r i t e l m a l a l t . 2 8 2E l i á t a m b é p a r l a d ' u n o c e l l a m b l a c a p a c i t a td e g u a r i r l a i c t e r í c i a ,t r a d u l t e n l a v e r s i ó c a s t e l l a n ac o m e l c h o r l i t o . E l m a l a l t g u a r e i xq u a n f i x a l a m i r a d a e n a q u e s t o c e l l i r e c í p r o c a m e nIt',a n i m a fl a el mateix ,.y tal mirada retadora cura la mencionada afección del e n f e r m o ,(,E l i á X V l l , 1 3 ) .

281A més de Plini, les propietatsd'aquestocell es troben recollidese n un tractat de caire caradrius es troben al naturalístic-mágic anomenal Koiranides,d'arrels populars.Més referéncies en Plutarci Eliodor(Etiópiques,lll, 8). ^ l

2s2Respecte McCulloch(1962, 'l00), comentaque la icterÍciaera una a aquestapeculiaritat, malaltiade reis i d'acíque en el Physiotogoses parle del caradrius com un animalpropi de les corts reials.Sbordone(1936a,11-15),no afegeixcap altra observació com a fontde sobreaquestLrtepog la llegenda.

293

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

i n c l o u e na q u e s to c e l l ' p e r Ós í h o f a e l L e s E t i m o t o g i e si s i d o r i a n ens o . . D e c h a r a d r i Os e u c h a r a d r o a v a m a r i t i m a ' l d e o D e b e s t i i s ,l l , 3 1 : eam charadriumvocat. suidas quod rheodorus Q¿7¿283 distincteponitur, quam a v e m m a r i t i m a mm a g n a me t i n g l u v i o s a m ,nur"drr*, qui dicit esse quod Plinius de ictero ave asseruit a s p i c i e n t e si c t e r i l i b e r a n t u r , sic dicta" (després ve la reproducciódel fortasse eadem et ab affecta text del PhYsiologos)' capítol sobre aquest ocell on El Ltibre det Trésor conté un breu ressenya|aqua|ificaciód'animalimpurquedonava|aBíbliaila manera, per cert' ben original: " Et capacitatde guarir malaltiesd'una regoit ele en soi toutes maladies'et dient ti pluisor que par son regart e s t , q u i c o n s u m et o u t e s m a l a d i e s " les porte en l'air amont,ou li feus A q u e s t a c a r a c t e r í s t i c al ' h e m ( C a r m o d y1 9 4 8 , 1 4 4 : W i t t l i n 1 9 7 6 , 6 4 ) . BartolomeuAngticono dedica gran trobadanomés en el ltibre de Latini' i es limita a repetir la facultat importánciaa aquest ocell fantástic dedica dos enciclopedistes guaridora(De prop. rerum,xll, xxll). cap dels que sembla no trobar-se entre les una atenció especial a l'ocell, ia s e u e s P r eef r é n c i e s ' amb maior o menor P r á c t i c a m e nt o t s e l s b e s t i a r i s r e p r o d u e i x e n ' pel Physiologos' així com entusiame,la fantástica propietat anunciada q u e s i m b o l i t z aJ e s u c r i s t q u e é s u n o c e l l r e i a l , d ' a s p e c t ei m m a c u l a ti Bestiari de cambridge' B e s t i a r i . d ' o x f o r d ,6 9 r t r a d u i tc o m a c h o r t i t o ' , pág.142;PT,vs.2143-2216;GE'vs'863-886;GC'vs'457-520-'perÓno la ceguesa' com a l.ludeixena la propietatde guarir amb les entranyes de PB (ll' 129-30) a f i r m a v ae l t e x t d e l a v e r s i ó l l a t i n a B ' E l B e s t i a r i el descriucom un ocell reprodueixel text del De bestiis,peró, en canvi, ( C a h i e r& M a r t i n q u e , . p o r t a d u e s b a n y e s ,c o m d e c a b r a " E l s e d i t o r s é s p r o d u c t ed ' u n a 1 8 5 6 , 1 2 g ) a s s e n y a l e nq u e a q u e s t a i n c o n g r u é n c i a

que fOu un dels fa referdnciaa Timoteosde Gaza ,t-*r*-"orus Gaza possiblement, v) i autor (viu segle al helenística recopiladors de la ciéncia naturalísticaclássicaa l'Alexandria que més va I'autor com zoológica.SoorOáne(1936b,93), el considera d,una gran enciclopédia del (no al'legÓrica) naturalística inftuir,per la proximitatgeográficai .ronofJfi.a, en ¡a configuraciÓ Physiologosgrec.

294

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

i n t e r p o l a c ifóe t a p e r u n a m á a l i e n a a l t e x t o r i g i n a l . Com que es tracta d'un exemple de caracterització ben establerta, l e s d i f e r é n c i e sd e d e s c r i p c i óe n t r e b e s t i a r i sd e t r a d i c i óf r a n c e s a ,B d A ¡ bestiarisde tradició italiana,no són massa rellevants,el que canvia és la moralització que cada text proporciona. BV conserva les característiquesque apareixien en el Physiologus (blancor, les entranyesguareixenla ceguesa,sap si un malat guarirá o no) i també I ' a l . l e g o r i ad e C r i s t , " l o c a l n o n f e y p e c c a . S ¡ C h r i s t e n t e n t e n l a f a c i a del peccador,el reprene castigalui, e lo peccadores fayt san; mas si el trastornala soa facia del peccant, el non po esser monda, mas mor enaysy en li pecca,, (Raugei 1984, 192). Per al Fiore, el calandrí r e p r e s e n t al a p r i m e r ad e l e s v i r t u t s , I ' a m o r ( U l r i c h 1 8 9 0 , 2 : C o r n a g l i o t t i 1 9 7 5 , 6 2 ) i p e r a l B e s t i a r i d e G u b b i oc o n t i n u ar e p r e s e n t a nl at f i g u r a d e C r i s tc o m a s a l v a d o rd e l a h u m a n i t a(t p á g 11 3 ) . El text de BC, seguintla lligó de BT i desprésde descriurela noble naturalesa de I'ocell (no parla, peró, del color blanc), relata les propietatsguaridores:.,que com hom lo porta a veser algun malalt,sí lo calandrílo garde en la cara és senyalque deu guarir,e si lo calandríno.l g a r d a ,é s s e n y a lq u e d e u m o r i r , ' .E l c o m p a r au a l s a v i c o n f e s s o r , , ( " s a v i o c o n f e s s a t o r e , , dB e T , < , S á u icoo n f e s s o r o , , e nN ) , " q u e c o m l o c o n f e s s a d o r confessalo peccador,ell mantinentveu ab senyals lo peccadorsi.s deu salvar o no)) i si el pecadordemana perdó a Déu humilment,((com lo confessorlo troba axí ordonat,adés veu senyals serts que aquest aytal home se deu salvar;e si axí no.l troba ordonatcom demunt és dit, adés coneixque aquest hom no pot escapara les penes infernals,,.El text B e s c r i u , . c o n s e l l a d o re, ,n c o m p t e sd e ( ( c o n f e s s o r ,t,a, n m a t e i xe l c o n t i n g u t i e l s e n t i té s e l m a t e i x . C a l r e s s e n y a rq u e e n e l s b e s t i a r i s c a t a l a n s e l m o t i u d i v í d e l charadrio, comparable,per la blancori la puresa,a Jesucrist,esdevé un poc més prosaic.Creemque es deu a la mancade coneixengaper part de I'anónimautor de la tradicióclássica.o bé a la voluntatde donar una comparaciómés apropada a les f uncions del bon cristiá. És un dels

295

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

a n i m a l sq u e , a m b e l c a n v i d e s i m b o l o g i as, o f r e i xu n a r e d u c c i Ód ' e s t a t u s , és a dir, la importánciad'aquestocell que en el Physiologos era dels m é s r e l l e v a n t s ,h a m i n v a t a l l l a r g d e l t e m p s . P o s s i b l e m e n ht o m t é t e I ' o c e l li d ' a c í l a p é r d u a d e l e s a t r i b u c i o n s c o n s c i é n c id ae l a i r r e a l i t ad primitives.Ara bé, com que és un símbol animal bastant difós, es conservaen el bestiariencaraque es busca una comparacióallunyadade I ' o r i gi na l .

3 . 2 . 1 6 .S i r e n a d e l a s i r e n a d i n s l a s i m b o l o g i aa n i m a l Ó g i ceas d e u a La introducció la coneixengade fonts clássiquesque presentenaquest estrany ésser com un monstre híbrid (dona-ocello dona-monstremarí) i assassí,perÓ de gran bellesa en la seua part femenina. La llegenda de la sirena c a n t a i r e a s s a s s i n a d e m a r i n e r s , b r u i x a i l i b i d i n o s a ,é s h o m e r i a n a ( O d i s s e a ,X l l , 16 6 ) i l a p r i m e r a a l l u s i ó a l a h i b r i d e s ad o n a - o c e l lé s d ' O v i d i ,M e t a m o r f o s i s ,V , l l l 2 8 4 . E n l a s i m b o l o g i am e d i e v a l ,l a s i r e n a é s s e m p r e u n é s s e r n e g a t i u , é ,s , a l c a p d a v a l l ,l a r e p r e s e n t al a l u x ú r i a , e l d e s i g i I ' a u t o d e s t r u c c i ó dona bella i depredadora,una fantasia sexual als ulls de I'home a qui captiva per la veu i per la música (Kappler 1986, 178). Apareix de moltesformes.amb cua de serp, amb doble cua de serp, amb ales i amb cua de peix. També s'hi troba representadaamb la part inferiordel cos c o b e r t a d e f u l l e s . E n l a s i m b o l o g i ac r i s t i a n ar e p r e s e n t a v al ' á n i m a d e l

zsaAqueslpassatgecontael segrestde Proserpina per Plutóiel cástigque va rebreAscalafo, el va fill d'una de les nimfesde l'lnfern,per haver aiudat Plutó a cometreel segrest.Proserpina fa el segÜent convertiren mussol,au que anunciala desgrácia.La narradorad'aquestatransformaciÓ comentari:uHic lamen indicio poenam linguaquevideri/ commeruissepotests;vobis Acheloides, unde/ pluma pedesqueavium, curn virginisora geratis?/an quia, cum legeretvernos Proserpina flores,/ in comitum numero, doctae Sirenes eratis?/ quan postquamtoto frustra quaesistisin orbe,/ protinus,et vestramsentiretaequoracuram,/ posse Superfluctus alarum insistereremis/ optastisfacilesquedeos habuistlset artus/ vidistisvestros subitis flavescerepenn¡s./ne tamen ille canormulcendasnatusad aures/tantaquedos oris linguaedeperderetusum,/virgineivultuset vox h u m a n ar e m a n s i t "( M i l l e r1 9 8 4 , v s . 5 5 1 - 5 6 3 ) .

296

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

p e c a d o re n e s p e r ad e l J u d i c i( B e i g b e d e1r 9 8 9 , 111 ) . El motiu de la sirenaapareixen el Physiotogosgrec i en les versions l l a t i n e sp o s t e r i o r sa l c o s t a t d ' u n a a l t r a c r i a t u r a h í b r i d a ,I ' o n o c e n t a u roe sagitari.La sirena és presentadacom una criaturademoníaca,assassina de marins,els quals, atrets per la melodiosaveu del monstre,cauen en un somni tan profund que els produirá la mort. per tot agó, el Physiologos atorga a la criatura una simbologia negativa: la v o l u p t u o s i t a et ,l p l a e r m u n d a n a li l a t e m p t a c i óq u e c a l e v i t a r .E l c a p í t o l sobre la sirena en les versionsY i B comengaamb una citaciód'lsales (13, 21-22) a propÓsitde Babilónia:uSirena et 'daemonia'saltabuntin B a b y l o n i ae , t h e r i n a c i ie t o n o c e n t a u rhi a b i t a b u n ti n d o m i b u s e o r u m > , 2 8 5 . La sirena del Physiologos és meitat dona, meitat ocell, com la que descriu sant Jeroni (cristati sunt et votantes)i com la clássicad'Ovidi (Pluma pedesque avium). El pas a monstre marí apareix, per primera vegada formant part d'un tractat anomenatLiber monstruorumdatat en el segle X (Faral 1953, 443-437)286

2851¿l¡¿f,ucció que ofereixla Vulgatadel passatged'lsaiesés la següent:used requiescent ibi bestiaeet replebuntur domuseorumdraconibus, et habitabuntibi struthiones, et pilosisaltabuntibi; e respondebunt ibi ululaein aedibusejus, et s¡renes in delubrisvoluptatis,.Aquest passatgeés l'únicavegadaon sant Jeronitradueixel mot hebreu tannim per sirena,ia que aquellmot de vegades és tradu¡l com draconeso 'chacales'(lsaies,43, 2O).Sant Jeroni explicaa quina classede bésties es refereixquan parlade les sirenes:"Sirenaeautemthennimvocanturquas nos aut daemones, aut monstraquaedam,aut certe draconesmagnos interpretabamur, qui cristati sunt et volantes"i afegeixque aquestsmonstrestenen una veu molt agradableque provocala mort a aquellsque no poden deixar d'escoltar-lo (Faral 1953. 434-497\. 2e6l'¿uf6¡ f,ef L¡ber Monstruorum(Faral 1953, 441) era, possiblementun monjo anglés o irlandésanomenatAudelinus.Aquest és qui descriu per primeravegada les sirenes d'aquesta manera: "Sirenae sunt marinae puellae,quae navigantespulcherrimaforma et cantu dicipiunt dulcitudinis. Et a capite usque ad umbilicumsunt corporevirginaliet humanogenere simillimae, scamosastantumpisciumcaudashabent,quibusin gurgitesemperlatentu.Tomásde Cantimpré, De natura rerum,ca. 1260 recull la descripc¡ódel Liber Monstruorum: animalia nocifera sunt "Syrenae [...] Nautaeautem,quandovidentsyrenas,multumtiment.Et tunc projiciunt eis lagenamvacuam,et cum ipsa lagena ludit, ut interim navis pertranseat.Hoc testati sunt aliqui, qui eas vidisse testati sunt. Reliquamvero, ut Audelinusscribit,corporispartemsicut aquilasyrenaehabent,ungusquein pedibusad dilaniandum habiles;in fine vero corporisscamosaspisciumcaudashabent,quibusut remigiisin gurgitibus natant.Quoddammusicumet dulcissimum meloshabent¡n voce,qua navigantes

297

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

Sant lsiáor parla de tres classes de sirenes (Xl, 3, 30), peró totes ; l fet que les fa t r e s c o i n c i d e i x e ne n t e n i r l a f e s o m i a d e d o n a - o c e l l e peculiarsés que una té una veu melodiosa,una altra toca la f lauta d o l g a m e nitl a t e r c e r aé s h a b i l i d o s a m b l a l i r a . E l t r a c t a tD e b e s f i i s( l l , 32), ja coneix la hibridesadona-peixi segons aquest text, tenen el cos cobert d'escates,sÓn criaturesmortíferes,a més de "secundum autem v e r i t a t e mm e r e t r i c e sf u e r u n t , ' . E l B e s t i a r i d ' O x f o r d( 6 5 v - 6 6 v )c o n t é u n capítoldedicat a les sirenes dins de I'apartatde les aus, per la qual cosa, només considera les varietats de sirenes meitat dona i meitat o c e l l , t a n m a t e i x ,l e s m i n i a t u r e sd e l s b e s t i a r i s c o n s e r v a t sa O x f o r d i amb cos de dona, potes i ales d'au peró cua de Cambridgeles representen peix; de vegades porten també un peix en la má, una pinta o un espill 1989, 142-146). El Physiologus en vers de Theobald (Malaxecheverría (Eden 1972, 60) descriu la sirena com un monstre marí que mata els n a v e g a n t sp , e r ó l a m o r f o l o g i aq u e d e s c r i u é s l a d ' u n h í b r i d d o n a - o c e l l que viu en la mar. E l s e n c i c l o p e d i s t ee s ,n c a r a q u e r e t i c e n t sa c o n s i d e r a rl a s i r e n a u n a criatura verídica, considerenaquest ésser com un monstre marí peró amb dues formes híbrides:dona-ocelli dona-peix(De prop. rerum, XVlll, XCV). BartolomeuAnglico consideraque hi ha una tercera classe de sirenesque viuen a Arábia i que són serps amb ales que correnmés que cavalls (remet a lsidor i a Alexandreel Gran com a fonts on ha llegit sobre aquests monstres).Latini, en el seu Llibre del Trésor, només e s m e n t al e s s i r e n e sd o n a - p e i xq, u e s ó n a i x í p e r c á s t i g ,j a q u e a b a n s e r e n d o n e s d o l e n t e s :, . M a i s s e l o n c l a v e r i t é . l e s s e r a i n e sf u r e n t i i i m e r e t r i x

delectatlac actretatiresolvuntur in sumpnum:sumpnoquesopit¡syrenarumunguibusdilecerantur". Com podemveure,confonla tradiciódonadaper Ovidi i recollidaal Physiologosamb la nova del Liber Monstruorum. Ara bé, sembla que va ser I'autor del tractat sobre monstresqui, préviament,va confondre femenina,Scylla,que la de les sirenesi la d'un altre monstred'aparenga dues llegendes, apareix a Virgili, BucóliquesVl, 75 i Eneida,lll, 420-432.La descripciÓés la segÜent:"Scylla, monstrumnautis inimicissimum, in eo freto quod ltaliam et Siciliaminterluitf uisse perhibetur, capitequidemet pectorevirginalisicutsirenae,sed luporumuterumet caudasdelphinorum habuit.Et hoc sirenarumet Scyllaedisjungitnaturamquod ipsae mortiferocarminenavigantesdec¡piunt,et ¡lla per vim f ortiludínis,marinis succintacanibus, miseroumfertur lacerassenaufragia" (Faral 19s3, 477 i 478).

