El Medi Físic D'espanya I de Catalunya [PDF]

Zitiervorschau

TEMA 2: EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE CATALUNYA 1. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR 

La formació del relleu peninsular és el resultat de dos processos fonamentals en el transcurs de les eres geològiques de la Terra: o La construcció de relleus, gràcies a les forces geològiques internes de la Terra. o La destrucció de relleus, a causa de l’erosió.

1.1. ERA PRIMÀRIA O PALEOZOICA 

A l’inici de la història, la península Ibèrica no existia, i en el seu lloc hi havia mar.



Les primeres terres peninsulars emergides formaven un antiquíssim massís granític gallec, i l’espai restant estava cobert per l’aigua del mar. o En el transcurs de milions d’anys, en aquest mar es van dipositar argiles i gresos, que van formar estrats.



A l’era Primària, fa uns 250 milions d’anys, es va produir el moviment orogènic hercinià. o Durant aquest moviment, es van crear sistemes muntanyosos formats per roques metamòrfiques.  Aquests relleus van ser atacats per l’erosió fins a quedar arrasats, formant sòcols aplanats de materials rígids i resistents.  A l’oest es va aixecar el Massís Hespèric, que va ser arrasat per l’erosió i convertir en sòcol o altiplà.

1.2. ERA SECUNDÀRIA O MESOZOICA 

Els materials que formaven els relleus hercinians de l’era Primària van ser erosionats i transportats per l’aigua i el vent. o Part d’aquests materials es van disposar en estrats als fons marins propers al sòcol.  Aquests dipòsits marins, estaven sotmesos a grans pressions i altes temperatures a causa del pes dels successius estrats, i van formar roques calcàries



Els materials més lleugers, com l’argila, suren en l’aigua. o Els corrents marins els poden arrossegar mar endins fins que absorbeixen líquid, guanyen pes i es van dipositant en grans fosses dels fons marins, on també formen estrats.

1.3. ERA CENOZOICA 

L’era Cenozoica està formada per dos períodes, en els quals el relleu es va anar modificant intensament.

1.3.1. PERÍODE TERCIARI: OROGÈNESI ALPINA 

Possiblement a causa de l’impacte d’un meteorit de grans dimensions, es va originar una gran inestabilitat en les plaques tectòniques de l’escorça terrestre.



Les múltiples col·lisions i fractures van ocasionar moviments orogènics que, al llarg de milions d’anys, van canviar el relleu: o El moviment alpí no va poder plegar els materials antics dels sòcols hercinians, a causa de la seva duresa, rigidesa i resistència.  Per això es van fracturar i dislocar, de manera que uns blocs quedaran drets, uns altres lliscaran, i alguns quedaran enfonsats.  Aquest procés va formar altiplans, serralades i depressions. o Per això es diu que part dels relleus antics hercinians es van rejovenir. o L’antic sòcol es va fracturar en dos blocs o altiplans: la Meseta nord, va quedar més elevada que la Meseta sud.  A les zones de fractura es van anar aixecant blocs d’antic sòcol, que van formar falles esglaonades, depressions profundes i horsts.  Els resultats del moviment del sòcol són les serralades que creuen la Meseta: el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. o Les grans pressions provocades per la col·lisió de les plaques al llarg del moviment alpí, van plegar els materials sedimentaris dipositats als vorells dels sòcols hercinians.  Aquests estrats, com eren més nous i menys rígids, es van bombar i van formar serralades, com el Sistema Ibèric, i part de la Serralada Cantàbrica. o La col·lisió entre les plaques va plegar els dipòsits de materials acumulats en les fosses oceàniques i van fracturar i aixecar part dels sòcols que les comprimien.  Així es van formar els relleus exteriors a la Meseta: els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.

1.3.2. PERÍODE QUATERNARI: GLACIALISME 

El període Quaternari, presenta les característiques següents: o L’erosió dels relleus alpins: va ser deguda a l’acció dels rius i les glaceres.  Va aportar molts materials d’al·luvió que van anar omplint les fosses que hi havia entre els relleus que vorejaven la Meseta i els seus relleus exteriors.  Es va formar: la depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir. o La sedimentació i el rebliment (ompliment) de les zones baixes: es van anar omplint depressions més modestes situades entre muntanyes.  Aquestes aportacions van formar planes litorals a llocs d’aigües poc profundes.



Aquests processos es continuen veient a zones com el delta de l’Ebre.

2. LA MESETA I LES SERRALADES INTERIORS 

Com a resultat del llarg i complex procés geològic de la península Ibèrica, el relleu actual presenta quatre grans unitats morfoestructurals: o La Meseta amb les seves muntanyes interiors i perifèriques. o Les serralades exteriors a la Meseta. o Dues grans depressions. o Els relleus litorals.

2.1. LA MESETA 

La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, que ocupa l’espai central de la península Ibèrica. o Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs:  Submeseta nord: té una altitud mitjana de 800-850 metres.  Està pràcticament tota envoltada de muntanyes.  Està travessada d’est a oest pel Duero.  Submeseta sud: té una altitud mitjana de 500-700 metres.  Està formada per dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo. o Entre aquests dos altiplans es troba la planura de la Manxa, que és la que té més superfície d’Espanya.

2.2. UNITATS RELACIONADES AMB LA MESETA 

A la Meseta es poden diferenciar diverses unitats de relleu: o L’antic sòcol paleozoic: només hi ha una part dels sòcol a la part occidental de la Meseta, on forma un peneplà suau i estret a les terres de Zamora i Salamanca.  En aquest peneplà queden al descobert alguns materials antics, que sobresurten a causa de la seva duresa. o Les conques sedimentàries: pel costat oriental de la Meseta, l’antic sòcol es troba enfonsat sota dipòsits de materials que formen les conques sedimentàries.  Aquests materials sedimentaris van donar lloc a un relleu d’erms, camps i costes. o Les serralades interiors de la Meseta: són sistemes muntanyosos formats durant el període Terciari, amb el moviment alpí, quan a les zones de fractura de l’antic sòcol uns blocs es van anar aixecant i altres es van enfonsar.  Es coneix com a tectònica de fractura. o Les vores muntanyoses de la Meseta: es van formar durant el moviment alpí, quan l’activitat d’algunes plaques de l’escorça terrestre va pressionar la vora de l’antic sòcol i el va fracturar en blocs.



Per una altra banda, els materials sedimentaris dipositats a les vores del sòcol, com eren menys resistents, es van doblegar i es van formar les serralades que envolten la Meseta.

2.3. LES SERRES INTERIORS DE LA MESETA 

Són muntanyes que formen part de l’antic sòcol, per això, el rocam que les forma és de granits, pissarres i gneis. o Aquestes serres tenen formes suaus i arrodonides.

2.3.1. EL SISTEMA CENTRAL 

El Sistema Central divideix la Meseta en dues meitats i està format per serres com: Somosierra, Guadarrama i Gredos. o El cim més alt és l’Almanzor.



Entre les serres del Sistema Central, els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts i nevosos. o El port més important és el de Somosierra, que comunica els dos costats de la Meseta.

2.3.2. LES MUNTANYES DE TOLEDO 

Les Muntanyes de Toledo divideixen la Submeseta sud en dues parts i actuen com a divisòria d’aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana.



Aquestes muntanyes formen una sèrie de serres, entre les que destaquen les Muntanyes de Toledo i les serres de Guadalupe.



Els conjunts muntanyosos estan separats per corredors transversals que faciliten les comunicacions.

3. LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA 

Les serralades principals que envolten la Meseta són: el Massís Galaicolleonés, part de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, i gran part de Sierra Morena.

3.1. EL MASSÍS GALAICOLLEONÈS 

El relleu del nord-oest peninsular el forma el Massís Galaicolleonés, un quadrat que fa 200km de costat. o L’altitud mitjana no arriba als 500m, però té alguns cims de més de 2000m.



El Massís Galaicolleonés correspon a un fragment del relleu més antic de la península.

o

o

Degut als moviments de l’escorça terrestre, i format per blocs elevats i enfonsat, va donar lloc a un massís esglaonat.  En aquests blocs hi ha la xarxa fluvial. Més endavant, l’erosió va suavitzar els pendents muntanyosos.