298

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

k¡ dechevoienttoz les trespassanset les metoient en povreté. Et dist I'estoired'eles avoient ales et ongles, por senefiancede I'amor qui vole et fiert; et conversoiten euue, por ce que luxure fu faite de moustor,, ( C a r m o d y1 9 4 8 , 1 3 2 : W i t t l i n 1 9 7 6 , 4 3 ) . E l b e s t i a r í f r a n c é s d e P T ( v s . 1 3 6 1 - 1 3 7 4 )é s m é s o r i g i n a l , e n la sirena com un ésser amb peus de falcó i cua de peix, presentar-nos que canta enmig de la tempestai amb la veu melodiosata caure els marins en el somni etern. Simbolitzaels plaers mundanals,[a temptació i e l p e c a t .E l B e s t i a r i d e G C ( v s . 1 0 5 3 -1 1 2 ) i n d i c aq u e l a s i r e n aé s u n a dona molt bella, peró la part inferiordel cos és d'ocello de peix. Segons el text de GE (vs. 305-328)són meitat peix i meitat dona i els perills d'escoltarel cant de les sirenes són els mateixosque comportaescoltar j o g l a r si c a n g o n sp r o f a n e s .E l B e s t i a r i d e P B ( l l , 1 7 2 ) a s s e n y a l aq u e h i ha tres classesde sirenes,dues meitat dona i meitat peix i una tercera dona-ocell.BdA inclou tres maneres de sirenes, dues que són meitat dones i meitat peix i una tercera,meitat dona i meitat ocell. La llegenda del cant de les sirenes que fa dormir els homes és la mateixa i la amorosafa referénciaa la dama cruel que amb les seues simbolització bones paraules mata d'amor I'enamorat.Ara bé, un dels manuscritsde BdA presentala lecturasegüent,més apropada¿ $Q,'287 Car il sont trois manieresde seraines,dont lune est moitiéfemes et moitié poisson,li autre moitié feme et moitié oizel, la tierce moitié feme et m o i t i éc h e v a l( R a d i c u l a1 9 6 2 ,5 8 0 ) . La serenasí é una criaturamolto nova, che elle sono de tre nature. de femena.L'altrasi é mego L'una si é mego pesciee mega fala a similitudine uccelloe megofemena.L'altrasi é megocomo cavalloe meQocomofemena(BT, pá9. 37).

287lcstracta del manuscritQ, conservata la BibliotecaMediceo-Laurenziana de Floréncia(Ash. 123{ondo libri 50).La transcripcióparcial d'aquestmanuscritla ofereix Carla Radicula(1962 580). El Bestiaire d'Amourshavia estat traduil a I'italiáI'any 1869 per G. Grion (ll Propugnatore, 147-179i 273-289).El traductorha utilitzatla lecturadel ms. Q en la descripcióde la sirena (ll, '160). de L'ediciód'Hippeaude 1860 no esmentales tres classesde sirenes-com tampocI'ediciÓ Segrede 1957-, sinó dues.

299

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

La gerena sí és una creatura molt meravellosa,e ha-n'i de tres maneres:la una és mig peix e mig fembra,I'altraés m¡g oQele mig fembra, I'altraés mig cavalle mig fembra(BC, versióA, pág. 79).

De les tres formes que apareixenen els textos anteriors,hi ha dues que són la repeticióde les característiques clássiquesque s'atribulena fa sirena:una criaturahíbridaentre el cos femení i un ocell o un peix. La tercera forma de la sirena (meitat dona, meitat cavall) ens recorda la figura del sagitari,peró en versió femenina.Hom creia que el sagitari, en principi,era semblantal sátir, peró després va quedar establertcom u n h í b r i d h o m e - c a v a l l .L ' a l t r e m a n u s c r i t d e l a t r a d i c i ó t o s c a n a , l'anomenatN, també reconeix les tres classes de sirenes: dona-ocell, d o n a - p e i x i d o n a - c a v a l l .A q u e s t a d i v i s í ó t r i p a r t i t a ,é s , p e r t a n t , u n a característica própia dels bestiaris de la tradició toscana. P o s s i b l e m e n it , p a r l e m c o m a h i p ó t e s i ,e l f e t q u e P B d e i x é s l a p o r t a oberta anomenant tres formes de la sirena peró descrivint-nenomés dues, va donar peu a la confusióamb aquest altre monstre,l'onocentaure que en el Physiologosapareixiaen el mateix capítolque la nostrasirena. Quant als altres bestiarisde tradició italiana. el Fiore considerala s i r e n a s í m b o l d e I ' a d u l a c i ó( C o r n a g l i o t t1i 9 7 5 , 1 1 2 ) i l a d e s c r i u c o m .N l a d e s c r i u c o m u n a , . s e r p e n t e g r a n d i s s i m oe grosso,si a quatro piedi di choloregiallo.E nasce nel fiume del Nilo que bagna la terra d,egitto(42r),. La comparaciómoral que se'n deriva és la 347

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

següent: Aquestacalcatrix,en so que ella mengaI'omee puys lo ploratots temps,podem acomparara algunespersonesesperitualsd'aquestmón qui han dins lo cors encorporat lo nosfre Senyor,ver Déus e ver home, qui fo crucificatper resembrelo humanal linatge;que com lo bon hom se remembreque ell, qui és tan alt senyor,volchdavallar pobre del gel en terra e pendrecarn humanade noslradona sanctaMaria,e volch ésser en la galtades, e escupit e dejunar,e encaravolch sofferirque l¡ donassencolladese cara, e batut a la colona,e iutgata mort,e posaten la creu, e clavatab grossosclaus e e coronatde spines (qui éran jonchs marins que li ficaven pel cap fins lo servell), ve gran abeurat de fel e de vinagre mesclat,e ferit per costat ab la lansa, sí li'n Ffrancesch, sant mossén compassióe gran dolor dins lo seu cor, axí com sdevencha que ian gran fo la compassióque ell hac de aquestescoses,que li vinguéransemblants als seus peus e en les sues mans,axí com a nostresenyorJesucrist(pá9. clavelladures 10 2 ) .

L'hidra té una simbologiapositiva, tal i com era habitual en els a BdA, on adquireix textos derivats del Physiotogosi, en contrapos¡ció i una característicanegativa. En BC representala virtut de la caritat que s'estableixés ben curiosa:quan la hidra perd un dels caps, I'analogia caritat en regenerados, de la mateixamaneraque tot cristiá que mostra als una vegada, Déu el recompensael doble. El cocodrilés comparable homes bons que porten la imatge de Jesucrist en el cor, i aquesta porta dins simbologiapositivaté retacióamb la creenqaque el monstre la l,home.un tant relacionadaamb aquestacomparaciópositivaes troba la moralitzacióde BV, en el qual I'exempledel cocodril representava peniténciai el dolor per haver comés pecats. L'hidra, que en els hi b e s t i a r i sa n t i c s e r a f i g u r a d i v i n a , s i m b o l i t z ae n B V e l d i a b l e ' E n c a r a prÓpia del cocodril: quan menja ha, en BC, una darrera caracteríStica n o m é Sm o u l e s b a r r e s , , S o b i r a n e st"r ,e t q u e j a h a v í e mv i s t e n G C ' i q u e simbolitzal'home bo que només pensa en la glÓriadel paradís'Totes les presentadesper BT ¡ BC es troben i les moralitzacions característiques ampliadesen N, sobretot,pel que f a a la minuciosadescripcióde la m a n e r ad e v i u r e d e l c a l c a t r i x p r o p d e l N i l , I ' a p a r i c i ód e I ' h i d r a 'a m b que és una serp amb molts caps, etc' També N recull la I'especificació que quan menia mou les barres de dalt (que no apareixen característica 348

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

h u o m i n ic h e p e n s a n op u r e n e l l s u p r e m e B T ) a m b e l s i g n i f i c adt e l s " b u o n i l a c e l e s t i a l eg l o r i a " ( f o l ' 4 3 r ) ' , o g i t " t i o n ip e r l e q u a l i a s p e t t a n o hem constatat En el recorregutsimbÓlicde la figura del cocodril, vegada, presenten un tractat enciclopédic una altra comparació,aquesta (Minervini 1982, 76).sto La comparació medieval,el Llibre de Sidrac que ens recorden,de d'aquestréptil té unes connotacionsantifemenines manetallunYana,el text de BdA: 79. [Lo Rey demaná;'¿Deu hom portara la fembrahonor o mostrar qui és malvat senyuria sobre.ela?lt . l E la dona és semblantde la calcatritz, veus yx en dragó,ap gran testa e ap moltesdens, e está en l'ayguae alcunes terraperdevorarhomhobéstiahoocey|;esíésfeyta|acalcatritza que és longa llll cemblansade luert, mas és molt gran e molt fera, e trobaretz qui ben li passese bé XXX palmsd'amplee á llll peus con a luert;e á'y un hocel ha aytal natura: fa e li espugae li mundales dens de vérmens,qué la calcatritz e adoncz la I'any vegades que totes ses dens sÓn plenes de vérmens dues flum, e poza'sal sol e calcatritzdix en terra dues vegadesI'any a la riba del per ces dens a mundardels obre la bocca,e ve aqueloceylque Déus li á establit molt agut' e I'oceyl vérmens;e aquel oceyl ha un corn en mig de la testa e és e la calcatritzse vérmens; entra en la bocca de la calcatritze menga totz los I'oceylque bé li á fet: sent mundadels vérmens e sí tanchala boca per devorar l,auceylsentquema|gazardÓ|i'nvo|retresí|aférdelcorncontramunten|a e sí obre sa bocca boccae la calcatritzsent lo mal del colp del corn de I'auceyl la malvadafembra' e l'oecylix-sse'ndefora e va-sse'n'Aytal gazardÓfa

és una mica L'evoluciÓde la f igura del cocodril en el bestiaris t o n s t r u ó Si r e p u g n a n t 'c a r a c t e r i t z a t S o r p r e n e n tu: n a n i m a l a p a r e n t m e n m diabÓlicasímbol de des de les primeres aparicions com una béstia cristie' Podem l , i n f e r n ,a c a b a e s d e v e n i n tu n m o d e l d e c o m p o r t a m e n t un coneixement p e n s a rq u e l ' a n Ó n i ma u t o r d e l p r i m i t i uP h y s i o t o g o st e n i a totémica de la real dels cocodrils o tenia constáncia de Ia fauna dels textos civilitzacióegipcia. En canvi, elS recopiladorsmediterranis a través de textos toscá i catalá desconeixienI'agressivitatdel réptil i'

d'origenoriental'on intervenenu n r e i i u n 316E1 Lt¡brede s¡dracés un tractat,suposadament les preguntesque li fa al savi básicsmitiangant savi.El primeradquireixuna sériede coneixements francésdel segleXlll' de I'original Sidrac.La versiócatalanaés una traducciÓ

349

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

a m é s d e l a d o s i d ' o r i g i n a l i t aqt u e e n c i c l o p é d i cis d e m a n i p u l a c i o n s , canviaren per complet la simbologia cada autor volgués aportar, en Tant aquest fet, com també els que hem anat ressenyanten tradicional. que el Physiologosgrec els capítolsanteriors,ens porten a la conclusió ja molt lluny i part dels continguts i tes versions llatines estaven s ' h a v i e nd i l u í t e n e l t e m P s .

3.2.27.EscurgÓ La segona característicad'aquest réptil, que mereix en el text un els capítol diferenciat,és la que apareix de manera més habitual en bestiaris, mentre que I'anterior és menys usual (S 3'2'10)' Aquesta del segona propietat está relacionadaamb la concepció i infantament quan ve I'hora réptil,del qual només hi ha una parellaen el món perqué, que el mata de concebre,el mascle entra en la boca de la femella, Quan naixen els petits réptils,trenquenel cos desprésde la fecundaciÓ. que de la mare i aquesta mor. És la raó per la qual, els antics creien nomésn'hi havia una parellaen el món. de I'escurgóque ocupa aquest capítolapareixja en La característica B' el Physiotogosgrec i en la versiÓY, tanmateixno es troba en la versió per L'escurgómascle es caracteritza,segons Y (Carmody 1939' 110)' cua t e n i r f o r m a d ' h o m ei l a f e m e l l a ,d e d o n a , p e r Ód e s d e l m e l i cf i n s a l a forma t é f o r m a d e c o c o d r i l ( p o s s i b l e m e n st o m d a v a n t d ' u n a a l t r a t a, l i c o m h e m v i s t e n l a s i r e n a ) .N o m é sh i h a u n a p a r e l l ae n d'hibridisme en la el món d'aquestabéstia perqué la femella,una vegada fecundada m a s c l ei b o c a p e l m a s c l e ,q u e m o r e n l ' a c t es e x u a l ,d ó n a l l u m a d o s f i l l s ' pot comparar femella,i mor en el part. Segons la versió Y, I'escurgóes matar el amb el poble fariseu perqué els membresd'aquest poble van 7 ( (p a r e) ) , C r i S t ,i l a ( (m a r e , , ,r e p r e S e n t a dpae r l a C i u t a td e J e r u S a l e m ' 3 1

uloannesdicit ad Phariseos s 1 7 f é r e l a c i Ó a m b l a c i t a c i Ó bíblica que encapgalael text: 'Generatiouiperarum'" (Mat. 3' 7)-

350

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

La versió llatina acaba dient que Crist representaI'escurgómascle i l ' É s g l é s i a l,a f e m e l l a . L'estranya concepció d'aquest réptil ja la van advertir els següent: n a t u r a l i s t e sA. r i s t ó t i l ,e l m é s r a c i o n a l ,f a I ' o b s e r v a c i ó la víbora pare y trae al mundo exterior a ella crías, tras haber puesto primeramente huevosdentrode su cuerpo[...] La víborapare pequeñasvÍboras dentro de sus membranas,las cuales se rasgan al cabo de tres días. Y hay veces que hastainclusosalen por sí solas,tras haberdevoradolas entrañasde la madre (558a),

La descripciód'Eliá és molt més detallada: La víboramachose apareacon la hembraenrolladoa ella. Y ésta tolera que el machola cubrasin molestarloni una pizca.pero cuandoestánal final del acto sexual,la recién desposadapaga al marido las ternurasde la cÓpulade a su cuellO,se lo seccionacon Cabezay maneraCriminal,pues, enrgscándOse que la hembraconcibei quedapreñada.No pone todo. El machomuere,mientras huevos, s¡no que pare crías, y que desde entoncesactÚanconformea su naturaleza.Que esto es así, lo demuestrael que roen el vientre oerversísima maternoy así salenfuera, no esperandoa más tarde para vengara su padre (1, 24).