El roquissar d’aquest relleu, pràcticament no s’aprecia perquè està cobert de vegetació, afavorida per les pluges freqüents pròpies del clima. 3.2. LA SERRALADA CANTÀBRICA 

La Serralada Cantàbrica forma una cadena lineal que presenta formes molt enèrgiques i grans desnivells a la façana cantàbrica, i menys accentuades al vessant interior.



Es caracteritza per la seva asimetria entre la part occidental i oriental: o A la part occidental de la serralada, el Massís Asturià dóna lloc a una sèrie de blocs paleozoics dislocats.  En aquesta part hi ha els jaciments de carbó més grans d’Espanya. o A la part oriental, o Muntanya Cantàbrica, els cims perden altitud.  Dominen els relleus plegats, de materials sedimentaris, que a causa del seu volum, duresa i forta inclinació, són la clau per explicar l’energia del massís, on es formen relleus amb crestes i pics.

3.3. EL SISTEMA IBÈRIC 

El Sistema Ibèric limita la Meseta de nord-oest a sud-est.



Aquesta serralada està formada per materials dels sòcols hercinians i materials secundaris que el mar va anar dipositant a la vora oriental de la Meseta. o Tots aquests materials es van plegar durant el moviment alpí.



A la serralada es distingeixen dos sectors: o El sector nord està compost per un sistema de falles amb horsts elevats que formen massissos de més de 2000m.  Aquests relleus separen la Meseta de la depressió de l’Ebre. o El sector sud està format per un joc de serres i depressions solcades per rius.  Es distingeixen dos conjunts muntanyosos: el conjunt interior i el conjunt exterior.

3.4. SIERRA MORENA 

El relleu de Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta. o És una mena d’esglaó que separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir.  Segons des d’on es vegi ofereix més o menys entitat muntanyosa.



El relleu escarpat de les serres, i la manca de valls transversals fan molt difícils les comunicacions. o L’únic pas que comunica la Submeseta sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és el Despeñaperros.

4. LES SERRALADES EXTERIORS 

Les serralades exteriors a la Meseta es van formar durant el moviment alpí, quan la col·lisió i el trencament de les plaques de l’escorça terrestre van comprimir i plegar els dipòsits sedimentaris, acumulats a les fosses marines. o Aquests moviments tectònics van formar: els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Bètiques. 4.1. ELS PIRINEUS 

Els Pirineus formen una alineació contínua de muntanyes d’uns 440km de longitud, que s’estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, i dibuixa el límit de la península amb la resta d’Europa.



La serralada, amb més de 100km d’amplària, forma una sèrie d’alineacions paral·leles que davallen en forma d’esglaons colossals. o Hi ha dos grans unitats que formen aquesta serralada, que presenta una estructura complexa: els Pirineus centrals i el Prepirineu.

4.1.1. EL PIRINEU AXIAL O CENTRAL 

El Pirineu axial o central és on es troben les altituds més notables, com l’Aneto. o A causa de la seva altitud, els ports de muntanya són escassos i de pas difícil.



La part central està formada bàsicament per materials hercinians, que donen lloc a massissos elevats i crestes, i aquí es mantenen les últimes reses de glaceres.

4.1.2. EL PREPIRINEU 

El Prepirineu té menys altitud i és de formes més suaus. o El formen dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial i de materials secundaris calcaris:  Serres Interiors: arriben a més de 2500m d’altitud.  Serres Exteriors: tenen altituds més moderades. o Entre aquests dos grups de serres es troba la Depressió Mitjana pirinenca.

4.2. LES SERRALADES LITORALS CATALANES 

Les Serralades Litorals Catalanes estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i de terrenys volcànics.



Estan formades per dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió: o Serralada Prelitoral: amb altituds considerables. o Serralada Litoral: d’escassa altitud.



La part nord mostra materials paleozoics, restes d’un antic massís enfonsat.



La part sud està formada per materials secundaris plegats, on predomina el rocam calcari.

4.3. LES SERRALADES BÈTIQUES 

Les Serralades Bètiques es van formar al llarg del moviment alpí, a causa de la forta pressió sobre els materials sedimentaris acumulats als fons oceànics, al col·lisionar la microplaca Ibèrica amb la placa Africana.



Estan formades per: o Serralada Penibètica: està situada a la vora de la costa.  Destaquen Sierra Nevada i Mulhacén. o Serralada Subbètica: forma un gran arc de materials plegats, que s’estén des del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau, on se submergeix al Mediterrani, i torna a emergir per definir el relleu de les illes Balears.



Aquestes dues serralades estan separades per una sèrie discontinua de depressions, que donen lloc a un paisatge de badlands, a causa de l’aridesa del clima.

5. LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR 

Entre les muntanyes exteriors a la Meseta i els relleus que l’encerclen s’estenen dues grans depressions amb forma triangular solcades pels rius Ebre i Guadalquivir.



Aquestes depressions van ser ocupades pel mar i més tard es van omplir amb sediments. o Aquests sediments eren d’origen terrestre aportats pels rius, o procedents del mar o grans llacs.

5.1. LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE 

La depressió de l’Ebre queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. o Té una longitud d’uns 380km i una amplitud d’uns 150km.



Al principi, la depressió va estar ocupada pel mar, però després es va tancar i va formar un gran llac ple de materials continentals aportats pels rius, o per sediments d’origen lacustre. o Els materials més gruixuts i durs sobresurten i formes torres rocoses, malls i moles calcàries. El riu Ebre recorre tota aquesta depressió.



o



Al costat del riu i dels seus afluents s’estén la xarxa de comunicacions, hi ha ciutats i també hi ha zones de regadiu.

Finalment, l’Ebre s’obre pas entre les muntanyes de les Serralades Litorals Catalanes fins que desemboca al Mediterrani, on forma un delta.

5.2. LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR  

La depressió del Guadalquivir s’estén entre la vora escarpada de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. És una gran plana, de forma triangular, d’uns 330km de longitud per 200km d’amplada. o Té una altitud d’uns 150-250m.



En un primer moment, va estar coberta pel mar, però després es va convertir en un llac que es va anar omplint lentament mentre quedaven a prop de la costa zones d’aiguamolls pantanoses. o El predomini de materials argilosos va donar lloc a camps fèrtils de formes ondulades, on sobresurten algunes taules de calcària.



La depressió és travessada pel riu Guadalquivir, que passa a prop de Sierra Morena. o Per aquesta raó els afluents de la dreta del riu han de salvar el fort desnivell que hi ha entre la serra i la depressió.



El Guadalquivir rega zones d’horta i desemboca al golf de Cadis, on forma una zona d’aiguamolls, que en part està convertida en una zona fèrtil arrossera. o Al voltant dels aiguamolls hi ha una franja de dunes formades pels vents de procedència atlàntica.

6. EL RELLEU DEL LITORAL PENINSULAR 

El relleu del litoral peninsular està condicionat per la disposició del relleu interior que té una continuïtat sota el mar a través de la plataforma continental.



Les costes peninsulars són obertes i tenen un contorn poc detallat, excepte el litoral gallec.

6.1. LES COSTES ATLÀNTIQUES 

A les costes atlàntiques peninsulars hi ha: la costa cantàbrica, la gallega i l’atlàntica andalusa.

6.1.1. LA COSTA CANTÀBRICA 

Hi predominen les formes altes i rectilínies.



Les platges i les planes litorals són escasses, a causa del ràpid enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar.



Els penya-segats es troben on els pendents de la muntanya arriben a la costa. o Poden formar parets verticals o coves, segons la duresa del roquissar.



De vegades es formen rases a les costes.



Les ries del Cantàbric són curtes i estretes. o Són el resultat de valls excavades per l’erosió fluvial en els estrats de roques toves, que han estat envaïts pel mar.

6.1.2. LA COSTA GALLEGA 

La costa gallega s’estén des de la punta de la Estaca de Bares i el Cap Ortegal, fins la frontera de Portugal. o El tret més característic de la costa gallega són les ries.