P l i n i e n f a u n a d e s c r i p c i óm o l t s e m b l a n ta l a d ' A r i s t Ó t(i lX , 6 9 ) , q u e n o r e p r o d u i mp e r q u é t é e l s m a t e i x o st r e t s q u e e l s e u o r i g i n a l .S e g o n s M c C u l l o c h( 1 9 6 2 , 1 8 4 ) , I ' o r i g e nd e l a c r e e n g aé s e l l l i b r e l l l d ' H e r o d o ti la Theogoníad'Hesiod(l, 295 i ss.).3te S a n t l s i d o r ( X l l , 4 , 1 0 i 11 ) a f i r m a q u e I ' e t i m o l o g i ad e l n o m d'aquestaserp verinosa és vi pariat i tot seguit descriu la coneguda llegendade la concepciói el part de I'escurgó.La resta dels tractats patrístics recullen, com el De bestiis (ll, 21), la tradició del Physiotogos,tot i que el més peculiarés el de sant Ambrosi(Hexameron, V, 7, 1B i 19) el qual realitza una llarga exposicióde I'astúciade

318f5 tractadel mite d'Echidna, una jove amb cos híbrid,com les sirenes,meitatdona i meitat anglesa monstres. Hem consultataquestallegendaen una traducciÓ que terribles infantava monstre, de la leogonía (West 1988).

351

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

I'escurgóen relacióal pecat d'Adam i Eva. El bestiaritoscá N atribueixa sant Ambrosi I'afirmacióque I'escurgóés la béstia més cruel que hi ha al món, citacióque no apareixen els altres textos toscans (fot 45v). El Bestiari de Cambridge afegeix una moralització,fins ara desconegudai és que I'escurgófemella representala dona adúltera ¡ luxuriosa,perÓ recomana bon tracte envers ella per part de I'home ( P o n z i 1 9 7 1, 1 9 8 ) . La que podríemanomenarufaulaude la concepciói de la mort de I'escurgóva ser ben coneguda i difosa, fins al punt que els textos e n c i c l o p é d i clsa r e c u l l e nc o m u n f e t v e r í d i c .L a t i n i a f e g e i xe l c o m e n t a r i que la gran luxúria que caracteritzaaquest réptil el porta a buscar a l t r e s e s p é c i e sp e r r e a l i t z a rI ' a c t e s e x u a l ( C a r m o d y1 9 4 8 , 1 3 5 ; W i t t i l i n 1 9 7 6 ,5 0 ) . E n e l m a t e i xs e n t i t ,h e m t r o b a t d e s c r i p c i o ns e m b l a n t se n e l relat de Bartolomeu Anglico, peró aquest autor, representantd'un cap comentari sobre c o r r e n t e n c i c l o p e d i s t a - p o s i t i v i s t an ,o f a l ' a u t e n t i c i t adt' a q u e s t al l e g e n d ai p r e f e r e i xd e d i c a r m a j o r e s p a i a p a r l a r dels costums del réptil i dels antídots contra el poderÓs verí que produeix(De prop. rerum,XVlll, CXV). L'escurgóno apareixen els bestiarisfrancesosde PT i GC, és a dir, els derivatsde la versió llatinaB, on tampoc hi és aquest réptil.GE (vs. 508-522) no afegeix cap peculiaritatsignificativa a la llegenda de la concepciódet réptil popularitzadapel Physiologosmentreque PB inclou d u e s c a r a c t e r í s t i q u elsa, r e l a t a d am é s a m u n t ( S 3 . 2 . 1 0 ) i a q u e s t a ( l l , 1 3 4 ) , c e n t r a d ae n e l r e l a t d e l a c o n c e p c i ói l a n a i x e n g ad e l e s p e t i t e s serps. Retrobemla descripcióen BdA (Segre 1957, 72), com a símbol del canvia en els bestiarisde poder destructorde la dama. La simbolització t r a d i c i ó i t a l i a n a .C e c c o d ' A s c o l i ( A c e r b a f o l . 7 6 v , v s . 8 - 1 2 ) i n c l o u t a creenga de la concepciói la mort del réptil, perÓ aquest fet no té s i g n i ifc a t a l l e g Ó r i ci s í , e n c a n v i , I ' a l l i b e r a m e ndte v e r í p e r p a r t d e I ' a n i m a l , q u e p o t r e p r e s e n t a rI ' e s t a t a n í m i c d e I ' h o m e d e s p r é s d e confessarels pecats i fer acte de contricció.Segons BV (Raugei 1984'

352

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

224) I'escrtgóét comparablea I'homeque mor en pecat. de BT-BC va adregatal deure de lloar nostre Senyor L'ensenyament coses se demostralo seu pel gran poder que té, ((caren les meravelloses J¿¡¡bé es pot compararI'escurgómascleal cos de I'home gran poder,,.319 i la femellaa l'ánima:((carentre la ánima e lo cors no són sinó un home, e tots temps stan en qüestió, car lo cors vol complir totes les sues voluntats,e la ánima volria fer coses per qué ella hagués lo regne celestial,,.Acaba amb la prediccióque ánima i cos "que han sofert el p o d e rd e D é u , , r e n a i x e r a ng l o r i f i c a d eesl d i a d e j u d i c if i n a l . La descripcióde I'escurgóté poques variants al llarg de la história dels bestiarison apareix,per aixó que els textos toscans i catalansno i n c l o u e nv a r i a n t s s i g n iifc a t i v e s e n l a d e s c r i p c i ó .L a d u a l i t a t c o s - á n i m a en la figura dels dos escurgonsens sorprénperqué,pel fet representada de tractar-sed'un réptil esperem unes derivacionsnegatives,o bé una comparacióantifeministabasada en la maldat de la serp femella com hem observaten alguns bestiaristlatins.Tanmateix,es manté, en certa m a n e r a , I ' a l . l e g o r i ap r i m i t i v aq u e c o n s i d e r a v al ' e s c u r g óm a s c l e s í m b o l d e J e s u c r i s ti l a f e m e l l a ,s í m b o ld e l ' É s g l é s i aa, d a p t a n t - l a a l l Ó q u e p o t s e m b l a r m é s p r o p e r a I ' h i p o t é t i cl e c t o r m e d i e v a ld e l B C , c o m é s l a dualitati, al mateixtemps unitat,de cos i ánima.També ens sorprénque el bestiariconsidereque la naixengade nous réptils és comparablea la r e n a i x e n g ad e l c o s i d e l ' á n i m a d e s p r é s d ' h a v e r s o f e r t m ú l t i p l e s penalitats.Alló que semblava símbol de destrucció i de crueltat és s u b s t i t u i tp e r u n a s i m b o l o g i ag l o r i o s a i r e v i f i c a d o r a .

3.2.28. Virgília A m b e l n o m d e v i r g í l i ae l B e s t i a r i t o s c á ( N , v e r g i l í a ) i , p e r t a n t , l a

3leArribatsen aquestpunt,inclouuna citacióevangélicaque corresponquasi l¡teralmenta Joan 9, 2-3: Els deixeblesdemanarena Jesús:"Mestre,¿per qué és nat aquesthom axí sech? ¿Quin En aquest peccathavia ell fet perquéell deguéshaveraquestapena?E noste.senyor Déu los respÓs. se manifesta lo poderde Déu".

353

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

catalana, fa referéncia a un animal marí fantástic que traducció una béstia llegendáriai clássicaen el Physiologuscom és la ,orrrrpon -serra, a criaturaque es caracteritzaper la grandáriai per tenir dues ales i t a l l a n t s . A q u e s t a n i m a l i m a g i n a r i ,q u e e l s b e s t i a r i sc a t a l a n s ietites iquen dins els peixos, corre pel mar tan de pressa com els ctassif q u e n o e l s p o t a g a f a r ,e l s h i e n f o n s a .L ' a l ' l e g o r i a v a i x e l l sp,e r Ó ,q u a n v e u el mar és el que tota aquestaacció representaté els elementssegüents: que segueixenI'exemplediví i la món, les naus representenels iustos p r i n c i p is e g u i e n I ' e x e m p l ep e r Ó d e s p r é s e s s e r r a ,a q u e l l s q u e e n u n pecat. deixenportarpels delits del món i cauen en ( ( s e r r a ) )n o m é s El nom de virgítia per anomenarla llegendária ien desconeixem a p a r e i xe n e l s b e s t i a r i sc a t a l á i e n e l t o s c á ( v e r g i l i a ) , En grec és nptóv i en llatí apareix en totes les versionscom a I'origen. serra. E l s n a t u r a l i s t e sc l á s s i c s a s s i m i l e n l a l l e g e n d a q u e c a r a c t e r i t z a el aquestabéstia fantástica amb els costums d'un altre animal marí, dofí. plini observa que el dofí no és consideratcom un animal hostil a l , h o m ei q u e , d a v a n td e l e s n a u s , l l u i t a p e r c o m p e t i re n v e l o c i t a t( l X ' 8 ) . Aristótilrecorda que (se cuentan historias increíbles acerca de las altas velocidadesque alcanza el animal al nadar" (631a), fins i tot arribena saltar per damunt de les naus i són capagosde perseguirun p e i x p e r m e n j a r - l of i n s a l f o n s d e l a m a r . E l i á r e p r o d u e i xl e s p a r a u l e s d ' , A r i s t ó rt iel s p e c t ea l a v e l o c i t a ti a l a r e s i s t é n c i ad e l s d o f i n s ( X l l ' 1 2 ) S a n t l s i d o r ( X l l , 6 , 1 6 ) r e c u l l I ' h e r é n c i ac l á s s i c ai d e l P h y s i o l o g o s e n aquest fragment: ,.Serra nuncupata, quia serratam cristam habet, et del nom a s u b t e r n a t a nnsa v e m S e c a t , , ,é s a d i r , e s t a b l e i xI ' e t i m o l o g i a partir de la cresta que posseeix i que arriba a tallar la fusta dels vaixells.El tractat De bestiis(ll, 22) reprodueixel text del Physiologus i t a m b é h o t a e l B e s t i a r i d ' O x f o r d ,s i b é a q u e s t d a r r e r i n c l o u d o s c a p i t o l so n f a r e f e r é n c i aa l a s e r r a . E n e l p r i m e r( 8 7 r ) n o f a a l ' l u s i ó a l f e t q u e t a l l a e l s v a i x e l l s a m b l e s a l e s s i n ó q u e e l s p e r s e g u e i xi e l s e n f o n s a .A q u e s t a e s c e n a s i m b o l i t z ae l s j u s t o s q u e e S l l i u r e n a l e s

354

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

tempestes(=els marins de la nau) i aquells que abandonenles bones obres 1=la serra). El segon capítol (87v) on apareix aquest animal no conté simbolitzaciói només ens descriu la facilitat amb qué aquest animal enfonsa els vaixells amb les ales poderosesi tallants. Sembla que les dues característiques es fusionen en textos posteriors,si bé la característica..talladora,,de les ales d'aquest animal ja apareixen en sant lsidor. La concomitánciaamb el dofí i aquest animal fantástic torna a aparéixer en el Llibre det rrésor. Ací Latini exposa, com a cosa meravellosa,que no naixen d'un ou, sinó que es reprodueixencom els m a m í f e r s .A q u e s t d e s c o b r i m e ndt e g u é c o n s t i t u i ru n f e t i n s ó l i t e n t r e e l s naturalistes medievals. Latini esmenta també la gran velocitat que aquestsanimalsassoleixenen I'aiguai com poden arribara fer de guies d e l s m a r i n s ( c a r m o d y 1 9 4 8 , 1 s 0 ; w i t t t i n 1 9 7 6 , 4 g ) . B a r t o t o m e uA n g t i c o no parla en el seu tractatni de la serra ni del dofí. E l s b e s t i a r i sf r a n c e s o si n c l o u e n e s t r a n y e sd e s c r i p c i o n sd e I ' a n i m a l anomenalserra'. segonsel text de PT (vs. 1681-1702)és una béstíaamb cap de lleó, ales d'ocelli cua de peix. GE (vs. 1105-1122)consideraque és un ocell amb cresta (en els textos castellanss'anomen ará rocho)i GC (vs, 399-420) es limita a recollir la llegenda de la fera que enfonsa v a i x e l l s .P B ( l l , 1 2 1 ) t a m b é d e s c r i ul a f e r a a m b a l e s i c r e s t aa f i l a d a . En BdA (Segre '1957,77) es descriucom una béstia meravellosa, de grans ales que, quan nada, semblen ganivets. significa la i n a c c e s s i b i l i t adt e l a d a m a . D e l c o n j u n t d e l s b e s t i a r i s i t a l i a h s , l a ((serra))apareix en el toscá amb el nom de virgítia, com ja hem assenyalat,i amb una descripciósemblanta PB i BdA: peix d'ales petites s e m b l a n ta u n ( ( r e s o r ) ,E. l B e s t i a r i d e G u b b i o ( C a r r e g a1 9 8 3 , 4 7 ) e n s presentael monstreserra com una fera amb ales d'ocelli que simbolitza . , l o n e m i c o u( e l d i a b l e ) ,m e n t r eq u e e l m a r é s e l m ó n i e l s m a r i n sl a g e n t que passa pel món amb por. Encara que no apareixen BV, trobem les característiques de la serra en el Líbellus, tractat que deriva del valdés, on torna a aparéixer com a símbol del diable: uqui semper conatur

355

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

(Raugei, e x c e d e r en a v i m , i d e s t v i n c e r e h o m i n e m e t s u p e r a r ei p s u m " 1984, 314). En BT i BC també simbolitzael diable, mentre que la nau simbolitza l'home bo que fuig del diable. Queda ja lluny, doncs, la comparaciódel B e s t i a r i d ' O x f o r d o n l a n a u s i m b o l i t z a v ae l s j u s t o s i l ' a n i m a l e l s que incapagos de seguir les doctrines cristianes. La comparació estableixBC és la següent:el diable va darrerede I'homebo durant molt de temps, temptant-loper veure si podrá fer-lo caure en pecat i enviarlo a les penes de I'infern.Ara bé, si I'homeno es deixa temptar,el diable . uant a la lleugeresa s e n t u n d o l o r t a n g r a n . , q u e n o . S p o r i a c o m p t a r , ,Q pot d'aquestabéstia és també comparableal diable, que en un moment a n a r ( ( d ' u nc a p d e l m ó n t r o a I ' a l t r e " ' T r o b e m , e n e l c a p í t o ld e l a s e r r a - v i r g í l i al a, p e c u l i a r i t ast e g ü e n t .e l Physiologos establia una comparació entre I'home pecador i la f a n t á s t i c as e r r a , s e n s e q u e a q u e s t a n i m a l a r r i b é s a t e n i r c o n n o t a c i o n s diabóliques.BT i BC ens la presentencom una criaturadiabólicaamb una major cárrega negativa derivada de l'assimilaciÓdels dos capítols lsidor' r e f e r i t s a a q u e s t a n i m a l e n e l s t r a c t a t s l l a t i n s m e d i e v a l s( s a n t D e b e s t i i si b e s t i a r i sl l a t i n s m e d i e v a l s )i d e l e s c o n c o m i t á n c i eas m b t e x t o sc o m e l B e s t i a r i o d e G u b b i oi e l L i b e l l u s '

3.2.29.Pelicá conegudes E l p e l i c ár e p r e s e n t au n a d e l e s a l ' l e g o r i e sr e l i g i o s e sm é s un atac d'ira i i colpidores.D'aquestaau hom diu que mata els fills en mare -segons el durant tres dies romanen morts. At tercer, la de bestiaris-' s'obri Physiotogos_-,oel pare -segons algunsdels textos la vida els petits' El el pit i deixa caure la sang amb la qual tornen a místics' p e t i c á h a a r r i b a t a c o n s t i t u i ru n a f i g u r a e n v o l t a d ad ' e l e m e n t s fill Crist o bé símbol símboldel poder de Déu pare que ressuscitael seu el món' Ha estat del mateix Jesucristnafrat i vessant sang per salvar