Les ries són valls de rius antics, inundades i envaïdes per les aigües marines a causa d’un enfonsament de la costa o per la pujada del nivell del mar. o Segons les formes i la situació hi ha: ries altes i ries baixes.

6.1.3. LA COSTA ATLÀNTICA ANDALUSA 

Els al·luvions dels rius han construït planes costaneres que formes costes baixes i sorrenques, amb poc onatge, on el vent forma dunes.



L’acció dels corrents marins pot acumular sorra a llocs determinats fins a formar fletxes litorals. o Si aquests braços de sorra es disposen paral·lels a la costa, formen un cordó litoral.

6.2. LES COSTES MEDITERRÀNIES 

El litoral mediterrani està format per un seguit de costes baixes i rectilínies que es disposen formant amples arcs, separats pels caps de Creus, la Nau, Palos i Gata.



Al litoral mediterrani es distingeixen platges, cales, albuferes i tómbols, que es reparteixen entre: o La costa mediterrània andalusa i murciana: s’estén des de l’estret de Gibraltar fins al cap de la Nau.  És una costa tallada, determinada pels relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques, alguns camps de dunes i albuferes. o El golf de València: s’estén des del cap de la Nau fins al delta de l’Ebre, gairebé sense interrupció.  És una plana costanera formada després dels últims moviments orogènics.



o

En aquesta àrea litoral del gran golf de València s’alternen platges, aiguamolls, albuferes i tómbols. El litoral català: aquesta part de la costa mediterrània no és uniforme, sinó que ofereix relleus diferents molt contrastats com: deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes.

7. ELS RELLEUS INSULARS: LES BALEARS I LES CANÀRIES 

El territori insular espanyol està constituït pels arxipèlags de les Balears i les Canàries, que tenen orígens diferents: o Les Balears són terres emergides que formen part de relleus peninsulars. o Les Canàries són relleus d’origen volcànic.

7.1. L’ARXIPÈLAG BALEAR 

Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica, per això predomina el rocam calcari. o Al nord de l’illa de Mallorca, s’eleva la Serra de Tramuntana, amb altituds considerables i penya-segats imponents.  Les Serres de Llevant són d’altituds més modestes i s’enfonsen al mar per emergir de nou a l’illot de Cabrera.  També hi ha una depressió central de relleu ondulat, formada per al·luvions, sobre els sòls argilosos on prospera l’agricultura. o Les illes d’Eivissa i Formentera van estar unides fins el període Quaternari.  Les dues presenten un relleu muntanyós i una plana que ocupa el sud d’Eivissa i gran part de Formentera. o El relleu de l’illa de Menorca té un cas peculiar, perquè la banda de Tramuntana, està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.  En principi, va formar part de l’antic massís catalanobalear.

7.2. L’ARXIPÈLAG CANARI 

L’arxipèlag de les illes Canàries es va formar durant el període Terciari, quan el moviment alpí va trencar les primeres plaques tectòniques, situades al fons de l’oceà Atlàntic. o Al llarg de les fractures que es formaven, van pujar grans masses de materials volcànics, que es van anar acumulant al fons de l’oceà i van donar lloc a la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergirien illes volcàniques, com les Canàries.



El relleu volcànic de les Canàries és molt complex. o Els seus materials presenten una gran diversitat de formes i de disposicions com a resultat dels diferents moments geològics.  La formació de les illes Canàries és un procés continu.  El volcà més important de l’arxipèlag és el Teide.



Les illes de Gran Canaria i La Gomera tenen forma circular.

o

Això és perquè aquestes dos illes són dos enormes volcans que sobresurten per damunt de l’aigua del mar.



Lanzarote i Fuerteventura són bastant planes.



Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canaria són molt muntanyoses.



Els relleus volcànics canaris ofereixen una gran diversitat de formes: o Cons volcànics, grans calderes, roques, profunds barrancs, colades o mantells de lava, penya-segats, platges, on es formen dunes.