356

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

representatiant en textos medievalsde géneres diferentscom en I'art r o m á n i ci g ó t i c ( P o r t i e r1 9 8 4 ) . del Physiologosi E¡ pelicá és una de les figures més representatives com a tal el retrobemen totes les versionsamb la mateixa llegendai amb la bella comparacióque se'n fa amb I'amorde Crist, el vessamentde la sang en la creu i el misteride la resurrecció.El text comengaamb la citació d'un psalm que fa referénciaa aquest animal: .,Similisfactus s u m p e l i c a n o s o l i t u d i n i s "( P s a l m s , 1 0 1 , 7 ) , p e r ó o m e t l a c o n s i d e r a c i ó d ' a n i m a li m p u r q u e a p a r e i x i aa l L e v í t i c ( L v , 11, 1 ) . L ' a u t o a g r e s s idóe l pelicá recordala figura de Crist en la creu amb la nafra al costat. S e g o n s S b o r d o n e ( 1 9 3 6 a , 1 6 i 1 9 3 6 b , 7 3 - 8 3 ) , l a l l e g e n d ad e l a r e s u r r e c c i ód e l s f i l l s d e l p e l i c á , c o m a t r a n s p o s i c i ód e l a l l e g e n d a c r i s t i a n a t, é I ' o r i g e ne n e l c a r á c t e ra l l e g ó r i c o - c r i s t i ád e l P h y s i o l o g o si , p e r t a n t , é s i n v e n c i ód e I ' a n ó n i m¿ u l e ¡ . 3 2 0E l s e s c r i p t o r s n a t u r a l i s t e s q u e f a n r e f e r é n c i aa l p e t i c ás ó n A r i s t ó t i l( 6 1 4 b ) i E l i á ( l l l , 2 0 i l l l , 2 3 ) , peró cap dels dos reconeixal pelicá la capacitatde d'alimentaramb sang e l s n a d o n sd e I ' e s P é c i e . s z t Sant lsidor (Xll, 7, 26) segueix les pautes establertespel Physiologosi, desprésde localitzarI'origende I'au, Egipte,se centra en la propietatde fer reviureels fills morts amb la sang que brolla de les n a fr e s d e l ' a d u l t : , . P e l l i c a n u sa, v i s A e g y p t i a ,h a b i t a n si n s o l i t u d i n eN i l i f l u m i n i s ,u n d e e t n o m e n s u m p s i t ;n a n c C a n o p u sA e g y p t u sd i c i t u r .F e r t u r , si verum est, eam occidere natos Suos, eosque per triduum lugere, d e i n d e s e i p s a mv u l n e r a r e ,e t a s p e r s i o n es u s a n g u i n i sv i v i f i c a r ef i l i o s , , . De bestiis (1, 33) encapgalael capítol dedicat a aquesta au amb

32of'ss{rjflifsitaliá arriba al convenciment que "lo stessoautore del Physiologusfuche creÓex in conformitádel sostratoallegoricocui dovevaadibirsi"(1936b' novo questafavola,modellandola 73) 321gege¡saquestsautors,el pelicáés insadollable imenja tot el que troba,desprésho trau i explicauna maneracuriosade meniar reparteix les fills. AristÓtil entre bé el el menjaro selecciona las conchasgrandesy l¡sas'y, una vez .Los que pelicanos los ríos tragan andan en els moluscos: las vom¡tan,para, al abrirse, que las han recocidoen el espaciossituadodelantedel estÓmago, y extraerl-a carne comerlau.

357

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

I ' e t i m o l o g i a. i s i d o r i a n a i d e d i c a l a r e s t a a r e p r o d u i r e l t e x t d e l physiologos sense afegir cap detall original.Destaca,aixÓ sí, la solitud de I'au (basant-seen la citació dels Psalms que hem esmentatabans) i el gran amor pels petits.El Physiologosno comentaen cap momentque I ' a u h a b i t e o s i g a o r i g i n á r i ad ' E g i p t e ,e l s t e x t o s p o s t e r i o r s ,e n c a n v i , afegeixenque la solitud és comparablea la vida eremíticadels deserts egipcis. E l s a n i m a l sq u e d e s e n v o l u p eunn e s l l e g e n d e st a n o r i g i n a l sc, o m é s e l cas det pelicá, entren a formar part dels textos enciclopédics, s u p o s a d a m e n tr a c i o n a l i s t e si c i e n t íi fc s , t o t i d e s t a c a n t - n el a q u a l i t a t que els ha fet famososen el Physiologos. En la descripciódel pelicá, tant el De prop. rerum (Xll, XXIX) com el Llibre del Trésor (Carmody fisiológica 1 9 4 8 , 1 5 0 ; W i t t l i n 1 9 7 6 , 7 3 ) , r e c u l l e nc o m a c a r a c t e r í s t i c a m é s i m p o r t a n td e I ' a n i m a l ,l a c a p a c i t a c i ódt e r e s u r r e c c i ód e l s f i l l s a m b el vessamentde la sang del pares. El bestiari francés de PT (vs. 2323-2388)assenyala,prenent com a c i t a c i ó d ' a u t o r i t a st a n t l s i d o r , q u e I ' o r i g e nd e I ' a u é s E g i p t e , v i u a l a . l v o r a d e l N i l i s ' a l i m e n t ad e p e i x o s ,s e r p s i a l t r e s b é s t i e si m m u n d e s E n o m s i g n i f i c a" b e c l a r g , , . T o t e l r e l a t d e l a m o r t d e l s f i l l s i d e l a consideració divina de l'au correspon literalment al text del P h y s i o t o g o sG . C ( v s . 5 2 1 - 6 1 4 i)n d i c aq u e h i h a d u e s c l a s s e sd e p e l i c á ,u n que només menja peix i un altre que habita al desert i només menja v e r m s , a fi r m a c i ó q u e p o t p r o v e n i r d ' u n a r e m i n i s c é n c i ad e l a c i t a c i Ó b í b l i c a d e l l l i b r e d e l s P s a l m s . A q u e s t e sd u e s v a r i e t a t sd e p e l i c a n sl e s a e B a r t o l o m e uA n g l i c c t r o b e m d e s c r i t e si d e t a l l a d e se n I ' e n c i c l o p é d i d (De prop. rerum,Xll, XXIX). L a l l e g e n d ad e l p e l i c á e s r e p e t e i xd e f o r m a l i t e r a l e n e l s b e s t i a r i s m e d i e v a l sB. d A ( S e g r e1 9 5 7 ,5 5 ) I ' i n c l o uc o m a s í m b o ld e l a n a fr a q u e l e dama ha creat en el cor de I'enamorati que no pot guarirsi no és amb la bona voluntat d'aquella.És a dir, atorga una nova quatitatdivina a la d a m a , l ' ú n i c aq u e p o t d o n a r o l l e v a rl a v i d a a I ' e n a m o r a tE. l s b e s t i a r i sd e G u b b i o( C a r r e g a1 9 8 3 ,1 1 5 ) i B V ( R a u g e i1 9 8 4 , 1 6 7 ) f a n r e f e r é n c i a I ' a u

358

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

amb una moralitzaciódiferent cada un: el text de Gubbio conservala c o m p a r a c i ód i v i n a ,t a n m a t e i xe n B V e l p e l i c á n o s i m b o l i t z aC r i s t s i n ó l a ¿ . 3 2 2 E l m o t i u d e l p e l i c á r e l a c i o n a ta l . l e g ó r i c a m e n t dualitat cos-ánim amb la propietatdel amb el misteri de la resurrecció,té concomitáncies lleó, animal al qual també s'atribulala capacitatde tornar la vida als cadells que suposadamentnaixien morts. Ambdues llegendesposen en lloc preminentde I'escalade valoracióaquests dos animals,encara que el pelicá es considerauna au més modesta i sense les característiques d e n o b l e s aq u e s ' a t r i b u e i x e an l ' á g u i l a ,p e r e x e m p l e .A m é s , e l p e l i c á torna la vida als ocells en un acte de penedimentper haver-losmatat primeren un atac d'ira, fet que li lleva el carácternoble i magnánimque hem vist en el lleó. BT i BC repeteixenque la característica més rellevantd'aquestaau és que la mateixa mare mata els f ills nadons ,,per ira e per gran i n i q u i t a tq u e n ' h a , a l c i u - l o st o t s , e e s t a n a x í m o r t s t r e s d i e s . E p u y s l a mara plany molt sos fills e coneix que mal ha fet, e fer-se del bech als pits tro que és morta e la sua sang escampa's sobra sos fills, e m a n t i n e nttó r n a n v i u s , , ( A , p á 9 . 1 0 9 ) . L a c o m p a r a c i óc o n s e r v ae l s e n t i t a l l e g ó r i c o r i g i n a l :e l p e l i c á e s p o t comparara Déu, (qui com hac creat lo primer home en peradísterrenale l i h a c d a d a c o m p a n y i aa, x í c o m e l l l a l i h a c d e m a n a d ae, e l l e n c o n t i n e n t se levá en contra son creador,,[glossael Génesi].Quan Déu va veureque e l s s e u s f i l l s m o r i e ni a n a v e na I ' i n f e r nv, a e n v i a re l n o s t r es e n y o rJ e s ú s ..qui escampála sua sang dolsa, ab la qual untá e ressucitátots aquells qui eran stats sos fills e qu¡ ho devien ésser fins a la f¡ del món. E e n t e n e n - s ep e r f i l l s d e D é u t o t s a q u e l l sq u i h a v i e nf e t a e f a n l a v o l u n t a t d e D é u , c a r a q u e l l sq u e n o h a v i e nf e t a n i f a n v o l u n t a td e D é u n o s ó n f i l l s n i D é u l o s r e s u c i t a "( A , p á g 1 0 9 ) . El text B confon sovint Déu amb Jesucrist.També N els confon

322 ¡i I ' E s p e r i tS a n t descendentem tornaen forma de colom en la Pentecosta. L a c o m p l e x a s i m b o l o g i ad e l c o l o m i l e s n o m b r o s e sr e f e r é n c i e s bíbliquesconstitueixenuna de les fonts més importantsdel Physiologos grec, on s'atorgaa aquesta au una rellevánciatan especialque en els bestiarisi en els textos posteriorss'erigirácom una de les figures més i m p o r t a n t sd e l s l l i b r e s d ' a n i m a l s . La versió B del Physiologus basa el capítoldedicat al colom en la descripcióde les diferentsvarietatsque n'hi ha; segons aquest text, hi ha coloms de diferents colors que representenla gran quantitat de flsl5 quals poblesi de nacionsque formen part de I'esglésiade Q¡i51,338 el més important és el blanc que significa sant Joan el Baptista, . ' a i g u ai p r e c u r s odr e C r i s t i q u e v a i n s t i t u i re l s a g r a m e n d t e l b a p t i s m eL e l c o l o m e s t a n r e l a c i o n a t se n e l s t e x t o s d e l s b e s t i a r i s , j a q u e

337una mica més llunyana,peró també relacionada,trobem la ltegendade Zeus convertiten que provenend'un fál.liques cigne,seductorde Leda.Semblaque el colomteniatambéconnotacions evangeliapócrif(Rowland1978, 43). 33ee¿fl¿color té una atribució: quidem significatlegem quasi nigro colore,id est "Primum propter obscuros sermones et interpretabilemscientiam. Deinde Sturninus color significat diversitatem Aeriuscolor Heliamsignificat,qui raptusest per aera ¡n curru duodecimprophetarum. in cilicio usquead caelum.Cinericius Niniuvitis praedicans autemcolor significatlonam prophetam, uitae.Aurosuscolor et cinerpoenitentiam est ei a dominopraesidium agendam,quo factoconcessum dixerunt:Scito, non nisi tres puerossignif¡cat, qui spiritumdei verum habentesregi Nabugodonosor Melenus rex,quia nos deos tuos non colimus,nequeimaginemaureamquam erexistinon adorabimus. uero color est Heliseus[...] Stephanitus uero Stephanusest, primusmartyr,qui post accept¡onem Sanct¡sp¡rituChristumin dexterapatrisvidere meruit.Rubeuscolor significatdomini passionem'. ( C a r m o d y1 9 3 9 , 5 3 - 5 4 ) .

388

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

p u r i f i c a c i óT. a m b é a p a r e i xe n e l P h y s i o l o g o s c o n s t i t u e i x e n - usní m b o ld e anomenat"peridexion,,.Aquest arbre la relacióentre coloms i un arbre pels coloms. El drac, enemic d'aquestesaus, la un fruit dolg i estimat I'arbre reflectida en la intenta agafar-les,peró, quan veu I'ombra de els coloms. Aci Crist rcfta, agafa tanta por que fuig i no ataca que tenen fe' simbolitzaI'arbre i els coloms aquells Entre els escriptors naturalistes clássics, AristÓtil descriu salvatge,de diferentsespéciesde coloms (544b), com són el comú, el color negre, el torcag, I'espéciemés gran de totes, I'anomenat"énade", que segueix el torcaq en grandária,i la tórtora, que és la més petita' quals E l i á ( l V , 2 ) i n c l o u d i v e r s e sf a u l e s s o b r e a q u e s t e sa u s , e n t r e l e s destacauna on assenyalaque els coloms són les aus preferidesde la posseeíxen, deesa Afrodita.Plini, en canvi, esmentauna gran virtut que com és la castedat(X, 52), virtut que el Physiologus atribueixa un altra espéciede colom, la tórtora,i que no apareixen el bestiaricatalá. S a n t l s i d o r ( X l l , 7 , 6 1 ) c o n s i d e r aq u e e l s c o l o m s s ó n o c e l l s d e l s q u a l s e s p o t e x t r e u r e u n b o n e x e m p l e p e r a l s c r i s t i a n s :" C o l u m b a e dictae,quod earum colla ad singulasconversionescolores mutent, aves m a n s u e t a ee, t i n h o m i n u mm u l t i t u d i n ec o n v e r s a n t e sa, c s i n e f e l l e , q u a s antiqui venerias noncupabant,eo quod nidos f requentent,et osculo a m o r e mc o n c i p i a n t ,l,-.r o b e me n s a n t l s i d o r u n a a l l u s i ó a l a c r e e n q aq u e d'un bes. els colomsconcebena conseqüéncia L , A v i a r i u m ( p r i m e r l l i b r e d e l D e B e s f i i s )d e d i c a f i n s a u n t o t a l d'onzecapítolsdiferentsals coloms,on descriucada una de les espécies a t e n e n ta l c o l o r d e l s a n i m a l s .E l t e x t d e l B e s t i a r id ' O x f o r dq u e v e n i m c i t a n t a l l l a r g d ' a q u e s t t r e b a l l ( m s . A s h m o l e 1 5 11 ) i n i c i a l a p a r t dedicadaa les aus amb una llarga descripciódels coloms presa quasi literalment del De Bestiis et atiis rebus. Alguns dels capítols estan d e d i c a t sa l a f i s i o l o g i ad e I ' o c e l l ,d ' a l t r e sa l e s d i f e r e n t sv a r i e t a t sq u e existeixeni d'altresa la relaciÓde I'au amb altres ocells' El colom apareix en els tractats enciclopédicsdescrit com una au modélicai venerada perqué és una representacióde I'amor' El que

389

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

que el colom és De prop. rerum és I'observació sorprénde la lecturadel q u a n l a s e n e c t u d e l s i m p e d i e x c o n c e b r e ,e s t e r r i b l e m e n lt u x u r i ó s i ( x l l , v l ) M é s i n t e r e s s a nrte s u l t al a d e s c r i p c i ó d e d i q u e na i e r - s e b e s a d e s vida i els costums propis que ta l'autor respecte a les formes de a les propietatsmédiquesde d'aquestsocells. També dedica un apartat de la carn de I'ocell'De gastronÓmic la sang dels colomsi a I'escásvalor coloms permetiaun estudi més tot agÓ es dedueixque la proximitatdels del Llíbre del Tresor profund i real sobre aquests animals. El capítol de les utilitzadesen els dedicat als coloms no conté cap referéncia se'ns parla de la manera tractats anteriors i, com a tret original, mitiangant el canvi d'hábits d,augmentar ta pobtació de coloms 1976, 64-65)' a l i m e n t a r i s( c a r m o d y 1 9 4 8 , 1 4 4 ' , W i t t l i n el colom apareix En el Bestiari francés de PT (vs. 2389-2545) de la citació evangélica relacionat amb el baptisme, reminiscéncia aquestaau amb la puresa referenta Sant Joan el Baptistaque compara de crist i' en el mateix divina. També representala f igura simbÓlica p e r i d e x i o n i I ' e n e m i s t a tc o l o m s c a p i t o l ,s ' i n c l o ul a l l e g e n d ad e I ' a r b r e la mateixa simbologia drac. GC (vs. 2883-3174)i PB (lll, 275) recullen colors' c r i s t i a n ai l a d e s c r i p c i ód e l s c o l o m s d e d i f e r e n t s NoapareixenBdA,possib|ementperlasimbo|ogiadivinatan On sí el retrobaremés estrictaque s'havia establertsobre aquesta au' en BV i en les versionstoscanes: Los coloms sí han moltes bones natures' La propiotade la columba es aytal qu'ilh permanVo|entiersobrelasaygas,aEoqu'ilentre|esqua|sn'anUnademo|tgran so és que e|ls se posenVo|enters aventatge, poysa Veser |,Umbrade |,esparviervo|ant perl'ayre,que,vistal'umbradeluy,poysaprésd'ayga'pertalquesialgunalgellde 'uce||o f eridore.) |os venia cassa (BT, e f ugir, car iIh declinarplus scootriament que ells dessús,qui los volgués pendre' tem totavia que l,espatvierprena ley; e veesenla ombrasua en I'aygae poguessen ayQoes segnal de grant prevesenga(BV, 181).fugirláonsevo|guessen(versiÓA'125)'

L'aigua simbOlitza.,providéncia,,iaixí 390

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

('com lo colom quis sab

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

fer mal, axi deuríamnós haver gardardels ocells de cassa qui li deuen nostrosfets, qui és una de les pus altes virtuts que irovidénciaen tots pot hom Scapar a molts perills hom puscha haver, car per providéncia p r e v i s i ó ) " 'G r á c i e sa q u e l i p o r i e n v e n i r ( p e r p r o v i d é n c i ac a l e n t e n d r e pot escapardels perillsidels a q u e s t av i r t u t d e , , p r o v i d é n c i a , I, ' h o m e aquesta virtut paranysque li posa el diable i aquetls que no fan cas a m a t e i x am o r a l i t z a c i ó : v i u e n e n ( g r a n s g u e r r e se c o n t í n u e s , .B V d ó n a l a go eS a saber que nos deven istar e ,,Nosdevem far enaysi curioSament, lui, que lo diavol' demorarque nos poysansquivarlo diavol e li agait de enganivolament; enemic de tota ['umana generacion,non nos decepia aytal prevesenqanos deven aver))' a La mateixa apreciacióque hem constatat en el capítol referent que el BC dedica al l'águila,podria aprofitar per a resumir el capítol i cristiana'tan colom. Una au tan carregadade simbologiaancestral gairebé observada i detallada en els bestiaris llatins medievals, a element desapareix.Només conserva la relació amb I'aigua, com p u r i f i c a d o ri , i m p l í c i t a m e n tr,e l a c i o n a ta m b e l b a p t i s m e ' L a s i m b o l o g i a de les divina ha desaparegut,també sembla no tenir coneixenqa i també han citacions bíbliques que proliferaven en altres textos i d e l i t a t i d e fe d e s a p a r e g u t o t e s l e s p e t j a d e s d ' a m o r e s p i r i t u a l ,d e f Podríemdir que la figura del colom religiosaque el colom representava. fet s o f r e i x u n p r o c é s d e l a i c i t z a c i óa p a r t i r d e l s t e x t o s e n c i c l o p é d i c s , i el que influiráen els textos de bestiarismés tardans,com són el toscá v a l d é s . N l t a n s o l s a q u e s t d a r r e r t e x t , d ' u n c o n t i n g u tm í s t i c o - r e l i g i Ó s divina tradicional' i m p o r t a n t ,n o r e c u p e r at a s i m b o l i t z a c i Ó que una T a m b é r e s u l t a s i g n i f i c a t i uc,o m h e m e s m e n t a tm é s a m u n t conjugal i varietat del colom, la tórtora, caracteritzadaper la fidelitat de per l,amor que manifestaa la Seua parella,no aparega en el llistat la bésties del BC, quan aquesta sí apareix at model toscá' Tanmateix' de I'au tórtoraserá una au ben conegudaen la poesia lírica i el motiu

391

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

t r i s t ai f i d e l a p a r e i x e r áe n m o l t e s c o m p o s i c i o nds e c a n q o n e r . 3 3 s

2 . 2 . 3 8 .E s t r u Q L'estrugdevia ser una au ben estranyaper als habitantsde I'Europa occídentalmedieval,tot i que la descripciÓque donen els textos no és del tot errada, ja que representaun animal a m¡g camí entre les aus ¡ els animalsde terra. És descritacom un gran ocell, amb ales grans, que no pot volar i, en canvi, té uns peus aptes per a caminar i córrer pel desert.Sobre els hábits d'aquestanimal,hom creu que abandonaels ous enmig del desert i el sol és I'encarregatde produir el naixementdels ocellets.La inclusiód'una au com l'estrugen els textos dels bestiarises f a r i a , s e g u r a m e n t ,p e l c o n e i x e m e n ta I ' O r i e n t M i t j á d e l e s q u a l i t a t s divines d'aquesta au, una de les més afavoridesper les influéncies a s t r a l s ,t a n t d e l p l a n e t a S a t u r n , c o m d ' u n e s t e l a n o m e n a t " V i r g i l " ( C h a r b o n n e a u - L a s s1a9y9 1 , 2 7 5 ) . Apareixper primeravegada en la versió B del Physiologus(Asslda) l l a t í a m b u n a g r a n q u a n t i t a td e c i t a c i o n sb í b l i q u e se n c a p q a l a d epse r u n a d e l p r o f e t a J e r e m i e s( 8 , 7 ) : , , E t a s i d a i n c a e l o c o g n o u i tt e m p u s s u u m ) ) (Carmody1939, 48)s+0.Segonsel Physiologusté ales perÓ no vola, les potes són com les del camell i en grec s'anomenastructocamelon.La llegendasobre I'estrugque abandonaels ous en el desertes troba en Job ( 3 9 , 1 3 - 1 7 ) s e m b l a q u e v a s e r a p r oift a d a p e r I ' a n Ó n i ma u t o r d e l Physiologus; il lustra, a més, els ideals de vida contemplativaque aI legóricament simbolitza ['au. Precisament aquests ideals es c o n c r e t e ne n l e s c a r a c t e r í s t i q u eqsu e I ' a n i m a l : I ' o b l i t d e l e s c o s e s

33ela versiótoscanaN inclouun extenscapítolsobre els coloms¡tot segultun altre també extensíssim sobre la tórtoraque s'apartendels altres texlos toscansi catalá. 34oLa Vulgafa tradueix cigonya, que és la lectura canÓnicaactualmenl:"Milvus in caelo cognovittempus suum, turtur, et hirundo,el ciconia, custodierunt tempus adventissui: populus autemmeus non cognovitiudiciumDomini,

392

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

al cel. L'estruqté la mundanesi la recercade Déu adregantels ulls cap de la p r o p i e t a td e c o n é i x e r e l s e s t e l s i c o n c r e t a m e n lta c o n s t e l ' l a c i ó Verge o Virgítia,tal i com li atribuienels grecs'341 Una altra característicaatribulda a I'estrug és la capacitat de natural m e n j a rf e r r o , c o s a q u e i n s i n u aP l i n i e n e l s e u t r a c t a t d ' h i s t o r i a propietats (X, 1). Els altres tractats naturalistesno esmentencap de les que apareixenen el Physiotogussobre I'estrug,per la qual cosa sembla que la introduccióde I'au en I'obragrega té un origen claramentbíblic. S a n t l s i d o r ( X l l , 7, 2 0 ) d ó n a u n a e t i m o l o g i ad e l n o m d e I ' a u i les esmentael fet que abandoneels ous, perÓ no diu res en relació nomine c a p a c i t a t sm á g i c o - a s t r o l Ó g i q udees I ' a n i m a l : " S t r u t h i o g r a e c o d i c i t u r ,q u o d a n i m a l i n s i m i l i t u d i n ea v i s p e n n a s h a b e r e v i d e t u r , t a m e n projecta de terra altius non elevatur. Ova sua fovere negligit, sed t a n t u m m o d o f, o t u p u l v e r i s a n i m a n t u r " ' E l c a p í t o l3 7 d e l ' A v í a r i u m ( l l i b r e I d e l D e B e s t i i s f)a u n a d e l e s descripcionsmés extensesde I'estrug,pren com a base la citaciÓbíblica de Job i la comparaamb aus com el falcó i la fotja'3+z La llunyania i I'estranyesaque podia representaraquesta au a com Latini es limiten a reproduir les Europa f ará que enciclopedistes virtuts que el Physiotogus atorga a I'estrug: la relació amb una c o n S t e l l a C i oe s t e l a r a n o m e n a d a ' < \ , / i ¡ g i l s "I,' a b a n d ó d e l s o u S e n e l perÓ que desert, la constituciósingutard'aquest ocell que no pot volar

34isfl96 ergo animal,cum uenerittempussuum ut oua pariat,eleuatoculossuos In caelumet stellailla uidetsiste||ail|aquaediciturVirgi|iaascend¡t;nonenimponitouasuainterranisiquando oriturin caelo' (versiÓB, Carmody1939' 48)' s42(Accipitr¡squippe et Herod¡i parva sunt corpora sed pennis densioribusfulta' et idcirco quod levet' At contra struthio cum celeritaletransvolat,quia eis parum inest quod aggravet,multum ¡psa pennarumpaucitas appetat' raris pennis induitur,et imman¡corporegravatur,ut etsi volare electorumpersona accipitre et Bene ergo in herodio molen tanti Corpor¡sin aere nonsuspendat. non possunt'sed esse contagio culpae qu¡ quandiuin hac vita sunt,sine quantulocunque s¡gnif¡catuf, quae illos in superna suppetit, cum e¡s parumqu¡d inest quod deprimit,multavirtusbonae actionis gravent["] quae multa perpetrat quae levent, hypocrita,et si qua facit pauca sustollit.Enconlrario multitudo hypocritae parvum bonum quia Pucae igitur pennae struthioniscorpus non sublevant, P r a v a ea c t i o n i sg r a v a t " .

393

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

corrento bé amb dos (ongles>rQUeté a les tS defén dels perseguidors que I'estruqmenia tles, agudes i punyents.Latini recuperala creenqa e r r o i p o t d i g e r i rq u a l s e v o cl o s a ( c a r m o d y 1 9 4 1 , 1 5 3 ; W i t t l i n 1 9 7 6 , 7 6 t7). Aquesta propietat també I'esmenta Anglico (De prop' rerum, Xll, que hem vist atribuldes XXXlll), al costat de les altres característiques de virgilae que, cel physiotogus,com és la relacióamb la constel.lació segonsI'autor,correspona les Pléiades. Els bestiaris de tradició f rancesa més antics no afegeixen cap novetaten la descripcióde l'estruqi els hábits d'aquestanimal. El text de PB, en canvi, dedica a aquestaau dos capítols.El primer,encapgalat pet nom d'Assida (llt, 257), segueix ta descripciÓdet Physiologus respectea I'abandódels ous fet que coincideixamb I'aparicióen el cel d e I ' e s t e l a n o m e n a t, , V i r g i l e , ,t;a n m a t e i x ,l a d e s c r i p c i Óf í s i c a d e I ' a u t é de la com a font una cita del profeta Jeremies, presentant-nos-la manera següent: .,céle beste a le col e la teste comme chisnes, et jambes cortes,et les piés fendus come une vache; et le cors de groSSeS (ll' l u i e s t t e l s c o m e d ' u n e g r u e , e t l a c o e e n S e m e n t " 'L ' a l t r e c a p í t o l 197) encapgalatpel nom d'Ostrische recupera la creenga que aquest animal menja ferro, té coll i bec de cigne, potes d'ase i peus de cérvol' La descripcióde I'abandódels ous en el desert és la mateixaque la del capítol de l'Asida, si bé ací no esmenta el paper de I'estel.Amdues descripcionsens porten a la conclusió de la desconeixenqad'aquest animala I'edat mitjana. BdA (pág 85) fa un petit esment a la deixadesade I'estruqen r e l a c i ó a l s f i l l s i a l p o d e r v i v iifc a d o r d e l s o l . L ' e n a m o r a te s c o m p a r a amb els ous i es planyde I'abandóque ha sofertper part de la dama' L a d e s c r i p c i óq u e p r e s e n t ae l B e s t i a r i d e G u b b i o ( C a r r e g a1 9 8 3 ' 1 3 5 ) , c o m t a m b é l a m o r a l i t z a c i óc r i s t i a n as Ó n c o m p l e t a m e net s t r a n y e s petits a tot el que hem vist en textos anteriors.Segons aquest text, els d e l , e s t r u gs ó n e m p r e s o n a t es n u n a a m p o l l ad e v i d r e i p e r a l l i u r a r - l o s ' el pare (l'ocelladult) va a buscar-losal desert i amb la Sang d'un verm q u e c o n e i x t r e n c a I ' a m p o l l aL. ' e s t r u qs i g n i f i c aD é u , e l S f i l l s l a g e n t i e l

394

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

verm Crist. L'Acerba reprén la creengaque I'estrugs'alimentade ferro i afegeix que, una vegada han nascut els seus fills, I'estrug,penedit per I'abandó e n q u é e l s h a v i a d e i x a t ,e l s m i r a a m b e l s u l l s h u m i l i a t( f o l . 6 6 v v s . 1 6 21 i 67r, vs. 1-14). BC segueixel model de BT (N no l'inclou)en la descripcióde I'estrug: Lo strugsí és un gran ogell,e ha alles, mes no pot volar,e ha fets los

ilT#.iffi t'Lr:rrryÉ*: :ffiiTt*ffirl:iriilTrí que los sturgsón nats; e per lo poderde Déu lo sol scalfaaquellsous tant fins que los sturgsón nats (Panunzio1963,126).

La comparació amb comportamentshumans es realitza en els termessegüents:de la mateixamanera que l'au mira vers el cel, I'home ha de mirar cap al cel i lloar el nostreSenyor,és a dir, som davantd'un e x e m p l ed e l s m o l t s q u e e x h o r t e na u n a v i d a c o n t e m p l a t i v a . El text B no presentavariantsmés que I'afegitd'una cita bíblicaque apareixadaptadaen A i explícitas¡ $.3a3 L'exemple de I'estrug relacionatamb la vida contemplativaés un dels que han passat a BT i a BC amb menys canvis en relacióamb les primitives versions del Physialagos. El fet que es tracte d'un animal e s t r a n y , p o s s i b l e m e n ta j u d a a l a c o n s e r v a c i ó d e l a s i m b o l o g i a primerencai a que no eS done marge a la imaginació,perqué tots els textos conserven, més o menys d'igual manera les descripcionsmés t r a d i c i o n a lds e I ' a n i m a l .L ' ú n i c q u e s ' a p a r t ad e l s c á n o n s é s P B , p e r Ó l a descripcióque aquest fa no té éxit en textos posteriors.Malgrat les c o n n o t a c i o nass c é t i q u e d s ' a q u e s t aa u , B V n o l a i n c l o u .

s43Aquestacita fa referénciaals beneficísque el bon cristiápot aconseguirsi compleixamb els Déu nos ho retrásent dobles, seusdeuresde cristiá.uCarsi nos donamalmoynesab bon enten¡ment, vostresbéns per amor de qui desemparats axí con Déu ho dix en lo Evangelialls apóstols:"Vosaltres o menysa Mat 19,29: perdurable posseirets"". més per vida Correspon mi, cent ne rebrets una, e patrem, matrem, aut uxorem,aut aut vel fratres, aul sorores, aut "Et omnis qui reliqueretdomum, filios,aut agros,propternomenmeum,centuplumaccipiet,et vitam aetelnampossideb¡t,.