8. LES UNITATS DE RELLEU I LES COSTES DE CATALUNYA 

El relleu de Catalunya consta de 4 grans unitats: els Pirineus, les Serralades Costaneres, la Depressió Central i les Planes Litorals. 8.1. EL PROTAGONISME DELS PIRINEUS 

Els Pirineus ocupen una tercera part de Catalunya i els formen dues serralades paral·leles: o El Pirineu Axial: té una estructura de blocs fallats i aixecats.  Té molts metres d’altitud.  Algunes parts d’aquestes muntanyes tenen formes suaus, amb planes elevades,  Unes altres formen crestes de parets verticals i fons pla.  També hi ha valls glacials en forma de U. o El Prepirineu: el formen materials sedimentaris de l’era Secundària plegats i fallats, on predominen les roques calcàries.  A Catalunya, aquestes serralades formen dos unitats:  Les serres interiors.  Les serres exteriors.

8.2. LA SERRALADA TRANSVERSAL 

La formen una sèrie de relleus situats al peu dels Pirineus que uneixen el Prepirineu amb les Serralades Litorals. o Es tracta de blocs tabulars o basculats:  Blocs que estan elevats i formen muntanyes.  Blocs que estan enfonsats.

8.3. LES SERRALADES COSTANERES 



Aquest conjunt muntanyós està format per una doble serralada paral·lela a la costa que s’estén des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre, i separa les terres de la costa de les de l’interior de Catalunya. El sector nord de les serralades costaneres, està format per materials paleozoics i cristal·lins. o Les muntanyes són antigues, però tenen altituds modestes.

o

Es tracta de relleus de formes suaus, molt desgastats per l’erosió.



El sector sud, està format per muntanyes d’origen sedimentari i de plegament, amb predomini de roques calcàries.



El Sistema Mediterrani Català, que inclou les serralades costaneres, està format per: o Serralada Prelitoral o de l’Interior: és la més extensa, amb cims importants, com el Montseny.  Per raons de proximitat, en aquesta alineació s’incorporen relleus que no li són propis, formats per materials acumulats a la desembocadura d’antics rius cabalosos.  Aquests dipòsits han quedat elevats a causa de la resistència que presenten a l’erosió quan l’aigua ha anat rebaixant les terres del voltant. o Serralada Litoral o de Marina: està suaument ondulada, i no hi ha cap altitud important.  Alguns dels seus extrems s’apropen tant a la costa que formen penyasegats.



Entre les dues serralades es troba la Depressió Prelitoral, una fossa tectònica delimitada per dues línies de falla principals. o Aquests blocs enfonsats, ocupats primer pel mar, estan plens de materials continentals que han aportat els rius i per materials d’origen marí.  Ara, aquestes depressions són un espai obert per a les comunicacions, i estan molt poblats.  Els rius que neixen en aquestes serralades són de recorregut curt, de cabal irregular i de règim torrencial. o El riu Llobregat és l’únic riu amb cabal continu en aquest sistema, i l’únic d’origen pirinenc.

8.4. LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA 

És la part oriental de la Depressió de l’Ebre, i una part d’aquesta depressió està drenada per rius, com el Llobregat.



Aquesta depressió s’estén entre els Pirineus i les Serralades Costaneres. o Va ser ocupada pel mat i va emergir lentament a causa de la sedimentació de materials d’origen fluvial i marí.



El mar es va tancar, i al llac interior es van formar dipòsits de sal gemma i sals potàssiques, dipòsits calcaris i guixos.



La Depressió Central Catalana té la forma d’un gran amfiteatre. o L’alternança de roques toves i dures fa que l’erosió dels rius formi una sèrie de relleus, altiplans, tossals i conques excavades.



Únicament al centre de la depressió s’estenen àmplies planes argiloses.

8.5. LES COSTES CATALANES 

A la costa nord hi ha una varietat atractiva, on destaquen: la Costa Brava, el cap de Creus i el golf de Roses.



Després, continua una costa rectilínia i monòtona a causa de l’existència de la plana litoral. o Aquesta plana s’interromp quan algun relleu arriba fins al mar.  La plana s’ha format amb els al·luvions dels rius mediterranis i amb els materials que aporten els corrents marins.  En aquesta plana la població és elevada, perquè la terra és rica, el clima és suau, es fan moltes activitats econòmiques, i hi ha bones comunicacions.