395

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

2 . 2 . 3 9 .B a l e n a Balena,cetus, aspischelone,etc. són noms que rep aquest cetaci al llarg dels bestiaris medievals,sempre relacionat amb la llegenda , e g r a n s i d e s p r o p o r c i o n a ddeism e n s i o n s s e g ü e n t c: o m q u e é s u n , , p e i x , d es confon amb una illa sobre la qual els mariners desembarqueni acampen.Quan I'animal se n'adona, mata els marins que han gosat en una illa tan estranya i, fins i tot, fer foc sobre el "desembarcá,r¡> llomde la béstia. La versió grega í les llatinesdel Physiologos contenen referéncies d e l a l l e g e n d as o b r e l a f e r o c i t a td ' a q u e s t ab é s t i a e n v e u r e ' s , , i n v a d i d a " , e s c e n a b e n p o p u l a r i t z a d ap e l s b e s t i a r i sp o s t e r i o r s .A c í l a i n t e r p r e t a c i ó é s l a s e g ü e n t :l a b é s t i a s i g n i f i c ae l d i a b l e i e l s m a r i n e r se l s i n c r é d u l s que no tenen precauciói no s'adonende les obres dolentesi enganyívoles d e l d i a b l e . U n a c a r a c t e r í s t i cqau e a f e g e i x e nl e s v e r s i o n sl l a t i n e sB i Y és la bona olor que surt de la boca del cetaci,que fa atraureels peixos petits. Recordemque aquesta mateixa característicaI'hem vista en la panteraperó amb un sentit positiu. S e m b l aq u e l a l l e g e n d ad e l c e t a c i m a r í e n f o n s a d o dr e n a u s v e d e l p a s s a t g e b í b l i c d e J o n á s i l a b a l e n a ( J o n á s , 2 , 1 - 11 ) , s i b é e l Physiotogusno ta referénciaa aquesta históriabíblica (McCulloch1962, 9 1) s + + H e m t r o b a t e n e l s n a t u r a l i s t e sc l á s s i c s r e f e r é n c i e sa l s c e t a c i s an dels pocs r e a l si f a n t á s t i c se, n t r e e l s q u a l s ,l a b a l e n a ,é s c o n s i d e r a d u v i v í p a r sq u e v i u e n e n l a m a r ( E l i á , l X , 4 9 ) . T a n m a t e i x ,n o h e m t r o b a t a l . l u s i o n sq u e p u g u e n r e m e t r ea u n o r i g e n c l á s s i c d e l a l l e g e n d aq u e descriuel Physiologosi, com en el cas de I'estrug,ens decantemper un orígen bíblic.

3aa[,¡¡ sslufli més extenssobre I'origende la llegendade la balenaen els clássicsi el pas a la l i t e r a t u r am e d i e v a l és el de CorneliaCoulter(1926,32-50).

396

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

S a n t l s i d o r ( X l l , 6 , 7 i B ) , d i s t i n g e i xb a l e n ad e c e t u s . L a p r i m e r aé s muntanyaenmig del una gran béstia marina.La Segona,que sembla una que en el tractat De Í1at,és la béstia relacionadaamb Jonás. El capítol a B e s t i i s ( l l , 3 6 ) c o r r e s p o na l a c e t u s d e s a n t l s i d o r é s e l d e d i c a t l , a n i m a fa n o m e n a l a s p i s c h e l o n e ,e l q u a l e S d e s c r i u " b e l l a a q u a t i c a , h a b e n t ep a r t e m f i g u r a e a s p i d i s ,p a r t e m t e s t u d i n i s c; h e l o n i c h e l o n e e n i m e s t t e s t u d o b e l l u a m a r i n a ; c u j u s e t i a m i n s e q u e n t io p e r e m e n t i o f i e t , , . Esmentatambé I'aparengad'illa quan és al mig del mar i la flaire suau que surt de la boca i que atrau els altres peixos. El text sobre ta balena no ha sofert massa canvis, per tractar-se, c o m e n a l t r e s a n i m a l s ,d ' e x e m p l e sm o l t d e f i n i t s i e s t a b l e ¡ 1 s . 3Eal5q u e ha canviat més és la denominacióde I'animal: aspidocheloneen el physiologos grec, alternantamb aspidotestudo en el llatí; cetus en PT; C e t u sa b a l e i n ee n G C ,c o n i eo c o v i e e n P B . 3 a 6 El text de BdA (Segre 1957, 99) reprodueixla llegendade la balena i la comparaamb la mort d'amorque esperaa I'enamorat. assasSina E n e l B e s t i a r i d e G u b b i o( C a r r e g a1 9 8 3 , 1 5 3 ) é s u n s í m b o lc l a r d e l diable; BV (Raugei 1984, 223) arriba a dir que sobre la balena naixen legnas e herbas (també el Ltibre del Tresor creu que en el llom de I ' a n i m a cl r e i x e np e t i t s a r b r e s i h e r b e s )i a i x í I ' e n g a n yd e l s m a r i n e r sq u e l a c r e u e nu n a i l l a e s p r o d u e i xm é s f á c i l m e n t . Si bé la balena representavael diable en els bestiarismés antics, en BV i BT (N no incloula balena)la comparenamb el món. BC ho descriu d e l a m a n e r as e g ü e n t :. , q u e a x í c o m l a b e l l e n af a p a r i r t o t s a q u e l l sq u i s,i fien, semblantés d'aquestmón, que com més hom S'i fia, aytant més é s e n g a n y a t , ,I.B V : , , L a b a l e n as i g n i f i c aa q u e s t m o n t ; d o n t t u i t a q u i l h l i cal creon aver troba repaus en aquest mon Son engana en li lor fals

3a5J¿¡¡p6gel Llibre det Tresor dóna re{erénciesmés extenses sobre et cetaci. L'original francésI'anomenacete (Carmody1941, 129), mentre que la traducciÓcatalan I'anomena"peix mullaro ceté que és balena"(Wittlin1976,41). saogq[¡s aquestnom tan estrany,hi ha la hipótesique és producteuna alteraciÓde maclovia, 1956' 100-101)' bestiallegendária que habitavaa les costesde SaintMalo o Maclou(McCulloch

397

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

traspassivolse cagivols"' El desirer,car iotas las cosas mondanasson de la balena amb aquells text catalá relacionala simbologiamundana perdrani, si les perden' que tenen moltes riquesesi confienque mai les final que se'n deriva ve a ho planyenmés que un pobre. La moralització en aquest món, dit que aquell que més riquesesi béns vol aconseguir més s'allunyade Déu i dels deuresdel bon cristiá. parla dels ja El text B és més coherent en la moralització, que personatgescom enganysdel món i dels enganysa qué estan sotmesos personaamb qué més els príncepsi els reis que poden ser traits per la és més directe' c o n f i e n .A f e g e i xa m é s , d u e s c i t a c i o n sb í b l i q u e si e l t o fi n s i t o t s e m b l a s e r m o n í s l i Ú 4 7 .

2 . 2 . 4 0 .V o l P gairebé Volp en la versió catalanaA, Guineu en B. Símbotnegatiu' i la gran d i a b ó l i c .É s u n a n i m a l a l q u a l s ' a t r i b u e i xl a f a l s i a , I ' e n g a n y És la astúcia per portar a terme tota classe de manifasseries' i d'un protagonistade faules on es reuneixenaquests atributs negatius antiheroi'el dels llibres més popularson aquest animal apareix com un faules del Romande Renart.El podem trobar també intrigant en les Ltibre de tes bdsfiesde RamonLlull' animal i que La imatge més generalque els bestiarisdonen d'aquest ja apareixa les versionsgrega i llatinesdel Physiologos'és la següent: quan té fam, s'embrutade terra roja, que sembla sang i es deixa caure pensant com si fos morta. Altres bésties, sobretot ocells, s'hi apropen que és morta i aquesta aprofitaper menjar-les.Fins i tot, la imatge de

I'Evangeli: sa7fl ts¡t de B és el següent:"Axí ho diu nostresenyorJesucristen la paraulade los sercant que vas home de mesquí més haurá,més li será demanat'(Lluc12,48). E donchs vas' e' com méS auráS'ab gransornamentS de aquestSegleCatiu,que tot nu hiCvenq e tot nu le'n diu en lo Evangeli: Jesucrist Senyor maiordolorte n'anirás,demanaa Déu 90 que t'á manat'Nostre de tot mal-' -ací, compliment mÓn' 'Demana aquest en de tot bé lo regnede Déu, e auráscompliment si á Oéu vols ésser¡s¿¡',(Mat.6, 33).

'Qui

398

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

la rabosa aparentmentsense vida i envoltadad'ocells és una de les representacionsgráfiques que més es repeteixen als textos dets b e s t i a r i si u n a d e l e s m é s s i g n i f i c a t i v e s . La rabosa simbolitzael diable i tots els pecats i els vicis que c o m p o r t a c, o m s ó n e l s p e c a t s c a r n a l s ,l a i d o l a t r i a ,l a f a l s i a , e l r o b a t a r i , , t c . ( C a r m o d y1 9 3 9 , 2 9 - 3 0 ) . 3 4 8 e l s h o m i c i d i se L'astúciade la rabosa era ja ben conegudapels clássics,entre els q u a l sd e s t a c aI ' o b r ad ' O p i á ,H a l i e u t i c a ( C a l v o1 9 9 0 , l l , 1 0 7 ) . E l i á ( V l, 2 4 ) relata ta manera de caQarde les raboses,que coincideixamb la imatge que mostra el Physiologus i que contribueixa donar carácter negatiu i d'antiheroia aquesta béstia. S a n t l s i d o r ( X l l , 2 , 2 9 ) r e l a c i o n aI ' e t i m o l o g idae l n o m v u l p e s a m b l a , , v o l u b i l i t a t i"f a l a d e s c r i p c i ós e g ü e n t : " v u l p e s d i c t a , q u a s i v o l u p e s . E s t e n i m v o l u b i l i sp e d i b u s ,e t n u n q u a m r e c t i s i t i n e r i b u s ,s e d t o r t u o s i s a n fr a c t i b u sc u r r i t , f r a u d u l e n t u ma n i m a l , i n s i d i i s q u ed e c i p i e n s .N o m d u m h a b u e r i te s c a m , f i n g i t m o r t e m ,s i c q u e d e s c e n d e n t e sq, u a s i a d c a d a v e r , de aves rapit, et devorat,,, on dóna a conéixer les característ¡ques I ' a n i m a l q u e m é s e s p o p u l a r i t z a r a nf r: a u d u l e n t a ,f a l s a i t o r t u o s a . E l 'fa el t r a c t a t D e B e s t i i s( l l , 5 ) r e c u l l l a d e f i n i c i ói s i d o r i a n ai t a m b é h o B e s t i a r i d ' O x f o r d( 2 3 r ) t o t i c o n s e r v a n t a s i m b o t o g i ad i a b Ó l i c a . No apareix en el Ltibre del Tresor, mentre que al tractat enciclopédicde BartolomeuAngtico, I'autor comenta que la gola de la v o l p é s t a n g r a n q u e p o t a r r i b a ra m e n j a r e l s f i l l s p r o p i s . É s a n i m a l c o r r u p t e ,v e r i n ó s i d ' h á b i t s r e b u t i a b l e s ;l a b é s t i a m é s r e b u t j a b l ed e totes les aparegudesen els textos animals(De prop. rerum,XVlll, CXll)E l s b e s t i a r i sd e l a t r a d i c i ó f r a n c e s a n o i n c l o u e nc a p m o d iifc a c i Ó , tret de GC (vs. 1307-1374)i PB (ll, 207) que ja coneixenel Romande R e n a r t i a n o m e n e na m b a q u e s t n o m p r o p i I ' a n i m a l ,: ' C e S tg o p i l , q u i t a n t de set de fart,l que nos apelom ci Renart,/signefiele mal gopil,/ qui le p e o p l em e t e n e i s s i l ' r( G C , v s . 1 3 4 1 - 1 3 4 4 ) .

que parlende les obresdiabÓliques 34sEltext ve acompanyat evangeliques citacions d'abundoses i que fan al.lusióa aquestdiabÓlic animal:Herodesés comparatamb una rabosa( L l u c ,1 3 , 3 2 ) .

399

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

propi Renart' sinÓ que El text de BdA no atribueixa I'animalel nom l,anomena((gorpiex)),ésadir,alamaneraantiga'ElBestiarideGubbio clássica i ia popularitzada (Carrega 1983, 49) relata la característica relativaal diable. El Fiore la relaciona de la béstia amb la simbolització 1 9 7 5 , 1 4 0 r e l a c i o n al a amb la falsia (ulrich 1890, 35; Cornagliotti mestra en enganys' BV, a més de falsia amb la talpa) perqué aquestaés afegeix un llarg parágraf la descripciÓi de la comparaciÓdiabÓlica, volp, condicions dolentes que sobre les set condicions de la que són: ..qopa de li pe dreyt; s,atribueixentambé als hipócritesi c a n ; m a l i c i o s ae n l i m a n i a r ; d u b i t o s a a l s i o a n n a m e n t ;p u d e n t a l i v i a c i e r ae n l i f i l h " ( R a u g e i v e r u m o s ar; e s c o n d u ae n l a s s o a s h a b i t a c i o n s ; 1984, 216). més dolentesa la En BC (i també BT) apareixcom una de les bésties roia enganysi falsies.Quan té fam s'embrutade terra qual s,atribueixen en terra' e trau la lenga i se,n va > d'aquestmón, és a dir, que tots poguerennáixer i morir com fa el fénix, peró Déu no ho ha volgut per a I'espéciehumana.Tampoc BV (Raugei q u e d e r i v ad e 1 9 8 4 , 1 6 9 ) p a r l a d e l a r e s u r r e c c idói v i n ae n l a c o m p a r a c i Ó I ' a u f é n i x , s i n ó q u e I ' a u d ó n a e x e m p l ed e l l o a n g aa D é u a q u i c a l l l o a r i beneiren totes les etapesde la vida, no nomésquan som prop de la mort. La versió B de BC presentaun acabamentmés originaten relacióa la versió A. Aquestasegona versió adverteixque el poder diví és tan gran de gement carnal" tal i que pot fer generarcriaturessense > troba a I'Orient,prop del paradís.El naixementes realitza dins del riu ( - p u r e s a ,b a p t i s m e )a, m b l a v i g i l á n c i ad e l m a s c l e ,e l q u a l h i é s p r e s e n t al part pe moment delr evitar la possible irrupció del drac enemic. La comparació que se'n deriva és molt singular: ta parella d'elefants simbolitzaAdam i Eva en el paradís,on vivien sense desitjos carnals fins que van pecar i menjar de I'arbreprohibit.A partir d'ací comencen totes les passionsque destrueixenel món (Brewster1905, 487-537). La mateixaversió B del Physiologus afegeix un parágrafque relata les propietatsde la pell i dels ossos dels elefantscom a elementsque espanten les serps. La versió tlatina Y, anterior a la tlatina B, inclou d ' a l t r e sp r o p i e t a t s ,: . S i a u t e m c e c i d e r i t ,n o n p o t e s t S U r g e r e "( s i c a u n o p o t a i x e c a r - s e )i . , f ' l o r - t e n i m h a b e t c o n i u n c t u r a sg e n i c u l o r u m ,(,n o t é ae c a q a q u e a r t i c u l a c i óe n e l s g e n o l l s ) .T o t s e g u i t e s r e l a t a I ' e s t r a t é g i d consisteixa tallar els arbres on els elefants es recolzen a descansar, d'aquesta manera, si cauen ja no poden moure'Si sÓn agafats pels

405

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

cagadors. Sembla prou clar que una de les fonts de la llegendade I'elefantés la recreaciódel passatgedel Génesi referental pecat d'Adam i Eva que t a m b é t r o b a r e me n e s c r i p t o r sp a t r í s t i c sc o m s a n t A m b r o s i . 3 5 0 A l t r e s f o n t s l e s t r o b e m e n e l s e s c r i p t o r s n a t u r a l i s t e sc l á s s i c s . p l i n i d e d i c a e l s p r i m e r ss e t z e c a p í t o l sd e l l l i b r e V l l l a l s e l e f a n t s ,d e l s quals destaquemel capítol5, on parla de la vida sexual pudorosaque porten els elefantscom també de I'acte de la concepciói el capítol 11 o n d ó n a I ' e x p l i c a c i óp e r t i n e n tr e s p e c t e a I ' e n e m i s t a te n t r e e l e f a n t s i dracs. Aristótil també havia observat la manca d'articulacionsen els genolls (498a), i les estratégiesque s'havien d'adoptarper a la caga ants (610a) que no reproduimací perqué s'allunyendel text del d'elef Physiologos. Eliá parla de la virtut de la continénciai la moderació (Vlll, 17).Respectea la caga de I'elefant al icom es relata en el Physiologos,Sbordone(1936a,55-57),una vegada més, creu que la font més acceptableés la Cinegéticad'Opiá. S a n t l s i d o r ( X l l , 2 , 1 4 ) d ó n a u n a d e s c r i p c i óf í s i c a d e l ' a n i m a l i c o m e n t al e s d i f e r e n t se t i m o l o g i e sd e l n o m : Elephantum corporisvocatumputant,quod formam Graecia magnitudine montis praeferat.Graeci enim mons loQogdicitur.Apud Indos autem a voce barrus vocatur.Unde, et vox ejus barritusdicitur,et dentes ebur. Rostrum autem promiscusdicitur quo ille pabulumori admovet,et est angui similis, vallo mun¡tuseburno.

El tractat De Besfiis (ll, XXV) inclou dos capítols dedicats a l'elefant. En el primer, remet al Physiologos com a autoritat: .,Physiologosdicit de eo quod magnum intellectum habet in se, c o n c u p i s c e n t i acma r n i s m i n i m ei n s e h a b e r e d i c i t u r ' ,i p a s s a a n a r r a re l relat de l'engendrament, la naixengai la comparacióamb Adam i Eva al

35owellmann per la semblanga amb el consideraque el passatgede l'elefantila mandrágora, passatgebíblic,pot haverestat concebutper un escriptoriueu (Wellmann, 1930,41), afirmacióque corroborenSbordone(1936a,128) i McCulloch(1962, 117).

406

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

paradís.El segon dels capítols que apareix en el De Bestiis sobre I ' e l e f a n t( l l , X X V I ) c o m e n q a a m b l a c i t a c i ó e t i m o l Ó g i c ai s i d o r i a n ai segueix amb un parágraf sobre la creenqa que els elefants eren una espécie de bous que vivien a Lucánia. Després, el text descriu les a p t i t u d sd ' a q u e s t sa n i m a l s p e r a l a g u e r r a , q u e e l s i n d i s c o l ' l o q u e n torres a sobre i el temor natural dels elefants cap als dracs. Relata també l'episodide la caqa mitjangantla caigudad'arbres,perÓ no inclou cap simbolismesobre aquesta. E t B e s t i a r i d e C a m b r i d g e( P o n z i 1 9 7 1 , 6 0 - 6 3 ) a f e g e i xI ' a b s é n c i ad e s e x u a l i t a te n I ' a n i m a l , l a d o t a c i ó d ' ¡ n t e l - l i g é n cii am e m ó r i a ,i q u e é s gran adversaridel bou, perÓ tem la talpa (és popular la creenga que l , e l e f a n t e m e l s r a t o l i n s ) .L ' i n f a n t a m e net s r e a l i t z ae n I ' a i g u a i m e n t r e la femella trau et petit, el mascle lluita amb el drac. Hespecte a la c a i g u d a i a l a i m p o s s i b i l i t adt ' a i x e c a r - s e a, q u e s t B e s t i a r i r e l a t a e l s crits de I'animalquan ha caigut, i com van a auxiliar-lodotze elefants sense éxit. Només quan apareix un petit elefant i l'ajuda,el caigut pot I'elefant aixecar-se.Per primera vegada es dóna ací una exemplificació: caigut és la tlei hebrea, els dotze elefants que van en I'aiut sÓn els d o t z e p r o f e t e si I ' e l e f a n tp e t i t é s C r i s t , q u e , f i n a l m e n t ,p o d r á a i x e c a r t e m a n e r a p e t i t a p e r l a h u m i l i t a tq u e s i m b o l i t z a l o , i é s r e p r e s e n t ad ( G e o r g e& Y a P P1 9 9 1, 8 9 - 9 0 ) . La descripciódel Llibre det Tresor revela una certa coneixenqade I'animal, peró gran dificultat en descriure la seua constitució:Latini c r e u q u e l a t r o m p aé s u n b e c q u e s ' a n o m e n a< p r o l l l o S t f ei ,s,' a s s e m b l aa u n a s e r p , é s o r i g i n a r id e l ' í n d i a ,a p r o f i t ap e r a c a v a l c a ri p e r a l a guerra,és animal de gran forga i, al mateix temps, de gran mansuetud' S ó n a n i m a l ss o c i a l s ,v i u e n e n c o m u n i t a it v a n d i r i g i t sp e r u n q u e f a d e capitá. Una vegada assenyaladestotes aquestes apreciacions,passa a que havia popularitzatel Physiologos,és descriureles -característiques a d i r , l a v i d a s e n s e c o n é i x e r l a l u x ú r i a , I ' e n g e n d r a m e ndte s p r é s d e m e n j a r l a m a n d r á g o r a , I ' i n f a n t a m e n td i n s I ' a i g u a i , f i n a l m e n t , l a i m p o s s i b i l i t adt' a i x e c a r - s es i c a u , p e r q u é n o t é a r t i c u l a c i o n sa I ' a l t u r a

407

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

d e l s g e n o l l s ( C a r m o d y1 9 4 8 , 1 6 5 ; W i t t l i n 1 9 7 6 , 9 5 - 9 7 ) . La descripciómés extensaque hem trobat d'aquestanimal és la que conté et tractat De prop. rerum de BartolomeuAnglico,el qual dedica a l ' e l e f a n t r e s c a p í t o l sd e l l l i b r eX V l l l ( X L l , X L l l i X L l l l ) . E l p r i m e rf a u n a descripció física de I'animal i assenyala les qualitats de f orga, i n t e l l i g é n c i a i v a l e n t i a .E l s e g o n c a p í t o le s t i t u l a D e n a s o e l e p h a n t i si el tercer recull les característiquespopularitzadespel Physiologus s e n s e a p o r t a r c o n c l u s i o n sm o r a l i t z a n t s . L e s c a r a c t e r í s t i q u ei s l e s a l . l e g o r i e sq u e a q u e s t a n i m a l r e p r e s e n t a , tenen poques variantsentre els bestíarisde la tradiciófrancesa,perqué g e n e r a l m e n t ,r e p e t e i x e n e l c o n t i n g u t d e l e s v e r s i o n s l l a t i n e s d e l Physiologus, i principalment,la versió B. Només en GC es descriu l ' e s t r a n y af e s o m i a d e I ' e l e f a n t : " L ' o l i f a n t e s t m u l t c o r p o r u / q u a n t i l vent en un pre herbu,/hors de sa boche ist un boél,/od quei il se pest el prael,,. (vs. 3289-3292). La imatge de I'elefant caigut és una de les més utilitzadesde manera al legóricaen la poesia amorosa,tanmateixno la trobem en el text de BdA, el qual inclou, aixÓ sí, una imatge de I'elefant,la que fa referénciaa I'enemistatentre el drac i I'elefant(Segre 1957, 94-95). Els bestiarisde la tradició italiana segueixenles pautes dels anteriors i, com en altres casos, el que canvia és la comparació.EI B e s t i a r i d e G u b b i o( C a r r e g a1 9 8 3 , 4 1 ) s e c e n t r ae n l a c a g a d e I ' e l e f a nit compara el cagador amb el diable, I'arbre amb el món i I'elefantamb I ' h o m e ;a s s e n y a l aa, m é s , l a f a c i l i t a ta m b q u é e l d i a b l ep o t f e r c a u r e e n pecat el bon cristiá. BC descriula primerade les propietatsde I'elefant,és a dir la de la caqa,de ta manerasegüent: E és tant poderós,que no és algun hom qui mal ti poguésfer, sinÓque hom lo pren o I'alciuab granenginy,so és: que ell no ha algunaiuncturaen les cames, e com vol dormir,ell s'apitraen qualquearbre,per so car, si s g¡taveen terra jamés no se'n poria lavar per si mateix,e en aquestaguisa dorm e's posa tota vegadaque vol dormir.E com los cassadorstrobenaquellarbre on ell és vesat de dOrmir,serren-lq,sí que a penes Se pot sostenir;e com I'OrifantS'i vol

408

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

apitrare dormir,I'arbreli fall, e ve en terra ab l'arbreensemps,e en aquesta maneralos cassadors lo maten(Panunzio1963,132).

Hi ha dos símbolstradicionalsen aquest passatge:els cagadorssón e l d i a b l e i I ' a r b r e é s e l m ó n ; I ' e l e f a n tr e p r e s e n t aa q u e l l s h o m e s q u e basen la seua vida en riqueses.El diable es troba presenten els béns mundanals i, com més gran és la cobdícia de I'home, major será I ' a c t i v i t adt e l d i a b l e a d r e g a d aa I ' e n g a n yi e l p e c a t : ( c a r a y t a n t c o m més I'home se fia en les coses mundanes,aytant més se parteix de la a m o rd e D é u ,e D é u s e l u n y am é s d ' e l l , ' . La segona característicaés la relativa a I'infantament dels e l e f a n t s :l a f e m e l l ae n t r a e n e l r i u E u f r a t e si h i í n f a n t ae l s f i l l s , p e r q u é , si ho fa en terra ferma, no es podria aixecar.lmmediatament el mascle s'apropaal riu on han nascut els fills per por que siguen víctimesd'un drac verinósque habita al riu. La moralització que proporciona aquesta característica está relacionadaamb el perill que suposa caure en pecat, del qual només p o d e m e i x i r g r á c í e sa l a m i s e r i c ó r d i da i v i n a . F i n a l m e n tc, o n c l o uq u e p e r evitar que el diable ..enverineles nostres obres,, cal ser bon cristiá i complir amb els manaments,I'almoinaals pobres i pendre exempledels s a n t s m á r t i r s ,s i c a l . El text B afegeix un exemple després de la moralitzacióde la p r i m e r ad e l e s p r o p i e t a t sp e r i l . l u s t r a lra p o c a v á l u a d e l s b é n s t e r r e n a l s ( P a n u n z i o1 9 6 4 , 1 0 5 - 1 0 6 ) .N o i n c l o u l a d e s c r i p c i ód e I ' i n f a n t a m e ndte l s elefantsperó sí, en canvi, un curt parágrafon diu que si I'elefantcau en terra no es por aixecara menys que pels grans crits que emet s'apropen a l t r e s e l e f a n t i I ' a j u d e n .A g d s i m b o l i t z ae l p e c a d o r c a i g u t e n g r a n s erradesque només pot aixecar-seamb la peniténciai per atendreel crit d e I ' E v a n g e l if,o r m u l a tp e l s p r e d i c a d o r s . El text toscá N afegeix un petit capítol dedicat a les propietatsdel pél d'elefant,que no es troba ni en BT ni en BC: El pelo del leofantesi a questanatura,che ardendolo,el fumo che esce

409

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

in se velenosi fughono di detti peli, tutti gli an¡malie serpee serpentiche anno ardono'Questopelo e non ano possanqai poteruistare in quelle parti doue es pieno, ogni pecchato significala santa scritturadella quale qualunquene sara (fol. 67v). fugirada llui per la gratiadel nostrosignorYeshuChristo

2 . 2 . 4 3 .P a P a g a i El psitacus només apareixen una redacciótardanadel Physiologos d'imitar grec en un petit paragrafon descriu la propietatd'aquest ocell l a v e u h u m a n a( S b o r d o n e1 9 3 6 a ,2 9 0 - 2 9 1 ) ' P|inicone¡X|espropietatsde|papagai(X,58),comaraqueés é s o r i g i n a r id e I ' e s p é c i ed ' o c e l l s q u e m i l l o r i m i t e n l e s v e u s h u m a n e s ' l'índia i proPi d'emPeradors. de sant lsidor (xll, 7, 24) basa I'origen del nom en la capacitat in tndiae l'ocell per produir SonS i articular paraules: "Psittacus' grandi lingua et littoribus gignitur, colore viridi, torque puniceo, ita ut si eam caeteris avibus latiore. Unde, et articulataverba exprimit n o n v i d e r i s ,h o m i n e ml o q u i P u t e s , ' ' de sant lsidor E l t r a c t a t D e E e s f i i s( l l l , 1 8 6 ) r e p e t e i xl e s p a r a u l e s amb la paraulaave' El bec i, a més, afegeixque I'au saluda habitualment amb el bec pot Sostenir-Se és d'una duresa tan gran que, si I'ocellcau, perÓnomés reté clavant-loa terra. És un ocell apte per a I'aprenentatge, les paraulesquan és jove i va oblidant-lesamb el temps. la tradició Els bestiarisllatins medievalssón els únics que recullen i pel tractat De Bestiis descriptivadel papagai iniciada per sant lsidor ja que en els textos (oxford, 58v; cambridge, Ponzi 1971, 140), p o s t e r i o r sl a c a r a c t e rzi ta c i Ói l a s i m b o l o g i ac a n v i a r ác o n s i d e r a b l e m e n t ' i n e l B e s t i a r i d e P B ( l l , 1 8 6 ) ,e n B V ( p á g 1 8 5 ) R e t r o b e me t p a p a g a e en el Ltibre det Tresor (Carmody1948' i, entre els llibres enciclopédics, 151;Witt|in1976,74).E|textdePBassenya|aquehihadosc|assesde peu, i uns altres de papagais,uns nobles perquétenen sis dits en cada A més, participade |a vilans, que tenen tres dits noméS en cada peu. 410

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

li fa malbé les creenqaque el papagaidetestala pluja perqué I'embrutai p o s s i b l e m e ndt' a q u e s td e s i g d e n o t e n i r c o n t a c t ea m b l a p l u j a plomes.3s1 papagai es vinga la creenqa de BV i de BT-BC segons la qual el que és caracteritzaper la netedatque sempre vol manteniren el cos i model per al bon cristiá.També se'ns recorda en els bestiaristoscans que I'ocellés originarid'una part d'Orient"hon iamés no Plou"' La simbologiaés molt simple: la netedat d'aquest ocell és més comparablea la de Déu (deu referir-sea Jesucrit, una vegada al confós amb Déu) i tots el homes del món naixen bruts en comparaciÓ nostreSenyor,perÓcal aconseguirun cos i un esperitnet. El text d'A és molt breu, ja que aquest ocell no té tradicióen els ta textos dels bestiaris.La versió B det Bestiari catalá es recrea en pecat descripcióde la concepciÓi del naixementde Jesucrist Sense original.352

2 . 2 . 4 4 .P e r d i u A a q u e s t o c e l l s ' a t r i b u e i xd, ' u n a b a n d a , l a v i r t u t d e r e c o n é i x e rl a més v e r i t a t , p e r Ó , d e I ' a l t r a ,é s s í m b o l d e l d i a b l e p e r q u é l a c r e e n g a generalitzadaés que furta els ouS dels nius d'altres perdius i els cova mare i com si fossen propis.Quan naixen els ocelletsfugen de la falsa reconeixenla verdaderagráciesa la veu' Tant la versiÓgrega com les tlatinesY i B comencenamb una citaciÓ faciens d e J e r e m i e s :, , C l a m a u ipt e r d i x e t c o n g r e g a u iqt u a e n o n p e p e r i t ' ea, s i b i d i u i t i a sn o n c u m i u d i c o ,i n d i m i d i oa u t e m d i e r u m e i u s r e l i n q u e n t

de papagais'una _s5rf¿¡¡[g en el bestiaridel Ltibre del Tresorse'nsdiu que hi ha dues classes humana'sÓn de veu la de vilansi l,altraOe gentils,provenende l'índia,tenen la capacitatd'¡mitat clor verd i roig i la seua forqaradicaen el bec i en el cap' i insisteixen la virginitatde Maria. 352ttsp¡efrjsix també el passatgeevangélicde I'anunciació tots els manamentsde El bon cristiáha de creue en aquestaconcepciÓmiraculosacom també en será salvate n v i d a p e r P e t u a l (l ,M a r c1 6 ' 1 6 i e fará mos manaments, I'Evangeli: "Qui en mi creurá J o a n ,3 , 3 6 ) .

411

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

e t i n n o u i s s i m i ss u i s e r i t s t u l t u s , , ( J e r . 1 7 , 11 ) . L a p e r d í u é s au fraudulentam, astutam i, al capdavall símbol del diable. Les mares verdaderes representen l'Ésglésia de Crist, és a dir, la verdadera Ésglésia,per la qual, cal abandonartotes les falsies. Entre els naturalístes grecs trobem al.lusionsa la perdiu en A r i s t o t i l ' s i b é e s l i m i t e n a d e s c r i p c i o n sf i s i o l ó g i q u e si c o n d u c t u a l s , sense referénciesa les creences esteses pel physiotogus. Eliá no fa referénciaal carácter fraudulentde I'au envers els ous; peró descriu t a m b é l a i n c u b a c i ól,a d e f e n s ad e l s p o l l e t si l a l u x ú r i ad e l m a s c t e( l l l , 5 i 1 6 ) . P l i n i ( X ' 5 1 ) e x p l i c al a c o n s t r u c c i ó d e l s n i u s , l a i n c o n t i n é n c iqau e caracteritza e l m a s c l ed e I ' e s p é c i ef,i n s a l p u n t q u e l e s f e m e l l e sa r r í b e n a concebrenomés rebent el seu I'alé. També Plini (X, 39) refereix com fan la defensa del niu les perdius femelles,de manera semblant en el relat d'Eliá. S a n t l s i d o r ( X l l , 7 , 6 3 ) r e l a c i o n al ' e t i m o l o g idae l n o m a m b l a v e u de l'ocell i el considera una espécie rebutjable. possiblement ací es desenvolupala caracterització negativa d'aquest ocell: Perdix,de voce nomenhabet,av¡sdolosaatqueimmunda.Nam masculus in masculuminsurgi, et obriviscitursexum ribido praeceps.Adea autem f raudulenta,ut alteri ova diripiensfoveat, sed f raus f ructum non habet, deniquedum pulli propriaevocen genitricisaudierint,naturaliquodaminstinctu hanc quae fovit reliquunt, et ad eademquae genuitrevertuntur.

L'Hexameron(vl, 3, 13) assenyalaque el nom de perdiu ve de perdendotraduccióde I'hebreucore, 'cridar'. E l B e s t i a r i d e C a m b r i d g e( P o n z i 1 9 7 1, 1 6 5 ) a f e g e i x m o t t s d e t a l l s s o b r e l a p e r d i u :é s u n o c e l l d e t e s t a b l ei f r a u d u l e n te, l m a s c l et é , f i n s i t o t , r e l a c i o n sh o m o s e x u a l sa m b a l t r e s m a s c l e s ;l a v e s s a n t f r a u d u l e n t a és ben coneguda;contrueixi fortificade manera enginyosaels nius; és a m a n t d e l a t r a n q u il li t a t i c a n v i a e l s o c e l l e t sd e l l o c p e r t a l d ' e n g a n y a r el mascle; els mascles combaten per la possessió de les femelles, aquestesarribena concebiramb I'alé masculíportat pel vent, etc.

412

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

El Llibre-del Tresortambé fa al lusió a aquestes batalles luxurioses entre mascles i femelles i explica que són de tan "calda natura,,que conceben f ins i tot del vent. No obstant aixó, la característicamés destacada és la clássica, que assenyala el Physiologos, a la qual s'afegeix I'apreciacióque la carn de la perdiu és de gran valor g a s t r o n ó m i c( C a r m o d y1 9 4 8 , 1 5 1 ; W i t t l i n 1 9 7 6 , 7 3 - 7 4 ) . Els bestiarisfrancesosinclouen,sense canvis, la descripcióque es feia en la versió llatinaB sobre la perdiu sense canvis,només GC parla de I'amor homosexualdels mascles (vs. 2345-2380). El text de BdA (Segre 1957, 82) repeteixla históriaclássicade la perdiu:el fet que furta els ous dels nius d'altresperdius,si bé agó es té per una virtut positiva,ja que els pollets reconeixenla mare vertadera. Trobem també la mateixa característica. ara amb connotacions n e g a t i v e se, n e l B e s t i a r i d e G u b b i o( C a r r e g a1 9 8 3 ,1 0 9 ) i e n B V ( R a u g e i 1 9 8 4 , 1 8 0 ) . C o n t r á r i a m e n et ,n e l F i o r e é s s í m b o l d e l a v e r i t a t ( U l r i c h 1 8 9 0 , 3 7 ' , C o r n a g l i o t t1i 9 7 5 , 1 3 7 ) , p e r q u é f a r e f e r é n c i aa l a v i r t u t q u e tenen els nadonsde reconéixerla mare, com hem vist en el BdA. El text de BC pren com a base el text de BT i la descriud'aquesta manera:

"j", il'""ff;iI ::"::':;' "';"'il: il:J;i:i",:fil"li'il::;:l :i"?,::::

ab los seus. Mas com són nats e hoen la veu de lur mara vera, fugen d'aquella qui.lsembláe van-severs aquellaqui.lsponé. E per so s'apéllanperdius,per tant com perden,car la una pert los ous, e l'altra los polts (Panunzio1963, ¡JO).

A i x í c o m l a c a r a c t e r í s t i c ad ' a q u e s t o c e l l é s l a d e d i s t i n g i r l a v e r i t a t ,a i x í h a n d e f e r e l s h o m e s ,d e i x a re l p e c a t i e l d i a b l e ,, , l o q u a l h a embladesles nostresánimes e los cosos, e les ha toltes a nostre Pare vertader,lo qual és al Qel". També cal oir els predicadorsper tal de d e i x a r e l s v i c i s i e l s p e c a t si n o s e g u i r m é s e l d i a b l e s i n ó . , l e s d o l s e s v e u s , l e s q u a l s s ó n v e u s d e D é u , ' . C o m p o d e m v e u r e ,l a m o r a l i t z a c ieós basa en la idea de veritatapuntadaen el text del Fiore. 413

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

El text B, que clou amb la naturade la perdiu,parla d'algunesvirtuts i m i r a c l e s e x e m p l a r sd e J e s u c r i s t ,c o m a r a e l m i r a c l e d e I ' a i g u a corvertidaen vi, la multiplicacióde pans i peixos i la retiradaal desert amb la superacióde les temptacions, tot aqó com a colofó a I'obreta.

2 . 2 . 4 5 .E s p a r v e r A q u e s t o c e l l é s c o m p l e t a m e net s t r a n y e n e l s b e s t i a r i s ,p r o p i , m é s bé dels llibres de caga. Ni tan sols la trobem en I'originad l el text catalá, és a dir, el bestiaritoscá, com tampoc en la versió B del mateix bestiari catalá, la qual cosa fa pensar que es tracta d'una addició posterior.Tanmateix,vegem la semblangaque presentael nostre text: La naturadel sparverés que com s'és partit de son senyor,e lo senyorlo vol cobrar,sí li mostrauna pessade carn, e lavorsell torna a la má de son senyor. En la maneradel sparvercobrenostresenyorJesucristl"ánimaqui és partida d'ell per peccat: mostra-lila sua carn, qui és estada sangonosae sacr¡f¡cada en la Creu per ell a rembreu(pá9. 139).

E s l ' ú n i ce x e m p l ed ' i n c l u s i ód e I ' e s p a r v eer n u n b e s t i a r i a , b a n d ad e la descripciÓde I'ocell que inclou el Llibre del Tresor juntament amb altres ocells de presa, com els astors, les falcons i els milans ( c a r m o d y ,1 9 4 1 1 3 9 ; w i t t l i n 1 9 7 6 , 5 0 - 5 8 ) .A r a b é , L a t i n i n o c o m e n t al a caracterÍsticadel bestiari catalá, sinó que es limita a parlar de les diferents varietats d'esparversi de la seua utilitzacióen I'art de la caga. S'ha de buscar la genealogiaals llibresde caga. Es confon amb el falcó (accipiter).Els llibresde caga que parlen d'aquestaau, com ara el Romanz dels Auzels Cassadors(Schutz '1945, 73-7G), semblen ser la f o n t o r i g i n á r i ad ' a q u e s t p e t i t c a p í t o l .

414

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

2.2.46.Valoració E l s t e x t o sA i B d e l B e s t i a r i c a t a l á f i n a l i t z e nd e i x a n tf o r a u n a s é r i e de capítolsque formen part del Bestiari toscá (fins a un total de 50 a m é s d e 1 5 f a u l e s ) . N o h i t r o b e m b é s t i e s t a n s i g n i f i c a t i v e sc o m l a tórtora, el camell, la hiena o el cérvol, tots aquests presents en els darrers capítolsde BT i en N. Sí els troben, en canvi, en un bestiari catalá de proporcionsreduides i carent de moralització,que Panunzio t a m b é e d i t a c o m v e r s i ó G ( P a n u n z i o1 9 6 4 , 1 1 5 - 1 2 1 ) ,a s s e n y a l a n tl a c o n if g u r a c i ó i m o r f o l o g i ad i f e r e n t d ' a q u e s t t e x t . L e s d e s c r i p c i o n ss ó n tan minsesque no es percep bé la genealogiai, entre els més originals, es pot destacar la preséncia d'animals com el camell, dragon de les in d ie s, basilisc (la serp que mata amb la mirada), rinoceront,en c o m p t e s d ' u n i c o r n ,l i n x ( a n i m a l q u e a p a r e i x i aa a l g u n e s v e r s i o n s d e l Physiologus amb la característica d'orinar una pedra meravellosa),entre a l t r e s ( S 1. 4 . 3 . 1 ) . De tots aquests animals oblidats per I'anónimtraductorcatalá, n'hi ha dos molt significatius, com són el cérvol i la tórtora. Tanmateix, ambdós eren perfectamentconeguts pels autors medievals i així ho d e m o s t r a l a g r a n q u a n t i t a t d ' a l . l u s i o n se n l a p o e s i a i e n e l s e s c r i t s didáctics.La no inctusiód'aquestesbésties no vol dir que alguna versió que no ens ha romás els incloguera,a banda de tractar-sed'animals c o n e g u t s g r á c i e s a l s l l i b r e s e n c i c l o p é d i c st,a n i n t e r r e l a c i o n a tsse m p r e amb els bestiaris. L a t ó r t o r a t é u n a s i m b o l o g i a m o l t c a r a c t e r í s t i c a :l a f i d e l i t a t conjugalque es representaen el fet que I'ocellet,quan mor la parella,no en torna a prendreuna altra, i algunesversionsafigen que ni beu aigua clara ni es posa en ram verd en senyalde dol. La difusiódel motiu de la tórtota vídua va ser amplíssima, tent en I'irica com en tractats d i d á c t i c o - d o c t r i n ajlas , q u e c o n t é u n a c á r r e g a d i d á c t i c ab e n e x e m p l a r , a d r e g a d a s, o b r e t o t a , I ' e l e m e nfte m e n í ( S 4 . 2 . 2 . 3 ) . El cérvol és molt més complex. És un dels animals que, segons

415

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual

I'antic Physiologos podia renovellar-sedesprés d'aspirar el verí d'una que trobem en serp i beure aigua d'una font meravellosa,característica moltes composicíonslíriques.També és un animal ben conegut en els tractatsde caga, que descriuen,de manera semblantal Physiologos,les p r o p i e t a t sd ' a q u e s t a n i m a l . R e p r e s e n t a ,e n a l g u n e s c u l t u r e s p r i m i t i v e s e l s í m b o l d e l a v i r i l i t a t ; t é p r o p i e t a t se n d e v i n a t ó r i e si é s c o m p a n y d'heroisals quals ajuda fent de guia d'un camí imaginari,com veem en e l s r o m a n sa r t ú r i c s( S 6 . 2 . 1 . 1 ) . Les redaccions del bestiari toscá traduft al catalá revelen una fidelitatconsiderablerespectea la versió toscana editada per McKenzie i Garver (1912): gairebé les mateixes bésties, una descripció p s e u d o n a t u r a l í s t iic a s í m b ó l i c am o l t s e m b l a n tc o m t a m b é u n n o m b r ep o c ta més rellevantde les quals és considerabled'erradesd'interpretació, la identificaciódel tigre amb una serp, constatada per la versió c a t a l a n aA . Al costat d'aquesta fidelitat a I'hipotétíc original tosca, cal d e s t a c a r l a l l u n y a n i ad ' a q u e s t st e x t o s r e p e c t e a l s p r i m i t i u s b e s t i a r i s llatins i més encara amb el Physiologus.Prova d'agó és la inclusióde bésties de nova extracció -gairebé totes procedents,originalmentde les Etimologiae isidorianesi del tractat De bestiís el aliis rebu* l'abandó d'algunes espécies clássiques del Physiolagos, com ara l ' a u t o l o p s , I ' o r d r ed i f e r e n ta m b q u é e s d i s t r i b u e i x e ine l c a n v i i d e o l o g i c q u e s u p o s ad e i x a rd e r e p r e s e n t aur n a a l l e g o r i a r e l i g i o s a p e r c o n v e r t i r cristiá,que és, al capdavall,la funció se en un manualde comportament dels bestiaris toscans i catalá. Aquest pas de textos estrictament religiosos a exemples de moral cristiana possíblement va estar propiciat per la necessitat dels predicadorsde recórrer a tot tipus d ' e x e m p l e si l l u s t r a t i u sí e n t e n e d o r se, n t r e e l s q u a l s e s t r o b a , n o c a l d i r a e l s e x e m p l e sa n i m a l s . t e r e c u r r é n c id h o l a g r a n c a p a c i t ad La família dels besitaristoscá i catalá es caracteritza,doncs, per la seua originalitat enfront de les versions f ranceses fidels al Physiologus.El nom d'algunesde les béstiestambé és originalrespecte

416

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994

La tradició animalística en la literatura catalana medieval i els seus antecedents. Llúcia Martín Pascual Volver al índice/Tornar a l'índex

a la denominaciód'aquestesen llatí, és el cas d'animalscom la virgília, l a c a l c a t r i x , n o m s q u e n o m é s t r o b e m e n a q u e s t e sv e r s i o n si , p e r t a n t , f s i ó , l e c t u r a d e fi c i e n t o suposadamentoriginats per alguna conu s e n z i l l a m e n ti ,n v e n c i ód e I ' a n ó n i mr e c o p i l a d odr e l b e s t i a r it o s c á , i a q u e el catalá és fidel a aquestsnoms. Podem dir, doncs, que els bestiaris,toscans i, en conseqüéncia,la traducóiócatalana,són testimonisde I'evolucióque en aquest tipus de g é n e r e l i t e r a r i o - n a t u r a l i set as v a p r o d u i r a l l l a r g d e l ' e d a t m i t j a n a . R e p r e s e n t e np, e r t a n t , t a c u l m i n a c i ód e I ' e x e m p l ea n i m a l ,l a q u a l t é a c í u n a f i n a l i t a t d i d á c t i c ai m p o r t a n t ,j a q u e s ó n e l s t e x t o s q u e e n m a j o r mesura apropen els ensenyamentsdels bestiaris a guardar els bons c o s t u m sd e l a c o m u n i t a t .

417

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1994